{"id":4847,"date":"2011-11-04T20:51:50","date_gmt":"2011-11-04T18:51:50","guid":{"rendered":"http:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/?p=4847"},"modified":"2011-11-04T20:51:50","modified_gmt":"2011-11-04T18:51:50","slug":"paolo-flores-darcais-%e2%80%9cel-factor-social-es-clau-per-resoldre-la-crisi%e2%80%9d","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/paolo-flores-darcais-%e2%80%9cel-factor-social-es-clau-per-resoldre-la-crisi%e2%80%9d\/","title":{"rendered":"Paolo Flores d’Arcais : \u201cEl factor social \u00e9s clau per resoldre la crisi\u201d"},"content":{"rendered":"

\"\"<\/a>A trav\u00e9s de les seves intervencions p\u00fabliques contra les pol\u00edtiques de Silvio Berlusconi i de la reflexi\u00f3 que estimula i alberga a les p\u00e0gines de la revista Micromega,<\/em> Paolo Flores d\u2019Arcais<\/strong> (Udine, 1944) s’ha convertit en un dels intel\u00b7lectuals m\u00e9s escoltats en l’\u00e0mbit europeu. Flores d’Arcais<\/strong> part de l’experi\u00e8ncia pol\u00edtica italiana, sobretot referent al paper dels partits, la separaci\u00f3 de poders i la influ\u00e8ncia dels mitjans de comunicaci\u00f3. Per\u00f2 cerca en tot moment transcendir-la, tal vegada perqu\u00e8 It\u00e0lia s’ha perfilat, b\u00e9 com un risc del que pot succeir en altres pa\u00efsos, b\u00e9 com un s\u00edmptoma del que ocorrer\u00e0 si no se li posa remei.<\/p>\n

Pregunta. Els espanyols votaran el 20 de novembre enmig d’una creixent desconfian\u00e7a cap a la classe pol\u00edtica.<\/em><\/strong><\/p>\n

<\/em><\/strong><\/p>\n

Resposta.<\/strong> Desconfian\u00e7a cap a la pol\u00edtica i desconfian\u00e7a cap als pol\u00edtics de professi\u00f3 i els aparells dels partits s\u00f3n dues coses diferents. A It\u00e0lia la societat civil s’ha mobilitzat subratllant aquesta distinci\u00f3, amb manifestacions com la de la pla\u00e7a de Sant Giovanni, organitzada, per aix\u00ed dir, entre quatre amics. Entre uns altres, Nanni Moretti<\/strong> i jo mateix.<\/p>\n

P. Qu\u00e8 tenen en com\u00fa tots aquests moviments, entre els quals vost\u00e8 sol situar, tamb\u00e9, als \u201cindignats\u201d?<\/em><\/strong><\/p>\n

<\/em><\/strong><\/p>\n

R.<\/strong> S\u00f3n moviments que volen m\u00e9s pol\u00edtica, no menys pol\u00edtica, per\u00f2 que, al mateix temps, expressen un total menyspreu cap a la pol\u00edtica oficial, convertida en professi\u00f3. Estem davant una crisi dels partits tradicionals que ha vingut gestant-se en les tres \u00faltimes d\u00e8cades<\/p>\n

P. \u00a0I quin va ser el seu origen?<\/em><\/strong><\/p>\n

R.<\/strong> Els partits van comen\u00e7ar a ser cada vegada m\u00e9s referencials en si mateixos i a quedar en mans de professionals de la pol\u00edtica, de persones que no desenvolupen al llarg de les seves vides cap altre treball, cap altra professi\u00f3. L’inter\u00e8s prioritari d’aquestes persones \u00e9s la pr\u00f2pia carrera, no la tasca de representar als ciutadans.<\/p>\n

P. Aix\u00f2 acaba anul\u00b7lant les difer\u00e8ncies entre les opcions que representen els partits.<\/em><\/strong><\/p>\n

