{"id":5021,"date":"2011-12-11T20:19:13","date_gmt":"2011-12-11T18:19:13","guid":{"rendered":"http:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/?p=5021"},"modified":"2011-12-11T20:19:13","modified_gmt":"2011-12-11T18:19:13","slug":"resposta-de-miquel-iceta-a-la-carta-oberta-de-joan-ignasi-elena","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/resposta-de-miquel-iceta-a-la-carta-oberta-de-joan-ignasi-elena\/","title":{"rendered":"Resposta de Miquel Iceta a la carta oberta de Joan Ignasi Elena"},"content":{"rendered":"<p><a class=\"highslide\" onclick=\"return vz.expand(this)\" href=\"http:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-content\/uploads\/2011\/12\/miquel-iceta.jpg\"><img loading=\"lazy\" decoding=\"async\" class=\"alignleft size-medium wp-image-5022\" title=\"miquel iceta\" src=\"http:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-content\/uploads\/2011\/12\/miquel-iceta-300x198.jpg\" alt=\"\" width=\"300\" height=\"198\" srcset=\"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-content\/uploads\/2011\/12\/miquel-iceta-300x198.jpg 300w, https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-content\/uploads\/2011\/12\/miquel-iceta.jpg 600w\" sizes=\"auto, (max-width: 300px) 100vw, 300px\" \/><\/a>A cinc dies del 12\u00e8 Congr\u00e9s del <strong>PSC<\/strong> no he volgut deixar d\u2019actualitzar el meu Diari a Internet, malgrat la feina que se\u2019m va acumulant. Per\u00f2 tenint present que diumenge vinent no podr\u00e9 fer l\u2019actualitzaci\u00f3 del diari i havent-se celebrat una decisiva cimera europea, he cregut necessari fer l\u2019esfor\u00e7 de l\u2019actualitzaci\u00f3 setmanal. <!--more-->De les moltes coses pendents que tinc per fer hi ha la resposta a la\u00a0Carta oberta que <strong>Joan Ignasi Elena<\/strong> ens ha adre\u00e7at als altres candidats en aquest proc\u00e9s congressual. Certament algunes de les precisions que ens demana troben resposta, des del meu punt de vista, en la\u00a0confer\u00e8ncia que vaig pronunciar el passat 24 de novembre al <strong>PSC<\/strong> de l\u2019Eixample. Per\u00f2 certament en<strong> Joan Ignasi <\/strong>demana precisions i aprofitar\u00e9 aquesta entrada en el meu Diari per fer-les.<\/p>\n<p>Hi ha dues coses que m\u2019estan sorprenent for\u00e7a d\u2019aquest proc\u00e9s congressual. Una, \u00e9s la necessitat que els membres de l\u2019actual Comissi\u00f3 Executiva del partit tenen de distanciar-se de l\u2019aparell. Suposo que vist des de fora encara semblar\u00e0 m\u00e9s xocant perqu\u00e8 l\u00f2gicament alg\u00fa es preguntar\u00e0 si \u00e9s que els membres de la Comissi\u00f3 Executiva no formen part de l\u2019aparell del partit? I si no s\u00f3n aix\u00f2, qu\u00e8 dimonis s\u00f3n i qui diantre \u00e9s l\u2019aparell? No vull negar que hi ha raons per distingir entre una cosa i l\u2019altra. Jo mateix vaig trobar-me un dia amb un titular de diari que deia literalment \u201c<strong>Iceta<\/strong> trenca amb l\u2019aparell\u201d. Com conec b\u00e9 la professionalitat del periodista que signava la cr\u00f2nica i tinc molta simpatia pel diari que la publicava, estic conven\u00e7ut que havien arribat a aquesta conclusi\u00f3 a partir de les dades que alg\u00fa o alguns els van proporcionar. En fi, vull tranquil\u00b7litzar, o no, els meus lectors i lectores, formo part de l\u2019aparell, al menys fins que la Comissi\u00f3 Executiva del <strong>PSC<\/strong> reti comptes davant dels delegats i delegades del 12\u00e8 Congr\u00e9s del partit.