{"id":4944,"date":"2011-12-01T00:32:27","date_gmt":"2011-11-30T22:32:27","guid":{"rendered":"http:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/?p=4944"},"modified":"2011-12-01T09:41:26","modified_gmt":"2011-12-01T07:41:26","slug":"joan-ignasi-elena-tornem-a-conectar","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/joan-ignasi-elena-tornem-a-conectar\/","title":{"rendered":"Joan Ignasi Elena: &#8220;Tornem a connectar&#8221;"},"content":{"rendered":"<p><a class=\"highslide\" onclick=\"return vz.expand(this)\" href=\"http:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-content\/uploads\/2011\/12\/natius_raval1.jpg\"><img loading=\"lazy\" decoding=\"async\" class=\"alignleft size-medium wp-image-4946\" title=\"natius_raval\" src=\"http:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-content\/uploads\/2011\/12\/natius_raval1-300x198.jpg\" alt=\"\" width=\"300\" height=\"198\" srcset=\"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-content\/uploads\/2011\/12\/natius_raval1-300x198.jpg 300w, https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-content\/uploads\/2011\/12\/natius_raval1.jpg 599w\" sizes=\"auto, (max-width: 300px) 100vw, 300px\" \/><\/a>Companyes i companys, amigues i amics,<\/p>\n<p>\u201d<em>Seria fant\u00e0stic que res no fos urgent \u201c &#8211; <\/em>diu en Serrat -, per\u00f2 aquest acte ve marcat per la proximitat del nostre proper congr\u00e9s.<!--more--> Aix\u00ed que disculpeu-me si l\u2019esquematisme del meu discurs em distreu de quelcom que en pol\u00edtica ha de ser fonamental i que sovint oblidem arrossegats per modes comunicatives : el sentit pedag\u00f2gic de les nostres paraules al llarg d\u2019un debat permanent, interessant i viu, que fa cr\u00e9ixer la nostra intel\u00b7lig\u00e8ncia col\u00b7lectiva.<\/p>\n<p><strong>Existeix entre totes les aportacions a l&#8217;actual debat socialista una coincid\u00e8ncia molt \u00e0mplia, no\u00a0 nom\u00e9s en relaci\u00f3 a l&#8217;aclaparadora afirmaci\u00f3 que cal procedir a una necess\u00e0ria i urgent\u00edssima renovaci\u00f3, sin\u00f3 tamb\u00e9 pel que fa al model del PSC que volem. El PSC del futur. <\/strong><\/p>\n<p><strong>Per\u00f2 no sempre ha estat aix\u00ed. \u00c9s veritat que ara, sobre el paper, compartim objectius. Per\u00f2 aix\u00f2 no \u00e9s suficient. Ara ha arribat el moment de concretar-los, de traduir-los en propostes. I des de la credibilitat.<\/strong><\/p>\n<p>Tal vegada sigui en aquest punt, el de la credibilitat, on puguin sorgir els matisos i els riscs a evitar, perqu\u00e8 sempre he tingut molt clar el model de partit que rebutjo, que en bona part \u00e9s el que ens ha portat a la situaci\u00f3 present.<\/p>\n<p><strong>Per\u00f2 valorem positivament les coincid\u00e8ncies pr\u00e0cticament un\u00e0nimes sobre la necessitat de renovaci\u00f3 i de canvis. Aquestes coincid\u00e8ncies han de donar pas a resultats concrets i en cap cas no han de servir d&#8217;excusa ni per precuinar pactes personals ni per diluir el debat ni per retardar els canvis absolutament necessaris, imprescindibles, en la situaci\u00f3 present del nostre partit. <\/strong><\/p>\n<p>El moment sever pel qual transita avui el PSC ha elevat, l\u00f2gicament, el grau d&#8217;exig\u00e8ncia de la nostra milit\u00e0ncia pel que fa al perfil , les actituds, les formes i la credibilitat de tots aquells o aquelles que optin a pilotar el partit.