{"id":4999,"date":"2011-12-08T10:50:26","date_gmt":"2011-12-08T08:50:26","guid":{"rendered":"http:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/?p=4999"},"modified":"2011-12-08T10:50:26","modified_gmt":"2011-12-08T08:50:26","slug":"olivier-ferrand-cap-a-l%e2%80%99euro-federalisme","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/olivier-ferrand-cap-a-l%e2%80%99euro-federalisme\/","title":{"rendered":"Olivier Ferrand: Cap a l\u2019Euro-federalisme"},"content":{"rendered":"

\"\"<\/a>La crisi a la zona de l’euro ha reviscut la perspectiva d’una Europa federal. Un nombre creixent d’experts i de pol\u00edtiques ho situen a l\u2019an\u00e0lisi: la integraci\u00f3 econ\u00f2mica i monet\u00e0ria no \u00e9s viable sense una integraci\u00f3 pol\u00edtica, el salt federal \u00e9s necessari. La novetat \u00e9s que aquest salt federal es faria en el marc d’una Europa de dues velocitats.<\/p>\n

L’Europa federal era el somni que tenien els pares fundadors, amb Jean Monnet<\/strong> al capdavant, per sortir de la guerra. No ho van aconseguir amb la Comunitat Europea de Defensa (CED). Va fer el gran salt amb un ex\u00e8rcit europeu, amb un govern pol\u00edtic. Per\u00f2 el projecte va fracassar, rebutjat per l’Assemblea Nacional de Fran\u00e7a el 1954, despr\u00e9s d’un psicodrama pol\u00edtic.<\/p>\n

Els pares fundadors de l’Europa no es van donar per ven\u00e7uts. Van aprendre les lli\u00e7ons del frac\u00e0s de la CED. L\u2019Europa pol\u00edtica no entraria en vig\u00e8ncia a la for\u00e7a, ex nihilo<\/em>; la “revoluci\u00f3 federal”<\/em> era impossible amb els nacionalismes despr\u00e9s de la guerra encara calents. Calia inventar un m\u00e8tode diferent, m\u00e9s gradual, menys frontal, renunciar a fer l’Europa pol\u00edtica avui per poder-la fer dem\u00e0. Aix\u00ed, Jean Monnet<\/strong> i Robert Schuman<\/strong> van concebre la Comunitat Econ\u00f2mica Europea (CEE): una Europa t\u00e8cnica que no pos\u00e9s en perill la sobirania dels governs nacionals, per\u00f2 concebuda com un “primer pas” per construir la confian\u00e7a, la solidaritat, la massa cr\u00edtica necess\u00e0ria per avan\u00e7ar un dia cap a una Europa federal.<\/p>\n

Per als seus hereus, aquest dia va arribar amb la caiguda del Mur de Berl\u00edn. Va ser l’impuls pol\u00edtic, despr\u00e9s de trenta anys d’\u00e8xit en la construcci\u00f3 europea. La prova d’aquest comprom\u00eds, va ser el canvi de nom d’Europa, provocada pel Tractat de Maastricht el 1992: de la Comunitat Econ\u00f2mica Europea a la Uni\u00f3 Europea \u2013 de l\u2019Europa t\u00e8cnica a l\u2019Europa pol\u00edtica. Una voluntat que es va manifestar dotze anys despr\u00e9s amb la Constituci\u00f3 Europea. Per\u00f2 aquesta batalla federal va ser un frac\u00e0s. Amb els tractats de Maastricht (1992), Amsterdam (1997), Ni\u00e7a (2001), la Constituci\u00f3 Europea (2004), Tractat de Lisboa (2007): negociaci\u00f3 rere negociaci\u00f3, l\u2019Europa pol\u00edtica va ser rebutjada.<\/p>\n