<\/p>\n<p>Certament els aparells pol\u00edtics tenen mala premsa, sovint ben merescuda. Per\u00f2 no conec gaire organitzacions sense aparell, \u00e9s a dir, sense estructures permanents de direcci\u00f3 i coordinaci\u00f3 que treballen de forma professionalitzada. Fins i tot les ONGs amb m\u00e9s prestigi tenen importants aparells que desenvolupen amb efic\u00e0cia les seves funcions. Tamb\u00e9 \u00e9s cert que una persona pot formar part de la Comissi\u00f3 Executiva del partit i no sentir-se part de l\u2019aparell, suposo que aix\u00f2 d\u00f3na m\u00e9s tranquil\u00b7litat i m\u00e9s perspectiva. Jo quan assumeixo una tasca pol\u00edtica o de representaci\u00f3 per elecci\u00f3 dels meus companys ho faig al 100%, tinc el costum de fer-ho des de quan vaig ser delegat de curs a la universitat.\u00a0Crec que quan em vaig incorporar a la Comissi\u00f3 Executiva devia ser perqu\u00e8 alguns van creure oport\u00fa que form\u00e9s part de l\u2019aparell.\u00a0I sempre m\u2019he sentit part de l\u2019aparell. Aix\u00f2 no vol dir que estigui d\u2019acord amb totes i cadascuna de les decisions del <strong>PSC<\/strong>, per\u00f2 s\u00ed que em faig responsable de totes elles. No sols de les encertades. Qu\u00e8 hi farem, s\u00f3c aix\u00ed.<\/p>\n<p>L\u2019altra cosa que trobo xocant del debat precongressual \u00e9s aquesta apel\u00b7laci\u00f3 gen\u00e8rica sobre la necessitat d\u2019un <strong>PSC<\/strong> \u201cm\u00e9s catalanista\u201d. Des del meu punt de vista s\u2019\u00e9s o no s\u2019\u00e9s catalanista, no hi ha mitges tintes, no hi ha diversos graus de catalanisme. Si fos aix\u00ed com es mesuraria el grau de catalanisme? En funci\u00f3 de la proximitat a <strong>CiU<\/strong>? En funci\u00f3 de la proximitat als postulats independentistes? Hi hauria un tribunal habilitat per jutjar el grau de catalanisme? Qui en formaria part? Les decisions s\u2019haurien de prendre per unanimitat o n\u2019hi hauria prou amb majoria simple?<\/p>\n<p>Sempre he cregut que el catalanisme \u00e9s un sentiment c\u00edvic compartit, dif\u00fas i transversal, un sentiment d\u2019estima per la terra, la cultura, la hist\u00f2ria i la llengua catalanes, que pot impregnar projectes pol\u00edtics ben diferents. El catalanisme \u00e9s la defensa de la identitat catalana, que t\u00e9 un car\u00e0cter plural, per\u00f2 que troba en la llengua i la cultura catalanes un element identificador fonamental, a trav\u00e9s de l\u2019autogovern per assolir progressivament majors cotes de llibertat i de progr\u00e9s.<\/p>\n<p>El <strong>PSC<\/strong> \u00e9s un partit catalanista per definici\u00f3, vocaci\u00f3, hist\u00f2ria i convicci\u00f3. Ja<strong> Ernest Lluch<\/strong> distingia clarament entre catalanisme i nacionalisme, considerant el catalanisme com quelcom molt m\u00e9s ampli que el nacionalisme, i atorgant al nacionalisme un car\u00e0cter m\u00e9s definit d\u2019ideologia pol\u00edtica que situava la q\u00fcesti\u00f3 nacional en el centre de les seves preocupacions.