{"id":4669,"date":"2011-09-26T10:53:47","date_gmt":"2011-09-26T08:53:47","guid":{"rendered":"http:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/?p=4669"},"modified":"2011-09-26T10:53:47","modified_gmt":"2011-09-26T08:53:47","slug":"oliver-klein-primavera-arab-i-estiu-marroqui","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/oliver-klein-primavera-arab-i-estiu-marroqui\/","title":{"rendered":"Oliver Klein: Primavera \u00e0rab i estiu marroqu\u00ed"},"content":{"rendered":"

\"\"<\/a>Punt de partida
\nPer tenir una imatge clara i n\u00edtida del Marroc, aquest \u00e9s el pa\u00eds on encara passeja el Rei, on tothom s\u2019abalan\u00e7a sobre ell per besar-li la m\u00e0, sobretot les autoritats, al mateix temps el Marroc \u00e9s el pa\u00eds on en els \u00faltims anys estan passant moltes coses, sobretot des de la pujada al tro \u200b\u200bdel jove Mohammad VI fa dotze anys, a la qual cosa hem d’analitzar si aix\u00f2 es produeix en la direcci\u00f3 de reduir la seva pobresa end\u00e8mica i facilitar una major democratitzaci\u00f3 i modernitzaci\u00f3 de les seves infraestructures i finances p\u00fabliques. Resumint: la imatge del Marroc avui en dia \u00e9s el contrast de la foto del monarca vestit a la forma tradicional en el dia de la investidura del seu nou Parlament, al mateix temps que \u00e9s el somni fet de construir un tramvia lleuger que circula des de fa uns mesos entre les ciutats de Rabat i Sal\u00e9.<\/p>\n

Context
\nPer entendre qu\u00e8 representa el Marroc en el seu context geopol\u00edtic del Magrib, haurem d’observar com els mitjans de comunicaci\u00f3, els mateixos que abans silenciaven, avui es refereixen als antics presidents “amics” de Tun\u00edsia, Ben Ali, o d’Egipte, Mubarak, com “d\u00e8spota” i “s\u00e0trapa”, respectivament. En general, es pot veure per escrit, llegit i escoltat que els propis marroquins, menyspreen ara als “dictadors” dels pa\u00efsos germans \u00e0rabs i musulmans, que ja existien i han oprimit als seus pobles des de fa d\u00e8cades, als quals avui sembla haver arribat la seva fi. Efectivament, el que s’ha dit seria impensable fa nom\u00e9s uns anys. Aix\u00f2 i la valentia d’uns pocs, entre els quals la premsa independent, al que cal sumar una monarquia amb un “nou concepte d’autoritat”, que vol fugir del record dels temps de Hassan II, han fet possible la pres\u00e8ncia de manifestacions de molts ciutadans en tot el territori del Regne, amb una policia, llevat d’excepcions, complaent i relaxada, desviant la mirada davant els successos. Aquests precisament no s\u00f3n m\u00e9s que nous \u00e0mbits de participaci\u00f3 i d’obertura pol\u00edtica que no sabem exactament fins on ens poden portar.<\/p>\n

La via marroquina
\nEl 1999 un “nou Rei”, amb un “nou concepte de l’autoritat”, com d\u00e8iem abans, anunciava profundes reformes econ\u00f2miques i socials. Molt r\u00e0pidament era capa\u00e7 de posar-les en marxa al mateix temps que comen\u00e7ava a predicar una major democratitzaci\u00f3 del sistema pol\u00edtic imperant. El miratge de confiar sincerament en la capacitat de transformaci\u00f3 del “Rei dels Pobres”, contradict\u00f2riament un monarca jove i modern al qual s’ha vist amb la jet set del sud de Fran\u00e7a i li agrada practicar el jet ski al riu Bouregreg prop de la seva resid\u00e8ncia i del nou port que per al mateix fi ha constru\u00eft, pot convertir-se en alguna cosa vague i difusa pel mateix reconeixement que potser la seva pr\u00f2pia persona o figura no tingui la suficient for\u00e7a o generi el suficient consens per anar m\u00e9s enll\u00e0, que seria segurament el que la majoria del poble pla volgu\u00e9s. Aix\u00ed doncs el balan\u00e7 dels canvis empresos pot ser relatiu, confirmant la seva bona voluntat per\u00f2 tamb\u00e9 observant la resist\u00e8ncia d’una traject\u00f2ria de control social massa forta que sembla imposar-se.<\/p>\n

