{"id":4886,"date":"2011-11-16T14:30:07","date_gmt":"2011-11-16T12:30:07","guid":{"rendered":"http:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/?p=4886"},"modified":"2011-11-16T15:41:13","modified_gmt":"2011-11-16T13:41:13","slug":"vera-gutierrez-socialistes-crisi-o-oportunitat","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/vera-gutierrez-socialistes-crisi-o-oportunitat\/","title":{"rendered":"Vera Guti\u00e9rrez: Socialistes – crisi o oportunitat?"},"content":{"rendered":"

\"\"<\/a>Els secretaris generals de diversos partits socialistes del m\u00f3n es van reunir l’octubre passat en un hotel de Madrid, convocats per la Fundaci\u00f3 Ideas (laboratori ideol\u00f2gic del PSOE<\/strong>), per abordar el seu futur en la III Confer\u00e8ncia de Progr\u00e9s Global.\u00a0Quan va prendre la paraula, l’hongar\u00e8s Attila Mesterh\u00e1zy<\/strong> va dir: “Fa deu anys, aquesta conversa hauria estat una festa de les forces progressistes. Hi havia Tony Blair al Govern brit\u00e0nic, hi havia Gerhard Schr\u00f6der a Alemanya … Ara el p\u00e8ndol ha girat a Europa cap als partits conservadors. Per qu\u00e8?”<\/em>.<\/p>\n

Per qu\u00e8 enmig de la pitjor crisi econ\u00f2mica de les \u00faltimes d\u00e8cades a Occident la socialdemocr\u00e0cia minva?\u00a0\u00c9s conjuntural o \u00e9s que el seu discurs de defensa dels treballadors davant els poders econ\u00f2mics va deixar d’aplicar-se all\u00e0 on van arribar al Govern?\u00a0Hi va haver marge, hi ha marge encara per rebel\u00b7lar-se contra “els mercats”, o ni n’hi ha ni se l’espera?\u00a0\u00bfAquesta crisi \u00e9s el final del pensament socialdem\u00f2crata o una oportunitat per recuperar els principis que es van deixar enrere, si \u00e9s que aix\u00f2 \u00e9s el que va passar?<\/p>\n

El Govern socialista grec ha caigut sota el jou dels bancs, l’espanyol, despr\u00e9s d’assumir postulats liberals en l’\u00faltim any -segons els seus cr\u00edtics, segons alguns socialistes tamb\u00e9-, s’enfronta a unes eleccions clau amb totes les enquestes en contra.\u00a0Seguint la pregunta de Mesterh\u00e1zy<\/strong>, buscant una explicaci\u00f3 per al present i tamb\u00e9 els fulls de ruta per al futur, EL PA\u00cdS ha parlat amb responsables dels \u00a0diferents vivers ideol\u00f2gics de la socialdemocr\u00e0cia. Aquestes s\u00f3n les seves impressions.<\/p>\n

LES CAUSES “No \u00e9s la ideologia, \u00e9s el calendari “<\/h4>\n

 <\/p>\n

Hi ha dues formes de veure-ho: o la crisi ha arramblat amb tot, i aqu\u00ed s’inclou el socialisme europeu -per\u00f2, quan la crisi passi, aix\u00f2 tornar\u00e0 al seu \u00e9sser- o tot aix\u00f2 ve d’enrere.\u00a0Jes\u00fas Caldera<\/strong>, exministre del Govern de Jos\u00e9 Luis Rodr\u00edguez Zapatero<\/strong> i avui vicepresident executiu de la Fundaci\u00f3 Ideas (que presideix el mateix Zapatero<\/strong>) apunta a la primera tesi.\u00a0“El que hi ha \u00e9s un moviment tel\u00b7l\u00faric impulsat per la crisi. No t\u00e9 a veure amb la ideologia, sin\u00f3 amb el calendari. \u00c9s senzill: al partit que est\u00e0 al Govern se\u2019l fa responsable”<\/em>, afirma.<\/p>\n

Per aix\u00f2 ell augura que “en molt poc temps”<\/em> hi haur\u00e0 a Fran\u00e7a, Alemanya i It\u00e0lia Governs socialdem\u00f2crates, i tot es veur\u00e0 d’una altra manera.\u00a0Caldera<\/strong> s’enroca: no \u00e9s un problema dels socialistes.\u00a0“La socialdemocr\u00e0cia no est\u00e0 en crisi. No discuteixo que una minoria de l’electorat pensi que s’han deixat enrere uns principis, per\u00f2 no \u00e9s el problema de fons. El problema \u00e9s la crisi”.<\/em><\/p>\n