<\/em><\/strong><\/p>\n

R.<\/strong> Fa 30 anys vaig escriure un assaig sobre aquest fenomen, recorrent a una expressi\u00f3 francesa. Els partits que competeixen s\u00f3n, com si digu\u00e9ssim, Bonnet Blanc<\/em>, d’una banda, i Blanc Bonnet<\/em>, per l’altra. Des de llavors se m’ha respost que, en contra del que vaig assenyalar, hi hauria casos que demostren el contrari a Fran\u00e7a, a Espanya. It\u00e0lia seria un cas especial, em deien.<\/p>\n

P. Pot haver-hi representaci\u00f3 si no hi ha difer\u00e8ncia entre les opcions?<\/em><\/strong><\/p>\n

<\/em><\/strong><\/p>\n

R.<\/strong> S’afirma que la democr\u00e0cia directa \u00e9s una utopia i, al mateix temps, que som els creadors de la democr\u00e0cia representativa. Per\u00f2 despr\u00e9s es considera excessiu el desig dels ciutadans de sentir-se representats. Quan s’analitzen les difer\u00e8ncies entre els partits, se sol parar esment als seus programes, mai al partit mateix en tant que instrument. Es tracta de m\u00e0quines que funcionen per cooptaci\u00f3, la qual cosa porta a seleccionar als mediocres. Perqu\u00e8 solament els qui ingressen de joves en aquesta m\u00e0quina, i accepten competir amb la seva l\u00f2gica, poden desenvolupar una carrera. Aquesta l\u00f2gica exclou des del principi a tots els ciutadans que podrien participar en la pol\u00edtica activa, per\u00f2 no de forma professional.<\/p>\n

P. Els discursos contra els partits i la pol\u00edtica professional, no podrien encoratjar un nou antiparlamentarisme?<\/em><\/strong><\/p>\n

<\/em><\/strong><\/p>\n

R<\/strong>. Si no s’aborden les reformes perqu\u00e8 la democr\u00e0cia parlament\u00e0ria torni a ser representativa, almenys de manera aproximada, llavors la resposta de molts ciutadans ser\u00e0 que el parlament i la democr\u00e0cia s\u00f3n coses completament diferents. Evitar el risc de l\u2019antiparlamentarisme exigeix reinventar radicalment el parlamentarisme. Per a aix\u00f2 fan falta innombrables mesures, que van des de la reforma de les lleis electorals fins a les disposicions que impedeixin que la pol\u00edtica es converteixi en una activitat professional.<\/p>\n

<\/em><\/strong><\/p>\n

P. Insisteix molt en aquest \u00faltim punt.<\/em><\/strong><\/p>\n

<\/em><\/strong><\/p>\n

R.<\/strong> Bastaria establir la norma que no es poden exercir m\u00e9s de dos mandats. \u00c9s freq\u00fcent escoltar als pol\u00edtics professionals que si es dediquessin a la vida privada els aniria millor, i que tot el que fan \u00e9s per esperit de servei. Doncs b\u00e9, prenguem-nos de deb\u00f2 aquesta ret\u00f2rica, la ret\u00f2rica de la pol\u00edtica com a esperit de servei. Fer pol\u00edtica, representar als altres, governar ha de ser un servei p\u00fablic, un sacrifici que pot durar cinc, deu anys, no m\u00e9s. Impedim que hi hagi ciutadans que se sacrifiquin massa.<\/p>\n