<\/p>\n<p>\u00c9s necessari que aix\u00ed sigui. No ho amago, aquest grau d&#8217;exig\u00e8ncia es per a mi un esper\u00f3 i afegeix , m\u00e9s encara, una exigencia per afrontar amb bon \u00e0nim i amb responsabilitat el nostre proper 12\u00e8 Congr\u00e9s. Per\u00f2 que ning\u00fa s\u2019enganyi: \u00a0coratge i decisi\u00f3, no un simple gest fruit de la meva joventut. <strong>Coratge i decisi\u00f3 per\u00f2 tamb\u00e9 experi\u00e8ncia, la que sorgeix d&#8217;un projecte que avui, i despr\u00e9s de m\u00e9s d&#8217;una d\u00e9cada, ha resultat ara \u00e0mpliament assumit en el partit. Ho torno a mantenir ara : s\u00f3c candidat i la meva vocaci\u00f3 \u00e9s arribar fins al final. Sense un si condicional. Nom\u00e9s el de la credibilitat.<\/strong><\/p>\n<p>El balan\u00e7 del PSC en els seus trenta anys d\u2019hist\u00f2ria \u00e9s considerable. Hem estat un factor determinant de la unitat civil del poble de Catalunya. Hem assumit, gr\u00e0cies a la confian\u00e7a d\u2019una majoria ciutadana, amples responsabilitats de govern. Hem administrat amb rigor. Hem contribu\u00eft decisivament a millorar les nostres ciutats i pobles, a crear serveis i equipaments, a avan\u00e7ar en la igualtat social. Vam ser els primers a fixar en els nostres estatuts mesures concretes vers la plena igualtat de g\u00e8nere, en un cam\u00ed d\u2019emancipaci\u00f3 de les dones que ha de prosseguir amb noves passes endavant. La hist\u00f2ria sabr\u00e0 valorar el paper dels socialistes catalans en l&#8217; obra de govern dels dos \u201cgoverns d\u2019entesa\u201d.<\/p>\n<p>Tamb\u00e9 hi han hagut errors. <strong>Buidar, abandonar al partit, mentre es governava des de tots dos costats de la Pla\u00e7a Sant Jaume n\u2019ha estat un. Juntament amb una notable resist\u00e8ncia al canvi que ens ha impedit avan\u00e7ar en els \u00faltims anys cap a una relaci\u00f3 oberta i productiva, d&#8217;intel\u00b7lig\u00e8ncia col\u00b7lectiva, dins del partit i tamb\u00e9 portes enfora amb sectors que hem gradualment deixat abandonats. Necessitem amb urg\u00e8ncia obrir el partit internament i externament, restablir un model de funcionament intern obert i participatiu, aix\u00f2 com una nova relaci\u00f3 de confian\u00e7a amb els ciutadans i ciutadanes del m\u00f3n associatiu, sobretot amb els m\u00e9s joves, del m\u00f3n de la cultura i de la comunicaci\u00f3, amb el m\u00f3n rural, amb el conjunt ample i plural del catalanisme progressista. <\/strong><\/p>\n<p><strong>Hem de tornar a connectar.<\/strong> \u00c9s en aquest sentit que he participat en la redacci\u00f3 d&#8217;una interessant esmena per a aquest congr\u00e9s<em>: <\/em><\/p>\n<p>\u201c<em>El PSC establir\u00e0 un Consell Obert i participatiu que es constituir\u00e0 en f\u00f2rum peri\u00f2dic consultiu i de deliberaci\u00f3 del partit. Estar\u00e0 format per membres del Consell Nacional i per un nombre igual de persones representants de la societat civil, del moviment associatiu, sindical, del m\u00f3n cultural i dels \u00e0mbits professionals\u201d<\/em>. Un veritable Consell d&#8217;Iguals perqu\u00e8 obviar o recelar del fet que la societat civil ha assumit avui dia un nou rol, el de la participaci\u00f3 al que des de la pol\u00edtica se li ha de donar noves respostes suposaria un veritable su\u00efcidi pol\u00edtic. Respostes que superin percepcions endog\u00e0miques en relaci\u00f3 als sectors m\u00e9s din\u00e0mics de la societat. Noves respostes a la crisi d&#8217;intermediaci\u00f3, una de les claus del problema, entre ciutadania i pol\u00edtica perqu\u00e8 el ciutad\u00e0 ja no solament escolta tamb\u00e9 vol participar <strong>. El partit ha d&#8217;obrir-se, oxigenar-se a trav\u00e9s de la