{"id":5091,"date":"2012-01-12T11:05:12","date_gmt":"2012-01-12T09:05:12","guid":{"rendered":"http:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/?p=5091"},"modified":"2012-01-12T12:25:41","modified_gmt":"2012-01-12T10:25:41","slug":"josep-maria-montaner-omnipresencia-financera","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/josep-maria-montaner-omnipresencia-financera\/","title":{"rendered":"Josep Maria Montaner: Omnipres\u00e8ncia financera"},"content":{"rendered":"

\"\"<\/a>Aquest canvi d’any ens deixa la certesa que el m\u00f3n funciona amb una estranya l\u00f2gica empresarial, que segueix les arbitr\u00e0ries fluctuacions estad\u00edstiques i intenta homogene\u00eftzar tot valor hum\u00e0 dins de les lleis de les finances. I aix\u00ed s’ha intentat conv\u00e8ncer-nos que les retallades necess\u00e0ries nom\u00e9s es poden fer d’una manera: desmantellant l’Estat de benestar en comptes d’exigir a les grans fortunes i de posar taxes a les transaccions financeres. L’economia domina, i les nacions i les autonomies es gestionen amb criteris merament quantitatius.<\/p>\n

Les universitats han passat d’emfatitzar la transmissi\u00f3 de coneixement a explicar-ho tot per cr\u00e8dits, en les ciutats, de la gesti\u00f3 portada per pol\u00edtics i t\u00e8cnics s’ha evolucionat cap a la rendibilitat del managerialisme, i dels models urbans a les marques. Una pla\u00e7a perd els seus valors socials i simb\u00f2lics, com a espai p\u00fablic, i es converteix en una pista de gel per lliscar pel consum, i una rambla acaba com un amn\u00e8sic passeig d’obstacles fet de botigues de souvenirs horteres.<\/p>\n

El sistema pret\u00e9n que nom\u00e9s hi ha dues sortides: o ens integrem amb docilitat (i en aquests temps, amb por) com a treballadors i consumidors o serem expulsats com a residus i convertits en marginats. Per\u00f2 hi ha altres alternatives a aquesta falsa l\u00f2gica empresarial que ser\u00e0 fatal. En el cas de Catalunya s’est\u00e0 enfonsant el que funcionava: la sanitat i l’educaci\u00f3 p\u00fablica. I s’est\u00e0 desaprofitant la formaci\u00f3 i l’entusiasme dels joves que s’estan veient obligats a emigrar: a Europa (Regne Unit, Fran\u00e7a, Alemanya) o Am\u00e8rica (Estats Units, Argentina, Brasil).<\/p>\n

Descaradament, els objectius s\u00f3n els de debilitar la sanitat i l’ensenyament p\u00fablics a favor dels privats. En el cas de la Universitat, es volen parar els seus aven\u00e7os perqu\u00e8 la crisi no copegi tan fortament a les privades. Ja el 2005, al F\u00f2rum Social per l’Educaci\u00f3 a Catalunya celebrat a Barcelona i titulat Una altra educaci\u00f3 \u00e9s possible, el sindicalista belga Nico Hirtt<\/strong> denunciava que en un futur immediat, d’una Europa fortament dualitzada, es necessitarien nom\u00e9s un 25% de llocs de treball molt qualificats i el 75% restant interessava que fossin poc qualificats, amb una formaci\u00f3 temporal rebuda r\u00e0pidament en els mateixos llocs de treball, per a una m\u00e0 d’obra flexible i deslocalitzable, subalterna del falsament opulent m\u00f3n de les TIC i de la fluctuant ind\u00fastria tur\u00edstica. El mercat vol ensenyament d’excel\u00b7l\u00e8ncia per a unes elits i massificada per m\u00e0 d’obra barata. Per aix\u00f2 aquesta caiguda de les inversions a la Universitat p\u00fablica, que est\u00e0 intentant mantenir la qualitat amb el voluntarisme d’una part de professorat i estudiants.<\/p>\n

En aquest context, el rectorat de la Universitat Polit\u00e8cnica de Catalunya vol aprovar un pla de viabilitat que es basa, a grans trets, en augmentar les hores de treball, a col\u00b7locar m\u00e9s estudiants per grup, reduir la plantilla no renovant als associats i interins, i reduir els beneficis socials a professors, investigadors i personal d’administraci\u00f3.\u00a0Amb tot aix\u00f2 l’aplicaci\u00f3 dels objectius de l’Espai Europeu d’Educaci\u00f3 Superior no es podr\u00e0 complir.\u00a0I \u00e9s que la Universitat no es pot gestionar com una empresa, ja que ni produeix b\u00e9ns materials, ni els que la dirigeixen s\u00f3n un consell d’administraci\u00f3, sin\u00f3 professors elegits per votaci\u00f3, i els seus objectius tenen a veure amb la investigaci\u00f3, el saber i la millora de la societat abans que amb la immediata instrumentalitat.\u00a0No nom\u00e9s \u00e9s injust, sin\u00f3 que \u00e9s erroni fer pagar als estaments m\u00e9s d\u00e8bils de la Universitat, generalment els membres m\u00e9s joves, aquests ajustos, ja que s’est\u00e0 truncant un vital i labori\u00f3s relleu generacional.<\/p>\n

Hi ha molt a fer per demostrar que hi ha altres opcions a m\u00e9s d’aquest horitz\u00f3 imposat de retallades.\u00a0S’ha de superar aquesta visi\u00f3 monetarista i a curt termini, promovent una tasca de debat en cada \u00e0mbit, protagonitzada pels treballadors, que s\u00f3n els que coneixen b\u00e9 les realitats, consensuant els criteris per a la necess\u00e0ria racionalitzaci\u00f3 econ\u00f2mica i plantejant-los amb relaci\u00f3 a les expectatives estrat\u00e8giques pel futur de cada sector.<\/p>\n

El Pa\u00eds<\/a><\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

Aquest canvi d’any ens deixa la certesa que el m\u00f3n funciona amb una estranya l\u00f2gica empresarial, que segueix les arbitr\u00e0ries fluctuacions estad\u00edstiques i intenta homogene\u00eftzar tot valor hum\u00e0 dins de les lleis de les finances. I aix\u00ed s’ha intentat conv\u00e8ncer-nos que les retallades necess\u00e0ries nom\u00e9s es poden fer d’una manera: desmantellant l’Estat de benestar en …<\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":0,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[1],"tags":[104],"class_list":["post-5091","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-general","tag-educacio"],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/5091","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/users\/1"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=5091"}],"version-history":[{"count":2,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/5091\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":5093,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/5091\/revisions\/5093"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=5091"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=5091"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=5091"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}