{"id":4930,"date":"2011-11-29T10:00:33","date_gmt":"2011-11-29T08:00:33","guid":{"rendered":"http:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/?p=4930"},"modified":"2011-11-29T10:00:33","modified_gmt":"2011-11-29T08:00:33","slug":"josep-fontana-80-anys-i-nou-llibre","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/josep-fontana-80-anys-i-nou-llibre\/","title":{"rendered":"Josep Fontana: 80 anys i nou llibre"},"content":{"rendered":"

\"\"<\/a>Josep Fontana<\/strong> (Barcelona, 1931) fa 80 anys aquesta setmana i publica una obra monumental: Por el bien del imperio. Una historia del mundo desde 1945<\/em>. Un volum amb el qual neix tamb\u00e9 l’editorial Pasado i Presente, dirigida pel seu amic, Gonzalo Pont\u00f3n<\/strong>. S\u00f3n m\u00e9s de 1.200 planes que van des de 1945, quan acaba la segona guerra mundial amb la derrota del feixisme, fins abans d’ahir. \u00c9s a dir, des d’un moment en qu\u00e8 es creia (a les dues bandes de la hist\u00f2ria) que s’anava cap a un m\u00f3n millor, fins a un avui on les conquestes estan clarament amena\u00e7ades. El 1945, Occident i Orient confiaven a aprofundir la democr\u00e0cia, ampliar la llibertat, reduir la pobresa, potenciar la igualtat. El m\u00f3n capitalista, a trav\u00e9s dels pactes; el m\u00f3n comunista, conven\u00e7ut que la hist\u00f2ria imposava aquesta direcci\u00f3. Tot aix\u00f2 es trenca, diu Fontana<\/strong>, a primers dels setanta, quan uns i altres perden la por en descobrir que el suposat enemic que amena\u00e7ava els poderosos no tenia capacitat de vict\u00f2ria. Per\u00f2 cal no confondre’s: Fontana<\/strong> ve de Gramsci<\/strong> i defensa el pessimisme de la intel\u00b7lig\u00e8ncia i l’optimisme de la voluntat. \u00c9s a dir; el futur no est\u00e0 escrit. Les darreres paraules del llibre s\u00f3n clares: “El futur \u00e9s a les vostres mans”.<\/em><\/p>\n

Pregunta. El llibre respon a una reflexi\u00f3 de fons: si el 1945 un m\u00f3n millor era possible, com s’arriba al present?<\/strong><\/p>\n

Resposta<\/strong>. Despr\u00e9s de la vict\u00f2ria sobre el feixisme, tot semblava enfocat cap a un m\u00f3n millor. Molta gent s’ho creu. A una banda i a una altra. Semblava que era possible i que hi havia els mitjans per fer-ho. Per qu\u00e8 no s’ha fet? Aquesta era la idea original de la investigaci\u00f3 quan vaig comen\u00e7ar, fa 15 anys. Entretant el m\u00f3n comen\u00e7a a trontollar i veig que hi ha un tall a la hist\u00f2ria que estem vivint. Es produeix als anys 70 i \u00e9s decisiu. De 1945 al 1970 encara sembla que algunes coses es van guanyant: uns certs nivells de benestar, millores socials. I llavors, la gran patacada. I la culpa no \u00e9s del petroli, \u00e9s tota la situaci\u00f3 la que comen\u00e7a a canviar llavors. Hi ha coincid\u00e8ncia en qu\u00e8 aix\u00f2 s’ha acabat. A grosso modo ho atribueixo al fet que aquest m\u00f3n en qu\u00e8 vivim, el capitalisme, s’ha anat construint a base de negociacions, arbitrades normalment per l’Estat, i animades per les pors que els grups dominants tenien a un enemic que podia subvertir-ho tot. Aquestes pors duren fins al 1968, quan queda clar que no hi ha amenaces. A Par\u00eds es veu clar que no hi ha for\u00e7a per subvertir des de baix el sistema. A l’altra tamb\u00e9 es veu, quan esclafen el moviment de Praga. Despr\u00e9s dels primers 70, queda clar pels grups dominants que no hi ha un enemic que pugui engegar les coses a rodar i, en conseq\u00fc\u00e8ncia, comencen a dir que s’han acabat els tractes. S’ha acabat el repartiment entre els salaris mitjans i els beneficis empresarials. I, brutalment, creixen uns i baixen els altres i augmenta la desigualtat. Hi ha un tall que canvia el m\u00f3n i ho havia de tenir en compte.<\/p>\n