<\/p>\n<p>Sincerament crec que el <strong>PSC<\/strong> no t\u00e9 un problema de catalanisme, el <strong>PSC<\/strong> t\u00e9 un problema de desdibuixament del seu projecte de pa\u00eds i de vegades ha estat mancat de fermesa i de coher\u00e8ncia per defensar el seu projecte Catalunya endins i Catalunya enfora.<\/p>\n<p>En efecte, el <strong>PSC<\/strong> ha d\u2019esmer\u00e7ar m\u00e9s esfor\u00e7os en definir el seu projecte de pa\u00eds, on la unitat civil, la cohesi\u00f3 social i l\u2019autogovern formen una tr\u00edada indissoluble, i per conv\u00e8ncer una majoria de ciutadans i ciutadanes de Catalunya que el nostre projecte pol\u00edtic defensa millor que cap altre els seus interessos concrets. Si en algun moment una part significativa de la ciutadania catalana ha percebut tebiesa o ambig\u00fcitat en la defensa que f\u00e8iem del nostre projecte de pa\u00eds, el problema \u00e9s nostre, no d\u2019ells. I hem de recon\u00e8ixer que la Sent\u00e8ncia del Tribunal Constitucional ha afeblit les posicions federalistes, que cal reprendre amb m\u00e9s for\u00e7a, exig\u00e8ncia i ambici\u00f3.<\/p>\n<p>El projecte de pa\u00eds del <strong>PSC<\/strong> incorpora tamb\u00e9\u00a0la nostra visi\u00f3 d\u2019Espanya, i una proposta de fraternitat federal amb la resta de pobles d\u2019Espanya amb els quals compartim un Estat democr\u00e0tic que ha de defensar els interessos de tots i respectar les diversitats nacionals que integra. Per a nosaltres, Espanya \u00e9s tamb\u00e9 un escenari pol\u00edtic on defensar els interessos dels treballadors catalans i l\u2019Estat un instrument al servei de l\u2019autogovern de Catalunya.<\/p>\n<p>Aquest model necessita una entesa federal amb el\u00a0Partido Socialista Obrero Espa\u00f1ol. I aix\u00f2 pot comportar en alguns moments l\u2019exist\u00e8ncia de punts de vista no coincidents entre el <strong>PSC<\/strong> i el <strong>PSOE<\/strong>. I no passa res. \u00c9s a dir, el <strong>PSC<\/strong> ha de defensar el seu punt de vista amb la voluntat d\u2019acordar una posici\u00f3 comuna amb el <strong>PSOE<\/strong>, i si no s\u2019aconsegueix l\u2019acord, ha de defensar la seva posici\u00f3 fins al final all\u00e0 on calgui, sigui al Congr\u00e9s dels Diputats, al Senat, al Parlament Europeu, o on sigui.<\/p>\n<p>Fetes aquestes dues consideracions inicials passo a respondre alguns dels interrogants continguts a la\u00a0Carta oberta de<strong> Joan Ignasi Elena<\/strong>.<\/p>\n<p><strong>Tema 1.<\/strong> Crec en una organitzaci\u00f3 \u00e0mplia, oberta i transparent, que fomenti el debat i el pluralisme intern. Crec que les agrupacions del partit han de ser totalment aut\u00f2nomes en les funcions que els atribueixen els nostres Estatuts. Crec que les federacions del partit han de funcionar de baix a dalt i no a l\u2019inrev\u00e9s. Crec en el sufragi universal obert a la ciutadania per elegir candidats i en canvi crec que els \u00f2rgans del partit s\u2019han de elegir com fins ara, donant oportunitats a la presentaci\u00f3 de candidatures diferents amb ple acc\u00e9s de la milit\u00e0ncia als seus posicionaments pol\u00edtics (que se suposen diferenciats). Crec que hem de trobar mecanismes de limitaci\u00f3 de mandats org\u00e0nics i institucionals amb la possibilitat d\u2019excepcions justificades i votades pel Consell Nacional del partit. La invitaci\u00f3 d\u2019<strong>Isidre Molas<\/strong> a elegir els companys i companyes en funci\u00f3 