{"id":5070,"date":"2012-01-05T10:51:05","date_gmt":"2012-01-05T08:51:05","guid":{"rendered":"http:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/?p=5070"},"modified":"2012-01-05T10:55:21","modified_gmt":"2012-01-05T08:55:21","slug":"michel-rocard-i-pierre-larrouturou-per-que-els-estats-paguen-600-vegades-mes-que-els-bancs","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/michel-rocard-i-pierre-larrouturou-per-que-els-estats-paguen-600-vegades-mes-que-els-bancs\/","title":{"rendered":"Michel Rocard i Pierre Larrouturou: Per qu\u00e8 els estats han de pagar 600 vegades m\u00e9s que els bancs?"},"content":{"rendered":"

\"\"<\/a>Aquests n\u00fameros s\u00f3n incre\u00efbles.\u00a0Ja sab\u00edem que a finals del 2008, George Bush<\/strong> i Henry Paulson<\/strong> havien posat sobre la taula 700 mil milions de d\u00f2lars (540 mil milions d’euros) per rescatar els bancs dels EUA.\u00a0Una gran quantitat.\u00a0Per\u00f2, recentment, un jutge dels EUA ha donat la ra\u00f3 als periodistes de Bloomberg, que van demanar al seu banc central que fos transparent sobre l’ajuda que s’havia lliurat al sistema bancari.<\/p>\n

Despr\u00e9s de revisar 20.000 p\u00e0gines de documents diversos, Bloomberg va mostrar que la Reserva Federal havia prestat en secret als bancs amb dificultats la suma de 1.200 milions de d\u00f2lars a una taxa incre\u00efblement baixa del 0,01%.<\/p>\n

Al mateix temps, en molts pa\u00efsos, les persones pateixen els plans d’austeritat imposats pels governs als que els mercats financers ja no estan disposats a prestar-los milers de milions en taxes d’inter\u00e8s per sota del 6, el 7 o el 9%!\u00a0Asfixiats per aquestes taxes d’inter\u00e8s, els governs es veuen “obligats” a bloquejar les pensions, les assignacions familiars o els salaris dels funcionaris i a reduir la inversi\u00f3, el que comportar\u00e0 un augment de la desocupaci\u00f3 i ens enfonsar\u00e0 aviat en una recessi\u00f3 molt greu.<\/p>\n

\u00c9s normal que en cas de crisi, els bancs privats, que habitualment es financen a l’1% amb els bancs centrals, es puguin beneficiar d\u2019una taxa del 0,01%, per\u00f2 perqu\u00e8 en cas de crisi, alguns Estats estan obligats a pagar taxes 600 o 800 cops m\u00e9s elevades?\u00a0“Estar dominat pel diner organitzat \u00e9s tan perill\u00f3s com estar-ho pel crim organitzat”<\/em>, va dir Roosevelt<\/strong>.\u00a0Tenia ra\u00f3.\u00a0Estem vivint una crisi del capitalisme desregulat que pot ser su\u00efcida per a la nostra civilitzaci\u00f3. Com van escriure Edgar Morin<\/strong> i St\u00e9phane Hessel<\/strong> en\u00a0El Cam\u00ed de l’Esperan\u00e7a<\/em> (Fayard, 2011), la nostra societat ha de triar: la metamorfosi o la mort?<\/p>\n

Esperarem fins que sigui massa tard per obrir els ulls?\u00a0Esperarem fins que sigui massa tard per comprendre la gravetat de la crisi i escollir junts la metamorfosi abans que les nostres societats s’enfonsin?\u00a0No tenim l’oportunitat de desenvolupar aqu\u00ed les deu o quinze reformes concretes que permetrien aquesta transformaci\u00f3.\u00a0Nom\u00e9s volem mostrar que \u00e9s possible no estar d’acord amb Paul Krugman<\/strong> quan diu que Europa es troba en una\u00a0“espiral de mort”<\/em>.\u00a0Com es pot donar oxigen a les finances p\u00fabliques?\u00a0Com es pot actuar sense modificar els Tractats, el que requeriria mesos de treball i seria impossible amb una Europa cada cop m\u00e9s odiada pel poble?<\/p>\n

Angela Merkel<\/strong> t\u00e9 ra\u00f3 quan diu que res ha d’encoratjar als governs a no seguir avan\u00e7ant.\u00a0Per\u00f2 l\u2019essencial \u00e9s que la majoria dels nostres estats demanen pr\u00e9stecs als mercats financers per deutes antics.\u00a0El 2012, Fran\u00e7a haur\u00e0 de sol\u00b7licitar 400 mil milions: 100 mil milions que corresponen al d\u00e8ficit pressupostari (que seria gaireb\u00e9 zero si es cancel\u00b7lessin les retallades d’impostos concedides des de fa deu anys) i 300 mil milions corresponents a deutes antics, que no es podran pagar si no els presten la mateixa quantitat unes hores abans de l’amortitzaci\u00f3.<\/p>\n

Cobrar taxes d’inter\u00e8s colossals per a grans deutes acumulats en cinc o deu anys no implica prendre part en la responsabilitat dels governs per\u00f2 si a estrangular la nostra economia, amb el benefici exclusiu d’alguns bancs privats: sota el pretext que existeix un risc, presten a taxes molt elevades, tot sabent que probablement no existeix un risc real, donat que el Fons Europeu d’Estabilitat Financera (EFSF) hi \u00e9s per garantir la solv\u00e8ncia dels prestataris dels Estats…<\/p>\n

