{"id":4920,"date":"2011-11-24T11:08:48","date_gmt":"2011-11-24T09:08:48","guid":{"rendered":"http:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/?p=4920"},"modified":"2011-11-24T11:08:48","modified_gmt":"2011-11-24T09:08:48","slug":"carlos-carnero-escenes-de-la-lluita-de-classes-a-la-ue","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/carlos-carnero-escenes-de-la-lluita-de-classes-a-la-ue\/","title":{"rendered":"Carlos Carnero: Escenes de la lluita de classes a la UE"},"content":{"rendered":"<p><a class=\"highslide\" onclick=\"return vz.expand(this)\" href=\"http:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-content\/uploads\/2010\/12\/euro_2011.jpg\"><img loading=\"lazy\" decoding=\"async\" class=\"alignleft size-medium wp-image-3309\" title=\"euro_2011\" src=\"http:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-content\/uploads\/2010\/12\/euro_2011-300x217.jpg\" alt=\"\" width=\"300\" height=\"217\" srcset=\"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-content\/uploads\/2010\/12\/euro_2011-300x217.jpg 300w, https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-content\/uploads\/2010\/12\/euro_2011.jpg 783w\" sizes=\"auto, (max-width: 300px) 100vw, 300px\" \/><\/a>Una de les meves pel\u00b7l\u00edcules favorites \u00e9s\u00a0<em>Escenes de la lluita de sexes a Beverly Hills,<\/em> dirigida el 1990 per <strong>Paul Bartel<\/strong>: intel\u00b7ligent, elegant, divertida.\u00a0El t\u00edtol amb el que va ser estrenada a Espanya t\u00e9 la seva gr\u00e0cia: som tan beats que, diuen, van canviar l&#8217;original en angl\u00e8s perqu\u00e8 resultava molt fort que es digu\u00e9s aqu\u00ed\u00a0<em>Escenes de la lluita de classes a Beverly Hills.<!--more--><\/em><\/p>\n<p>Ens passa una mica el mateix amb la crisi o amb la Uni\u00f3 Europea: semblem incapa\u00e7os de dir les coses pel seu nom i d&#8217;analitzar el que passa des d&#8217;un punt de vista socioecon\u00f2mic, tenint en compte, com ha recordat el multimilionari <strong>Warren Buffett<\/strong>, que segueix havent-hi lluita de classes, i l&#8217;estan guanyant els rics.<\/p>\n<p>Ni la UE ni l&#8217;euro desapareixeran.\u00a0Afirmar-ho nom\u00e9s forma part del tremendisme que s&#8217;ha apoderat de bona part de l&#8217;opini\u00f3 p\u00fablica.\u00a0Per\u00f2 \u00e9s veritat que la UE ha aconseguit enredar-se en el seu propi trencaclosques d&#8217;acords i desacords, amb la conseg\u00fcent distracci\u00f3 de la ciutadania i dels mateixos responsables pol\u00edtics.\u00a0Des que va comen\u00e7ar la crisi, la UE ha pres moltes i bones decisions.\u00a0Les \u00faltimes, a la Cimera de l&#8217;Eurozona sobre la recapitalitzaci\u00f3 banc\u00e0ria, la presa privada del deute grec i l&#8217;ampliaci\u00f3 del Fons Europeu d&#8217;Estabilitat Financera a un bili\u00f3 d&#8217;euros.<\/p>\n<p>Llavors, si la UE ha avan\u00e7at molt en instruments i procediments de presa de decisions econ\u00f2miques i financeres des del comen\u00e7ament de la crisi, per qu\u00e8 seguim tement que cada moment (l&#8217;\u00faltim: la m\u00e0xima aguditzaci\u00f3 de les crisis pol\u00edtiques i del deute a Gr\u00e8cia i It\u00e0lia) sigui el final, en el pitjor sentit de la paraula?\u00a0L&#8217;explicaci\u00f3 no s&#8217;ha de buscar ni en una an\u00e0lisi est\u00e0tic de l&#8217;Europa dels Estats ni en el perfil psicol\u00f2gic dels governants: aquest simplisme ja avorreix.<\/p>\n<p>Per\u00f2 una an\u00e0lisi social i dial\u00e8ctica del que est\u00e0 passant si ens pot portar a conclusions v\u00e0lides, comen\u00e7ant per la fonamental: el laberint europeu est\u00e0 provocat, d&#8217;una banda, per la incapacitat de la majoria conservadora del Consell i la Comissi\u00f3 per fixar un objectiu global que doni coher\u00e8ncia a les m\u00faltiples decisions adoptades-m\u00e9s enll\u00e0 dels seus interessos a curt termini en el marc de cada frontera nacional i de la seva obstinaci\u00f3 ideol\u00f2gica en l&#8217;ajust per l&#8217;ajust, fent pagar als treballadors el cost del mateix-i, per un altre, pels agosarats esfor\u00e7os del capital financer radicat a Wall Street i la City per traslladar el focus de la crisi a la zona euro.