{"id":4978,"date":"2011-12-07T11:42:03","date_gmt":"2011-12-07T09:42:03","guid":{"rendered":"http:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/?p=4978"},"modified":"2011-12-07T11:42:03","modified_gmt":"2011-12-07T09:42:03","slug":"joan-majo-la-fi-de-la-crisi","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/joan-majo-la-fi-de-la-crisi\/","title":{"rendered":"Joan Maj\u00f3: La fi de la crisi"},"content":{"rendered":"

\"\"<\/a>Sens dubte aquesta \u00e9s una de les expressions m\u00e9s usades en aquests moments, sigui com un desig, sigui com una pregunta, sigui com una preocupaci\u00f3. Tot i aix\u00f2, no deixa de ser una expressi\u00f3 ambigua, amb significats molt diferents per persones diferents. Per a qui ha perdut treball i ingressos, el significat \u00e9s clar: tornar a tenir-los. Per\u00f2 en altres casos, els significats s\u00f3n equ\u00edvocs. Hi ha molt\u00edssimes persones que no han vist afectada en res la seva vida per la crisi i que mostren gran preocupaci\u00f3 per quan arribar\u00e0 a la seva fi.<\/p>\n

Aquells que ho estan esperant, pensant que la fi significa tornar a la situaci\u00f3 anterior, \u00e9s probable que acabin desesperats: aix\u00f2 no passar\u00e0. M’agradaria raonar, des de diversos aspectes, per qu\u00e8 la situaci\u00f3 anterior no pot tornar, i el futur no ser\u00e0 el passat.<\/p>\n

En primer lloc, perqu\u00e8 en els \u00faltims 20 anys l’escena mundial ha canviat radicalment. Nosaltres no ho hem apreciat perqu\u00e8 hem viscut 15 anys abstrets en el nostre creixement fictici, i des de 2007 estem nom\u00e9s pensant en la nostra crisi, per\u00f2 el m\u00f3n del 2015 s’assemblar\u00e0 molt poc al de 1995. Poso com a exemple el tema de l’energia. El nivell de consum que hem mantingut els 800 milions de persones que de veritat consum\u00edem energia fa 20 anys, va ser possible perqu\u00e8 utilitz\u00e0vem per a nosaltres gaireb\u00e9 tots els recursos del planeta. D’aqu\u00ed a 10 anys, aquests recursos, que no hauran augmentat sin\u00f3 al contrari, hauran de satisfer les necessitats de m\u00e9s de 2.000 milions. Hi haur\u00e0 algunes noves fonts, per\u00f2 no permetran aquest augment de demanda. Haurem reduir molt el consum i augmentar l’efici\u00e8ncia. S’haur\u00e0 de canviar el model. Es pot viure molt b\u00e9 consumint menys energia, per\u00f2 per als acostumats al malbaratament, semblar\u00e0 una dif\u00edcil marxa enrere.<\/p>\n

En segon lloc hem de preguntar si Espanya tornar\u00e0 mai a tenir la poblaci\u00f3 activa que va tenir en els primers anys d’aquest segle. Ser\u00e0 dif\u00edcil perqu\u00e8 una part molt important dels treballadors avui en atur s\u00f3n joves, i molts van haver de venir de fora i van ser utilitzats per fabricar uns habitatges que no responien a una necessitat real sin\u00f3 especulativa. I no es tracta ara, per sortir de la crisi, d’estimular artificialment la demanda creant una altra bombolla… Un exc\u00e9s d’oferta sobre la demanda real nom\u00e9s es pot mantenir amb l’exportaci\u00f3, i els pisos no es poden exportar (encara que alguns es puguin vendre a estrangers). Per tant, o fem una reconversi\u00f3 d’activitat i de persones intel\u00b7ligent, o ser\u00e0 dif\u00edcil absorbir l’atur. Aquesta reconversi\u00f3 no \u00e9s nom\u00e9s renovaci\u00f3 de coneixements i d’habilitats, sin\u00f3 d’actituds. Crec que una part molt important dels nous llocs de treball no seran assalariats, sin\u00f3 basats en l’autoocupaci\u00f3, en el treball aut\u00f2nom i en noves formes de treball cooperatiu. Aquest \u00e9s un escenari poc conegut per a molts que esperen trobar feina, per\u00f2 hauran de viure-hi.<\/p>\n

I sobretot haur\u00e0 canviat la relaci\u00f3 entre ingressos i consum. Durant anys, perqu\u00e8 no es not\u00e9s l’important augment de la desigualtat que s’ha creat en la nostra societat, se’ns ha ofert viure a cr\u00e8dit i, en no resistir la temptaci\u00f3, hem caigut en el parany. S’ha creat en molta gent una falsa percepci\u00f3 de riquesa i s’ha mantingut un consum que no corresponia a la situaci\u00f3 real. Al mateix temps, s’ha desenvolupat un enorme negoci financer que a m\u00e9s ha desviat recursos necessaris per l’economia productiva. Aix\u00f2 no podr\u00e0 tornar a ser igual, i per tant les fam\u00edlies i les administracions hauran de tornar a uns pressupostos equilibrats, sense un excessiu recurs a l’endeutament. Per a les primeres significa igualar ingressos i despeses, i per a les segones, igualar impostos i serveis. Viure en aquestes condicions \u00e9s perfectament satisfactori, per\u00f2 per a aquells acostumats a l’\u00e8poca de la bombolla, ser\u00e0 un pas enrere dif\u00edcil d’acceptar, tant pel que fa a consum personal com per a l’\u00fas de serveis p\u00fablics o al pagament d’impostos.<\/p>\n

La fi de la crisi no podem dir que estigui a prop, per\u00f2 arribar\u00e0. En arribar no ens portar\u00e0 al lloc on \u00e9rem. Aquesta crisi no \u00e9s un sot, \u00e9s un t\u00fanel. Un t\u00fanel no \u00e9s circular, el lloc de sortida no \u00e9s el mateix que el d’entrada. Ens mostra un nou paisatge que podem intuir i ens obliga a preparar-nos per viure-hi.<\/p>\n

El Pa\u00eds<\/a><\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

Sens dubte aquesta \u00e9s una de les expressions m\u00e9s usades en aquests moments, sigui com un desig, sigui com una pregunta, sigui com una preocupaci\u00f3. Tot i aix\u00f2, no deixa de ser una expressi\u00f3 ambigua, amb significats molt diferents per persones diferents. Per a qui ha perdut treball i ingressos, el significat \u00e9s clar: tornar …<\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":0,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[15,1],"tags":[],"class_list":["post-4978","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-espanya","category-general"],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/4978","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/users\/1"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=4978"}],"version-history":[{"count":1,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/4978\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":4980,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/4978\/revisions\/4980"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=4978"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=4978"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=4978"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}