{"id":5117,"date":"2012-01-18T11:29:06","date_gmt":"2012-01-18T09:29:06","guid":{"rendered":"http:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/?p=5117"},"modified":"2012-01-18T11:29:06","modified_gmt":"2012-01-18T09:29:06","slug":"discurs-dinvestidura-del-president-del-parlament-europeu-martin-schulz","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/discurs-dinvestidura-del-president-del-parlament-europeu-martin-schulz\/","title":{"rendered":"Discurs d’investidura del President del Parlament Europeu Martin Schulz"},"content":{"rendered":"

\"\"<\/a>Senyores i senyors, estimats col\u00b7legues:<\/p>\n

Els dono les gr\u00e0cies per aquest resultat aclaparador.<\/p>\n

Per a la majoria de vost\u00e8s, fins a la votaci\u00f3 d’avui, he estat en aquesta Cambra el president d’un grup pol\u00edtic diferent al seu. Per aix\u00f2, \u00e9s un gran honor per a mi l’extraordin\u00e0ria confian\u00e7a que avui em brinden. Treballar\u00e9 amb tot el meu esfor\u00e7 per no defraudar la seva confian\u00e7a i perqu\u00e8 la veu d’aquest Parlament se senti alta i clara!<\/p>\n

Em proposo exercir les meves funcions com a President del Parlament de tal manera que aquells i aquelles que avui m’han escollit es reafirmin en la seva decisi\u00f3 i tamb\u00e9 perqu\u00e8 els qui que no m’han escollit es sorprenguin positivament.<\/p>\n

\u00a1Ser\u00e9 el president de tots i de totes, i defensar\u00e9 els drets de tots els diputats!<\/p>\n

Permeteu-me expressar la meva gratitud al president Buzek<\/strong>. Ha estat vost\u00e8 el primer president d’una instituci\u00f3 de la UE procedent dels moviments d’alliberament d’Europa de l’Est, i ha simbolitzat, per tant, el triomf de la democr\u00e0cia!<\/p>\n

Assumeixo la presid\u00e8ncia d’aquesta Cambra amb humilitat. Europa travessa temps turbulents. S\u00f3n moments dif\u00edcils per a moltes persones a Europa. Els meus pares pertanyien encara a una generaci\u00f3 obstinada a que els seus fills poguessin viure millor que ells. I nosaltres vivim millor que els nostres pares! Per\u00f2 ja no tenim la certesa que als nostres fills i filles els hi anir\u00e0 tan sols tan b\u00e9 com a nosaltres. Com a conseq\u00fc\u00e8ncia de la crisi econ\u00f2mica, en molts pa\u00efsos ha augmentat la pobresa i la desocupaci\u00f3 ha assolit dimensions dram\u00e0tiques, especialment entre els joves. Els joves protesten als carrers d’Europa contra un sistema econ\u00f2mic en el qual uns pocs s’embutxaquen els beneficis mentre les p\u00e8rdues les endossen a la col\u00b7lectivitat, un sistema en qu\u00e8 unes an\u00f2nimes ag\u00e8ncies de qualificaci\u00f3 a Nova York semblen m\u00e9s poderoses que els governs i els parlaments elegits democr\u00e0ticament. Aquesta crisi de confian\u00e7a en la pol\u00edtica i en les seves institucions amena\u00e7a tamb\u00e9 la confian\u00e7a en la construcci\u00f3 europea. S\u00f3n molts els que segueixen la nostra feina amb recel, molts i moltes els qui no estan conven\u00e7uts que el que aqu\u00ed fem \u00e9s el que m\u00e9s conv\u00e9. Hem de ser conscients que a Europa la ciutadania est\u00e0 molt menys preocupada pels debats institucionals que pel futur dels seus fills, pels seus llocs de treball, per les seves pensions o per la just\u00edcia social. A la ciutadania li preocupa tamb\u00e9 la salubritat dels aliments i del medi ambient. I el m\u00ednim que podem fer \u00e9s prestar-hi m\u00e9s atenci\u00f3!<\/p>\n