de les seves capacitats i no de fidelitats personals estava continguda de forma expressa en la meva confer\u00e8ncia, i no per casualitat. Crec que haurem de fer una veritable revoluci\u00f3 sectorial en el partit, les organitzacions sectorials del <strong>PSC<\/strong> s\u00f3n un instrument b\u00e0sic per a la renovaci\u00f3 program\u00e0tica i pel coneixement de problem\u00e0tiques espec\u00edfiques. Cal procurar que el pes de les organitzacions sectorials estigui lligat a la seva capacitat de mobilitzaci\u00f3 interna i externa.<\/p>\n<p>M\u2019agrada molt m\u00e9s la idea de Consell Obert o Consell Ciutad\u00e0 que la idea d\u2019una \u201cquota de membres de la societat civil\u201d (jo deia el juny passat \u201cCal institucionalitzar mecanismes de di\u00e0leg amb els socialistes sense carnet, simpatitzants o votants. \u00bfPer qu\u00e8 no pensar en un parlament socialista, format pel Consell Nacional i un nombre igual de persones que comparteixin la nostra Declaraci\u00f3 de principis i siguin membres destacats de sindicats i associacions progressistes, creadors d\u2019opini\u00f3 o referents ciutadans? \u00bfPer qu\u00e8 no crear mecanismes similars a nivell de ciutat o districte? El Partit Socialista no ha d\u2019estar nom\u00e9s al servei dels que en formem part sin\u00f3 de tots els ciutadans que comparteixin amb nosaltres els objectius de just\u00edcia social\u201d).<\/p>\n<p>Ens cal un aut\u00e8ntic\u00a0pla de xoc. Amb una direcci\u00f3 que treballi molt. Si jo l\u2019encap\u00e7al\u00e9s, regalaria a tots els seus integrants una llibreta per apuntar els deures i poder anar esborrant les tasques ja acomplertes. Caldria que es reun\u00eds els vespres, perqu\u00e8 gent no lligada a tasques institucionals pogu\u00e9s participar-hi. Caldria que convid\u00e9s de tant en tant a responsables territorials o sectorials per parlar a fons dels temes. Que es fes present al territori de forma molt sovintejada. Que atengu\u00e9s els militants, que els pregunt\u00e9s qu\u00e8 volen i com ho veuen. Que transform\u00e9s la seu central en un centre generador d\u2019iniciatives i capa\u00e7 d\u2019atraure talent i idees, que Nicaragua sigui m\u00e9s la refer\u00e8ncia d\u2019una xarxa que no pas una fortalesa freda i buida. Ja fa temps <strong>Raimon Obiols<\/strong> va proposar rebatejar-la com \u201cLa F\u00e0brica\u201d. Fa ben poc <strong>Nichi Vendola<\/strong> ha impulsat una iniciativa similar a It\u00e0lia. Una direcci\u00f3 que unifiqui recursos dispersos per la formaci\u00f3, la innovaci\u00f3 i el debat, impulsant el \u201cLaboratori d\u2019idees\u201d, capa\u00e7 de transformar la nostra web en una revista digital de prestigi i que sigui refer\u00e8ncia per a la nostra pres\u00e8ncia i activisme a la xarxa. Hem de fer moltes coses, molt ben fetes, i ens hi hem de posar molt r\u00e0pidament. I aix\u00f2 no podr\u00e0 ser una feina a temps parcial pels principals responsables.<\/p>\n<p><strong>Tema 2.<\/strong> Sobre el tema del grup parlamentari, ja he dit en moltes ocasions que el meu model \u00e9s el de la relaci\u00f3 entre la CSU i la CDU alemanyes, que comparteixen un mateix grup al\u00a0<em>Bundestag<\/em> amb capacitat d\u2019acci\u00f3 i vot diferenciat quan no hi ha acord. \u00c9s clar que a Alemanya el paper del\u00a0<em>Bundesrat<\/em> fa que les grans q\u00fcestions territorials es dirimeixin en aquesta Cambra a partir de la representaci\u00f3 dels\u00a0<em>l\u00e4nder<\/em>.