{"id":4824,"date":"2011-10-25T10:11:39","date_gmt":"2011-10-25T08:11:39","guid":{"rendered":"http:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/?p=4824"},"modified":"2011-10-25T10:11:39","modified_gmt":"2011-10-25T08:11:39","slug":"josep-ramoneda-politica-o-caos","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/josep-ramoneda-politica-o-caos\/","title":{"rendered":"Josep Ramoneda: Pol\u00edtica o caos"},"content":{"rendered":"

\"\"<\/a>En els \u00faltims dies de la setmana passada van competir en les portades dels mitjans tres not\u00edcies maj\u00fascules.\u00a0La fi de les activitats violentes d’ETA, la mort de Gaddafi i les noves mesures europees contra la crisi financera.\u00a0Els mitjans les van tractar per l’ordre en que jo les he citat. I no obstant aix\u00f2, els acords que tanquin els l\u00edders europeus aquests dies tindran m\u00e9s conseq\u00fc\u00e8ncies en les nostres vides quotidianes que les dues anteriors.\u00a0Que els bancs hagin de recapitalitzar m\u00e9s, que el diner privat carregui amb una part de la lleva del deute grec i que es prenguin mesures espec\u00edfiques per protegir a It\u00e0lia i Espanya no s\u00f3n temes menors.\u00a0Les dues primeres not\u00edcies eren concretes i marcaven fites hist\u00f2riques des d’un punt de vista simb\u00f2lic, encara que el final d’ETA i del r\u00e8gim libi ja es donessin per descomptats: ETA no tornar\u00e0 a matar, Gaddafi ha mort.\u00a0La tercera es movia en el terreny de les imprecisions, els rumors i la manca de concreci\u00f3.\u00a0Una cosa, d’altra banda, proverbial quan es tracta d’Europa.\u00a0Sent aix\u00f2 cert, crec que l’inter\u00e8s m\u00e9s gran de les dues primeres not\u00edcies \u00e9s que concerneixen a la mort i a la barb\u00e0rie, de manera que interpel\u00b7len directament a la consci\u00e8ncia moral dels ciutadans.<\/p>\n

Si la moral t\u00e9 a veure amb els criteris de les persones a l’hora de prendre decisions, la crisi va ser possible perqu\u00e8 moltes persones van prendre decisions que beneficiaven a una minoria i perjudicaven a una gran majoria, amb plena consci\u00e8ncia.\u00a0Es van negar a prendre seriosament les consideracions que els advertien del desastre esdevenidor.\u00a0I els m\u00e9s espavilats van completar beneficis venent en vig\u00edlies de l’esclat.\u00a0Per\u00f2 s’ha imposat una lectura economicista de la crisi, que no reconeix errors personals i que parteix de l’interessat i infamant principi que tots vivim per sobre de les nostres possibilitats. Culpar a tothom perqu\u00e8 ning\u00fa sigui responsable.<\/p>\n

L’economicisme ha fet estralls en la configuraci\u00f3 de l’horitz\u00f3 ideol\u00f2gic contemporani. Tant criticar el principi de determinaci\u00f3 econ\u00f2mica en \u00faltima inst\u00e0ncia que va divulgar el marxisme i ara resulta que vivim envoltats d’un discurs que ens presenta la crisi com una cosa inexorable -una ast\u00facia de la ra\u00f3, dirien els m\u00e9s c\u00ednics- i es pret\u00e9n que la seva sortida respongui nom\u00e9s a criteris presumptament t\u00e8cnics, no pol\u00edtics.\u00a0Com si ja hagu\u00e9ssim arribat a la fase final de la hist\u00f2ria, en qu\u00e8, segons Marx<\/strong>, la pol\u00edtica deixaria pas a l’administraci\u00f3 de les coses.<\/p>\n

En el seu llibre\u00a0La torre de l’arrog\u00e0ncia,<\/em> Xose Carlos Arias <\/strong>i Ant\u00f3n Costas<\/strong> diuen que del cicle d’hegemonia conservadora que s’inicia en la d\u00e8cada de 1980 i que culmina amb la crisi s’han d’oblidar per sempre dos principis: el de la plena racionalitat dels mercats i el de la perversi\u00f3 intr\u00ednseca de la pol\u00edtica.\u00a0Cal oblidar-los perqu\u00e8 s\u00f3n falsos.<\/p>\n

La presumpta racionalitat dels mercats \u00e9s una font d’error i d’ignor\u00e0ncia perqu\u00e8 oblida la complexitat de l’economia humana del desig i deixa de banda els components culturals i morals, que tamb\u00e9 existeixen.\u00a0Per aix\u00f2 \u00e9s nihilista aquesta crisi.\u00a0Hi ha un doble error en aquesta idea: creure que els actors econ\u00f2mics es comporten racionalment i creure que el racional \u00e9s optimitzar el m\u00e0xim inter\u00e8s en benefici estrictament propi.\u00a0Visitant, a Londres, una exposici\u00f3 sobre\u00a0La mort del postmodernisme,<\/em> em costava creure que no ens hagu\u00e9ssim adonat abans que est\u00e0vem embolicats per una cultura de la bombolla, de l’aparen\u00e7a, de l’ornamentaci\u00f3, d’utopia de fi de la hist\u00f2ria, que \u00e9s perfectament coherent amb la letal lleugeresa de l’economicisme regnant.<\/p>\n

El desprestigi sistem\u00e0tic de la pol\u00edtica ha estat el complement ideol\u00f2gic per al saqueig de la societat que, ara s\u00ed, paguem tots.\u00a0A aquesta cultura pertany la grotesca figura dels gestors independents, com si dependre del poder pol\u00edtic fos un estigma i dependre dels diners fos un m\u00e8rit.\u00a0De la pol\u00edtica a la tecnocr\u00e0cia ens hem ficat en un gran fangar en el qual els l\u00edmits entre el poder pol\u00edtic i els diners cada vegada s\u00f3n menys clars.\u00a0Cal defensar la pol\u00edtica per sostenir la democr\u00e0cia, perqu\u00e8 quan els pol\u00edtics reporten als mercats i no als ciutadans, alguna cosa falla.\u00a0Per aix\u00f2 el que es decideixi a Brussel\u00b7les \u00e9s d\u2019import\u00e0ncia capital.\u00a0Per l’impacte de les mesures que es prenguin sobre el nostre dia a dia, per\u00f2 tamb\u00e9 perqu\u00e8 \u00e9s una oportunitat perqu\u00e8 la pol\u00edtica comenci a recuperar el comandament.\u00a0Pol\u00edtica democr\u00e0tica o caos, aquesta \u00e9s la disjuntiva.<\/p>\n

El Pa\u00eds<\/a><\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

En els \u00faltims dies de la setmana passada van competir en les portades dels mitjans tres not\u00edcies maj\u00fascules.\u00a0La fi de les activitats violentes d’ETA, la mort de Gaddafi i les noves mesures europees contra la crisi financera.\u00a0Els mitjans les van tractar per l’ordre en que jo les he citat. I no obstant aix\u00f2, els acords …<\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":0,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[72,1],"tags":[47,193,25],"class_list":["post-4824","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-economia","category-general","tag-crisi","tag-economia","tag-unio-europea"],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/4824","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/users\/1"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=4824"}],"version-history":[{"count":1,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/4824\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":4826,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/4824\/revisions\/4826"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=4824"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=4824"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=4824"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}