{"id":4933,"date":"2011-11-29T10:16:33","date_gmt":"2011-11-29T08:16:33","guid":{"rendered":"http:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/?p=4933"},"modified":"2011-11-29T10:16:33","modified_gmt":"2011-11-29T08:16:33","slug":"jordi-marti-urbanisme-%e2%80%98is-over%e2%80%99","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/jordi-marti-urbanisme-%e2%80%98is-over%e2%80%99\/","title":{"rendered":"Jordi Mart\u00ed: Urbanisme \u2018is over\u2019?"},"content":{"rendered":"

\"\"<\/a>Fa pocs dies Oriol Nel\u00b7lo <\/strong>alertava de l\u2019ensopiment de la disciplina urban\u00edstica i de la necessitat d\u2019adaptar-la als reptes contemporanis. L\u2019esclat de la bombolla immobili\u00e0ria, la crisi econ\u00f2mica severa i la migradesa dels recursos locals fan que l\u2019urbanisme sembli esgotat com a metodologia per ordenar el creixement i les din\u00e0miques urbanes. En paral\u00b7lel, l\u2019Ajuntament de Barcelona ha reconvertit l\u2019antiga \u00e0rea d\u2019urbanisme (all\u00e0 on es va coure el model Barcelona<\/em>) en la nova \u00e0rea d\u2019H\u00e0bitat Urb\u00e0, i el seu nou cap, Vicente Guallart,<\/strong> anunciava emf\u00e0ticament la mort de l\u2019arquitectura en una entrevista realitzada per l\u2019arquitecte Marc Koehler<\/strong> –Urbanism is over<\/em>, es pot trobar a YouTube.<\/p>\n

La pregunta \u00e9s simple: \u00bfrealment estem assistint a la fi de l\u2019urbanisme modern? \u00bfEs pot adaptar l\u2019urbanisme als nous reptes de la ciutat contempor\u00e0nia o toca un canvi de paradigma i metodologia at\u00e8s l\u2019esgotament de la disciplina? El que va inventar Cerd\u00e0 i que ha esdevingut la manera democr\u00e0tica d\u2019encarar la construcci\u00f3 de la ciutat, ho acabar\u00e0 ara el t\u00e0ndem Vives-Guallart sota el paraigua de l\u2019H\u00e0bitat Urb\u00e0?<\/em><\/p>\n

Em sembla que la q\u00fcesti\u00f3 \u00e9s rellevant, i no hauria d\u2019estar circumscrita al debat d\u2019experts perqu\u00e8 l\u2019urbanisme ha estat l\u2019eina democr\u00e0tica de fer ciutat; equilibrant les funcions del territori, articulant planejaments que contenen i endrecen el creixement, establint eixos que articulen la mobilitat i, sobretot, limitant -encara que de manera massa t\u00edmida- els excessos del mercat sobre el s\u00f2l i l\u2019espai p\u00fablic urb\u00e0. Es pot afirmar que l\u2019urbanisme s\u2019ocupa de l\u2019esfera p\u00fablica i l\u2019arquitectura de la dimensi\u00f3 privada de la ciutat.<\/p>\n

La hist\u00f2ria de l\u2019urbanisme modern naixia amb l\u2019Eixample de Cerd\u00e0, per\u00f2 no \u00e9s la primera vegada que alg\u00fa en canta les ex\u00e8quies. La fe cega en la tecnologia, la inspiraci\u00f3 en formes org\u00e0niques extretes de la natura, el protagonisme de l\u2019edifici per damunt de la idea de ciutat, s\u00f3n algunes caracter\u00edstiques que comparteixen, per exemple, el grup Archigram o els metabolistes japonesos. Ambd\u00f3s apareixen als anys seixanta acompanyant el miracle econ\u00f2mic de la postguerra i comparteixen la voluntat de trencar amb els arquitectes moderns encap\u00e7alats per Le Corbusier. (\u00c9s molt curiosa, per exemple, la coincid\u00e8ncia formal entre la Torre de C\u00e0psules Nakagin, de Kurokawa de l\u2019any 1972, o el conjunt Habitat 67 de Moshe Safdie amb algunes imatges virtuals del projecte Blau Ict\u00ednea presentat pel nou equip de govern.) M\u00e9s enll\u00e0 de l\u2019agitaci\u00f3 intel\u00b7lectual que provoquen i de la seva empremta en la hist\u00f2ria de l\u2019arquitectura, mai van generar una nova metodologia d\u2019intervenci\u00f3 a la ciutat.<\/p>\n

Ara, cinquanta anys despr\u00e9s, en totes les propostes dels responsables municipals hi reviu la carta de l\u2019h\u00e0bitat urb\u00e0 debatuda durant els anys cinquanta, s\u2019afegeixen unes dosis de tecnologia futurista (ara en diuen smart city<\/em>) o s\u2019usa l\u2019expressi\u00f3 metabolisme urb\u00e0<\/em> com a nova, encara que tingui mig segle d\u2019antiguitat.<\/p>\n

La idea de ciutat com a globalitat, producte d\u2019unes condicions f\u00edsiques, d\u2019una traject\u00f2ria hist\u00f2rica i d\u2019un conjunt de conflictes socials, desapareix. L\u2019urbanisme, com a m\u00e8tode de fer ciutat, partia de l\u2019an\u00e0lisi i condicions de cada territori; ara l\u2019arquitectura avan\u00e7ada<\/em> ja no necessita aquest apriorisme: per aix\u00f2 es plantegen portes (un eufemisme de projectes) a Collserola, i no la manera de conformar el l\u00edmit entre ciutat i parc; o s\u2019inicia un proc\u00e9s per convertir el Port Vell en una marina de luxe que es completar\u00e0 amb el Blau Ict\u00ednea, sense considerar la relaci\u00f3 entre Barcelona i el mar. Molt m\u00e9s assenyada \u00e9s la proposta de l\u2019associaci\u00f3 de ve\u00efns del Poble Nou que reivindica l\u2019eix Pere IV, art\u00e8ria hist\u00f2rica d\u2019aquest barri, o la posici\u00f3 de les associacions de Nou Barris presentant-se al concurs de les portes de Collserola previstes per a aquest districte. La ciutat avui t\u00e9 noves exig\u00e8ncies, la dimensi\u00f3 de regi\u00f3 metropolitana \u00e9s central i cal, en molts casos, transformar les trames urbanes per imprimir-hi un nou dinamisme. \u00c9s necessari reciclar barris i edificis, per\u00f2 no podem partir de zero com feien els metabolistes al Jap\u00f3 de la postguerra. La ciutat, com deia Calvino<\/strong>, \u00e9s el temps condensat a l\u2019espai, i tot el que fem avui ha d\u2019estar empeltat de passat i carregat de futur. L\u2019urbanisme continua sent la millor eina per encarar-ho.<\/p>\n

Ara.cat<\/a><\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

Fa pocs dies Oriol Nel\u00b7lo alertava de l\u2019ensopiment de la disciplina urban\u00edstica i de la necessitat d\u2019adaptar-la als reptes contemporanis. L\u2019esclat de la bombolla immobili\u00e0ria, la crisi econ\u00f2mica severa i la migradesa dels recursos locals fan que l\u2019urbanisme sembli esgotat com a metodologia per ordenar el creixement i les din\u00e0miques urbanes. En paral\u00b7lel, l\u2019Ajuntament de …<\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":0,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[1],"tags":[],"class_list":["post-4933","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-general"],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/4933","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/users\/1"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=4933"}],"version-history":[{"count":1,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/4933\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":4935,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/4933\/revisions\/4935"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=4933"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=4933"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=4933"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}