{"id":4685,"date":"2011-09-30T09:07:40","date_gmt":"2011-09-30T07:07:40","guid":{"rendered":"http:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/?p=4685"},"modified":"2011-09-30T09:08:44","modified_gmt":"2011-09-30T07:08:44","slug":"polly-toynbee-potser-els-critics-d%e2%80%99ed-miliband-s%e2%80%99hauran-de-menjar-els-seus-comentaris","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/polly-toynbee-potser-els-critics-d%e2%80%99ed-miliband-s%e2%80%99hauran-de-menjar-els-seus-comentaris\/","title":{"rendered":"Polly Toynbee: Potser els cr\u00edtics d\u2019Ed Miliband s\u2019hauran de menjar els seus comentaris"},"content":{"rendered":"

\"\"<\/a>Qu\u00e8 \u00e9s el que representa? Per qu\u00e8 Ed Miliband <\/strong>vol ser un l\u00edder? Dimarts, a la Confer\u00e8ncia anual del partit laborista, ho va dir: per canviar els fonaments morals i econ\u00f2mics de la societat. Potser no guanyar\u00e0 mai un \u00d2scar per la seva actuaci\u00f3, per\u00f2 el seu discurs va marcar un nou to\u00a0 de radicalisme i honestedat. Hi havia una argumentaci\u00f3 raonada que feia costat als molts que creuen que les coses s\u00f3n sovint manipulades en contra seva pels interessos creats i pels c\u00e0rtels. “Gran Bretanya segueix sent un pa\u00eds pels qui tenen informaci\u00f3 privilegiada.”<\/p>\n

Ni Tony Blair<\/strong>, ni Gordon Brown<\/strong>, haurien parlat mai en els termes d\u2019aquest discurs, ja que any rere any, no s\u2019atrevien a fer sentir la seva indignaci\u00f3 davant les m\u00e9s salvatges disfuncions de la cultura dels beneficis obscens i fora de control.<\/p>\n

Fins i tot despr\u00e9s de la caiguda del Laborisme tampoc es van atrevir a censurar aquest estat de coses. Per\u00f2 aquest l\u00edder est\u00e0 disposat a dir el qu\u00e8 se sent a qualsevol porta d\u2019escola, en qualsevol bar o en qualsevol lloc de treball. En les seves refer\u00e8ncies als \u201cque fan diners r\u00e0pids\u201d, als “depredadors” que ofereixen qualsevol cosa per no res, als \u201cliquidadors d’actius”, als “interessos creats”, als \u201cc\u00e0rtels”, als \u201cmercats amanyats” i als \u201ccercles tancats de la Gran Bretanya”, es troba la resposta que impulsa Ed Miliband<\/strong>.<\/p>\n

\u201cGir cap a l’esquerra” i “la Xarxa Ed” han estat les inevitables respostes de la majoria de la premsa dretana, que estava a punt per donar una resposta immediata al discurs. Si es vol veure la mentalitat d\u2019aquesta manada en acci\u00f3, cal ser all\u00e0 i veure com es reuneixen per acordar que es tracta d\u2019un retorn als dies foscos del laborisme o alguna tonteria similar.<\/p>\n

Murdoch<\/strong> pot estar tocat, per\u00f2 no se n\u2019ha de deduir cap feblesa per part del 80% de la premsa brit\u00e0nica. que \u00e9s de dretes i que t\u00e9 la for\u00e7a d\u2019un vendaval per influir en el corrent predominant dels mitjans de comunicaci\u00f3.<\/p>\n

Per\u00f2 aqu\u00ed, per una vegada, hi va haver un aut\u00e8ntic discurs amb un contingut real, amb un significat seri\u00f3s, deixant entreveure el marc moral i intel\u00b7lectual de les pol\u00edtiques que s\u2019estan proposant, en comptes de la confecci\u00f3 habitual de jocs d\u2019artifici i de llistes de la compra de baix cost.<\/p>\n

Els seus cr\u00edtics potser hauran de menjar-se les seves paraules. Miliband<\/strong> va parlar del que \u00e9s compartit per la majoria de la gent: temes del ciutad\u00e0 del carrer – i poc del que parlen els pol\u00edtics neguitejats per la for\u00e7a dels interessos creats. Va trencar l’encanteri i va dir el que la gent pensa: el sistema est\u00e0 massa manipulat per uns pocs contra la majoria.<\/p>\n

La gent \u00e9s c\u00ednica i despectiva envers els pol\u00edtics, que veuen com una part d’aquesta minoria tancada. Dient-ho en veu alta, Milliband<\/strong> va donar una alenada d’aire fresc, encara que el qu\u00e8 va proposar va ser posar representants dels treballadors en els consells d\u2019administraci\u00f3.<\/p>\n