Aquesta Europa pol\u00edtica – “francesa” – s’enfronta a la negativa dels governs i els ciutadans, que tenen una altra concepci\u00f3, “brit\u00e0nica”, de la finalitat d\u2019Europa. Per a ells, la primera etapa d’Europa \u00e9s tamb\u00e9 l’\u00faltima. Veuen a Europa com una gran zona econ\u00f2mica de pau i prosperitat, que no t\u00e9 vocaci\u00f3 d\u2019aprofundiment pol\u00edtic, per\u00f2 s\u00ed d’expansi\u00f3 geogr\u00e0fica, cap a Turquia i m\u00e9s enll\u00e0.<\/p>\n

Molts van pensar que la finestra d’oportunitat federal estava tancada definitivament. No obstant, una nova oportunitat s\u2019ha presentat amb la crisi de l’euro. Aquest seria el triomf del m\u00e8tode Monnet<\/strong>: la intensitat de la integraci\u00f3 “t\u00e8cnica” de l\u2019eurozona, la moneda \u00fanica, passa per la integraci\u00f3 pol\u00edtica. L\u2019eurozona est\u00e0 enmig de la corrent i s\u2019ofega. L’status quo<\/em> no \u00e9s possible. L’alternativa mai ha estat m\u00e9s clara: o b\u00e9 el retorn, amb el desmantellament de l’euro o el salt federal.<\/p>\n

L’Europa federal es troba de nou a l\u2019abast de la m\u00e0. No obstant aix\u00f2, es basaria en la partici\u00f3 d’Europa entre una Europa amb vocaci\u00f3 federal per aquells Estats membres que escollissin la moneda \u00fanica, i un segon cercle de caire confederal per reagrupar-ne la resta. Seria el reconeixement d’una Europa de dues velocitats, l’esquema defensat en va a Maastricht per Fran\u00e7ois Mitterrand<\/strong>.<\/p>\n

\u00c9s aquesta la soluci\u00f3? El patr\u00f3 de l’Europa de dues velocitats pot resoldre la disputa que ha enfrontat sempre les dues concepcions, la francesa i la brit\u00e0nica d’Europa. Cinquanta anys despr\u00e9s del Tractat de Roma, aquests dos dissenys segueixen sent tan forts i irreconciliables, com per donar-los dos camps de joc diferents. En lloc de paralitzar tant l’aprofundiment com l\u2019ampliaci\u00f3, es poden desenvolupar l\u2019un i l\u2019altre. I treure\u2019n el doble dividend: el poder pol\u00edtic d’un cor europeu integrat, i la capacitat de pacificaci\u00f3 i desenvolupament econ\u00f2mic d\u2019una Europa ampliada.<\/p>\n

Hi ha un l\u00edmit, que \u00e9s institucional. Com articular les futures institucions federals de la zona euro i les institucions intergovernamentals de la Uni\u00f3 Europea? Podria alg\u00fa imaginar-se a un ministre de finances de la zona euro o en \u00faltima inst\u00e0ncia, un govern de la zona de l’euro, responsable pol\u00edticament davant dels ciutadans europeus, dins de les estructures actuals de la Uni\u00f3 Europea? No hi ha un patr\u00f3 convincent presentat fins ara. Pensar en les institucions de l\u2019euro-federalisme: aquest \u00e9s l’\u00faltim desafiament dels europeus.<\/p>\n

Le Monde<\/a><\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

La crisi a la zona de l’euro ha reviscut la perspectiva d’una Europa federal. Un nombre creixent d’experts i de pol\u00edtiques ho situen a l\u2019an\u00e0lisi: la integraci\u00f3 econ\u00f2mica i monet\u00e0ria no \u00e9s viable sense una integraci\u00f3 pol\u00edtica, el salt federal \u00e9s necessari. La novetat \u00e9s que aquest salt federal es faria en el marc d’una …<\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":0,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[16],"tags":[],"class_list":["post-4999","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-europa"],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/4999","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/users\/1"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=4999"}],"version-history":[{"count":1,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/4999\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":5001,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/4999\/revisions\/5001"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=4999"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=4999"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=4999"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}