P. Empitjoren les condicions dels m\u00e9s, en benefici dels menys.<\/strong><\/p>\n

R.<\/strong> Sembla que s\u00ed. \u00c9s el que ens diuen: que tot aix\u00f2 ja no es pot seguir pagant i s’ha acabat. Als Estats Units hi ha un moviment, especialment a dins del Partit Republic\u00e0, de destrucci\u00f3 de l’escola p\u00fablica. I aqu\u00ed tamb\u00e9 sentim veus que diuen que s’ha d’acabar amb aix\u00f2 que tota l’educaci\u00f3 hagi de ser gratu\u00efta. Veiem les retallades a la sanitat. Als Estats Units s’est\u00e0 intentant limitar el dret al vot, creant una mena de targeta d’identificaci\u00f3 del votant. Per obtenir-la cal presentar, per exemple, un compte bancari. El c\u00e0lcul \u00e9s que es pot aconseguir que uns cinc milions no tinguin dret a vot a les eleccions del 2012. Una quantitat superior a la difer\u00e8ncia de vots de les darreres eleccions. Aix\u00f2 discrimina vells, pobres, afroamericans… Hi ha un intent clar de fer marxa enrere en determinades conquestes. Tamb\u00e9 hi ha not\u00edcies esperan\u00e7adores de moviments contraris a les restriccions de vot, reaccions, encara que m\u00ednimes, contra les restriccions sindicals o a l’avortament. Per\u00f2 el panorama no \u00e9s el de 1945.<\/p>\n

P. Es busca retallar l’estat del benestar o retallar l’Estat?<\/strong><\/p>\n

R.<\/strong> Aix\u00f2 \u00e9s el que interessa. Amb freq\u00fc\u00e8ncia s\u00f3n moviments que comencen als Estats Units i s’estenen. El precandidat republic\u00e0 Rick Perry<\/strong> parla de les ag\u00e8ncies que vol eliminar. Entre elles, la de protecci\u00f3 del medi ambient, perqu\u00e8 interessa a les ind\u00fastries contaminants. Hi ha legisladors que es reuneixen amb representants de grans empreses i pacten les coses que s’han de plantejar. I el discurs \u00e9s sempre “menys estat i m\u00e9s llibertat”<\/em>. Els germans Koch<\/strong> s\u00f3n bilionaris que tenen empreses contaminants del carb\u00f3 i altres. Volen menys regulaci\u00f3. Compren c\u00e0tedres universit\u00e0ries. Van fer un conveni amb una universitat de Florida per finan\u00e7ar una c\u00e0tedra a condici\u00f3 de decidir qui l’ocupa. Un d’ells ja havia intentat presentar-se a la presid\u00e8ncia amb aquest programa: menys escola p\u00fablica, menys sanitat, eliminar el salari m\u00ednim, que els fa nosa.<\/p>\n

P. Vost\u00e8 acaba el llibre amb una declaraci\u00f3 d’optimisme.<\/strong><\/p>\n

R.<\/strong> Jo m’he mogut tota la vida amb aquell principi de Gramsci<\/strong>: pessimisme de la intel\u00b7lig\u00e8ncia i optimisme de la voluntat. Has de tenir els ulls clars per saber que la cosa est\u00e0 malament, per\u00f2 has de pensar que poden millorar. Si t’esforces. Entre les causes dels canvis hi ha el fet que una de les esperances que ten\u00edem s’ha demostrat que no era correcta: la idea que a la hist\u00f2ria humana hi havia una mena de motor intern que duia necess\u00e0riament cap al progr\u00e9s i, per tant, ten\u00edem la hist\u00f2ria del nostre costat. I no. Nom\u00e9s s’assoleixen progressos amb la lluita. Si no lluites, no vas cap endavant sin\u00f3 cap endarrere.<\/p>\n

