{"id":4821,"date":"2011-10-23T18:36:18","date_gmt":"2011-10-23T16:36:18","guid":{"rendered":"http:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/?p=4821"},"modified":"2011-10-23T18:36:18","modified_gmt":"2011-10-23T16:36:18","slug":"oriol-nel%c2%b7lo-l%e2%80%99urbanisme-de-la-crisi","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/oriol-nel%c2%b7lo-l%e2%80%99urbanisme-de-la-crisi\/","title":{"rendered":"Oriol Nel\u00b7lo: L\u2019urbanisme de la crisi"},"content":{"rendered":"

\"\"<\/a>Qui viatja aquests dies per les grans ciutats europees n\u2019extreu una sensaci\u00f3 paradoxal. Per un costat, la vida sembla fluir inalterada: a Londres la temporada de\u00a0proms <\/em>al Royal Albert Hall s\u2019ha desenvolupat amb gran aflu\u00e8ncia de p\u00fablic, a Rotterdam els comensals aprofiten la tardor benigna per seure a les terrasses vora el riu, a Lisboa a les vuit del mat\u00ed els oficinistes surten com cada dia del metro de Marqu\u00eas de Pombal. Per altre costat, en canvi, la situaci\u00f3 de pessimisme respecte a la situaci\u00f3 econ\u00f2mica i el futur immediat \u00e9s aclaparadora, tant en l\u2019administraci\u00f3 p\u00fablica, com en el cercles professionals, com en sectors cada vegada m\u00e9s majoritaris de la ciutadania.<\/p>\n

En el camp de l\u2019urbanisme -a la Biennal d\u2019Urbanistes Europeus celebrada a G\u00e8nova, al congr\u00e9s de la Royal Geographical Society a Anglaterra, entre els col\u00b7legues universitaris- hi regna sovint una impressi\u00f3 estranya de redund\u00e0ncia i impot\u00e8ncia. La disciplina, tan vibrant i pol\u00e8mica en els darrers anys, sembla ara esgotada i in\u00fatil. Aquells que havien vist el creixement i la remodelaci\u00f3 urbana sobretot com un instrument d\u2019enriquiment econ\u00f2mic privat hi han perdut inter\u00e8s, escarmentats per la manca de perspectives del sector immobiliari i per les restriccions al cr\u00e8dit. I aquells que, des de l\u2019administraci\u00f3 o els moviments ciutadans, havien volgut fer de l\u2019urbanisme una eina per a la creaci\u00f3 d\u2019espai p\u00fablic, la dotaci\u00f3 de serveis, la provisi\u00f3 d\u2019habitatge assequible i la millora de les condicions de vida es troben ara tenallats per la manca de recursos p\u00fablics i les exig\u00e8ncies de contenci\u00f3 de la despesa.<\/p>\n

A Espanya (i a d\u2019altres pa\u00efsos) alguns q\u00fcestionen fins i tot les t\u00edmides mesures racionalitzadores del desenvolupament urb\u00e0 introdu\u00efdes en els darrers anys, amb el pretext que limiten el creixement econ\u00f2mic. Aix\u00ed, proposen reduir les garanties ambientals, disminuir l\u2019obligaci\u00f3 d\u2019aportar s\u00f2l per a habitatge assequible, atenuar la protecci\u00f3 del paisatge i aixecar les restriccions a la urbanitzaci\u00f3 de determinades \u00e0rees. Com si l\u2019expansi\u00f3 eixelebrada del sector immobiliari i la urbanitzaci\u00f3 no hagu\u00e9s contribu\u00eft, precisament, a la crisi econ\u00f2mica; com si endre\u00e7ar la urbanitzaci\u00f3 no fos un requisit imprescindible per a l\u2019efici\u00e8ncia econ\u00f2mica, la cohesi\u00f3 social i la sostenibilitat ambiental; i com si -fora de les pulsions especulatives sempre vives- hi hagu\u00e9s avui cap necessitat real de classificar de nou grans extensions del s\u00f2l<\/p>\n

