{"id":5064,"date":"2011-12-31T00:18:00","date_gmt":"2011-12-30T22:18:00","guid":{"rendered":"http:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/?p=5064"},"modified":"2011-12-31T00:18:58","modified_gmt":"2011-12-30T22:18:58","slug":"antoni-gutierrez-rubi-un-altre-model-de-partit-es-possible","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/antoni-gutierrez-rubi-un-altre-model-de-partit-es-possible\/","title":{"rendered":"Antoni Guti\u00e9rrez-Rub\u00ed: Un altre model de partit \u00e9s possible"},"content":{"rendered":"

\"\"<\/a>La pregunta \u00e9s inajornable: poden els actuals models de partit ser organitzacions eficients en la societat d’avui? Entenguem per efici\u00e8ncia la capacitat d’interpretar els problemes de fons, oferir solucions per a la majoria, liderar les idees de canvi, seleccionar els millors representants i competir electoralment.<\/p>\n

L’actual model de partit (leninista) \u00e9s compartit, a grans trets, per gaireb\u00e9 totes les forces del nostre arc parlamentari. El seu fonament \u00e9s el “centralisme democr\u00e0tic”. Per\u00f2, si b\u00e9 aquest potser pot ser \u00fatil per a un partit organitzat al voltant dels seus quadres i c\u00e0rrecs electes, es manifesta clarament insuficient per a una organitzaci\u00f3 pol\u00edtica que sostingui la seva fortalesa en la innovaci\u00f3 i el canvi social.<\/p>\n

L’ADN dels nostres partits \u00e9s clarament refractari per a la nostra actual societat i per al nou model econ\u00f2mic basat en el coneixement i la sostenibilitat. Els partits se senten c\u00f2modes en la cultura anal\u00f2gica, per\u00f2 la societat \u00e9s digital. Primen les estructures verticals i centralitzades, en contrast amb les noves xarxes horitzontals i descentralitzades que s’imposen en la ci\u00e8ncia, l’economia, l’empresa … El seu ordre \u00e9s jer\u00e0rquic i el seu nervi \u00e9s la fidelitat, just el contrari d’una societat que reconeix l\u2019autoritas<\/em> i la independ\u00e8ncia com a valors que reconfiguren els atributs del poder. La seva comunicaci\u00f3 es redueix a la repetici\u00f3 de consignes i a la instrumentalitzaci\u00f3 i colonitzaci\u00f3 dels nous espais en les xarxes socials, i els ciutadans senten una al\u00b7l\u00e8rgia profunda al seguidisme acr\u00edtic i aprecien la creativitat i l’autonomia com a nutrients indispensables de la nova pol\u00edtica. En definitiva, l’ADN dels partits pol\u00edtics no encaixa -i no ent\u00e9n- el nou ecosistema social que es reconstrueix a la societat xarxa.<\/p>\n

\u00c9s dif\u00edcil representar a una societat a la que no es compr\u00e8n. Tampoc \u00e9s possible servir-la si no se la respecta. La pol\u00edtica representativa es debilita perqu\u00e8 aquesta crisi econ\u00f2mica (que \u00e9s a m\u00e9s sist\u00e8mica, de valors i d’instruments) ha evidenciat les profundes limitacions de la pol\u00edtica democr\u00e0tica per dirigir, regular, interpretar i representar a la ciutadania i respondre als problemes amb el nivell d\u2019efic\u00e0cia que requereixen. I aix\u00f2, per a les opcions progressistes, \u00e9s letal.<\/p>\n

El debat, per exemple, que el PSOE<\/strong> ha iniciat, amb retard i en temps de descompte, per repensar la seva funci\u00f3 social en la societat complexa d’avui, pot obrir escenaris de canvi o tancar en fals. Refundar o renovar. Hi ha relleus que no necess\u00e0riament modifiquen el curs del cam\u00ed. Sembla inajornable ja el debat sobre el model de partit, perqu\u00e8 \u00e9s un reflex transparent del tipus de pol\u00edtica que es vol, que s’accepta i s\u2019estimula. El model ho diu tot. Aquests s\u00f3n, al meu parer, els principals reptes als quals s’enfronta:<\/p>\n

