{"id":509,"date":"2009-10-05T17:56:03","date_gmt":"2009-10-05T15:56:03","guid":{"rendered":"http:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/?p=509"},"modified":"2009-10-05T17:56:42","modified_gmt":"2009-10-05T15:56:42","slug":"lajuntament-de-barcelona-es-lunic-consistori-que-te-sanejades-les-seves-arques-de-les-grans-ciutats-espanyoles","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/lajuntament-de-barcelona-es-lunic-consistori-que-te-sanejades-les-seves-arques-de-les-grans-ciutats-espanyoles\/","title":{"rendered":"L’Ajuntament de Barcelona \u00e9s l’\u00fanic consistori que t\u00e9 sanejades les seves arques de les grans ciutats espanyoles"},"content":{"rendered":"

\"bcnpla\"<\/a>Una de les tesis que m\u00e9s es repeteix \u00e9s que els governs d’esquerra s’endeuten fins a les celles i que gasten a mans plenes. Especialment Barcelona t\u00e9 el Sant Benet d’haver estat una ciutat que s’endeuta de manera end\u00e8mica, esdeveniments com les Olimp\u00edades o el F\u00f2rum 2004 han generat la idea que a Barcelona no se sap mantenir uns comptes sanejats.<\/p>\n

De vegades les dades ens proporcionen sorpreses interessants. Un dels pocs blocs que llegeixo de Red Liberal, WonkaPistas, ha publicat recentment un estudi realitzat amb les dades del Banc d’Espanya on es pot veure l’evoluci\u00f3 del deute dels principals ajuntaments d’Espanya. \u00c9s possible veure com aquest ha evolucionat de manera clara en les dues gr\u00e0fiques de WonkaPistas.<\/p>\n

Jo he ampliat l’estudi de WonkaPistas i he analitzat l’evoluci\u00f3 de deute per habitant (de forma una mica simplificada perqu\u00e8 he utilitzat les dades de poblaci\u00f3 no mensuals sin\u00f3 anuals, i per tant la gr\u00e0fica no t\u00e9 l’exactitud mensual, per\u00f2 l’error, no arriba al 5% ja que la variaci\u00f3 de poblaci\u00f3 interanual o de mes a mes \u00e9s molt petita en les capitals analitzades).<\/p>\n

\u00c9s cert que en les Olimp\u00edades Barcelona es va haver d’endeutar. Que menys!, La transformaci\u00f3 hist\u00f2rica, exemplar i gaireb\u00e9 heroica de la ciutat que es va realitzar a finals de la d\u00e8cada dels 80 i inicis dels 90 \u00e9s una cosa que \u00e9s lloat a tot manual d’urbanisme. Va ser l’\u00e8poca on es va innovar en planificaci\u00f3 urbana, es va realitzar, fins llavors una inversi\u00f3 mai vista i es va posar Barcelona en comparaci\u00f3 amb les capitals europees. Era normal endeutar si vol\u00edem (i era molt necess\u00e0ria) dur Barcelona a on es va dur.<\/p>\n

Per\u00f2 des d’aleshores, la gesti\u00f3 municipal ha intentat anar reduint aquest deute, fins i tot amb la realitzaci\u00f3 d’esdeveniments com el F\u00f2rum 2004, o realitzant grans inversions. Aquest mandat est\u00e0 invertint en comparaci\u00f3 i encara considerant l’evoluci\u00f3 de la inflaci\u00f3, el doble que en el millor dels anys preol\u00edmpics.<\/p>\n

Aix\u00f2 \u00e9s important perqu\u00e8 les arques municipals de tots els ajuntaments es ressentiran greument a final d’aquest any quan passin comptes amb l’estat i comparin el que han rebut originalment amb els impostos municipals recaptats el 2009. El model econ\u00f2mic socialdem\u00f2crata d’anar a contrac\u00edcliques, Barcelona, l’ha complert al peu de la lletra. Entre 1994 i 2008, Barcelona ha redu\u00eft el seu deute, a difer\u00e8ncia del que ha fet qualsevol altra capital important del pa\u00eds.<\/p>\n

Les mesures econ\u00f2miques keynesianismes impliquen una reducci\u00f3 de l’endeutament (o en altres paraules, estalvi p\u00fablic) en \u00e8poca de vaques grasses i endeutar-se o mantenir alt la despesa en \u00e8poca de vaques magres. La intenci\u00f3 \u00e9s utilitzar el sector p\u00fablic per anar a contrac\u00edcliques i intentar compensar els cicles negatius de l’economia. Per entendre’ns, si en un moment, com l’actual, on la contractaci\u00f3 de constructors del sector privat s’ha redu\u00eft tant, el sector p\u00fablic municipal no intent\u00e9s mantenir les inversions urban\u00edstiques, i les redu\u00eds, el problema s\u2019agreujaria. Barcelona ho ha fet en l’\u00e8poca de vaques grasses, i podr\u00e0 fer-ho en l’\u00e8poca de vaques magres.<\/p>\n

