{"id":4777,"date":"2011-10-16T11:49:16","date_gmt":"2011-10-16T09:49:16","guid":{"rendered":"http:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/?p=4777"},"modified":"2011-10-16T11:49:16","modified_gmt":"2011-10-16T09:49:16","slug":"salvador-giner-el-cami-economic-del-mal-2","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/salvador-giner-el-cami-economic-del-mal-2\/","title":{"rendered":"Salvador Giner: El cam\u00ed econ\u00f2mic del mal"},"content":{"rendered":"

\"\"<\/a>Satan\u00e0s existeix. Encara que alguns s\u2019hagin d\u2019esfor\u00e7ar per demostrar l\u2019exist\u00e8ncia de la divinitat, no cal cap esfor\u00e7 filos\u00f2fic per demostrar la del diable. O la de culpables posse\u00efts per passions malignes. D\u2019aix\u00f2, n\u2019estan persuadits els indignats que han ocupat tantes places espanyoles o els que ho han fet a Nova York sota la consignaOccupy Wall Street.<\/em> A aquests okupes ianquis se sumen ara els brit\u00e0nics amb la divisa\u00a0Occupy the London Stock Exchange,<\/em> la famosa borsa anglesa.<\/p>\n

\u00c9s f\u00e0cil demostrar que els cicles macroecon\u00f2mics tenen ritmes i cicles impersonals en els quals no entra directament la culpa -la corrupci\u00f3 econ\u00f2mica i pol\u00edtica- i que \u00e9s t\u00e8cnicament ignorable per a l\u2019an\u00e0lisi. Per\u00f2 el poble, en la seva ancestral saviesa, no va equivocat quan identifica amb singular encert els culpables, els responsables, dels mals que ens afecten i dels robatoris que ens indignen.<\/p>\n

La democr\u00e0cia liberal, amb la seva Constituci\u00f3, amb una ciutadania responsable i una premsa lliure i cr\u00edtica, s\u2019enfronta amb tres formes de corrupci\u00f3 econ\u00f2mica. La primera \u00e9s la directa: la del que fica la m\u00e0 a la bossa comuna i es posa diners a la seva butxaca (estil Palau de la M\u00fasica). La segona \u00e9s la indirecta. Acceptar regals o promoure que ens en facin, de vegades sense l\u00edmits. Aquesta requereix certa imaginaci\u00f3, i de vegades \u00e9s admirable per enginyosa (all\u00f2 d\u2019aquell president auton\u00f2mic que es feia regalar vestits de petimetre \u00e9s\u00a0peccata minuta<\/em> comparat amb altres que jo s\u00e9 i que no dic perqu\u00e8, en un diari seri\u00f3s com aquest, sense proves no es parla.)<\/p>\n

Despr\u00e9s hi ha l\u2019obra d\u2019art, estil, avui mateix, Caixa Galicia. Vost\u00e8 prepara un pagament estratosf\u00e8ric per a la seva jubilaci\u00f3, posem de 16,5 milions, i es jubila d\u2019acord amb la llei, amb un somriure als llavis, i a sobre li regalen un rellotge d\u2019or (sense falsificar, no fet a Hong Kong) i li fan una festa de comiat. Els pagaments espectaculars a directius potser s\u00f3n sat\u00e0nics -ja els dic que el dimoni existeix-, per\u00f2 s\u00f3n molt legals. Sembla mentida que els desnonats que aquests dies es manifesten, desesperats, per tot arreu no ho entenguin. Pobres conciutadans nostres, estan tan angoixats perqu\u00e8 els fan fora que perden la seva capacitat de raonar serenament. Es compr\u00e8n. No recorden que els directius, encara que hagin portat la seva empresa al desastre, tamb\u00e9 s\u00f3n benefactors de la humanitat. En efecte, una gran part del que han rebut com a compensaci\u00f3 (?) per deixar l\u2019empresa o banc que han precipitat a l\u2019abisme va a parar, via fiscal, a les arques p\u00fabliques. El Govern llavors utilitza els nostres impostos per reflotar bancs ferits i, per tant, que es recuperi l\u2019economia capitalista que tant b\u00e9 fa a la patidora humanitat. B\u00e9, aix\u00f2 \u00e9s el que diuen els seus ide\u00f2legs, alguns dels quals s\u00f3n precisament al Govern.<\/p>\n