1.<\/strong> Militants o activistes.<\/strong> Cal reconvertir als militants i simpatitzants en activistes. El paradigma de l’autob\u00fas, com a sublimaci\u00f3 de la capacitat organitzativa, est\u00e0 esgotat. Els militants no s\u00f3n atrezzo ni extres, s\u00f3n persones. No serveixen per omplir la grada jove, ni per mesurar l’\u00e8xit del secretari d’organitzaci\u00f3 de torn. Un partit que pensa en les persones com a n\u00famero o embalum est\u00e0 condemnat al frac\u00e0s, si el seu horitz\u00f3 pol\u00edtic \u00e9s augmentar el grau de consci\u00e8ncia pol\u00edtica de la ciutadania. Per al pensament progressista, nom\u00e9s m\u00e9s pol\u00edtica \u00e9s el cam\u00ed. Per al conservador, no. Es tracta d’iniciar un itinerari de comprom\u00eds a la mida de cada necessitat i voluntat, que emancipi a les persones, que les faci m\u00e9s aut\u00f2nomes i menys aut\u00f2mats<\/a> . Una organitzaci\u00f3 que impulsa i promou l’acci\u00f3, que afavoreix el tr\u00e0nsit entre pensar, dir, fer.<\/p>\n

2.<\/strong> Cases o causes.<\/strong> Cal replantejar, molt seriosament, el model de socialitzaci\u00f3 i mobilitzaci\u00f3 que permet la concepci\u00f3 de les actuals Cases del Poble. Menys cases i m\u00e9s causes, \u00e9s el que se sent en les xarxes socials. A Internet no li preguntem a la gent d’on ve, sin\u00f3 on vol anar. Aquestes cases han de reconvertir-se en espais per al coworking<\/em> pol\u00edtic, obrint-se a tots els sectors que volen canvis, que defensen els seus drets, que desitgen un altre m\u00f3n i una altra pol\u00edtica i que senten que \u00e9s possible. Dotar-les de tecnologia social, de recursos humans i materials per ser “ocupades” pels nous nutrients de la societat. I aprendre, al costat d’aquestes iniciatives, deixant-se contaminar i influenciar. Obrir les portes, encara que cedeixin els murs. Es tracta d’explorar “el possible adjacent<\/em>“, en paraules de Steven Johnson<\/a> , que \u00e9s “una esp\u00e8cie de futur borr\u00f3s, que apunta per la vora de l’estat actual de les coses, un mapa de tots els camins que pot prendre el present per reinventar-se <\/em>“. Sense explorar no hi haur\u00e0 canvis. Millor el batec del nou que el p\u00falpit del passat.<\/p>\n

3.<\/strong> Seus o xarxes.<\/strong> Transformar una organitzaci\u00f3 piramidal en una organitzaci\u00f3 xarxa, no \u00e9s senzill. El xoc \u00e9s dur. Per\u00f2 \u00e9s inevitable i inajornable si es vol reconnectar amb les formes, els estils, els models i els valors de la societat xarxa. Cal reconvertir tota l’organitzaci\u00f3 perqu\u00e8 el digital sigui el natural, no l’accessori o el complementari. El proc\u00e9s de canvi reconfigurar\u00e0 el poder, que s’obtindr\u00e0, no pel lloc que s’ocupa en l’organigrama, sin\u00f3 pel m\u00e8rit i reputaci\u00f3 que es guanya i es reconeix en l’organitzaci\u00f3 xarxa. Organitzar-se per objectius i causes, no per galons i c\u00e0rrecs. I amb nous formats per a nous reptes. La pol\u00edtica del futur (i del present) \u00e9s m\u00f2bil<\/a> . Es tracta d’utilitzar la tecnologia per organitzar-nos, comunicar i construir valor de manera nova i creativa. Parlem d’Open Government<\/em> aplicat a la pol\u00edtica.<\/p>\n

4.<\/strong> Consignes o idees.<\/strong> No es pot liderar la societat sense idees. Es necessita una organitzaci\u00f3 que s’assembli m\u00e9s a un laboratori o una productora cultural que a la cl\u00e0ssica concepci\u00f3 de partit de masses complaents i obedients. Cal reconnectar -com nodes actius- tots els espais de pensament progressista per organitzar una aut\u00e8ntica revoluci\u00f3 de les idees. Sense debat, no hi ha pol\u00edtica, nom\u00e9s gesti\u00f3 de la conting\u00e8ncia administrativa. Els partits s’han quedat sense persones, i sense idees. I no sabem qu\u00e8 va ser primer. Si la gent que estava es va quedar seca de tant aplaudir i assentir, o si l’esclerosi pol\u00edtica va comen\u00e7ar amb l’aband\u00f3, el cansament i la decepci\u00f3 de moltes d’aquestes persones. En qualsevol cas, la capacitat per centrifugar talent i energies de molts ciutadans que s’acosten i s’ofereixen \u00e9s una caracter\u00edstica infecciosa dels partits pol\u00edtics. Hi ha m\u00e9s idees fora que dins. M\u00e9s energies disponibles que les que s’utilitzen. Es tracta de veure quin model d’organitzaci\u00f3 afavoreix m\u00e9s la creativitat i el debat.<\/p>\n