P. I despr\u00e9s est\u00e0 el problema del finan\u00e7ament.<\/em><\/strong><\/p>\n

<\/em><\/strong><\/p>\n

R.<\/strong> Per\u00f2 no solament el finan\u00e7ament dels partits, sin\u00f3 el finan\u00e7ament de la pol\u00edtica. Vaig organitzar una manifestaci\u00f3 amb Nanni Moretti<\/strong>, i si hagu\u00e9ssim volgut transformar la seva for\u00e7a en una llista electoral hauria estat impossible. No haur\u00edem recollit ni el 1% dels vots. Ni est\u00e0vem organitzats en tot el territori com els partits tradicionals ni dispos\u00e0vem d’espai en els mitjans de comunicaci\u00f3. Per convocar un debat p\u00fablic, en un teatre per exemple, haur\u00edem d’haver aconseguit fons. Caldria facilitar l’ingr\u00e9s en la pol\u00edtica institucional a tots els subjectes, oferint instruments d’organitzaci\u00f3 i comunicaci\u00f3 gratu\u00efts, i, al mateix temps, fent m\u00e9s dif\u00edcil la perman\u00e8ncia monopol\u00edstica dels pol\u00edtics professionals.<\/p>\n

P. A tots els subjectes?<\/em><\/strong><\/p>\n

<\/em><\/strong><\/p>\n

R.\u00a0 Marx<\/strong> criticava la democr\u00e0cia representativa perqu\u00e8 en ella solament vota el ciutad\u00e0 abstracte, sense prendre en consideraci\u00f3 situacions concretes com la seva condici\u00f3 de propietari o de proletari. Aix\u00f2, que era una cr\u00edtica, haur\u00edem d’assumir-ho com un model. En el moment electoral solament hauria de votar el ciutad\u00e0 abstracte. Hauria d’existir una separaci\u00f3 clara, radical, entre els interessos econ\u00f2mics i els poder-vos pol\u00edtics.<\/p>\n

P. I com s’aconseguiria aquesta separaci\u00f3?<\/em><\/strong><\/p>\n

<\/em><\/strong><\/p>\n

R<\/strong>. Tots els colors que vulguin participar en pol\u00edtica han de ser finan\u00e7ats en manera igual i gratu\u00eft. Per\u00f2 finan\u00e7ats en serveis, en instruments, no en diners. Els diners solament serveix per mantenir els aparells burocr\u00e0tics. Si tots els colors, els moviments, les llistes electorals, tinguessin acc\u00e9s gratu\u00eft als instruments de comunicaci\u00f3, aix\u00f2 seria ja un gran canvi. Estem obligats a un treball d’imaginaci\u00f3 institucional per donar nova vitalitat al parlamentarisme, per\u00f2 en cap lloc s’aborden aquests assumptes.<\/p>\n

P. \u00c9s freq\u00fcent que els partits donin respostes diferents a una mateixa agenda, per\u00f2 l’agenda mateixa no es posa en q\u00fcesti\u00f3.<\/em><\/strong><\/p>\n

<\/em><\/strong><\/p>\n

R.<\/strong> No pretenc menysvalorar les difer\u00e8ncies. La dreta a Espanya surt al carrer amb la creu i t\u00e9 unes posicions sobre l’avortament i altres assumptes quotidians, i Zapatero<\/strong>, per la seva banda, ha pres decisions que estan a l’avantguarda a Europa. Per\u00f2 algunes q\u00fcestions crucials s’eviten tant en la dreta com en l’esquerra. En una pol\u00edtica hipermediatitzada, cal expressar per for\u00e7a missatges d’optimisme. I aix\u00f2 es fa a costa de negar els problemes.<\/p>\n

P. Quins serien aquests problemes?<\/em><\/strong><\/p>\n

<\/em><\/strong><\/p>\n

R.<\/strong> La desigualtat, aquesta \u00e9s la q\u00fcesti\u00f3 crucial, aquest \u00e9s el problema, fins i tot des del punt de vista de l’efici\u00e8ncia. Per\u00f2 cap partit d’esquerra sembla haver-ho assumit amb claredat.<\/p>\n

<\/em><\/strong><\/p>\n

<\/em><\/strong><\/p>\n

P. Quan un partit d’esquerra perd les eleccions es diu que l’esquerra est\u00e0 en crisi, mai quan perd un de dreta.<\/em><\/strong><\/p>\n

