{"id":5024,"date":"2011-12-13T12:32:46","date_gmt":"2011-12-13T10:32:46","guid":{"rendered":"http:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/?p=5024"},"modified":"2011-12-13T12:37:14","modified_gmt":"2011-12-13T10:37:14","slug":"enric-company-congres-a-loposicio","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/enric-company-congres-a-loposicio\/","title":{"rendered":"Enric Company: Congr\u00e9s a l’oposici\u00f3"},"content":{"rendered":"

\"\"<\/a>El tret distintiu de la situaci\u00f3 en qu\u00e8 els socialistes catalans afronten el dissabte el seu dotz\u00e8 congr\u00e9s \u00e9s que, per primera vegada des del segon, el del 1979, el PSC<\/strong> \u00e9s ara un partit en l’oposici\u00f3 en tots els nivells institucionals en els quals actua. A Europa, a Espanya, a Catalunya i als municipis.<\/p>\n

El contrast entre aquesta situaci\u00f3 i la que es donava en el juliol del 2008, quan es va celebrar l’anterior congr\u00e9s, no pot ser m\u00e9s gran perqu\u00e8 justament llavors els socialistes havien assolit a Catalunya el m\u00e9s alt grau de poder institucional del que mai havien disposat. Ara estan en el punt m\u00e9s baix de la seva hist\u00f2ria. La caiguda ha estat brusca, en picat. La impot\u00e8ncia davant la crisi financera i econ\u00f2mica que s’ha emportat per endavant a gaireb\u00e9 tots els governs socialistes d’Europa, incl\u00f2s el d’Espanya, i a alguns de dretes, est\u00e0 en l’origen de les successives derrotes electorals del PSC<\/strong>, per\u00f2 fins i tot els dirigents a els qui els hi ha tocat encaixar reconeixen que, si s’escau, hi ha tamb\u00e9 altres factors, causes espec\u00edfiques resultants de les concretes condicions en qu\u00e8 han actuat.<\/p>\n

Una tasca dels propis socialistes reunits en congr\u00e9s hauria de ser afinar al m\u00e0xim en la identificaci\u00f3 i definici\u00f3 d’aquestes causes concretes. De manera gen\u00e8rica, per\u00f2, sembla bastant clar que una de les principals \u00e9s el desgast de la generaci\u00f3 fundacional del partit i la insufici\u00e8ncia de les substitucions ja operades en destacades responsabilitats. La socialdemocr\u00e0cia afronta a escala mundial el repte de la renovaci\u00f3, d’una posada al dia que alliberi els partits socialistes de la contradicci\u00f3 que els crema quan arriba una crisi econ\u00f2mica: la de fer des dels governs el contrari del que preconitzen des de les oposicions , en particular en mat\u00e8ria de pol\u00edtica econ\u00f2mica. \u00c9s un element clau, certament, i de com es resolgui dep\u00e8n tamb\u00e9 el futur del socialisme a Catalunya i a Espanya. Per\u00f2 el seu ideari b\u00e0sic ja est\u00e0 inventat. El mateix cal dir del PSC<\/strong>. Ja est\u00e0 inventat. El que si \u00e9s el cas hi ha, a m\u00e9s de la necessitat de lliurar-se de la cotilla de l’ortod\u00f2xia econ\u00f2mica neoliberal, \u00e9s un problema de qualitat dels lideratges.<\/p>\n

Exemples clars per il\u00b7lustrar l’abast del problema s\u00f3n els fracassos registrats amb les substitucions de Joan Clos<\/strong> per Jordi Hereu<\/strong> i de Pasqual Maragall<\/strong> per Jos\u00e9 Montilla<\/strong>. Tot i la transcend\u00e8ncia d’aquests dos casos, per\u00f2, la q\u00fcesti\u00f3 no rau nom\u00e9s en encertar-la m\u00e9s o menys a l’hora de designar un candidat. El mal \u00e9s un altre. \u00c9s que a una generaci\u00f3 progressista forjada en les d\u00e8cades de 1960 i 1970 amb la il\u00b7lusi\u00f3 per la democr\u00e0cia i el canvi social li ha passat una altra forjada en els despatxos, fossin els del partit o els de les institucions, incapa\u00e7 de transmetre il\u00b7lusions i de convertir seu programa en un projecte col\u00b7lectiu majoritari.<\/p>\n

Aquest problema no \u00e9s menor. I no ve d’ahir. Una part de les seves causes \u00e9s sociol\u00f2gica, fruit dels canvis en l’estructura social catalana, la p\u00e8rdua de pes del sector industrial, l’ascens econ\u00f2mic dels fills i n\u00e9ts dels immigrants del desenvolupisme espanyol de 1960. En aquestes capes socials est\u00e0 desapareixent la identificaci\u00f3 autom\u00e0tica, o gaireb\u00e9, amb l’esquerra i, sobretot, amb el partit socialista. Una altra part de les causes est\u00e0 relacionada amb l’endog\u00e0mia, la cooptaci\u00f3 de dirigents a penes disfressada, la burocratitzaci\u00f3 que s’apodera dels partits a la m\u00ednima ocasi\u00f3 que existeixi per a aix\u00f2. Nom\u00e9s cal preguntar-se pel relleu pol\u00edtic dels candidats a diputat en les \u00faltimes eleccions legislatives i auton\u00f2miques per comprovar el resultat de l’espiral negativa provocada per la combinaci\u00f3 d’endog\u00e0mia i burocratitzaci\u00f3.<\/p>\n

El congr\u00e9s de dissabte hauria de ser, doncs, no un congr\u00e9s per a la renovaci\u00f3 com es sol dir en gaireb\u00e9 tots, sin\u00f3 un congr\u00e9s per a una reconversi\u00f3 com van ser les del t\u00e8xtil a Catalunya i la de la metal\u00b7l\u00fargia a Euskadi i Ast\u00faries, per posar fites cares als propis socialistes. \u00c9s a dir, un congr\u00e9s per canviar totalment el xip, per forjar una generaci\u00f3 de dirigents capa\u00e7os de lluitar de nou des de l’oposici\u00f3, que \u00e9s el caracter\u00edstic del moment present.<\/p>\n

El Pa\u00eds<\/a><\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

El tret distintiu de la situaci\u00f3 en qu\u00e8 els socialistes catalans afronten el dissabte el seu dotz\u00e8 congr\u00e9s \u00e9s que, per primera vegada des del segon, el del 1979, el PSC \u00e9s ara un partit en l’oposici\u00f3 en tots els nivells institucionals en els quals actua. A Europa, a Espanya, a Catalunya i als municipis. …<\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":0,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[14,1],"tags":[],"class_list":["post-5024","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-catalunya","category-general"],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/5024","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/users\/1"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=5024"}],"version-history":[{"count":2,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/5024\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":5027,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/5024\/revisions\/5027"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=5024"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=5024"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=5024"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}