<\/p>\n<p>Ja \u00e9s hora de plantejar, per tant, que la soluci\u00f3 europea a la crisi no passa pel paradigma neoliberal (constatat el seu evident frac\u00e0s) defensat a capa i espasa per la dreta europea avui hegem\u00f2nica, sin\u00f3 per posar en marxa pol\u00edtiques keynesianes de creixement i ocupaci\u00f3 finan\u00e7ades no per l&#8217;engr\u00f2s de despesa p\u00fablica basada en el deute (que s&#8217;ha demostrat un parany mortal), sin\u00f3 en majors ingressos provinents de la millora de la imposici\u00f3 progressiva, en el nivell nacional i en l&#8217;europeu, creant nous impostos (com la\u00a0<em>taxa Tobin),<\/em> fent que paguin m\u00e9s els qui m\u00e9s tenen, acabant amb les deduccions i exempcions que privilegien les rendes del capital enfront de les del treball i posant l\u00edmit al frau i els paradisos fiscals.\u00a0I aix\u00f2 requereix necess\u00e0riament un canvi d&#8217;orientaci\u00f3 en la majoria pol\u00edtica de la UE.<\/p>\n<p>Cal una nova majoria pol\u00edtica progressista, capa\u00e7 de plantejar el predomini de la inversi\u00f3 p\u00fablica enfront de la desregulaci\u00f3 neoliberal-a la vista que aquesta nom\u00e9s aprofundeix la crisi i la desocupaci\u00f3-i de culminar la uni\u00f3 pol\u00edtica federal europea amb un govern econ\u00f2mic i social comunitari que respongui al que som: una economia social de mercat amb un Estat de benestar indiscutible, tant per just com per eficient.<\/p>\n<p>Una majoria pol\u00edtica de l&#8217;esquerra europeista que substitueixi la manca conservadora d&#8217;horitz\u00f3 per establir un viable i compartit per la ciutadania: una uni\u00f3 econ\u00f2mica que inclogui un Tresor comunitari, un Banc Central que mantingui l&#8217;estabilitat de preus per\u00f2 col\u00b7labori al temps amb la pol\u00edtica econ\u00f2mica de la Uni\u00f3-com fa la Reserva Federal nord-americana, eurobons, major pressupost (l&#8217;1% de la Renda Bruta de la UE com a l\u00edmit m\u00e0xim del mateix \u00e9s una broma pesada), harmonitzaci\u00f3 fiscal, ag\u00e8ncia independent de qualificaci\u00f3 de deute i una Europa social tan important com el mercat \u00fanic.<\/p>\n<p>Alg\u00fa podria pensar que tamb\u00e9 a l&#8217;esquerra hi ha contradiccions i que conformar la majoria esmentada ser\u00e0 complicat.\u00a0\u00a1Per descomptat! Per\u00f2 molt menys que abans de la crisi a la vista de la creixent coincid\u00e8ncia de propostes entre partits amb cultura de govern com els socialdem\u00f2crates alemanys, els socialistes francesos i espanyols o els laboristes anglesos.\u00a0De fet, si hi ha un partit europeu que des de 2008 est\u00e0 avan\u00e7ant propostes \u00fatils i amb horitz\u00f3 que despr\u00e9s s&#8217;han convertit en realitat o tenen possibilitats de fer-ho a curt termini, aquest \u00e9s el <strong>Partit Socialista Europeu<\/strong>: aix\u00ed ha estat en el cas dels mecanismes d&#8217;estabilitat financera, de la\u00a0<em>taxa Tobin<\/em> o dels eurobons, entre d&#8217;altres exemples.<\/p>\n<p>El cost en temps, diners i credibilitat \u00e9s massa elevat com per seguir mantenint un t\u00edtol fictici en aquesta pel\u00b7l\u00edcula i no modificar la majoria que la interpreta en les institucions europees.\u00a0Ja \u00e9s hora.<\/p>\n<p><a href=\"http:\/\/www.elpais.com\/articulo\/opinion\/Escenas\/lucha\/clases\/UE\/elpepiopi\/20111122elpepiopi_5\/Tes\">El Pa\u00eds<\/a><\/p>\n<p>&nbsp;<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"<p>Una de les meves pel\u00b7l\u00edcules favorites \u00e9s\u00a0Escenes de la lluita de sexes a Beverly Hills, dirigida el 1990 per Paul Bartel: intel\u00b7ligent, elegant, divertida.\u00a0El t\u00edtol amb el que va ser estrenada a Espanya t\u00e9 la seva gr\u00e0cia: som tan beats que, diuen, van canviar l&#8217;original en angl\u00e8s perqu\u00e8 resultava molt fort que es digu\u00e9s aqu\u00ed\u00a0Escenes &hellip;<\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":0,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[1],"tags":[],"class_list":["post-4920","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-general"],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/4920","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/users\/1"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=4920"}],"version-history":[{"count":1,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/4920\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":4921,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/4920\/revisions\/4921"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=4920"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=4920"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=4920"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}