P. Al llibre diu que el 1968 va ser un mal any.<\/strong><\/p>\n

R. <\/strong>\u00c9s un any que acumula esdeveniments. Hi ha Par\u00eds. \u00c9s evident que aquells joves volien canviar el m\u00f3n i no sabien com fer-ho. D’altra banda, com fas la revoluci\u00f3 si els altres tenen la policia i l’ex\u00e8rcit? Amb la policia encara pots anar a cops de pedra. Amb l’ex\u00e8rcit, no. La il\u00b7lusi\u00f3 que anava lligada a un proc\u00e9s de transformaci\u00f3 s’acaba quan van a la Renault, seguint la consigna d’unir estudiants i obrers, i a la Renault el sindicat del Partit Comunista fa tancar la f\u00e0brica i que no entrin. All\u00ed no hi havia res per tirar endavant. Els moviments estudiantils dels Estats Units creien que canviant els costums sexuals farien que la societat burgesa s’ensorr\u00e9s. No anaven enlloc. Tamb\u00e9 hi ha el frac\u00e0s de l’intent de Praga, que no podia ser m\u00e9s pac\u00edfic i moderat, de socialisme amb rostre hum\u00e0. L’esclafen per por. Un dels grans factors dels desastres \u00e9s, sovint, menys la mala intenci\u00f3 que la por insensata. Els fantasmes de la gent s\u00f3n els que malbaraten les coses. I la por de la URSS sobre el que est\u00e0 passant a Praga demostra que no es pot tirar endavant, que aquells projectes del 1945, els somnis d’un m\u00f3n m\u00e9s lliure, no funcionaven.<\/p>\n

P. Els serveis secrets oscil\u00b7len entre el nyap i la mentida.<\/strong><\/p>\n

R.<\/strong> Amb molta freq\u00fc\u00e8ncia foten la pota. S\u00f3n ignorants, tenen falses percepcions. Per exemple, el que passa a l’Iran a l’\u00e8poca de Carter<\/strong> \u00e9s incre\u00efble. Diuen que no passa res, que tot \u00e9s estable, que el Xa ho controla. S’enfonsa i no se n’adonen. Hi ha l’an\u00e8cdota de la reuni\u00f3 de dirigents on un pregunta qu\u00e8 \u00e9s un aiatol\u00b7l\u00e0 i el representant de la CIA respon: “No ho s\u00e9”<\/em>.<\/p>\n

P. Tamb\u00e9 hi ha mentides.<\/strong><\/p>\n

R.<\/strong> Aix\u00f2 ho fa menys la CIA, que \u00e9s m\u00e9s realista, que els militars, que asseguren que, per exemple, la URSS t\u00e9 m\u00e9s m\u00edssils dels que diuen. \u00c9s una barreja de por i d’inter\u00e8s. La despesa militar \u00e9s molt important. La despesa militar des de l’11 de setembre del 2001 fins ara d\u00f3na xifres brutals. Amb repercussi\u00f3 industrial.<\/p>\n

P. I amb interessos que fan i desfan governs.<\/strong><\/p>\n

R.<\/strong> Hi una an\u00e8cdota de Kennedy<\/strong>. Fa tota la campanya conven\u00e7ut de la inferioritat de m\u00edssils dels Estats Units respecte als russos. Quan arriba al poder veu que no, per\u00f2 els militars en demanen m\u00e9s, malgrat que saben que s\u00f3n innecessaris. I els assessors li diuen: “Si te’n demanen mil, d\u00f3na’n 400, si no, est\u00e0s perdut”<\/em>. Hi ha un moment que poden destruir la Uni\u00f3 Sovi\u00e8tica tres o quatre vegades. De qu\u00e8 serveix? Tot est\u00e0 sobredimensionat d’una manera insensata. Reagan<\/strong> acaba entenent-se amb Gorbachov<\/strong>, per\u00f2 quan Reagan<\/strong> deixa el poder, Bush pare no se’n refia ni un p\u00e8l. Encara hi ha un munt de gent, molts d’ells militars, que creuen que el que fa Gorbachov<\/strong> \u00e9s una arg\u00facia per agafar-los desprevinguts.<\/p>\n

P. Reagan descobreix l’absurd de la carrera nuclear veient una pel\u00b7l\u00edcula.<\/strong><\/p>\n

R.<\/strong> Era molt estrany. Una de les coses m\u00e9s interessants \u00e9s llegir els seus diaris (millor que les mem\u00f2ries). All\u00ed explica que li diuen que els russos temen que els vulgui atacar i es queda tot estranyat. I pregunta: “Per qu\u00e8 els haur\u00edem d’atacar? Qu\u00e8 tenen que nosaltres podr\u00edem voler?”<\/em>.<\/p>\n