participaci\u00f3 d&#8217;aquests sectors no professionals de la pol\u00edtica. Nom\u00e9s aix\u00ed podrem tornar a connectar i agregar les voluntats majorit\u00e0ries. <\/strong><\/p>\n<p><strong>Rebutjo un partit com el que recentment descrivia el responsable d&#8217;un partit europeu<em>: \u201cDe cada quatre afiliats, un \u00e9s un c\u00e0rrec electe, dos treballen al seu servei, i el quart \u00e9s un militant\u201d<\/em>. El PSC no pot ser, de cap manera, una estructura professionalitzada, on s&#8217;organitzen jer\u00e0rquicament persones que la utilitzen com a trampol\u00ed de \u201ccarreres pol\u00edtiques\u201d<\/strong>.<\/p>\n<p>Ens cal afrontar , com diu sovint Fabian Mohedano, el repte de definir aquest model de participaci\u00f3. I com col.loquem en ell i en posici\u00f3 central per\u00f2 respectuosa el majoritari la\u00efcisme del nostre poble.<\/p>\n<p><strong>Estic per un partit que doni m\u00e9s autonomia a les agrupacions, que fomenti el debat en elles. Que universalitzi el sufragi universal i el vot secret per l\u2019elecci\u00f3 de c\u00e0rrecs i candidats. Que limiti els mandats i marqui n\u00edtidament incompatibilitats de c\u00e0rrecs p\u00fablics , org\u00e0nics i institucionals. Amb la transpar\u00e8ncia en normatives i reglaments que les noves tecnologies poden posar a l\u2019abast dels militants i simpatitzants. <\/strong>El congr\u00e9s del partit ha de prendre acords per avan\u00e7ar en aquesta l\u00ednia.<\/p>\n<p>Tamb\u00e9 s&#8217;hauran d&#8217;acordar iniciatives que ens permetin <strong>aprofundir en el nostre federalisme<\/strong>, que neix de la nostra condici\u00f3 de socialdem\u00f2crates, solid\u00e0ria i europeista<strong>. Que ens permeti tornar a connectar amb la nostra credibilitat i centralitat nacional. Reafirmant la llibertat per regir-nos com a naci\u00f3. Llibertat per regir-nos que se sustenta, com a premisa irrenunciable, en l&#8217;aportaci\u00f3 m\u00e9s important del catalanisme popular que volem representar que \u00e9s la capacitat de produir un sentiment de pertinen\u00e7a compartit. De ser un sol poble. L\u2019afirmaci\u00f3 del catalanisme com un factor de cohesi\u00f3 social. Perqu\u00e8 qui est\u00e0 avui a Catalunya en disposici\u00f3 d\u2019assegurar que aquesta cohesi\u00f3 est\u00e0 garantida per sempre?<\/strong> Hem de ser conscients de l&#8217;exist\u00e8ncia de sobiranies solapades, diverses i compartides al m\u00f3n d&#8217;avui i de les quals cal estar oberts a parlar des de la conc\u00f2rdia i la fraternitat. I tamb\u00e9 haurem de ser <strong>ferms en la consideraci\u00f3 que la defensa de la nostra identitat \u00e9s tamb\u00e9 la defensa del nostre estat del benestar<\/strong>. Defenses urgents, ineludibles.<\/p>\n<p>\u00c9s en aquest context que <strong>la recuperaci\u00f3 del Grup Parlamentari propi esdev\u00e9 quelcom fonamental. En part fruit dels nostres propis errors. No es tracta d&#8217;anar a remolc de les agendes i els maquiavel\u00b7lismes t\u00e0ctics dels altres per\u00f2 la nostra credibilitat i vocaci\u00f3 majorit\u00e0ria est\u00e0 en joc. Per desgr\u00e0cia, hem convertit aquest punt en un assumpte gaireb\u00e9 d&#8217;alarma comunicativa. Hem d\u2019evitar les incoher\u00e8ncies del passat. \u00c9s imprescindible refor\u00e7ar n\u00edtidament la visibilitat del PSC en la pol\u00edtica espanyola, especialment al Congr\u00e9s dels Diputats<\/strong> : hem de recuperar el Grup des de la negociaci\u00f3 fraternal, pactada, refor\u00e7ant els vincles de cohesi\u00f3 entre els nostres companys i companyes socialistes d\u2019arreu de l&#8217;Estat, garantint l&#8217;opini\u00f3 i el vot diferenciat al Congr\u00e9s dels Diputats en aquelles q\u00fcestions d&#8217;import\u00e0ncia per a Catalunya que no hagin pogut ser acordades .