El m\u00e9s sorprenent, tanmateix, \u00e9s que aquest estat d\u2019esperit sembla haver-se encomanat fins i tot a bona part d\u2019aquells que s\u2019han dedicat i es dediquen professionalment a la pr\u00e0ctica urban\u00edstica. \u00c9s com si s\u2019haguessin resignat a compartir el fat que\u00a0Bertolt Brecht <\/strong>atribu\u00efa als poetes l\u00edrics en el per\u00edode d\u2019entreguerres: \u00abPinten natures mortes a les parets d\u2019un vaixell que s\u2019enfonsa\u00bb. S\u2019oblida aix\u00ed que la pol\u00edtica territorial i l\u2019urbanisme, i els professionals que s\u2019hi dediquen, han tingut responsabilitats destacades en l\u2019origen de la crisi i poden contribuir a sortir-ne.<\/p>\n

En efecte, els urbanistes no poden pretendre ser aliens al proc\u00e9s que va engendrar la crisi: a Espanya, l\u2019any 2006, en el punt m\u00e9s alt del cicle immobiliari que tant ha influ\u00eft en la situaci\u00f3 econ\u00f2mica actual, es varen iniciar m\u00e9s de 800.000 unitats d\u2019habitatge: cadascuna d\u2019elles havia estat dissenyada per un arquitecte i col\u00b7locada en el territori per un urbanista. En el camp de l\u2019urbanisme tots tenim responsabilitats: sigui per haver contribu\u00eft activament a generar les circumst\u00e0ncies en les quals ens trobem, sigui per no haver sabut oposar-nos amb prou for\u00e7a a la deriva que ens hi portava.<\/p>\n

De la mateixa manera, els qui es dediquen a l\u2019urbanisme no poden assistir imp\u00e0vids i inactius a la tempesta. El 70% de la poblaci\u00f3 europea viu en ciutats i la situaci\u00f3 actual pot tenir efectes notabil\u00edssims -de fet ja n\u2019est\u00e0 tenint- sobre l\u2019evoluci\u00f3 de les nostres \u00e0rees urbanes: en la degradaci\u00f3 dels barris, en l\u2019empitjorament dels serveis, en el finan\u00e7ament del transport p\u00fablic, en la marginaci\u00f3 dels qui menys tenen. Per aix\u00f2 \u00e9s necessari, de forma urgent, debatre la manera d\u2019afrontar aquests reptes des del planejament i la pr\u00e0ctica urban\u00edstica. Cal dissenyar un urbanisme per a la crisi que tingui com a preocupaci\u00f3 principal evitar la degradaci\u00f3 de la ciutat, assegurar l\u2019habitatge, fer front als efectes de la segregaci\u00f3, proveir serveis, contribuir a generar ocupaci\u00f3.<\/p>\n

Es tracta, de fet, de posar les bases d\u2019un New Deal per a la ciutat europea. Una visi\u00f3 renovada que, en el marc d\u2019una estrat\u00e8gia econ\u00f2mica d\u2019abast europeu, permeti l\u2019impuls d\u2019una altra pol\u00edtica urbana: la defensa i millora de la qualitat de la ciutat com a mitj\u00e0 de temperar els efectes devastadors de la crisi i de trencar amb la ret\u00f2rica i la pr\u00e0ctica de l\u2019austeritat. Nom\u00e9s aix\u00ed les nostres ciutats evitaran l\u2019aprofundiment de les fractures socials i esdevindran motors de la recuperaci\u00f3.<\/p>\n

El Peri\u00f3dico<\/a><\/p>\n

 <\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

Qui viatja aquests dies per les grans ciutats europees n\u2019extreu una sensaci\u00f3 paradoxal. Per un costat, la vida sembla fluir inalterada: a Londres la temporada de\u00a0proms al Royal Albert Hall s\u2019ha desenvolupat amb gran aflu\u00e8ncia de p\u00fablic, a Rotterdam els comensals aprofiten la tardor benigna per seure a les terrasses vora el riu, a Lisboa …<\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":0,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[1],"tags":[],"class_list":["post-4821","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-general"],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/4821","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/users\/1"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=4821"}],"version-history":[{"count":1,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/4821\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":4823,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/4821\/revisions\/4823"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=4821"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=4821"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=4821"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}