{"id":4936,"date":"2011-11-29T14:16:56","date_gmt":"2011-11-29T12:16:56","guid":{"rendered":"http:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/?p=4936"},"modified":"2011-12-01T09:43:16","modified_gmt":"2011-12-01T07:43:16","slug":"jordi-del-rio-maltractat-psc","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/jordi-del-rio-maltractat-psc\/","title":{"rendered":"Jordi Del R\u00edo: Maltractat PSC"},"content":{"rendered":"

\"\"<\/a>Ja ning\u00fa ho dubta: als socialistes catalans els ha arribat de manera inequ\u00edvoca i despr\u00e9s de tres derrotes electorals hist\u00f2riques, l’ineludible moment d’una renovaci\u00f3 radical. Remarcaria : i cre\u00efble. Seria irresponsable no adonar-se que encara hi ha dipositada en ells , gaireb\u00e9 un mili\u00f3 de vots, una esperan\u00e7a que no es pot continuar malbaratant. Una esperan\u00e7a que sorgeix de la societat i no solament de la platea d’un congr\u00e9s.<\/p>\n

Clemenceau<\/strong>, pol\u00edtic franc\u00e8s, deia que\u201cla guerra \u00e9s un assumpte massa greu per confiar-li-ho als militars\u201d<\/em>. Afegiria que tamb\u00e9 la pol\u00edtica \u00e9s alguna cosa massa seriosa per deixar-ho nom\u00e9s en mans dels pol\u00edtics. Aquesta visi\u00f3 reduccionista , endog\u00e0mica, dibuixada per alguns i segons la qual la prioritat del PSC \u00e9s ara \u201cla de triar una direcci\u00f3 forta i unida que guanyi amb autoritat el congr\u00e9s\u201d<\/em> i deixar en segon pla el \u201cguanyar la societat\u201d<\/em> \u00e9s una an\u00e0lisi que perd autoritat en la conjuntura hist\u00f2rica. En el fons aquest axioma amaga una de les arrels dels problemes: la debilitat actual entre societat i pol\u00edtica aix\u00ed com la constant desconfian\u00e7a respecte a les motivacions per les quals els pol\u00edtics fan les coses. En definitiva , que es pot guanyar un congr\u00e9s i perdre pol\u00edticament en la societat.<\/p>\n

La renovaci\u00f3 en aquest proper congr\u00e9s tindr\u00e0 per tant que ser molt m\u00e9s cre\u00efble que ret\u00f2rica. I d’idees. No dubto que sobre el paper sigui cert que costi veure entre la diferents candidatures a la primera secret\u00e0ria del PSC \u201cdiferencies pol\u00edtiques irreconciliables<\/em>\u201c. Gen\u00e8ric que es converteix en sofisma tractant-se de companys de partit. Per\u00f2 la hist\u00f2ria, com la realitat, \u00e9s tossuda i els resultats electorals primer i l’hemeroteca despr\u00e9s, marquen inequ\u00edvocament responsabilitats diferenciades entre aquells que no nom\u00e9s han avalat un determinat model de partit desconnectat de la realitat sin\u00f3 que fins i tot ho han vociferat. Els mateixos que ara ho maltracten ret\u00f2ricament reclamant renovaci\u00f3 i canvi. O els mateixos que sota cent\u00edmetres de maquillatge projecten una pel\u00b7l\u00edcula de producci\u00f3 aliena. O aquells, o aquelles, que parapetats en el cloud politics<\/em> esbiaixen el seu coratge pol\u00edtic en funci\u00f3 de futures aspiracions.<\/p>\n

Crec compartir amb l\u2019estabornida milit\u00e0ncia del PSC un sentiment d’estupor davant tal espectacle. Un sentiment de ll\u00e0stima davant el maltractament del que havia estat una excel\u00b7lent marca, ho remarcava aquesta setmana el mateix Jordi Pujol, i que ara li est\u00e0 passant com a la Coca-cola que nom\u00e9s es coneixen els ingredients que no t\u00e9. Curiosament els de la marca: ni Coca, ni Cola. Ara sembla que el PSC, ni \u00e9s un partit \u00fatil, ni social, ni en part catal\u00e0 quan al meu entendre la culpa no \u00e9s d’aquests extraordinaris ingredients sin\u00f3 de qui els va manipular.<\/p>\n

ABC<\/a><\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

Ja ning\u00fa ho dubta: als socialistes catalans els ha arribat de manera inequ\u00edvoca i despr\u00e9s de tres derrotes electorals hist\u00f2riques, l’ineludible moment d’una renovaci\u00f3 radical. Remarcaria : i cre\u00efble. Seria irresponsable no adonar-se que encara hi ha dipositada en ells , gaireb\u00e9 un mili\u00f3 de vots, una esperan\u00e7a que no es pot continuar malbaratant. Una …<\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":0,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[1],"tags":[],"class_list":["post-4936","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-general"],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/4936","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/users\/1"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=4936"}],"version-history":[{"count":3,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/4936\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":4949,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/4936\/revisions\/4949"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=4936"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=4936"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=4936"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}