Doncs el lloc on es representen els interessos dels ciutadans i les ciutadanes \u00e9s aquest. Aqu\u00ed hi ha els escons dels representants del Poble europeu. Per aix\u00f2 declaro que la ciutadania que ens ha brindat la seva confian\u00e7a en unes eleccions directes espera que lluitem per la seva causa. S\u00e9 b\u00e9 -i n\u2019estic orgull\u00f3s- que tots vost\u00e8s, en aquesta Cambra, es senten advocats de la ciutadania. Per aix\u00f2 vull expressar el meu agra\u00efment.<\/p>\n

Per primera vegada des de la seva creaci\u00f3, s’estudia com una hip\u00f2tesi real el frac\u00e0s de la Uni\u00f3 Europea. Des de fa mesos, la Uni\u00f3 es precipita d’una cimera a una altra cimera per fer front a la crisi. Els caps de Govern adopten a porta tancada decisions que ens afecten a tots i a totes. Considero que aquesta forma de procedir representa el retroc\u00e9s a un estat de la pol\u00edtica europea que cr\u00e8iem totalment superat: a una situaci\u00f3 que recorda els temps del Congr\u00e9s de Viena, al segle XIX. La divisa d’aquell temps consistia en imposar els interessos nacionals, sense contemplacions i sense control democr\u00e0tic.<\/p>\n

Per contra, l’Europa sorgida despr\u00e9s de la guerra es basa en la l\u00facida constataci\u00f3 de que els nostres interessos ja no poden separar-se dels interessos dels nostres ve\u00efns, en la comprensi\u00f3 que la UE no \u00e9s simplement un joc de suma zero, en qu\u00e8 un ha de perdre perqu\u00e8 l’altre guanyi. \u00c9s exactament el contrari: o perdem tots o guanyem tots. I la norma elemental \u00e9s el m\u00e8tode comunitari. No es tracta d’un terme t\u00e8cnic, sin\u00f3 de l’\u00e0nima mateixa de la Uni\u00f3 Europea!<\/p>\n

Qu\u00e8 significa aix\u00f2 a la pr\u00e0ctica? Significa resoldre els conflictes mitjan\u00e7ant el di\u00e0leg i el consens. En lloc d’imposar el dret del m\u00e9s fort, apostar per la solidaritat i la democr\u00e0cia. Gestionar l’equilibri d’interessos entre Estats petits i grans, entre el Nord i el Sud, entre l’Est i l’Oest. I situar l’inter\u00e8s general per sobre dels interessos particulars.<\/p>\n

Aquest projecte comunitari, que durant moltes d\u00e8cades va ser una empresa tan natural com reeixida, s’ha vist alterat.<\/p>\n

En els dos \u00faltims anys no nom\u00e9s ha canviat la percepci\u00f3 dels problemes, sin\u00f3 tamb\u00e9 el m\u00e8tode per abordar-los. Doncs la fixaci\u00f3 del proc\u00e9s decisori en cimeres i l’exc\u00e9s de reunions de caps de govern exclouen en gran mesura a l’\u00fanica instituci\u00f3 de la Uni\u00f3 elegida directament -\u00e9s a dir, al Parlament Europeu- dels processos de presa de decisions. A la pr\u00e0ctica, tamb\u00e9 els representants nacionals queden degradats a la simple funci\u00f3 d’agents subsidiaris, ja que se’ls permet com a molt assentir des de lluny als acords governamentals adoptats “en petit comit\u00e8\u00bb a Brussel\u00b7les.<\/p>\n

El resultat d’aquesta pol\u00edtica, insuficientment legitimada a nivell parlamentari, \u00e9s percebut per la ciutadania com un dictat de Brussel\u00b7les. I el preu el paga la Uni\u00f3 Europea en el seu conjunt: aquest \u00e9s el brou de cultiu dels ressentiments antieuropeus.<\/p>\n

Per\u00f2 el Parlament Europeu no assistir\u00e0 impassible a aquest proc\u00e9s!<\/p>\n

Qui cregui que es pot construir m\u00e9s Europa reduint la democr\u00e0cia parlament\u00e0ria trobar\u00e0 en mi un adversari!<\/p>\n

L’acord intergovernamental sobre una nova uni\u00f3 fiscal n\u2019\u00e9s la primera prova. Durant les negociacions, els representants del nostre Parlament s’han batut perqu\u00e8 la disciplina pressupost\u00e0ria vagi acompanyada de creixement i de creaci\u00f3 d’ocupaci\u00f3, encara que per ara han perdut la batalla. I no obstant aix\u00f2 aquest \u00e9s precisament el raonable equilibri que esperen els nostres ciutadans i les nostres ciutadanes! Per aix\u00f2 \u00e9s tan important que estiguem presents a la taula de negociaci\u00f3 de les cimeres europees!<\/p>\n