Acabem amb dues mesures: inspirant-nos en el banc central americ\u00e0, per salvar el sistema financer proposem que el “deute antic” dels nostres estats puguin ser refinan\u00e7at a taxes pr\u00f2ximes al 0%.<\/p>\n

No hi hauria necessitat de modificar els Tractats de la UE per posar en pr\u00e0ctica aquesta idea: el Banc Central Europeu (BCE) no est\u00e0 autoritzat a prestar als Estats membres, per\u00f2 pot prestar sense l\u00edmit a les ag\u00e8ncies de cr\u00e8dit (article 21.3 de l’Estatut del Banc Central Europeu) i a les organitzacions internacionals (article 23 de l’Estatut).\u00a0Aix\u00ed, podria prestar a un 0,01% al Banc Europeu d’Inversions (BEI) o a la Caixa de Dip\u00f2sits, que podrien prestar a un 0,02% als estats que s\u2019endeuten per pagar deutes antics.<\/p>\n

Res impediria crear aquests fons al gener!\u00a0No ens cansem de repetir-ho: el pressupost d’It\u00e0lia t\u00e9 un super\u00e0vit primari.\u00a0Per tant, estaria en equilibri si It\u00e0lia no hagu\u00e9s de pagar uns c\u00e0rrecs per finan\u00e7ament cada vegada m\u00e9s grans.\u00a0Cal deixar de posar a It\u00e0lia a l\u2019ombra de la recessi\u00f3 i la crisi pol\u00edtica o cal acceptar acabar amb les rentes dels bancs privats?\u00a0La resposta hauria de ser \u00f2bvia actuant pel b\u00e9 com\u00fa.<\/p>\n

El paper que els tractats donen al BCE \u00e9s garantir l’estabilitat de preus.\u00a0Com pot estar sense reaccionar quan alguns pa\u00efsos estant veient que el preu dels seus bons del Tresor es dupliquen o tripliquen en pocs mesos?\u00a0Aix\u00ed mateix, el BCE ha de garantir l’estabilitat de les nostres economies.\u00a0Com pot estar sense actuar quan el preu del deute amena\u00e7a amb portar-nos a una recessi\u00f3\u00a0“m\u00e9s greu que la de 1930”<\/em>, d’acord amb el Governador del Banc d’Anglaterra?<\/p>\n

Si ens atenim als tractats, res no impedeix que el BCE actu\u00ef amb for\u00e7a per fer baixar el preu del deute.\u00a0No \u00e9s nom\u00e9s un acte no prohibit, sin\u00f3 que l’incentiva a fer-ho.\u00a0Si el BCE \u00e9s fidel als tractats, ha de fer tot el possible per reduir el preu del deute p\u00fablic.\u00a0Per l’opini\u00f3 general, la inflaci\u00f3 \u00e9s el m\u00e9s preocupant!<\/p>\n

El 1989, despr\u00e9s de la caiguda del mur, va caldre un mes perqu\u00e8 Helmut Kohl<\/strong>, Fran\u00e7ois Mitterrand<\/strong> i altres caps d’Estat europeus decidissin la creaci\u00f3 de la moneda \u00fanica.\u00a0Despr\u00e9s de quatre anys de crisi, encara esperem que els nostres l\u00edders donin oxigen a les finances p\u00fabliques?\u00a0El mecanisme que proposem pot ser aplicat immediatament, tant per reduir el cost del deute antic per finan\u00e7ar les inversions, fonamentals per al nostre futur, com per l’estalvi d’energia d\u2019Europa.<\/p>\n

Els sol\u00b7licitants de la negociaci\u00f3 d’un nou tractat de la UE tenen ra\u00f3: amb els pa\u00efsos que ho desitgin, hem de construir una Europa pol\u00edtica, capa\u00e7 d’adaptar-se a la globalitzaci\u00f3, una veritable Europa democr\u00e0tica ja proposada per Wolfgang Sch\u00e4uble <\/strong>i Karl Lamers<\/strong> el 1994 o Joschka Fischer<\/strong> el 2000. Ha de ser un tractat de converg\u00e8ncia social i de governan\u00e7a econ\u00f2mica real.<\/p>\n

Tot aix\u00f2 \u00e9s essencial.\u00a0Per\u00f2 no es podr\u00e0 adoptar un nou tractar si el nostre continent s’enfonsa en una\u00a0“espiral de mort”<\/em> i els ciutadans comencen a odiar tot el que ve de Brussel\u00b7les.\u00a0La urg\u00e8ncia \u00e9s la d’enviar a la gent un missatge molt clar: Europa no est\u00e0 en mans dels lobbies financers.\u00a0Est\u00e0 al servei dels ciutadans.<\/p>\n

Le Monde<\/a><\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

Aquests n\u00fameros s\u00f3n incre\u00efbles.\u00a0Ja sab\u00edem que a finals del 2008, George Bush i Henry Paulson havien posat sobre la taula 700 mil milions de d\u00f2lars (540 mil milions d’euros) per rescatar els bancs dels EUA.\u00a0Una gran quantitat.\u00a0Per\u00f2, recentment, un jutge dels EUA ha donat la ra\u00f3 als periodistes de Bloomberg, que van demanar al seu …<\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":0,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[16,1],"tags":[],"class_list":["post-5070","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-europa","category-general"],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/5070","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/users\/1"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=5070"}],"version-history":[{"count":6,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/5070\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":5075,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/5070\/revisions\/5075"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=5070"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=5070"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=5070"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}