{"id":503,"date":"2009-10-04T10:55:46","date_gmt":"2009-10-04T08:55:46","guid":{"rendered":"http:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/?p=503"},"modified":"2009-10-26T15:01:31","modified_gmt":"2009-10-26T13:01:31","slug":"jordi-font-des-de-dins-del-palau","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/jordi-font-des-de-dins-del-palau\/","title":{"rendered":"Jordi Font: Des de dins del Palau"},"content":{"rendered":"

\"palau_de_la_musica_de_barcelona_detalle.jpeg\"<\/a>A l’estupor i a l’esc\u00e0ndol que ha desfermat el cas del Palau de la M\u00fasica, s’hi suma, entre els membres de Junta de l’Orfe\u00f3 Catal\u00e0, la fiblada d’una vella confian\u00e7a tra\u00efda, gestada durant anys al servei d’un projecte. I s’hi suma tamb\u00e9 l’atordiment i la malenconia que produeix descobrir sobtadament, quan menys t’ho esperes, ben arran teu, la cara obscura de la condici\u00f3 humana, la que empeny cap al fatalisme i contra la qual els humans tractem de plantar les nostres esperances i ideals.<\/p>\n

ENCARA QUE HI HA FANGUEIG per estona, l’Orfe\u00f3 Catal\u00e0 t\u00e9 la necessitat vital, perempt\u00f2ria, d’afirmar esperances i ideals. Aquest va ser, sens dubte, el sentit de l’irat Cant de la senyera<\/em> que l’Orfe\u00f3 va entonar l’altre dia al carrer, davant de les portes del Palau. Aquest \u00e9s tamb\u00e9 el sentit de la reuni\u00f3 convocada per la junta per reflexionar sobre la nova orientaci\u00f3 art\u00edstica que cal donar al Palau. Amb la mateixa intenci\u00f3 superadora, tracto d’aportar ara algunes reflexions b\u00e0siques.<\/p>\n

EN PRIMER LLOC, DAVANT DEL DESASTRE, s’ent\u00e9n que alguns hagin pensat que els \u00f2rgans de govern de les tres entitats que aixopluga el Palau no han fet b\u00e9 la seva feina. Cal remarcar que els \u00f2rgans de govern de les associacions, consorcis i fundacions s’encarreguen d’aprovar les l\u00ednies d’actuaci\u00f3, els pressupostos i les liquidacions de comptes, no de furgar en cap rerefons, soterrani o sostremort. Ni tan sols les “auditories financeres” arriben gaire m\u00e9s enll\u00e0, deia l’altre dia el conseller de Cultura; per arribar-hi, afegia, caldrien “auditories legals i operatives”, que punxessin els fluxos del diner i verifiquessin autenticitats documentals. F\u00f3ra una bona manera de complementar regularment el control de superf\u00edcie dels \u00f2rgans de govern d’aquesta mena d’entitats.<\/p>\n

EN SEGON LLOC, ES FA EVIDENT que les condicions reivindicades per a la pol\u00edtica haurien de fer-se extensives a tota mena de poder. No \u00e9s la pol\u00edtica, sin\u00f3 el poder, el que tendeix a trasbalsar el cervell hum\u00e0 i a generar conductes d’identificaci\u00f3 excessiva, patrimonialitzadores del com\u00fa. Em refereixo, esclar, a la limitaci\u00f3 de mandats i a la no acumulaci\u00f3 de c\u00e0rrecs. Cap d’aquests criteris no regia al Palau.<\/p>\n

EN TERCER LLOC, CAL CONSTATAR tamb\u00e9, per entendre les coses, que el cas Palau no ha estat el d’un projecte boir\u00f3s, sense metes clares, sense realitzacions tangibles, els gestors del qual semblessin dedicar-se a alguna altra cosa, potser opaca. Ben al contrari. El “projecte Millet” ha estat un projecte brillant, gaireb\u00e9 visionari, i pr\u00e0cticament completat: a) amb la restauraci\u00f3 del vell i ru\u00efn\u00f3s monument, despr\u00e9s d’implicar-hi totes i cada una de les administracions disponibles; b) amb l’impuls d’una iniciativa pionera de mecenatge cultural, com a component b\u00e0sica d’un model prometedor de col\u00b7laboraci\u00f3 p\u00fablic\/privat; c) amb l’ampliaci\u00f3 del Palau, en una operaci\u00f3 arquitect\u00f2nica contempor\u00e0nia i alhora harm\u00f2nica amb la vella est\u00e8tica modernista; d) i, encara, amb l’assaig d’esponjament de l’entorn per tal d’obrir perspectives visuals a l’enclotat i emblem\u00e0tic edifici… Ning\u00fa no es podia imaginar que precisament qui, de dia, vivia i sabia contagiar la febre d’un projecte com aquest pogu\u00e9s, de nit, orquestrar l’enginyeria del frau. Vet aqu\u00ed la gran paradoxa del cas.<\/p>\n

MALGRAT ALGUNS PROGRESSOS art\u00edstics, cal convenir que l’opci\u00f3 per la pedra ha anat en detriment de l’associacionisme de l’Orfe\u00f3 Catal\u00e0, de la seva centralitat com a \u00e0nima del Palau. I ha anat en detriment de l’espl\u00e8ndid voluntariat que integra els cors de l’Orfe\u00f3. Massa sovint se simplifiquen els agents que concorren al Palau en “p\u00fablics i privats” (administracions i mecenatge), cosa que falseja la realitat. Els agents en pres\u00e8ncia s\u00f3n quatre: p\u00fablics i privats, certament, per\u00f2 tamb\u00e9 associatius i voluntaris. Aquests darrers, els cantaires, s\u00f3n l’agent m\u00e9s important de tots, perqu\u00e8, sense ells, no hi ha res a fer. I perqu\u00e8, proporcionalment, s\u00f3n els que m\u00e9s aporten a la causa comuna, amb hores i hores de les seves vides dedicades a assajos i concerts, i amb la sola compensaci\u00f3 de l’aplaudiment i l’emoci\u00f3 del p\u00fablic. Caldr\u00e0 que el nou esquema organitzatiu i la nova orientaci\u00f3 art\u00edstica retornin l’Orfe\u00f3 Catal\u00e0 i els seus cantaires a la centralitat que els correspon.<\/p>\n

Avui, 4 d’octubre de 2009<\/strong><\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

A l’estupor i a l’esc\u00e0ndol que ha desfermat el cas del Palau de la M\u00fasica, s’hi suma, entre els membres de Junta de l’Orfe\u00f3 Catal\u00e0, la fiblada d’una vella confian\u00e7a tra\u00efda, gestada durant anys al servei d’un projecte. I s’hi suma tamb\u00e9 l’atordiment i la malenconia que produeix descobrir sobtadament, quan menys t’ho esperes, ben …<\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":0,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[18,1],"tags":[190],"class_list":["post-503","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-cultura","category-general","tag-cultura"],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/503","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/users\/1"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=503"}],"version-history":[{"count":6,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/503\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":803,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/503\/revisions\/803"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=503"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=503"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=503"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}