5.<\/strong> Ritus o experi\u00e8ncies.<\/strong> La lit\u00fargia pol\u00edtica \u00e9s massa previsible i burocratitzada. S’han de repensar, amb molta m\u00e9s imaginaci\u00f3, risc i experimentaci\u00f3, totes les praxis pol\u00edtiques org\u00e0niques. S\u00f3n cerim\u00f2nies protocol\u00b7litzades, no viv\u00e8ncies riques. La sensaci\u00f3 d’esgotament formal i engarrotament de la vida de partit s’allunya i evidencia una ruptura en les formes de socialitzaci\u00f3 i una est\u00e8tica pat\u00e8tica en el dia a dia (i simplement escenogr\u00e0fica en els per\u00edodes electorals). Es tracta de viure l’acci\u00f3 pol\u00edtica<\/a> com una experi\u00e8ncia vital, que se sent, que et compromet, que t’emociona<\/a>… Cal convertir la milit\u00e0ncia en una festa, en el sentit profund de la paraula. Experi\u00e8ncies que donen sentit, no que el roben.<\/p>\n

6.<\/strong> Delegats o vots.<\/strong> L’onada democratitzadora que remou totes les aig\u00fces i sacseja<\/a> les comportes org\u00e0niques no ha fet m\u00e9s que comen\u00e7ar. El centralisme democr\u00e0tic agonitza. I la demanda de m\u00e9s participaci\u00f3, debat i decisi\u00f3<\/a> est\u00e0 en l’epicentre de l\u2019emergent. La pol\u00edtica formal ofereix el moment decisiu cada 1460 dies, en una sola jornada electoral, siguin comicis o congressos. Per\u00f2 la gent vol opinar i ser decisiva cada dia. Ja no esperaran pacientment. Volen decidir activament. Hem passat de l’examen de final de curs (eleccions) a l’avaluaci\u00f3 cont\u00ednua (democr\u00e0cia vigilant) i s’ha d’obrir pas -amb ajuda de la tecnologia-<\/a> a les enquestes, les consultes, els refer\u00e8ndums i les grans eleccions obertes a tots els militants, simpatitzants i electors, en funci\u00f3 de l’\u00e0mbit o tema a decidir.<\/p>\n

Conclusi\u00f3.<\/strong> Tornem a la pregunta inicial: poden els actuals models de partit ser organitzacions eficients en la societat d’avui? La resposta, en aquests moments, \u00e9s que segurament no, si es vol fer una altra pol\u00edtica com a part d’una altra manera de guanyar i recuperar la credibilitat i la confian\u00e7a. I amb elles, el poder. Optar per una nova cultura pol\u00edtica, en un m\u00f3n complex com el nostre, \u00e9s molt m\u00e9s dif\u00edcil d’escollir un nou l\u00edder, encara que els lideratges poden catalitzar els canvis.<\/p>\n

Els partits han perdut el privilegi de l’acci\u00f3 pol\u00edtica, en un context en qu\u00e8 estan naixent ‘els moviments ciutadans de pressi\u00f3’, una categoria social nova<\/a> , igual que es van crear en el seu moment els partits pol\u00edtics o els sindicats. El nou format organitzatiu ha de ser capa\u00e7 d’obrir-se a empelts socials, a aliances cr\u00edtiques, a noves hibridacions ideol\u00f2giques i de cultura pol\u00edtica per actualitzar un pensament que no es renova sense simbiosi.<\/p>\n

El desafiament per recuperar la credibilitat est\u00e0 m\u00e9s en les actituds que en les aptituds. \u00c9s el mateix desafiament que suposa abandonar l’arrog\u00e0ncia i abra\u00e7ar la humilitat<\/a> . El primer pas, imprescindible, per refundar i comen\u00e7ar de nou.<\/p>\n

Fundaci\u00f3n Ideas<\/a><\/p>\n

 <\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

La pregunta \u00e9s inajornable: poden els actuals models de partit ser organitzacions eficients en la societat d’avui? Entenguem per efici\u00e8ncia la capacitat d’interpretar els problemes de fons, oferir solucions per a la majoria, liderar les idees de canvi, seleccionar els millors representants i competir electoralment. L’actual model de partit (leninista) \u00e9s compartit, a grans trets, …<\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":0,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[1],"tags":[],"class_list":["post-5064","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-general"],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/5064","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/users\/1"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=5064"}],"version-history":[{"count":2,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/5064\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":5066,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/5064\/revisions\/5066"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=5064"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=5064"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=5064"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}