Citem doncs un exemple: amb una de les primeres mesures adoptades des de palau, la Moudawana, \u00e9s a dir el nou codi de la dona, es pot concloure que els canvis no han estat tant en quantitat com en qualitat, el que segurament en un futur hi haur\u00e0 representat un primer caminar cap a la direcci\u00f3 positiva (encara que els \u00edndexs amb qu\u00e8 encara comptem ens assegurin que la difer\u00e8ncia entre home i dona es segueix mantenint). Un altre factor a tenir en compte: la crisi financera internacional ha arribat m\u00e9s tard i ha estat m\u00e9s lleugera que al centre del m\u00f3n capitalista encara que aix\u00f2 no pugui evitar avui que l’economia del pa\u00eds comenci a decr\u00e9ixer despr\u00e9s de la conseg\u00fcent reducci\u00f3 de la inversi\u00f3 estrangera i l’entrada de divises dels aut\u00f2ctons residents a l’estranger. Marroc segueix sent el pa\u00eds en el qual, al mateix temps que es construeix el tramway o el club n\u00e0utic de l’Bouregreg, es promocionen la zona log\u00edstica mar\u00edtima de T\u00e0nger Med, aix\u00ed com les inversions de parcs e\u00f2lics i autopistes, es poden arribar a utilitzar els camions de les brigades municipals per a objectius de tarann\u00e0 privat previ suborn de cent dirhams o la invitaci\u00f3 a esmorzar per als seus responsables.
\nLes propostes en el terreny econ\u00f2mic hauran aturar-se de manera obligada en benefici de l’acceleraci\u00f3 dels conceptes a favor d’un canvi pol\u00edtic impl\u00edcit. En una estrat\u00e8gia d’antelaci\u00f3 fins i tot anterior al desenvolupament r\u00e0pid dels esdeveniments al Nord d’\u00c0frica del primer semestre del 2011, hi ha el “Partit del Rei”, anomenat Partit de la Autenticitat i la Modernitat (PAM), una esp\u00e8cie d’UCD espanyola creada per a l’ocasi\u00f3, sota l’empara de qui realment decideix, els poders f\u00e0ctics del lloc, hauria de ser qui condu\u00eds el vaixell de la transici\u00f3 democr\u00e0tica al territori alauita.<\/p>\n

Brou de cultiu
\nEn qualsevol cas, parlant del Marroc, tampoc es poden obviar o deixar d’analitzar els antecedents dels atemptats terroristes contra la Casa d’Espanya a Casablanca i el Caf\u00e8 Argana situat a la pla\u00e7a de Jemma Elfna de Marr\u00e0queix, al que l\u2018”autoritat “gaireb\u00e9 sempre ha respost amb prou garanties i ha representat un aut\u00e8ntic fre davant el risc de la islamitzaci\u00f3 radical temuda per occident en la seva riba del sud. Una cosa semblant passa amb la immigraci\u00f3 il\u00b7legal procedent de les seves costes.
\nQuant al canvi del qual tant parlem es comenten les possibles aliances entre islamistes i partits radicals d’esquerra, titllats encara de “comunistes”, amb les reivindicacions dels joves, fonamentalment universitaris del Moviment 20 M, encara que realment no responguin a una mateixa l\u00f2gica, tot i trobar-se en el cam\u00ed, cap dels tres grups. Tots s\u00f3n els “indignats” o “contestataris” davant la situaci\u00f3 de la cosa o causa marroquina, com “indignats” hi ha a Espanya, sota el lema de Stephan Hessel, per\u00f2 cadascun aportaria solucions massa diferents que fan molt dif\u00edcil conformar una entesa prou v\u00e0lida. Els “comunistes” s\u00f3n massa febles, els “joves”, tot i que han gaudit de les simpaties d’un espectre ampli de la poblaci\u00f3 que els reconeix la seva valentia en la iniciativa, en qualsevol moment es poden desinflar, encara que tothom sap que els que porten bastant temps preparant el seu terreny com per ser presos molt en compte s\u00f3n els “islamistes”, tant els “moderats” del Partit Just\u00edcia i Desenvolupament (PJD) que ja han entrat en el joc pol\u00edtic amb les pertinents restriccions reals, com els “radicals”, il\u00b7legalitzats fins a la data per a la concurr\u00e8ncia electoral, encara que tolerats, de l’organitzaci\u00f3 Just\u00edcia i Caritat. Ells s\u00f3n els que realment mobilitzen a la poblaci\u00f3 de base i els que poden afavorir un tomb electoral, no desitjat pel poder oficialista, de presentar-se amb totes les seves bases.
\nQui s’atreviria anys enrere a promoure la ruptura del dejuni durant el mes sagrat del Ramad\u00e0 o seguir amb les protestes el mateix dia de la Celebraci\u00f3 del Tro? Jo estic conven\u00e7ut que llavors mai s’hagu\u00e9s mantingut una pancarta amb el lema “A baix amb la dictadura” m\u00e9s de mig minut a qualsevol zona urbana, el que en aquests dies est\u00e0 passant. Certes coses, que mai abans s’havien tocat, es discuteixen ara en els caf\u00e8s i als carrers en diferents models d’intensitat contrastats. Arribar\u00e0 quan alg\u00fa deixi de besar la m\u00e0 al Rei? Es presentar\u00e0 en una futures eleccions “democr\u00e0tiques” un front ampli islamista de forma cohesionada i organitzada? \u00bfQuina ser\u00e0 la decisi\u00f3 \u00faltima del Rei sobre aix\u00f2? Com reaccionaran els que es beneficien de la perpetuaci\u00f3 del r\u00e8gim?<\/p>\n

