{"id":5114,"date":"2012-01-18T11:07:13","date_gmt":"2012-01-18T09:07:13","guid":{"rendered":"http:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/?p=5114"},"modified":"2012-01-18T11:07:13","modified_gmt":"2012-01-18T09:07:13","slug":"dolors-renau-resistir-el-pessimisme-il%c2%b7lustrat","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/dolors-renau-resistir-el-pessimisme-il%c2%b7lustrat\/","title":{"rendered":"Dolors Renau: Resistir el pessimisme il\u00b7lustrat"},"content":{"rendered":"<p><a class=\"highslide\" onclick=\"return vz.expand(this)\" href=\"http:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-content\/uploads\/2009\/10\/psoc_globe.jpg\"><img loading=\"lazy\" decoding=\"async\" class=\"alignleft size-medium wp-image-602\" title=\"psoc_globe\" src=\"http:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-content\/uploads\/2009\/10\/psoc_globe-274x300.jpg\" alt=\"\" width=\"274\" height=\"300\" srcset=\"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-content\/uploads\/2009\/10\/psoc_globe-274x300.jpg 274w, https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-content\/uploads\/2009\/10\/psoc_globe-938x1024.jpg 938w, https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-content\/uploads\/2009\/10\/psoc_globe.jpg 943w\" sizes=\"auto, (max-width: 274px) 100vw, 274px\" \/><\/a>En un relat breu, <strong>Thomas Mann<\/strong>, mitjan\u00e7ant el personatge de l&#8217;historiador Cornelius, qualifica el temps present de \u201cdescarat\u201d. El passat, en canvi, justament perqu\u00e8 ho es, li sembla pl\u00e0cid objecte d&#8217;estudi des d&#8217;una mirada distant i tranquil\u00b7la. <!--more-->Aquesta visi\u00f3 tan suggeridora ens porta a pensar, ara, a comen\u00e7ament del nou any, quins trets dibuixaran aquest futur incert que ja est\u00e0 esdevenint present. Algunes reaccions col\u00b7lectives i opinions publicades esbossen possibles respostes.<\/p>\n<p>La tend\u00e8ncia mes rellevant \u00e9s la que s&#8217;expressa en all\u00f2 que anomenar\u00edem\u00a0<em>pessimisme il\u00b7lustrat<\/em>. Se&#8217;ns ofereixen xifres, refer\u00e8ncies acad\u00e8miques i estad\u00edstiques rigoroses per entretenir-nos en una dif\u00edcil interpretaci\u00f3 de fets obscurs i fer-nos creure, en primer lloc, que cauen sobre nostre amb la mateixa fatalitat amb qu\u00e8 ho fa un desastre natural. Estan\u00a0<em>naturalitzant<\/em> la pol\u00edtica. I se&#8217;ns diu que hi ha una \u00fanica manera de sortir-se&#8217;n: aplicar les receptes dels\u00a0<em>entesos<\/em>. Tot ben dat i bene\u00eft. Tanta clarivident miopia p\u00fablica t\u00e9 el poder d&#8217;amputar les arrels mateixes de la confian\u00e7a en la for\u00e7a regeneradora de la vida personal i col\u00b7lectiva, en la capacitat humana de soluci\u00f3 i renovaci\u00f3, mentre fomenta una perillosa regressi\u00f3 a la antiga condici\u00f3 de\u00a0<em>s\u00fabdit<\/em>, que requereix anar abandonant la de\u00a0<em>subjecte pol\u00edtic<\/em> i\u00a0<em>ciutad\u00e0<\/em> de ple dret.<\/p>\n<p>La realitat \u00e9s tossuda, per\u00f2. Les capacitats de canvi existeixen i solen fer-se paleses en \u00e0mbits de proximitat: moltes ONG, associacions, fundacions de tota mena, teixeixen aliances, promouen noves activitats, fomenten actituds creatives, de tal manera que fan bona aquella dita d&#8217;altres temps: el que \u00e9s petit \u00e9s bonic. \u00c9s en la proximitat on trobem m\u00e9s exemples del que en llenguatge europeu s&#8217;anomenen<em>bones pr\u00e0ctiques<\/em>. La mateixa resist\u00e8ncia als decrets del pessimisme il\u00b7lustrat anima, de vegades de forma ben visible i a l&#8217;engr\u00f2s, activitats basades en la triada\u00a0<em>compassi\u00f3-empatia-solidaritat<\/em>, en tant que virtuts horitzontals, de persona a persona o de grup a grup. Inspirada per l&#8217;espiritualitat o per simple consci\u00e8ncia emp\u00e0tica, s&#8217;expressa en la pregunta: jo, qu\u00e8 hi puc fer? I produeix activitats que ajuden a sostenir, materialment i ps\u00edquicament no solament les persones cada cop m\u00e9s nombroses i necessitades, sin\u00f3 que mostren virtuts humanes destinades a comprendre millor l&#8217;envergadura del sofriment hum\u00e0 i la necessitat urgent d&#8217;incloure la cura dels altres com a valor fonamental de la vida personal i col\u00b7lectiva. Per\u00f2 correm el risc que, amb la complicitat dels amos de les finances i dels poders sotmesos, permetem que el que abans enten\u00edem com a\u00a0<em>caritat<\/em> vagi ocupant l&#8217;espai tant dif\u00edcilment conquerit per la just\u00edcia. Que es pretengui fer de la q\u00fcesti\u00f3 social una q\u00fcesti\u00f3 de generositat o solidaritat individual que amorteixi l&#8217;impacte d&#8217;unes pol\u00edtiques cegues i sordes envers les necessitats fonamentals de la ciutadania. No s&#8217;hi val a fer servir l&#8217;empatia, la compassi\u00f3 per substituir la just\u00edcia, l&#8217;exercici dels drets humans. Que han de ser garantits per la pol\u00edtica.<\/p>\n<p>Aquest any cal resistir al\u00a0<em>pessimisme il\u00b7lustrat<\/em>. Cal practicar l&#8217;empatia inspiradora de noves formes de produir i viure. I cal exigir que la solidaritat i els drets socials ocupin l&#8217;espai que els pertoca en la pol\u00edtica. Potser aix\u00ed aquest \u201cdescarat present\u201d no s&#8217;encaminar\u00e0 cap a un desesperan\u00e7at futur de submissi\u00f3.<\/p>\n<p><a href=\"http:\/\/www.elpuntavui.cat\/noticia\/article\/7-vista\/8-articles\/496156-un-descarat-present.html\">El Punt Avui<\/a><\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"<p>En un relat breu, Thomas Mann, mitjan\u00e7ant el personatge de l&#8217;historiador Cornelius, qualifica el temps present de \u201cdescarat\u201d. El passat, en canvi, justament perqu\u00e8 ho es, li sembla pl\u00e0cid objecte d&#8217;estudi des d&#8217;una mirada distant i tranquil\u00b7la. Aquesta visi\u00f3 tan suggeridora ens porta a pensar, ara, a comen\u00e7ament del nou any, quins trets dibuixaran aquest &hellip;<\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":0,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[1],"tags":[],"class_list":["post-5114","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-general"],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/5114","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/users\/1"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=5114"}],"version-history":[{"count":2,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/5114\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":5116,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/5114\/revisions\/5116"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=5114"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=5114"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=5114"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}