<\/p>\n<p>El cert \u00e9s que\u00a0un cop el <strong>PSC<\/strong> i el <strong>PSOE<\/strong> hagin fet els seus Congressos\u00a0caldr\u00e0 revisar aquestes q\u00fcestions animats per l\u2019esperit federal i la voluntat d\u2019acord que ens caracteritza i el debat haur\u00e0 de ser molt de fons sense prefigurar-ne per endavant el resultat. El fet que <strong>CiU<\/strong> sembli monopolitzar la representaci\u00f3 de Catalunya en un Congr\u00e9s dels Diputats en el que dissortadament encara es dirimeixen importants q\u00fcestions territorials no \u00e9s nom\u00e9s un problema del <strong>PSC<\/strong>, ho \u00e9s tamb\u00e9 del <strong>PSOE<\/strong> i de tots aquells que vulguin avan\u00e7ar cap a un Estat federal que s\u2019adapti a la realitat plurinacional, pluricultural i pluriling\u00fc\u00edstica d\u2019Espanya. I \u00e9s en aquest marc que cal situar la discussi\u00f3 i el necessari acord.<\/p>\n<p>Per acabar amb aquest tema he de dir que el <strong>PSC<\/strong> ha de voler influir sobre el <strong>PSOE<\/strong> no solament en els temes referits a l\u2019autogovern\u00a0i a l\u2019estructura de l\u2019Estat sin\u00f3 tamb\u00e9 en els temes referits al projecte pol\u00edtic i econ\u00f2mic general que volem compartir, i tamb\u00e9 la nostra visi\u00f3 sobre el futur d\u2019Europa, la Mediterr\u00e0nia i la governan\u00e7a mundial.<\/p>\n<p><strong>Tema 3.<\/strong> Sobre les aliances. Jo crec que hem d\u2019impulsar una \u00e0mplia alian\u00e7a social pel progr\u00e9s, a partir del creixement i l\u2019ampliaci\u00f3 de l\u2019espai pol\u00edtic i electoral del <strong>PSC<\/strong>. Hem de ser m\u00e9s, hem de ser m\u00e9s capa\u00e7os d\u2019atraure als activistes progressistes i els ciutadans i ciutadanes m\u00e9s conscients i d\u2019incorporar a la pol\u00edtica els nouvinguts. Sindicalistes, creadors i emprenedors que comparteixin els valors de la llibertat, la igualtat i la just\u00edcia social, han de trobar en nosaltres interlocuci\u00f3 i espai obert pel debat i el comprom\u00eds pol\u00edtic. Ens hem d\u2019adre\u00e7ar tamb\u00e9 als catalanistes de tarann\u00e0 lliberal, als que creuen en la necessitat d\u2019afirmar la unitat civil del nostre poble, el nostre autogovern i una relaci\u00f3 fraternal i de respecte amb la resta de pobles d\u2019Espanya. Ens hem d\u2019adre\u00e7ar tamb\u00e9 als que volen veure una esquerra renovada, capa\u00e7 de modernitzar els seus plantejaments, d\u2019adaptar-los a la realitat del segle XXI, de recollir el millor de les lluites per la igualtat de drets, del feminisme, de l\u2019ecologisme pol\u00edtic. Cal que ens adrecem tamb\u00e9 a sectors cr\u00edtics d\u2019esquerres, que han trobat fins ara una excessiva complaen\u00e7a de la socialdemocr\u00e0cia amb respecte del sistema econ\u00f2mic capitalista que genera desigualtats, desequilibris, crisis i pobresa. I cal que ens adrecem tamb\u00e9 als sectors federalistes i sobiranistes cr\u00edtics amb l\u2019actual marc constitucional, que volen donar resposta a la voluntat d\u2019autogovern i de respecte a la personalitat nacional de Catalunya per\u00f2 pensen que la separaci\u00f3 de Catalunya de la resta d\u2019Espanya no \u00e9s un projecte factible. La renovaci\u00f3 del PSC ha d\u2019aspirar a recollir aquestes sensibilitats en un projecte pol\u00edtic s\u00f2lid, vigor\u00f3s i d\u2019\u00e0mplies fronteres.