No ho veu igual Alfonso Guerra<\/strong>, exvicepresident del Govern amb Felipe Gonz\u00e1lez<\/strong>, avui diputat i president de la Fundaci\u00f3 Pablo Iglesias.\u00a0Sense treure import\u00e0ncia a la crisi, ell sost\u00e9 que les ren\u00fancies van comen\u00e7ar bastant abans: quan en els anys setanta es va imposar el discurs neoliberal i “alguns socialdem\u00f2crates van comen\u00e7ar tamb\u00e9 a canviar, col\u00b7locant-se m\u00e9s a prop dels administradors del capitalisme que dels del socialisme”.\u00a0“El discurs socialdem\u00f2crata s’ha anat adaptant, al meu entendre excessivament, als nous mecanismes ideol\u00f2gics de la Universitat de Georgetown. Alguns dirigents han arriat les banderes dels principis, de manera que l’electorat distingeix malament entre esquerra i dreta”<\/em>, diu, encara que no precisa amb quins dirigents, a Espanya per exemple, va comen\u00e7ar a passar aix\u00f2.<\/p>\n

EL CONTEXT Hi havia marge per anar a la contra?<\/h4>\n

 <\/p>\n

I arriba la crisi, i Governs com l’espanyol, que havien enarborat amb for\u00e7a la bandera socialdem\u00f2crata, prenen de sobte certes decisions -ajustos sense previ av\u00eds, control de la despesa p\u00fablica com a principi sagrat, ajuda als bancs, resist\u00e8ncia a pujar impostos als m\u00e9s rics- que desconcerten el seu electorat.\u00a0Hi havia marge per actuar d’una altra manera, per respondre a “els mercats” amb mesures diferents?\u00a0I havia voluntat?<\/p>\n

“Un pa\u00eds nom\u00e9s no t\u00e9 marge. Nosaltres no el tenim, a la vista est\u00e0, no? Ens han picat els mercats”,<\/em> es lamenta Caldera<\/strong>, encara que m\u00e9s tard subratlla que no vol dir que els poders financers hagin dictat la pol\u00edtica al Govern de Zapatero<\/strong> -“aix\u00f2 \u00e9s un mite!”<\/em> -, sin\u00f3 que “si no hi ha recursos, no es pot gastar”.\u00a0“Nosaltres al principi de la crisi vam invertir molt en pol\u00edtiques d’est\u00edmul, vam fer el que vam poder, per\u00f2 tens una limitada capacitat de moviments. Tu ets part d’un espai molt m\u00e9s ampli, i si els altres nom\u00e9s volen austeritat …”<\/em>, justifica.<\/p>\n

“Sempre hi ha un marge. Hi ha qui ho sap o ho vol aprofitar, i qui no”<\/em>, rasa Guerra<\/strong>, diputat del PSOE<\/strong> en aquesta legislatura (i totes les anteriors).\u00a0“A la socialdemocr\u00e0cia li ha faltat coratge pol\u00edtic”<\/em>, abunda Jos\u00e9 F\u00e9lix Tezanos<\/strong>, catedr\u00e0tic de Sociologia i director de la Fundaci\u00f3 Sistema.\u00a0“\u00c9s veritat que \u00e9s m\u00e9s f\u00e0cil veure els toros des de la barrera, i que hi ha hagut terribles pressions externes, per\u00f2 la gent percep que la socialdemocr\u00e0cia est\u00e0 arrugada. El ciutad\u00e0 t\u00e9 la sensaci\u00f3 que aqu\u00ed a qui s’est\u00e0 defensant \u00e9s als bancs francesos i alemanys, que s\u00f3n els que tenien el deute grec “.<\/em><\/p>\n

“Res del que est\u00e0 passant hagu\u00e9s estat igual amb una majoria de Governs socialdem\u00f2crates”,<\/em> diu la directora del Laboratori de la Fundaci\u00f3 Alternativas, la polit\u00f2loga Bel\u00e9n Barreiro<\/strong>, que va ser directora del Centre d’Investigacions Sociol\u00f2giques (CIS) amb l’Executiu de Zapatero<\/strong>.\u00a0“En aquest moment, el marge dels Governs \u00e9s molt menor, el poder ciutad\u00e0 ha perdut espai davant dels poders no representatius: bancs centrals, mercats … Hi ha menys marge, sens dubte, menys autonomia. Per aix\u00f2 el repte de la socialdemocr\u00e0cia en aquest moment \u00e9s augmentar l’autonomia de la pol\u00edtica davant d\u2019aquestes institucions “<\/em>, diu Barreiro<\/strong>.<\/p>\n

Segons ella, la situaci\u00f3 \u00e9s igual “en totes les democr\u00e0cies, amb partits conservadors o d’esquerres”<\/em>.\u00a0“La difer\u00e8ncia \u00e9s que el programa de la dreta no \u00e9s de canvi social i per tant no es veu tan danyat; l’esquerra, quan arriba al Govern, t\u00e9 menys marge per aplicar el seu programa”<\/em>.<\/p>\n