Cronologia
\nEl venedor ambulant tunisi\u00e0 Buazizi s’immolava davant d’una comissaria de la gendarmeria el passat 14 de gener. Tun\u00edsia s’al\u00e7ava, i el seguien Egipte, L\u00edbia, S\u00edria, Iemen, Bahrain … amb moviments amplis de protesta igualment a Alg\u00e8ria, Jord\u00e0nia i Ar\u00e0bia Saudita. Qu\u00e8 passava mentrestant al Marroc? Joves, que des de feia anys protestaven mitjan\u00e7ant les noves tecnologies, s’organitzen i s\u00f3n capa\u00e7os d’organitzar el Moviment 20 F, nom causa de la seva primera exhibici\u00f3 de for\u00e7a a les grans ciutats del pa\u00eds el passat 20 de febrer. Des del Nord sempre rondinaire, fins Marrakesh, passant per les capitals Rabat i Casablanca les protestes per una “democr\u00e0cia aut\u00e8ntica” i “contra la corrupci\u00f3 i la injust\u00edcia” se succeeixen durant unes setmanes, sent les activitats violentes d’Al Hoceima i alguns successos en la capital econ\u00f2mica, Casablanca, els actes m\u00e9s destacables.
\nDavant la pressi\u00f3 dels esdeveniments \u00e0rabs i del 20 M, Mohammed VI, tamb\u00e9 conegut com M6, anuncia una reforma constitucional profunda en un discurs televisat nom\u00e9s al cap d’uns pocs dies del que va passar en l’epicentre de les protestes, \u00e9s a dir el 9 de Mar\u00e7. S’inicia un proc\u00e9s tutelat d’aparent transformaci\u00f3 que acabar\u00e0 arribant mitjan\u00e7ant una carta atorgada que es publicita amb una extrema velocitat.
\nEl 17 de juny es d\u00f3na a con\u00e8ixer aquesta proposta de reforma constitucional, realitzada per la Comissi\u00f3 Menouni, que es passar\u00e0 a votar per refer\u00e8ndum i quedar\u00e0 aprovada el dia 1 de juliol. \u00c9s evident la por a retardar m\u00e9s decisions que poden ser encara acceptables. Val m\u00e9s doncs cedir a temps i aparentar. El dia 30 de juliol, en un altre discurs televisat, el Rei anuncia la celebraci\u00f3 d’Eleccions anticipades que segurament es concretaran en el mes d’octubre.
\nEntre els continguts m\u00e9s destacats que aporta la nova reforma cal assenyalar el pas d’una monarquia executiva a una monarquia representativa i constitucional, el que vol dir que el Rei acceptar\u00e0 la conformaci\u00f3 de governs i assemblees legislatives directament elegides pels seus conciutadans. Tamb\u00e9 s’obre la porta a una futura organitzaci\u00f3 territorial que tendeixi m\u00e9s espai per facilitar una sortida al conflicte sahrau\u00ed o berber. En definitiva es toca alguna cosa profund del sistema instal\u00b7lat des de la independ\u00e8ncia com \u00e9s que el “Pr\u00edncep dels Creients” abandoni les seves prerrogatives m\u00e9s religioses per concentrar-se en regnar sobre el terrenal, la qual cosa vol dir no governar tant i deixar que ho facin els elegits, qui sap si el PA del seu amic d’inf\u00e0ncia escolar Fouad Al Himma.<\/p>\n