\u00a0Des del meu punt de vista, \u00e9s prematur embarcar-se en un projecte d\u2019aliances amb altres partits d\u2019esquerres, que no nego de cara al futur, per\u00f2 avui la m\u00e0xima prioritat est\u00e0 en reconstruir el nostre propi projecte pol\u00edtic, renovant les nostres idees, vivificant la nostra organitzaci\u00f3 i reconnectant amb la societat.<\/p>\n<p><strong>Tema 4.<\/strong> Sobre la crisi econ\u00f2mica no tinc m\u00e9s remei que remetre\u2019m a la\u00a0<a href=\"http:\/\/endavantpsc.wordpress.com\/2011\/11\/24\/els-reptes-del-12e-congres-del-psc\/\" target=\"_blank\">confer\u00e8ncia que vaig fer al PSC de l\u2019Eixample<\/a>, de la que aqu\u00ed destaco uns par\u00e0grafs.<\/p>\n<p>Cal que prioritzem el\u00a0combat contra la crisi econ\u00f2mica i els seus efectes, i tamb\u00e9 contra les seves causes, que tenen molt a veure amb l\u2019hegemonia del pensament neoliberal que de vegades ha contaminat tamb\u00e9 les nostres pol\u00edtiques i els nostres comportaments individuals i col\u00b7lectius.<\/p>\n<p>Som conscients que l\u2019economia de mercat funciona sobre la base del benefici i l\u2019obsessi\u00f3 per les possessions materials, per\u00f2\u00a0no ens volem resignar a una organitzaci\u00f3 social que es limiti a prendre nota de les desigualtats, les injust\u00edcies i els desequilibris, a una societat que nom\u00e9s trobi satisfacci\u00f3 en el consumisme desaforat. Cal que recuperem la cr\u00edtica a les desigualtats, les crisis, la precarietat, l\u2019alienaci\u00f3 i la pobresa generades pel sistema capitalista. Precisament perqu\u00e8 som socialistes.<\/p>\n<p>La desregulaci\u00f3 dels mercats, la financiaritzaci\u00f3 de l\u2019economia i la submissi\u00f3 de la pol\u00edtica democr\u00e0tica al dictat del dogma neoliberal s\u00f3n les\u00a0arrels profundes de l\u2019actual crisi econ\u00f2mica, les seves causes. I la seva soluci\u00f3 t\u00e9 una dimensi\u00f3 europea i un enfocament global que el nostre projecte pol\u00edtic ha d\u2019assumir i liderar.<\/p>\n<p>Hem de demostrar que hi ha un altre cam\u00ed, que\u00a0es pot guanyar la batalla de la productivitat i la competitivitat sense disminuir els drets socials, sense renunciar a una societat m\u00e9s justa i cohesionada. I aix\u00f2 s\u2019ha de fer des de la pol\u00edtica, reivindicant la pol\u00edtica democr\u00e0tica, fent-la m\u00e9s propera, m\u00e9s transparent, m\u00e9s efica\u00e7, netejant-la de tota sospita de corrupci\u00f3 o ab\u00fas de poder.<\/p>\n<p>Per\u00f2\u00a0no n\u2019hi haur\u00e0 prou amb un discurs en defensa de la pol\u00edtica. Sense assegurar la primacia de la pol\u00edtica sobre els mercats no podrem reivindicar la pol\u00edtica democr\u00e0tica. I aquest \u00e9s un problema de primer ordre.<\/p>\n<p>I\u00a0no n\u2019hi haur\u00e0 prou amb un discurs en defensa de l\u2019Estat del Benestar. Sense competitivitat econ\u00f2mica no hi ha Estat del benestar que valgui. I si l\u2019esquerra no assumeix aquesta realitat es veur\u00e0 sistem\u00e0ticament condemnada al frac\u00e0s econ\u00f2mic i tamb\u00e9 a la irrellev\u00e0ncia pol\u00edtica.