El combat contra la corrupci\u00f3<\/strong><\/p>\n

-contra les forces del mal, per dir-ho en el llenguatge teol\u00f2gic que avui m\u2019inspira- \u00e9s una de les tasques m\u00e9s \u00e0rdues de la democr\u00e0cia. Ho \u00e9s pel que t\u00e9 d\u2019inacabable. Els bons ciutadans han de deixar de pensar que afirmar que sempre n\u2019hi haur\u00e0 \u00e9s derrotista. Tots esperem aconseguir un ordre democr\u00e0tic que faci impossible la corrupci\u00f3, per\u00f2 no hem de condemnar com si f\u00f3ssim fatalistes sense remei els que creuen que \u00e9s end\u00e8mica. La nostra tasca \u00e9s combatre-la sabent que un dia o altre tornar\u00e0 a aixecar la seva negra testa. Els c\u00ednics nom\u00e9s s\u00f3n els que afirmen que \u00e9s inevitable i que tothom roba, si pot. Alguns, no. Encara m\u00e9s: molts, no. Secretament, amables lectors, espero que alguns, tants com sigui possible, estiguin d\u2019acord amb mi en aquest assumpte i no em condemnin als llimbs dels il\u00b7lusos.<\/p>\n

Amb la indignaci\u00f3 moral \u2013 sigui a la pla\u00e7a de Catalunya barcelonina, a la madrilenya Puerta del Sol, al pont de Brooklyn, al Hyde Park londinenc- no n\u2019hi ha prou. \u00c9s important, per\u00f2 conv\u00e9 no convertir-la nom\u00e9s en un simple espectacle. Per posar l\u00edmit al diable no n\u2019hi ha prou amb la llei: fan falta advocats dem\u00f2crates militants, parlamentaris incansables, periodistes incorregibles i tamb\u00e9 tu i jo. Es tracta d\u2019una tasca completament diferent i contr\u00e0ria a l\u2019espectacle. Exigeix un heroisme silenci\u00f3s que no rebr\u00e0 reconeixement p\u00fablic i de vegades ni tan sols els copets a l\u2019esquena dels companys de feina. Posem-ne algun exemple: els comptables d\u2019una banca, caixa d\u2019estalvis o empresa p\u00fablica saben perfectament on van a parar els diners. Gerents i tota mena d\u2019empleats saben que s\u2019inaugurar\u00e0 un aeroport sense avions, un tren d\u2019alta velocitat sense viatgers i una escola sense mestres. Si ho saben, que ho diguin. Perqu\u00e8 si no, no s\u00f3n part de la soluci\u00f3, sin\u00f3 del mal mateix. \u00bf\u00c9s dif\u00edcil? \u00bfRequereix un cert i callat heroisme? B\u00e9, d\u2019aix\u00f2 es tractava.<\/p>\n

Salvador Giner<\/strong> \u00e9s president de l\u2019Institut d\u2019estudis catalans<\/p>\n

El Peri\u00f3dico<\/a><\/strong><\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

Satan\u00e0s existeix. Encara que alguns s\u2019hagin d\u2019esfor\u00e7ar per demostrar l\u2019exist\u00e8ncia de la divinitat, no cal cap esfor\u00e7 filos\u00f2fic per demostrar la del diable. O la de culpables posse\u00efts per passions malignes. D\u2019aix\u00f2, n\u2019estan persuadits els indignats que han ocupat tantes places espanyoles o els que ho han fet a Nova York sota la consignaOccupy Wall …<\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":0,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[49,1],"tags":[],"class_list":["post-4777","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-mon","category-general"],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/4777","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/users\/1"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=4777"}],"version-history":[{"count":1,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/4777\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":4779,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/4777\/revisions\/4779"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=4777"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=4777"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=4777"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}