Com veiem l’endeutament actual de Barcelona \u00e9s el m\u00e9s baix de les principals capitals espanyoles, ronda els 415 \u20ac per habitant (uns 665 milions d\u2019\u20ac, menor al 30% del seu pressupost) i s’ha redu\u00eft de forma constant dels m\u00e9s de 1000 \u20ac per habitant que tenia el 1994.
\nEn canvi podem veure que la seg\u00fcent capital, Sevilla, t\u00e9 un endeutament avui de 665 \u20ac per habitant (quan el 1994 estava com ara Barcelona, 410 \u20ac per habitant), Val\u00e8ncia a m\u00e9s que doblat el deute passant de 350 \u20ac de deute per habitant el 1994 a uns 947 \u20ac de deute per habitant el 2009, Saragossa ha passat de 578 \u20ac per habitant de deute a 1.025 \u20ac, M\u00e0laga d’uns 295-1.136 \u20ac i per \u00faltim la capital de l’estat, ha passat d’uns 305 \u20ac d’ deute per habitant, mantenint un equilibri pressupostari fins al 2002 (on el deute creixia o disminu\u00efa de manera insignificant) a disparar-se avui a 2.170 \u20ac per ciutad\u00e0. \u00c9s veritat que Madrid s’est\u00e0 preparant per a unes olimp\u00edades, per\u00f2 sense ni tan sols tenir assegurada la nominaci\u00f3 no vull imaginar on vol portar les inversions i l’endeutament el govern del PP de Madrid.<\/p>\n

En moments de crisi els ciutadans hem d’esperar que les administracions mantinguin m\u00ednimament alt la despesa en partides que permeten atendre les persones en pitjor situaci\u00f3 de la societat, per aix\u00f2, tamb\u00e9 haur\u00edem d’esperar que les administracions tinguessin el bon sentit d’intentar mantenir a ratlla el d\u00e8ficit o fins i tot reduir-lo quan les coses van b\u00e9. L’Ajuntament de Barcelona ha doblat la seva despesa social en els pressupostos del 2008, precisament perqu\u00e8 ho pot fer, mantenint al seu torn un bon ritme inversor (ja ho he dit abans, el doble que en l’etapa ol\u00edmpica), per\u00f2 per funcionar sense hipotecar la capacitat d’actuaci\u00f3 futura de la ciutat s’han hagut de fer els deures a nivell fiscal.<\/p>\n

\u00c9s exigible als alcaldes i regidors no nom\u00e9s que s\u00e0piguen on invertir i responguin a les necessitats dels seus ciutadans sin\u00f3 que mantinguin unes arques m\u00ednimament sanejades, que un alcalde faci una orgia d’inversions a costa d’un endeutament sobredimensionat no crec que sigui bo per al futur de la ciutat. \u00c9s cert que els ajuntaments estan infrafinan\u00e7ats, \u00e9s cert, que com reclama l’alcalde de Barcelona, Jordi Hereu, despr\u00e9s d’elaborar el model de finan\u00e7ament auton\u00f2mic, ara cal comen\u00e7ar a parlar del finan\u00e7ament municipal, per\u00f2 com fa l’ajuntament de Barcelona, abans ha mostrat que \u00e9s capa\u00e7 de fer una gesti\u00f3 fiscal intel\u00b7ligent i efectiva.<\/p>\n

El baix deute barcelon\u00ed, a llarg termini, ha beneficiat els ciutadans de Barcelona (Barcelona ha redu\u00eft la pressi\u00f3 fiscal, ha pogut incrementar les inversions i realitzar una despesa social \u00fanica entre les capitals espanyoles), igual que el sobreendeutament de Madrid, a llarg termini perjudicar\u00e0 els ciutadans de la capital de l’estat. I al curt, Barcelona segueix podent tenir marge de maniobra per posar els seus granets de sorra per combatre la crisi i poder desplegar pol\u00edtiques socials (educadors de carrer, beques menjador, inversions en guarderies p\u00fabliques, ajuts socials, etc ..) que donin ajuda a les fam\u00edlies barcelonines que pitjor ho estan passant, mentre a Madrid el marge est\u00e0 esgotat.<\/p>\n

I aix\u00f2 que en les dues ciutats tot han estat obres aquest estiu.<\/p>\n

Observatori de ciberpol\u00edtica<\/a><\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

Una de les tesis que m\u00e9s es repeteix \u00e9s que els governs d’esquerra s’endeuten fins a les celles i que gasten a mans plenes. Especialment Barcelona t\u00e9 el Sant Benet d’haver estat una ciutat que s’endeuta de manera end\u00e8mica, esdeveniments com les Olimp\u00edades o el F\u00f2rum 2004 han generat la idea que a Barcelona no …<\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":0,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[14],"tags":[],"class_list":["post-509","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-catalunya"],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/509","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/users\/1"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=509"}],"version-history":[{"count":3,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/509\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":512,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/509\/revisions\/512"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=509"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=509"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=509"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}