<\/p>\n<p>Per aconseguir-ho cal atacar frontalment la car\u00e8ncia m\u00e9s gran i m\u00e9s urgent que tenim: la necessitat de\u00a0renovar profundament els nostres plantejaments en mat\u00e8ria de pol\u00edtica econ\u00f2mica i fiscal. La provisi\u00f3 universal de serveis p\u00fablics de qualitat, la reducci\u00f3 de les desigualtats socials i els desequilibris territorials, l\u2019oferiment d\u2019oportunitats a tothom i l\u2019eradicaci\u00f3 de la pobresa no depenen solament de mecanismes de transfer\u00e8ncia de renda des dels sectors m\u00e9s benestants als sectors menys afavorits, tot i que en el centre de la nostra reflexi\u00f3 econ\u00f2mica caldr\u00e0 posar-hi una profunda reforma fiscal.<\/p>\n<p>I, per \u00faltim,\u00a0<strong>tema 5<\/strong> del q\u00fcestionari de <strong>Joan Ignasi Elena <\/strong>sobre temes europeus, em remeto tamb\u00e9 a la confer\u00e8ncia que vaig fer al <strong>PSC<\/strong> de l\u2019Eixample en la que parlava d\u2019Europa forta: Estats Units d\u2019Europa, govern econ\u00f2mic com\u00fa, tresor europeu, fiscalitat europea. Amb una participaci\u00f3 directa al Partit Socialista Europeu (PSE) per contribuir a l\u2019enfortiment del projecte socialdem\u00f2crata a tot Europa i impulsar el proc\u00e9s d\u2019elecci\u00f3 del futur candidat socialista a presidir la Comissi\u00f3 Europea, amb motiu de les eleccions al Parlament Europeu del 2014. I cal que comencem a plantejar l\u2019elecci\u00f3 d\u2019un president del Consell Europeu a trav\u00e9s del sufragi universal. \u00bfPer qu\u00e8 no a trav\u00e9s d\u2019una iniciativa ciutadana europea? I acabo mostrant-me partidari de que el <strong>PSC<\/strong> formi part com a membre de ple dret del Partt Socialista Europeu, que crec que \u00e9s una possibilitat de fet recollida en el protocol d\u2019unitat socialista de 1978 que defenso en la seva integritat.<\/p>\n<p><a href=\"http:\/\/diaridemiqueliceta.wordpress.com\/2011\/12\/11\/a-cinc-dies-del-congres-del-psc\/\">Diari de Miquel Iceta<\/a><\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"<p>A cinc dies del 12\u00e8 Congr\u00e9s del PSC no he volgut deixar d\u2019actualitzar el meu Diari a Internet, malgrat la feina que se\u2019m va acumulant. Per\u00f2 tenint present que diumenge vinent no podr\u00e9 fer l\u2019actualitzaci\u00f3 del diari i havent-se celebrat una decisiva cimera europea, he cregut necessari fer l\u2019esfor\u00e7 de l\u2019actualitzaci\u00f3 setmanal. De les moltes &hellip;<\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":0,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[1],"tags":[],"class_list":["post-5021","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-general"],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/5021","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/users\/1"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=5021"}],"version-history":[{"count":1,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/5021\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":5023,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/5021\/revisions\/5023"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=5021"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=5021"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=5021"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}