I llavors el canvia?<\/p>\n

EL PROJECTE Recuperar el pas davant la “desafecci\u00f3”<\/h4>\n

 <\/p>\n

“No hi ha una crisi d’idees a l’esquerra. La socialdemocr\u00e0cia t\u00e9 les receptes i t\u00e9 tamb\u00e9 a una majoria de ciutadans que creu en elles, com apunten tots els eurobar\u00f2metres. El que hi ha en aquest moment \u00e9s un problema de desafecci\u00f3, i molt seri\u00f3s “,<\/em> assenyala Barreiro<\/strong>.\u00a0“Una decepci\u00f3 de la base social, que percep que hauria d\u2019haver-se fet un repartiment m\u00e9s just dels costos de la crisi. La desigualtat ha crescut, els rics no s’han vist perjudicats. Per\u00f2, tot i aix\u00ed, segueixen havent-hi n\u00edtides difer\u00e8ncies entre la dreta i l’esquerra, aqu\u00ed i en tots els pa\u00efsos “.<\/em><\/p>\n

Jes\u00fas Caldera <\/strong>insisteix en aquesta idea, amb m\u00e9s afany: el PSOE<\/strong> no ha tra\u00eft els seus principis, “en absolut”. <\/em>No va ser, per exemple, una ren\u00fancia pactar la reforma constitucional amb el PP<\/strong> per consagrar l’estabilitat pressupost\u00e0ria, perqu\u00e8 “aix\u00f2 no \u00e9s conservador en si mateix”. <\/em>Tampoc va ser un canvi de rumb la rebaixa fiscal de 2006, segons Caldera<\/strong>, perqu\u00e8 llavors no hi havia crisi –Barreiro<\/strong> s\u00ed que considera que va ser equivocat suggerir que baixar impostos \u00e9s d’esquerres.<\/p>\n

“Poden haver-hi hagut errors, encara que jo no els assenyalar\u00e9”<\/em>, conclou l’exministre.\u00a0“Per\u00f2 els valors s’han mantingut, i s\u00f3n avui m\u00e9s necessaris que mai”<\/em>.\u00a0Tot i aix\u00ed, Caldera<\/strong> creu que l’aposta per l’austeritat i l’ajust que s’ha apoderat dels Governs ha de deixar pas a una altra fase: una tornada parcial al\u00a0keynesianisme-inversi\u00f3<\/em> p\u00fablica per reactivar l’economia-, quelcom que defensen tots els consultats per aquest reportatge.<\/p>\n

“El cam\u00ed que s’est\u00e0 prenent en aquesta crisi \u00e9s insensat. Quan s’escrigui la hist\u00f2ria d’aquest per\u00edode, no s’entendr\u00e0. El que es necessita \u00e9s un altre\u00a0New Deal.\u00a0Per la via de l’ajust que anem, l’economia no es recuperar\u00e0. No \u00e9s que s\u2019hagi de tornar a les ess\u00e8ncies del socialisme, \u00e9s que cal tornar al sentit com\u00fa”<\/em>, afirma Tezanos<\/strong>.\u00a0El que “no t\u00e9 sentit”, <\/em>protesta, \u00e9s “un partit socialdem\u00f2crata defensant pol\u00edtiques liberals”<\/em>.\u00a0\u00bfS’ha perdut llavors el discurs ideol\u00f2gic?\u00a0“El discurs, el nord i el rumb”.<\/em><\/p>\n

LA BASE SOCIAL El risc d’una revolta<\/h4>\n

 <\/p>\n

Alfonso Guerra<\/strong> alerta d’una probable “revolta social”<\/em> si es segueixen “retor\u00e7ant els drets dels m\u00e9s febles”. <\/em>“Aquest \u00e9s el gran moment per al discurs socialdem\u00f2crata. Per\u00f2 clar, s’ha de fer”<\/em>, apunta.\u00a0Guerra<\/strong> no vol assenyalar responsables d’aquesta caiguda de bra\u00e7os en el discurs.\u00a0Ni entra a valorar moments com el de la reforma constitucional expr\u00e9s que va impulsar el seu partit –“aix\u00f2 s\u00f3n coses petites”<\/em>-.\u00a0Admet, aix\u00f2 s\u00ed, que aquell moment de desconcert, i el m\u00e9s recent de la convocat\u00f2ria fallida del refer\u00e8ndum a Gr\u00e8cia -que ha provocat una pressi\u00f3 brutal sobre el Govern grec, fins al punt de fer-li abandonar tan agosarada iniciativa- poden generar a part de la ciutadania la sensaci\u00f3 que no hi ha poder democr\u00e0tic que es rebel\u00b7li al\u00a0dicktat<\/em> dels mercats.<\/p>\n