<\/p>\n<p>No se si aix\u00f2 \u00e9s incompatible amb seguir insistint a evangelitzar al PSOE del nostre catalanisme per\u00f2 <strong>potser \u00e9s l&#8217;hora que sigui el PSOE tamb\u00e9 qui faci un inequ\u00edvoc acte de fe federalista. <\/strong><\/p>\n<p><strong>I finalment, el PSC haur\u00e0 de recuperar bona part del seu repte fundacional sustentat en l&#8217;objectiu de tot partit de govern: recollir i representar la voluntat de tots els segments socials objectivament interessats en el seu projecte, \u00e9s a dir, guanyar la majoria, governar Catalunya<\/strong>. Catalunya es mereix una pol\u00edtica millor, un govern millor. Amb aquesta finalitat, el PSC ha de ser capa\u00e7 de captar, no tan sols el seu vot cl\u00e0ssic, aquell que es correspon per tradici\u00f3 amb la seva ideologia, sin\u00f3 tamb\u00e9 la centralitat de l\u2019opini\u00f3 p\u00fablica . Aix\u00f2 fa imprescindible obrir una nova etapa de di\u00e0leg, entesa i alian\u00e7a dels components de signe progressista: el socialisme democr\u00e0tic, l\u2019ecosocialisme, el m\u00f3n catalanista i democr\u00e0tic de progr\u00e9s. Components que no formen compartiments estancs i que no han de traduir-se en una mera alian\u00e7a de partits, sin\u00f3 en un ampli moviment de base, de car\u00e0cter social, pol\u00edtic i cultural, <span style=\"text-decoration: line-through;\">i en<\/span> un nou i potent subjecte social i pol\u00edtic. Una alian\u00e7a que pot coincidir nom\u00e9s en part amb els partits avui existents, per\u00f2 que ha de tenir aquests <span style=\"text-decoration: line-through;\">tres<\/span> components, perqu\u00e8 junts constitueixen la majoria del poble de Catalunya i <span style=\"text-decoration: line-through;\">s<\/span>umen un enorme potencial articulador del pa\u00eds, integrador de la seva diversitat en un projecte col\u00b7lectiu, en una identitat comuna de futur.<\/p>\n<p><strong>Aquesta alian\u00e7a social i pol\u00edtica \u00e9s l\u2019objectiu que cal aconseguir de cara al 2014: Una Alian\u00e7a Catalana de Progr\u00e9s, amb un projecte s\u00f2lid, solvent, amb programes viables i compartits per una \u00e0mplia base majorit\u00e0ria de suport. <\/strong><\/p>\n<p>1. <strong>Una alian\u00e7a que no pot fer-se \u201cdes de dalt\u201d com va succeir amb el \u201cGovern Tripartit\u201d, perqu\u00e8 no pot repetir les febleses que aquest va <span style=\"text-decoration: line-through;\">patir<\/span> tenir. Una alian\u00e7a que s\u2019ha de fer \u201cdes de baix\u201d, amb una participaci\u00f3 popular consistent.<\/strong> I perqu\u00e8 el projecte de progr\u00e9s a Catalunya ha d\u2019anar m\u00e9s enll\u00e0, ha de confirmar-nos com \u201cun sol poble\u201d i ha de ser un pulm\u00f3 cultural, generador de valors, democratitzador de la pr\u00f2pia societat, animador de la iniciativa social.<\/p>\n<p>2. Una alian\u00e7a democratitzadora del sistema pol\u00edtic, avui massa ancorat en els aparells partidaris. Una alian\u00e7a que retorni la iniciativa a la societat i que promogui les conseg\u00fcents reformes<strong>. En primer\u00edssim lloc, l\u2019establiment de les eleccions prim\u00e0ries obertes a la ciutadania per a la determinaci\u00f3 del cap de fila i a ser possible del cap de fila com\u00fa de l\u2019alian\u00e7a.