Europa \u00e9s una comunitat de valors. Exigim dels candidats a l’adhesi\u00f3 l’estricte compliment dels criteris de Copenhaguen. Aquesta Cambra ha de vetllar pel respecte i l’aplicaci\u00f3 real de la democr\u00e0cia i dels drets i llibertats fonamentals tamb\u00e9 als Estats membres, perqu\u00e8 aix\u00f2 hauria de ser el natural. Qui vulneri els valors de la nostra Carta dels Drets Fonamentals es trobar\u00e0 de front amb l’Eurocambra. \u00c9s l’obligaci\u00f3 de tots i totes en aquest Parlament.<\/p>\n

Considero que, com a president del Parlament -una de les tres principals institucions de la UE-, m\u2019he d\u2019oposar a aquesta tend\u00e8ncia de decidir en cimeres i renacionalitzar les pol\u00edtiques. Em proposo contribuir a la visibilitat i al ress\u00f2 del Parlament com a f\u00f2rum de la democr\u00e0cia i espai per a un veritable debat amb opinions enfrontades sobre la direcci\u00f3 que ha de prendre la pol\u00edtica de la UE. Hem d’aconseguir que les nostres paraules arribin m\u00e9s lluny!<\/p>\n

La negociaci\u00f3 en peu d’igualtat amb el Consell revestir\u00e0 una import\u00e0ncia especial, tant si es tracta de les perspectives financeres com de la reforma de l’agricultura, la pesca o la pol\u00edtica regional, de la lluita contra el canvi clim\u00e0tic, de la legislaci\u00f3 sobre els mercats financers, de la just\u00edcia i els assumptes d’interior o de la pol\u00edtica comercial.<\/p>\n

El Tractat de Lisboa est\u00e0 en vigor des de fa dos anys, i estem encara molt lluny d’esgotar totes les possibilitats que el text ens ofereix en la nostra condici\u00f3 de representants elegits i elegides democr\u00e0ticament. El nostre objectiu com\u00fa s’ha de centrar en exercir les nostres compet\u00e8ncies reals, encara que de vegades aix\u00f2 suposi un conflicte. Refor\u00e7ar la visibilitat del Parlament adoptant un punt de vista cr\u00edtic respecte als acords en primera lectura.<\/p>\n

Per\u00f2 tot aix\u00f2 nom\u00e9s funcionar\u00e0 si tamb\u00e9 mantenim en ordre la nostra pr\u00f2pia casa. Amb el suport de la nostra administraci\u00f3, tractar\u00e9 que els \u00f2rgans parlamentaris i tots els diputats i diputades disposin del marc necessari per exercir de forma \u00f2ptima la seva tasca legislativa.<\/p>\n

No ser\u00e9 un president c\u00f2mode, sin\u00f3 un president que exigir\u00e0, quan sigui necessari, el respecte que l’Executiu deu al Parlament, un president que defensar\u00e0 els interessos de la ciutadania si es veuen amena\u00e7ats. Un president que representar\u00e0 a diputades i diputats forts i compromesos amb les preocupacions dels seus ciutadans! Un president que ho donar\u00e0 tot per recuperar la confian\u00e7a perduda de la ciutadania en el proc\u00e9s d’unificaci\u00f3 europea i per despertar de nou l’entusiasme per Europa!<\/p>\n

Senyores i senyors diputats:<\/p>\n

Moltes persones arrisquen les seves vides, i massa l’han perdut, pel dret a elegir els seus representants i pels principis de la democr\u00e0cia parlament\u00e0ria.<\/p>\n