Tamb\u00e9 ho assenyala Tezanos<\/strong>: “Comen\u00e7a a haver-hi sofriment social, i un gran descontentament per l’acci\u00f3 dels governs. Creix l’extrema esquerra, i aix\u00f2 pot alimentar al seu torn reaccions m\u00e9s de dretes. Si es va cap a la polaritzaci\u00f3, aquesta \u00e9s la senda dels populismes i les confrontacions “<\/em>, alerta.<\/p>\n

LA SORTIDA Esperant el p\u00e8ndol<\/h4>\n

 <\/p>\n

“La relaci\u00f3 entre pol\u00edtics i ciutadans s’ha trencat. Recompondre-la \u00e9s el principal desafiament de l’esquerra progressista. Per qu\u00e8 els joves no voten a l’esquerra?”,<\/em> Va plantejar en la confer\u00e8ncia d’octubre Antonio Jos\u00e9 Seguro<\/strong>, secretari general dels socialistes de Portugal.\u00a0Pier Luigi Bersani<\/strong>, cap del Partit Democr\u00e0tic<\/strong> itali\u00e0, va afegir un altre repte: “La democr\u00e0cia global. Controlar els factors de la globalitzaci\u00f3, perqu\u00e8 les finances estan sense control”<\/em>.\u00a0I l’expresident brasiler Luiz In\u00e1cio Lula da Silva<\/strong> va sentenciar: “El pol\u00edtic no pot decidir pensant en les pr\u00f2ximes eleccions. Ha de pensar en les pr\u00f2ximes generacions”.<\/em><\/p>\n

Receptes per al medi i el llarg termini, trufades, en totes les intervencions, d’una m\u00e9s per al curt: la necessitat, la urg\u00e8ncia d’unir forces.\u00a0“Som un equip. I ara es necessita un equip”<\/em>, va resumir Bersani<\/strong>.\u00a0“El comunisme va arribar i se’n va anar. Els ultraliberals de Friedman van arribar i van marxar. Nosaltres seguim aqu\u00ed. Per\u00f2 el marge \u00e9s cada vegada m\u00e9s estret. Necessitem centrar-nos en els valors, renovar-nos i unir forces”<\/em>, va insistir Raymond Johansen<\/strong>, secretari general del Partit laborista<\/strong> de Noruega, amb una barreja d’optimisme i preocupaci\u00f3.<\/p>\n

Bel\u00e9n Barreiro<\/strong> defensa la tesi que, encara que “el 20-N el PP<\/strong> guanyar\u00e0 per majoria absoluta”,<\/em> podria donar-se la situaci\u00f3, per primera vegada a Espanya, que el partit guanyador sigui derrotat als quatre anys.\u00a0“La crisi est\u00e0 escombrant Governs, d’esquerres i de dretes. Europa girar\u00e0 a l’esquerra en els pr\u00f2xims anys”<\/em>, augura.\u00a0“Fins l\u2019FMI est\u00e0 dient ja que cal canviar el rumb i anar a pol\u00edtiques expansives, m\u00e9s properes al\u00a0keynesianisme.\u00a0El PSOE<\/strong>, a l’oposici\u00f3, tindr\u00e0 m\u00e9s llibertat per refor\u00e7ar el discurs d’esquerres, i podria recuperar la majoria social per al 2015″<\/em> .\u00a0\u00c9s clar que “haur\u00e0 de tornar a guanyar la credibilitat “.<\/em><\/p>\n

En aquest mateix horitz\u00f3 confiava a l’octubre el socialista hongar\u00e8s Mesterh\u00e1zy<\/strong>.\u00a0I seguia fent-se preguntes: “Necessitem que el p\u00e8ndol torni a nosaltres. Els socialistes d’Hongria ens preguntem: Per qu\u00e8 vam perdre el Govern? La nostra pol\u00edtica no va ser prou progressista o va ser massa progressista? Hem de respondre a aix\u00f2. Perqu\u00e8 el p\u00e8ndol podria tornar”.<\/em><\/p>\n

El Pa\u00eds<\/a>
\n<\/em><\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

Els secretaris generals de diversos partits socialistes del m\u00f3n es van reunir l’octubre passat en un hotel de Madrid, convocats per la Fundaci\u00f3 Ideas (laboratori ideol\u00f2gic del PSOE), per abordar el seu futur en la III Confer\u00e8ncia de Progr\u00e9s Global.\u00a0Quan va prendre la paraula, l’hongar\u00e8s Attila Mesterh\u00e1zy va dir: “Fa deu anys, aquesta conversa hauria …<\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":0,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[7,1],"tags":[],"class_list":["post-4886","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-espaisocialista","category-general"],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/4886","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/users\/1"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=4886"}],"version-history":[{"count":7,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/4886\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":4894,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/4886\/revisions\/4894"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=4886"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=4886"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=4886"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}