<\/em><\/strong><\/p>\n

R.<\/strong> \u00c9s veritat, la dreta pot perdre les eleccions per\u00f2 no entra en crisis. Per\u00f2 no entra en crisi perqu\u00e8, encara que no t\u00e9 el Govern, continua tenint el poder. Tots els partits de l’esquerra europea es diuen reformistes. Per\u00f2 no es pot parlar de veritable reformisme si no es transformen les relacions de poder i de riquesa. Em van preguntar fa anys per la crisi de l’esquerra. Quin esquerra?, vaig respondre. Els ciutadans solament poden triar entre dues dretes, i el normal \u00e9s que prefereixin la veritable.<\/p>\n

P. Els sondejos donen la vict\u00f2ria a la dreta a Espanya. De produir-se, quin significat tindria a efectes europeus?<\/em><\/strong><\/p>\n

<\/em><\/strong><\/p>\n

R<\/strong>. La crisi que estem vivint no es pot superar solament amb m\u00e9s Europa, com es diu, sin\u00f3 amb m\u00e9s Europa radicalment democr\u00e0tica. No n’hi ha prou amb tenir un Govern europeu per combatre la crisi, sin\u00f3 que hauria de tractar-se d’un Govern capa\u00e7 d’invertir la tend\u00e8ncia cap a la desigualtat, que reposi i reforci l’Estat de benestar. Els Governs de dreta no assumeixen aquest objectiu.<\/p>\n

<\/em><\/strong><\/p>\n

P. Llavors, no \u00e9s optimista sobre el futur d’Europa?<\/em><\/strong><\/p>\n

<\/em><\/strong><\/p>\n

R.<\/strong> No \u00e9s q\u00fcesti\u00f3 d’optimisme o pessimisme, perqu\u00e8 s\u00f3n sensacions que poden canviar de dia en dia. Patim una crisi que \u00e9s financera, econ\u00f2mica i social. Aquest tercer aspecte, social, \u00e9s el que menys s’ha considerat i, no obstant aix\u00f2, \u00e9s la clau per sortir d’ella. No hi ha partits que acceptin aquesta l\u00f2gica, encara que haurien de ser els de esquerra. Per\u00f2, en realitat, no segueixen sent d’esquerra. No ho s\u00f3n perqu\u00e8 estan en mans de m\u00e0quines endog\u00e0miques per produir carreres pol\u00edtiques. \u00c9s veritat que, en alguns casos, l’esquerra difereix de la dreta en petites coses, la qual cosa permet als ciutadans triar entre el dolent i el pitjor, i, fins i tot, entre el pitjor i el que encara ho \u00e9s m\u00e9s. Existeix, no obstant aix\u00f2, un vehement desig de canvi. De vegades \u00e9s r\u00e0bia, de vegades entusiasme o indignaci\u00f3. Desesperaci\u00f3, fins i tot.<\/p>\n

Entrevista de\u00a0Jos\u00e9 Mar\u00eda Ridao per El Pa\u00eds<\/a><\/p>\n

 <\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

A trav\u00e9s de les seves intervencions p\u00fabliques contra les pol\u00edtiques de Silvio Berlusconi i de la reflexi\u00f3 que estimula i alberga a les p\u00e0gines de la revista Micromega, Paolo Flores d\u2019Arcais (Udine, 1944) s’ha convertit en un dels intel\u00b7lectuals m\u00e9s escoltats en l’\u00e0mbit europeu. Flores d’Arcais part de l’experi\u00e8ncia pol\u00edtica italiana, sobretot referent al paper …<\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":0,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[1],"tags":[],"class_list":["post-4847","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-general"],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/4847","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/users\/1"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=4847"}],"version-history":[{"count":1,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/4847\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":4849,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/4847\/revisions\/4849"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=4847"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=4847"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=4847"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}