<\/strong> I amb una proposta precisa de modificaci\u00f3 del sistema electoral, amb l\u2019establiment de llistes obertes o desbloquejades i amb una major vinculaci\u00f3 dels electes amb els seus electors.<\/p>\n<p>3. <strong>Una alian\u00e7a que ha de comportar unes pol\u00edtiques econ\u00f2miques que no posin en risc la sanitat i l\u2019educaci\u00f3 p\u00fablica, sin\u00f3 que equilibrin el d\u00e8ficit i saldin el deute amb pol\u00edtiques fiscals justes, que gravin sobre els qui m\u00e9s tenen; amb la reactivaci\u00f3 de l\u2019economia i l\u2019ocupaci\u00f3; amb l\u2019estalvi que no ve dels retalls que propicien la privatitzaci\u00f3 i la mercantilitzaci\u00f3 dels serveis b\u00e0sics, <\/strong>sin\u00f3 de la racionalitzaci\u00f3 administrativa i gestora que els enforteix. Unes pol\u00edtiques que demanin responsabilitats econ\u00f2miques, que tipifiquin els diversos delictes econ\u00f2mic al codi penal . Que es replantegi pol\u00edtiques nuclears. <strong>Que s\u2019enfronti al fenomen de la immigraci\u00f3 sense demag\u00f2gies superficials, sense c\u00e0lculs electorals , amb el coratge, el convenciment i la pedagogia pr\u00f2pies dels nostres valors<\/strong>.<\/p>\n<p>Durant molt de temps la socialdemocracia ha patit el que jo anomeno la <em>s\u00edndrome del Coronel Nicholson<\/em> , l\u2019 oficial brit\u00e0nic interpretat per Alec Guiness a <em>El Puente sobre el rio Kwai<\/em> i que al comandament de tropes presoneres en un campament japon\u00e9s durant la II Guerra Mundial acaba per construir un pont als japonesos. <strong>Massa sovint hem constru\u00eft un pont als poders f\u00e0ctics.<\/strong><\/p>\n<p>4<strong>. Una alian\u00e7a a l\u2019altura del plet de l\u2019Estatut, disposada a exigir les cotes d\u2019autogovern pactades, a guanyar un pacte fiscal just i una concepci\u00f3 plurinacional de l\u2019Estat espanyol en la qual Catalunya obtingui l\u2019encaix que li correspon com a naci\u00f3<\/strong> i la llengua catalana obtingui la igualtat jur\u00eddica i el degut suport.<\/p>\n<p>5. Una alian\u00e7a que ha d\u2019emp\u00e8nyer cap a la definitiva construcci\u00f3 de la unitat pol\u00edtica d\u2019Europa<em>,<\/em> amb una Uni\u00f3 Europea forta, disposada a agafar la iniciativa de la governan\u00e7a i el reequilibri mundials, que pugui fer prevaldre de nou el poder pol\u00edtic sobre els poders econ\u00f2mics i financers, que pugui contribuir decisivament a eradicar la fam al m\u00f3n i a impulsar la necess\u00e0ria transici\u00f3 cap a un model de desenvolupament sostenible. En definitiva, que pugui avan\u00e7ar cap a aquell m\u00f3n que hem somniat i que sabem ben possible.<\/p>\n<p><strong>Acabar\u00e9 fent una crida als delegats i delegades del nostre proper congr\u00e9s<\/strong>. I a l\u2019hora fent una reivindicaci\u00f3 de la pol\u00edtica. Perqu\u00e8 insisteixo, <strong>aquest congr\u00e9s ha de ser un congr\u00e9s d\u2019una \u00e0mplia vict\u00f2ria pol\u00edtica<\/strong>. En Raimon Obiols ens alerta sovint, hi ha molts interessats en qu\u00e8 la pol\u00edtica democr\u00e0tica perdi prestigi i poder, per deixar el camp lliure a determinats poders, econ\u00f2mics i medi\u00e0tics, que no estan subjectes a cap control democr\u00e0tic. No els hi podem donar ni un sol argument. <strong>Delegats, delegades, el nostre gran adversari \u00e9s l\u2019apatia, la tend\u00e8ncia a pensar que davant la crisi de valors i la complexitat del\u00a0 moment n\u2019hi ha poca cosa a fer i per tant, que est\u00e0 justificat resignar-se i quedar-se aixoplugat en les unanimitats<\/strong> . <strong>Deixeu-me dir-vos una cosa amb una