Aix\u00f2 no \u00e9s cap revoluci\u00f3: a Alemanya ho han fet des de fa mig segle. Deixar de donar contractes del govern a liquidadors d’actius com ara la Southern Cross que compra i ven els teus immobles no \u00e9s m\u00e9s que de sentit com\u00fa. Recompensar a les empreses que ofereixen bons programes d\u2019aprenentatge, invertir de manera intel\u2022ligent pensant en el llarg termini no \u00e9s bolxevisme.<\/p>\n

Cap a una esquerra arcaica? La seva voluntat de premiar a la gent responsable,\u00a0 que treballa dur, donar prioritat a l’habitatge i a uns millors drets a les prestacions, \u00e9s el plantejament d’una nova pol\u00edtica que restauri el principi contributiu, com Beveridge<\/strong> preveia, per refor\u00e7ar el suport a l’estat de benestar.<\/p>\n

Va ser un bon discurs? Miliband<\/strong> no \u00e9s orador i \u00e9s massa seri\u00f3s per ser un actor – un desavantatge per\u00f2 dif\u00edcilment greu, perqu\u00e8 poques persones escolten els discuros pol\u00edtics. T\u00e9 pasta de primer ministre? Els nous l\u00edders de l’oposici\u00f3 rarament semblen tenir-la. El 1976 Margaret Thatcher<\/strong> semblava totalment inversemblant, el seu partit estava horroritzat despr\u00e9s d\u2019haver-la triat per error. La premsa reia en les confer\u00e8ncies de premsa de Ted Heath<\/strong>. John Major <\/strong>era una persona sense carisma i Harold Wilson<\/strong> era tot just un mascle alfa. Attlee<\/strong> seria avui inviable. L\u2019espectacle f\u00e0cil de Blair<\/strong> sembla ara dolorosament artificial: no \u00e9s un model a emular.<\/p>\n

Per tant, no existeix un model per a l’\u00e8xit, nom\u00e9s una s\u00e8rie heterog\u00e8nia de persones que sovint de forma poc probable arriben a situar-se entre els deu primers n\u00fameros tant per sort i circumst\u00e0ncies com per car\u00e0cter, ast\u00facia o carisma. L\u2019oficina central dels tories<\/em> est\u00e0 ocupada bombejant la idea de \u201c52 setmanes d\u2019un lideratge feble\u201d, per\u00f2 un savi comentarista de Telegraph<\/em> els advertia que havien d\u2019estudiar-ho amb m\u00e9s cura. Milliband<\/strong> ha estat tranquil, determinat i resistent- i el contingut d\u2019aquest discurs n\u2019\u00e9s l\u2019explicaci\u00f3: t\u00e9 un sentit de prop\u00f2sit, moral i pol\u00edtic.<\/p>\n

Aquest discurs guanyar\u00e0 en reputaci\u00f3, com el punt d’inflexi\u00f3 amb tots els ingredients precisos per a un llarg recorregut fins a les pr\u00f2ximes eleccions. Quatre anys \u00e9s una eternitat per donar-hi contingut.<\/p>\n

Tots els nous l\u00edders de l’oposici\u00f3 perden en les qualificacions en un primer moment. Els enquestadors diuen que la prova crucial \u00e9s si aixequen el vol en el seu segon any. Avui, el partit laborista \u00e9s el menys detestat dels partits: un 70% est\u00e0 disposat a considerar votar-los. La seva sort dels tories<\/em> est\u00e0 lligada al creixement i les xifres d’ocupaci\u00f3 que estan m\u00e9s enll\u00e0 del seu control. Per\u00f2 Miliband ha deixat anar un conjunt d’idees que reflecteixen el que moltes persones senten que ha anat molt malament.<\/p>\n

The Guardian<\/a><\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

Qu\u00e8 \u00e9s el que representa? Per qu\u00e8 Ed Miliband vol ser un l\u00edder? Dimarts, a la Confer\u00e8ncia anual del partit laborista, ho va dir: per canviar els fonaments morals i econ\u00f2mics de la societat. Potser no guanyar\u00e0 mai un \u00d2scar per la seva actuaci\u00f3, per\u00f2 el seu discurs va marcar un nou to\u00a0 de radicalisme …<\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":0,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[16,1],"tags":[],"class_list":["post-4685","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-europa","category-general"],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/4685","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/users\/1"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=4685"}],"version-history":[{"count":2,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/4685\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":4688,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/4685\/revisions\/4688"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=4685"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=4685"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=4685"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}