P. Els militars s\u00ed volien atacar.<\/strong><\/p>\n

R.<\/strong> Els militars sempre en volen m\u00e9s. Els uns i els altres. Els de la Uni\u00f3 Sovi\u00e8tica, d’alguna manera, els frena Jruschov<\/strong>, quan s’adona que els submarins nuclears canvien les regles de joc. Les instal\u00b7lacions s\u00f3n localitzables, els submarins s\u00f3n imprevisibles i permeten una resposta. Aix\u00f2 fa in\u00fatils moltes altres coses. En general tenen un paper sinistre. Afortunadament no arriben a tenir mai gaire poder pol\u00edtic. Kennedy<\/strong> es va adonar que tot all\u00f2 era una bogeria.<\/p>\n

P. Un general volia atacar la Uni\u00f3 Sovi\u00e8tica, malgrat que supos\u00e9s 70 milions d’americans morts. “Si queden dos americans i un rus, ja hem guanyat”<\/em>, diu.<\/strong><\/p>\n

R.<\/strong> S\u00ed, s\u00ed. Li van dir que caldria procurar que els americans supervivents fossin home i dona.<\/p>\n

P. El llibre parla de “capitalisme realment existent”.<\/strong><\/p>\n

R. <\/strong>Cito una directiva del Departament d’Educaci\u00f3 de Texas que diu que “capitalisme”<\/em> \u00e9s una paraula amb connotacions estranyes i recomana substituir-la per l’expressi\u00f3 “sistema de lliure empresa”<\/em>. En parlar del “capitalisme realment existent”<\/em> hi ha l’intent d’explicar que no hi ha una cosa uniforme i monol\u00edtica que anomenar\u00edem capitalisme, sin\u00f3 que el capitalisme canvia. Es pot aconseguir que entri en una etapa de pactes i concessions, per\u00f2 existeixen formes salvatges i desbocades que condueixen a una explotaci\u00f3 il\u00b7limitada. Ara estem en una situaci\u00f3 de capitalisme salvatge a tot arreu.<\/p>\n

P. Amb l’amena\u00e7a d’una \u00e8poca de regressi\u00f3 i obscurantisme?<\/strong><\/p>\n

R.<\/strong> Com a m\u00ednim, aix\u00f2 sembla. Les coses van mal dades, la gent s’espanta i les ovelles demanen protecci\u00f3 al llop. I s’acaba votant, com passar\u00e0 el dia 20, a gent que perjudicar\u00e0 els mateixos que els han votat. Els cinc milions de parats d’aquest pa\u00eds, qu\u00e8 poden esperar del PP<\/strong>? No \u00e9s que puguin esperar molt de l’altra banda, per\u00f2 menys del PP<\/strong>. I molts el votaran.<\/p>\n

P. El llibre critica l’austeritat com a cam\u00ed per sortir de la crisi.<\/strong><\/p>\n

R. Ho diu molta gent. Ho diu Stiglitz<\/strong>, Krugman<\/strong>, que no \u00e9s cap roig. El seu darrer article ja deia que si un pa\u00eds t\u00e9 dificultats pressupost\u00e0ries nom\u00e9s cal obligar-lo a reduir despesa, aix\u00ed hi haur\u00e0 menys producci\u00f3 i menys ingressos. El desastre. Els governs ho accepten. La soluci\u00f3 que ens donen \u00e9s menjar cada vegada una mica menys. Evidentment, aix\u00ed s’arriba a l’extinci\u00f3.<\/p>\n

P. La imatge de Jruschov no \u00e9s l’habitual.<\/strong><\/p>\n

R.<\/strong> Ell, durant l’estalinisme, fa la feina bruta, com tothom. Per\u00f2 quan arriba al poder s’ho creu. \u00c9s el primer que no mata. Ni empresona. Els que conspiren contra ell, un l’envia a una central el\u00e8ctrica als Urals i a Molotov el fa ambaixador a Mong\u00f2lia, per\u00f2 no van a la pres\u00f3. T\u00e9 la idea que cal canvia la societat, potenciar el creixement econ\u00f2mic, d’una manera una mica ut\u00f2pica que recorda els anarquistes del congr\u00e9s de Saragossa que creien que la gent podia viure feli\u00e7 als pobles i que si alg\u00fa emprenyava, se’l portava a un altre poble perqu\u00e8 es cur\u00e9s de la malaltia. \u00c9s el primer que comen\u00e7a a afluixar una mica en mat\u00e8ria de censura. S’ho creu.<\/p>\n