certa solemnitat: aquest no pot ser un congr\u00e9s d\u2019una vict\u00f2ria p\u00edrrica forjada des de c\u00e0lculs m\u00e9s o menys simplistes i endog\u00e0mics. Ha de ser un congr\u00e9s d\u2019una \u00e0mplia vict\u00f2ria pol\u00edtica. D\u2019una \u00e0mplia vict\u00f2ria forjada des de les idees i els projectes perqu\u00e8 la nostra principal i generosa prioritat ha de ser la de ser m\u00e9s i m\u00e9s poderosos portes enfora i no portes endins. En definitiva, aquest no pot ser un congr\u00e9s de resignaci\u00f3: ha de ser un congr\u00e9s d\u2019il\u00b7lusi\u00f3. Per desgr\u00e0cia, no tothom est\u00e0 legitimat per generarla. Tenim ara una gran oportunitat per tal de sentar les bases per reconstruir el partit. Un partit de nova planta , simp\u00e0tic, a on no tingui cabuda les unanimitats irreals, els uniformismes, el fonamentalisme jer\u00e0rquic del <em>\u201c eso no se hace, eso no se toca, eso no se dice\u201d.<\/em><\/strong><\/p>\n<p>Porto ja gaireb\u00e9 30 anys de milit\u00e0ncia activa en aquest partit. I tinc 43 anys. I no nom\u00e9s ho dic amb orgull, cr\u00edtic a vegades, sin\u00f3 conscients que el PSC representem l\u2019her\u00e8ncia de qui ens han ensenyat a posar per sobre de tot les persones i el seu benestar. Sobretot el dels mes desfavorits . Amb coher\u00e8ncia . I que la pol\u00edtica no \u00e9s un c\u00e0rrec, un trampol\u00ed personal sin\u00f3 una efica\u00e7 eina per la millora col\u00b7lectiva, social. \u00c9s per aix\u00f2 que us encoratjo a rebel\u00b7lar-vos envers la desacreditaci\u00f3 interessada d\u2019alguns contra la pol\u00edtica. I tamb\u00e9 contra els que des de dins de la pol\u00edtica ajuden a desacreditar-la.<\/p>\n<p>Aquesta \u00e9s bona part de la meva agenda. La faig p\u00fablica conscient que aquests dies abunden les paraules. De vegades redundants. La paraula ha de ser un comprom\u00eds. Si alg\u00fa em deman\u00e9s opini\u00f3 en relaci\u00f3 a imaginar un frontispici per al nostre proper congr\u00e9s i comprometre&#8217;m amb ell, no tindria dubtes : tornar a connectar. Amb passi\u00f3 i amor pel que fem i pels altres. Sense aix\u00f2 no hi ha pol\u00edtica. Moltes gr\u00e0cies i salut.<\/p>\n<p>&nbsp;<\/p>\n<p>Joan Ignasi Elena<\/p>\n<p>Barcelona, 30 de novembre de 2011<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"<p>Companyes i companys, amigues i amics, \u201dSeria fant\u00e0stic que res no fos urgent \u201c &#8211; diu en Serrat -, per\u00f2 aquest acte ve marcat per la proximitat del nostre proper congr\u00e9s. Aix\u00ed que disculpeu-me si l\u2019esquematisme del meu discurs em distreu de quelcom que en pol\u00edtica ha de ser fonamental i que sovint oblidem arrossegats &hellip;<\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":0,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[1],"tags":[],"class_list":["post-4944","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-general"],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/4944","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/users\/1"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=4944"}],"version-history":[{"count":2,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/4944\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":4948,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/4944\/revisions\/4948"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=4944"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=4944"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=4944"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}