Conclusions
\nSegons el meu criteri res sembla que hagi de canviar essencialment al Marroc. Potser el t\u00edtol m\u00e9s adequat de l’aixecament marroqu\u00ed sigui el de “Revoluci\u00f3 Tranquil\u00b7la”, el que hagi de servir per canviar algunes de les persones (o els partits pol\u00edtics) que fins ara han dominat, per\u00f2 per res atacar el sistema en la seva m\u00e0xima subst\u00e0ncia (el grup de cognoms familiars i servituds militars, econ\u00f2miques i pol\u00edtiques que obtenen els seus privilegis al costat del Majz\u00e9n real). Els especialistes coincideixen en el fet que si una revoluci\u00f3 acaba sent massa tranquil\u00b7la acad\u00e8micament no s\u2019hauria de poder qualificar-se com a tal.
\nPersonalment m’inclino per apostar per un “continuisme en el canvi” que t\u00e9 certes incerteses i riscos expressats per les pors d’una mateixa poblaci\u00f3 marroquina expectant dels diaris, el facebook i Al jazzera. El continuisme en el canvi no \u00e9s, ni molt menys, alguna cosa dolenta en si mateixa, ni jo mateix pretenc criticar, en tot cas hi ha des de la meva an\u00e0lisi masses inc\u00f2gnites en el proc\u00e9s que pugui portar cap als bons resultats, en benefici de la majoria de la poblaci\u00f3 em refereixo.
\nSens dubte, convinc que sembla que no es poden dur a terme reformes m\u00e9s profundes que condueixin a un canvi m\u00e9s radical de paradigma sense unes decisions que posin en crisi el sistema real de privilegis concentrats en mans d’uns pocs.
\nMentre el meu germ\u00e0 Mohammed segueixi rebent els missatges de la famosa cadena qatariana al seu tel\u00e8fon m\u00f2bil anunciant les novetats dels fronts de Sirte, a L\u00edbia, o d’Homs, a S\u00edria, alguna cosa es cou al seu propi pa\u00eds, i segons el mateix grau de cocci\u00f3 o esp\u00e8cies amb qu\u00e8 es condimenta, en poden resultar diferents sabors i digestions.
\nEl carrer diu que en el mateix pa\u00eds de grans aven\u00e7os en infraestructures, que contradiuen els grans d\u00e8ficits en els sistemes b\u00e0sics educatius i de salut (classificat en el n\u00famero 130 segons l’\u00cdndex de Desenvolupament Hum\u00e0 del PNUD), al mateix temps que alguns presos pol\u00edtics o periodistes cr\u00edtics, com pot ser el popular Rachid Niny, acaben sortint (esperem!) de les masmorres, altres corruptes i traficants no entren mai en elles.
\nHogra i harraga ja n\u2019hi ha hagut prou. Fins on arribar\u00e0 el Marroc?<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

Punt de partida Per tenir una imatge clara i n\u00edtida del Marroc, aquest \u00e9s el pa\u00eds on encara passeja el Rei, on tothom s\u2019abalan\u00e7a sobre ell per besar-li la m\u00e0, sobretot les autoritats, al mateix temps el Marroc \u00e9s el pa\u00eds on en els \u00faltims anys estan passant moltes coses, sobretot des de la pujada …<\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":0,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[1],"tags":[],"class_list":["post-4669","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-general"],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/4669","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/users\/1"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=4669"}],"version-history":[{"count":1,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/4669\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":4671,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/4669\/revisions\/4671"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=4669"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=4669"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=4669"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}