P. A l’altra banda, Kennedy \u00e9s, diu vost\u00e8, “un frau”.<\/strong><\/p>\n

R. Kennedy<\/strong> \u00e9s, una mica, el que ha resultat ser Obama. Una cosa \u00e9s la ret\u00f2rica i una altra la pol\u00edtica. Part del m\u00e8rit de Kennedy<\/strong> \u00e9s de qui li escriu els discursos. Kennedy<\/strong> t\u00e9 la virtut de presentar horitzons nous, per\u00f2 quan arriba l’hora dels canvis, no en fa gaires. Obama<\/strong>, tampoc. Obama<\/strong> \u00e9s, per ara, qui ha aconseguit m\u00e9s aportacions d’empreses financeres i bancs. Vol dir que s’ha acomodat al que calia. Aix\u00f2 no vol dir que els altres no puguin ser pitjors. D’aqu\u00ed la meva debilitat per Johnson<\/strong> que, almenys, intenta canvia coses. Els dem\u00f2crates havien viscut sota l’ombra de Roosevelt<\/strong>, que havia fet molts canvis. Johnson<\/strong> \u00e9s l’\u00faltim. Intenta establir un sistema d’assegurances m\u00e8diques, per\u00f2 li tallen; Johnson<\/strong> \u00e9s el que fa m\u00e9s coses: en drets civils, en lluita contra la pobresa, respecte als negres. Estava en els seus or\u00edgens. Havia estat mestre a Texas, amb fills de mexicans i t\u00e9 sensibilitat social. El problema \u00e9s que es va empantanar amb la guerra del Vietnam. Va fer molt m\u00e9s que Kennedy<\/strong>. Les coses comencen a canviar una mica amb Carter<\/strong>, que deixa penjats els sindicats, i definitivament amb Reagan<\/strong>.<\/p>\n

P. El que s\u00ed que va deixar al 1968 s\u00f3n canvis culturals.<\/strong><\/p>\n

R.<\/strong> Hi ha canvis importants. L’ecologisme neix aleshores. Hi ha coses que no tornaran a ser iguals i s\u00f3n guanys. El feminisme, nom\u00e9s a Occident. Per\u00f2 tamb\u00e9 comen\u00e7a el moviment contrari. Alguns comencen a denunciar que aquestes reivindicacions afecten la llibertat d’empresa. Es denuncien els enemics de la lliure empresa: les universitats, els intel\u00b7lectuals, les revistes d’art. I demanen mesures. En paral\u00b7lel, miren els sindicats i diuen: “N’hem d’aprendre. Ells s’uneixen; nosaltres, tamb\u00e9. Hem de lluitar pol\u00edticament contra aquests”<\/em>. S’agrupen els empresaris i promouen disposicions. La darrera, que es puguin fer donacions als pol\u00edtics sense declarar la proced\u00e8ncia del diner. Aix\u00f2 comen\u00e7a als 70. Es tracta de canviar les coses a fons. Veurem qui guanya.<\/p>\n

Reportatge de Francesc Arroyo per El Pa\u00eds<\/a><\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

Josep Fontana (Barcelona, 1931) fa 80 anys aquesta setmana i publica una obra monumental: Por el bien del imperio. Una historia del mundo desde 1945. Un volum amb el qual neix tamb\u00e9 l’editorial Pasado i Presente, dirigida pel seu amic, Gonzalo Pont\u00f3n. S\u00f3n m\u00e9s de 1.200 planes que van des de 1945, quan acaba la …<\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":0,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[18,1],"tags":[],"class_list":["post-4930","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-cultura","category-general"],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/4930","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/users\/1"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=4930"}],"version-history":[{"count":1,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/4930\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":4932,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/4930\/revisions\/4932"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=4930"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=4930"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=4930"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}