El primer president elegit lliurement de l’Assemblea Constituent de Tun\u00edsia, Mustapha Ben Jaffa -al costat dels seus col\u00b7legues que estan adquirint ara la primera experi\u00e8ncia parlament\u00e0ria-, dirigeix \u200b\u200bla seva mirada, sobretot, als parlaments a Europa i al Parlament Europeu. A L\u00edbia, on un d\u00e8spota va lliurar una guerra contra el seu propi poble, la UE va ser la primera a obrir una ambaixada, alimentant aix\u00ed l’esperan\u00e7a d’una poblaci\u00f3 que es trobava en una situaci\u00f3 complicada. En el lliurament del Premi S\u00e0kharov, una jove i valenta blocaire i un heroic oponent de Gaddafi ens van commoure amb la seva fascinaci\u00f3 pels valors europeus. Al Pr\u00f2xim Orient, ens pregunten una i altra vegada com ha estat possible que, a Europa, els antics enemics siguin ara amics, i com hem aconseguit superar les difer\u00e8ncies nacionals, religioses i ideol\u00f2giques per construir aquesta Europa unida. Com m\u00e9s s’allunya un d\u2019Europa, m\u00e9s elogis escolta sobre ella.<\/p>\n

\u00a1Treballem junts perqu\u00e8 reneixi a Europa l’entusiasme pel projecte com\u00fa!<\/p>\n

Europa \u00e9s una idea fascinant. Una idea sorgida a la segona meitat del segle XX com a resposta a la primera meitat d’aquest segle. Com era l’Europa de la primera meitat del segle XX? Imperaven l’odi, la pressi\u00f3 de les grans pot\u00e8ncies, el rebuig a l’altre, el menyspreu per la vida humana, les trinxeres de la Primera Guerra Mundial i els gulags d\u2019Stalin. Les cambres de gas d’Auschwitz com el punt m\u00e9s baix en la hist\u00f2ria de la nostra civilitzaci\u00f3. En la segona meitat del segle XX, la unificaci\u00f3 europea i les institucions comunes han brindat a Europa el per\u00edode de pau i prosperitat m\u00e9s llarg de la seva hist\u00f2ria. El 1989 va caure el tel\u00f3 d’acer. Despr\u00e9s es va reunificar Alemanya. El 2004 i 2007, antics pa\u00efsos del Pacte de Vars\u00f2via van ingressar a la UE i es va restablir la unitat cultural i pol\u00edtica d’aquest continent dividit artificialment durant 40 anys. Aquesta \u00e9s la hist\u00f2ria de l’\u00e8xit d’un projecte! Per qu\u00e8 hem perdut la capacitat d’enorgullir-nos-en? Per qu\u00e8 permetem que es menyspre\u00ef aquest assoliment, \u00fanic en la hist\u00f2ria?<\/p>\n

Senyores i senyors:<\/p>\n

El meu avi va lluitar en la Primera Guerra Mundial. 20 anys m\u00e9s tard, el meu pare va combatre en una guerra durant la qual el r\u00e8gim criminal de Hitler va sumir al m\u00f3n en sang i foc. Jo vaig cr\u00e9ixer en una ciutat situada a la frontera de tres pa\u00efsos, on la gent havia d’esperar llargues cues a la duana per visitar els seus ve\u00efns a B\u00e8lgica i als Pa\u00efsos Baixos.<\/p>\n

Hem superat la guerra i la fam. Hem obert les fronteres. Hem rebutjat el racisme i la xenof\u00f2bia. Vivim avui en una Europa lliure i oberta. Una Europa orgullosa de la seva diversitat cultural.<\/p>\n

Preparem ara a aquesta Europa per al segle XXI! Perqu\u00e8 torni a ser, tamb\u00e9 per a les joves generacions, la promesa d’una p\u00e0tria europea econ\u00f2micament forta, socialment justa, lliure i democr\u00e0tica.<\/p>\n

Moltes gr\u00e0cies per la seva atenci\u00f3.<\/p>\n

European Parliament<\/a><\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

Senyores i senyors, estimats col\u00b7legues: Els dono les gr\u00e0cies per aquest resultat aclaparador. Per a la majoria de vost\u00e8s, fins a la votaci\u00f3 d’avui, he estat en aquesta Cambra el president d’un grup pol\u00edtic diferent al seu. Per aix\u00f2, \u00e9s un gran honor per a mi l’extraordin\u00e0ria confian\u00e7a que avui em brinden. Treballar\u00e9 amb tot …<\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":0,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[16,1],"tags":[25],"class_list":["post-5117","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-europa","category-general","tag-unio-europea"],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/5117","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/users\/1"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=5117"}],"version-history":[{"count":2,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/5117\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":5119,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/5117\/revisions\/5119"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=5117"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=5117"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=5117"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}