{"id":4666,"date":"2011-09-26T09:50:30","date_gmt":"2011-09-26T07:50:30","guid":{"rendered":"http:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/?p=4666"},"modified":"2011-09-26T09:50:30","modified_gmt":"2011-09-26T07:50:30","slug":"jose-maria-maravall-els-partits-no-poden-deixar-sols-els-sindicats","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/jose-maria-maravall-els-partits-no-poden-deixar-sols-els-sindicats\/","title":{"rendered":"Jos\u00e9 Mar\u00eda Maravall: “Els partits no poden deixar sols els sindicats”"},"content":{"rendered":"

\"\"<\/a>Jos\u00e9 Mar\u00eda Maravall<\/strong> (Madrid, 1942) va ser ministre d’Educaci\u00f3 entre 1982 i 1988. Sota el seu mandat es va estendre de facto l’ensenyament obligatori fins als 14 anys i el batxillerat i la FP van ser gratu\u00efts. Va regular les subvencions p\u00fabliques als centres privats (els concerts), va organitzar l’educaci\u00f3 compensat\u00f2ria i l’atenci\u00f3 als nens amb necessitats educatives especials. Ara veu amb preocupaci\u00f3 els “atacs” a l’escola p\u00fablica “per part de la dreta”<\/em> i el “dif\u00edcil paper en qu\u00e8 es troben els sindicats”<\/em>. Creu que els pol\u00edtics, l’esquerra, s’ent\u00e9n, no els estan donant prou suport. I repta als joves: “Tenen tota la ra\u00f3 i el dret d’estar indignats, per\u00f2 no poden dir que el PSOE<\/strong> i el PP<\/strong> s\u00f3n el mateix, en educaci\u00f3 ha quedat patent. Si no creuen en les promeses, b\u00e9, per\u00f2 que facin la vista enrere. I vegin el que han fet uns i el que estan fent altres “,<\/em> diu, en refer\u00e8ncia al Govern d’Esperanza Aguirre<\/strong> , sobretot.<\/p>\n

Pregunta. \u00bfLa retallada de docents a l’escola p\u00fablica madrilenya \u00e9s una q\u00fcesti\u00f3 d’estalvi per la crisi?<\/strong><\/p>\n

Resposta. No, la q\u00fcesti\u00f3 \u00e9s l’escola p\u00fablica. Si fos per estalvi suprimirien les desgravacions fiscals per escolaritzar en centres privats. L’objectiu \u00e9s promoure la concertada en detriment de la p\u00fablica. I els sindicats estan en una situaci\u00f3 dif\u00edcil. Ells s\u00f3n el suport fonamental de la p\u00fablica. Han de protestar, \u00e9s clar, per\u00f2 amb compte per no contribuir al descr\u00e8dit de l’escola, sense presentar-la com alguna cosa problem\u00e0tica, perqu\u00e8 estarien abundant en l’objectiu de la dreta. La veu dels partits \u00e9s la que m’ha semblat m\u00e9s feble i els partits no poden deixar sols els sindicats. El PSOE<\/strong> ha tingut un comprom\u00eds de sempre amb l’escola p\u00fablica … En educaci\u00f3, el PP<\/strong> \u00e9s com \u00c0tila.<\/p>\n

P. I els estudiants? En els seus temps es van manifestar molt.<\/strong><\/p>\n

R. No estan tenint un paper actiu en aquestes protestes.<\/p>\n

P. Cap on va un pa\u00eds si l’escola p\u00fablica va cap al desastre?<\/strong><\/p>\n

R. El fonament d’una naci\u00f3 \u00e9s la seva escola, on s’apr\u00e8n toler\u00e0ncia i f\u00f3rmules de cohesi\u00f3 social i d’integraci\u00f3 de grups heterogenis. Aquest pa\u00eds ha fet uns esfor\u00e7os enormes en aix\u00f2, per exemple, amb els immigrants. L’escola i la sanitat p\u00fabliques s\u00f3n pilars d’un Estat democr\u00e0tic. No es pot atemptar contra aix\u00f2.<\/p>\n

P. En temps de crisi, est\u00e0 justificat cobrar a les fam\u00edlies en algunes etapes educatives, com sembla proposar Aguirre?<\/strong><\/p>\n

R. Estic en contra que l’Estat hagi de finan\u00e7ar la gratu\u00eftat de l’escolaritzaci\u00f3 de zero a tres anys i tamb\u00e9 per a batxillerat i FP sigui quin sigui el centre. Per\u00f2 s\u00ed t\u00e9 l’obligaci\u00f3 d’oferir places escolars de zero a tres anys, i a partir dels 16, en una xarxa p\u00fablica, gratu\u00efta i que atengui la demanda prou. I tamb\u00e9 t\u00e9 l’obligaci\u00f3 que aquests centres p\u00fablics siguin millors que els privats. Si alg\u00fa vol anar a un privat que vagi i pagui per aix\u00f2.<\/p>\n

P. Per\u00f2 si no hi ha places suficients cal subvencionar als privats perqu\u00e8 prestin les seves aules?<\/strong><\/p>\n

R. Sempre que compleixin les condicions establertes de qualitat, igualtat d’acc\u00e9s i no discriminaci\u00f3.<\/p>\n

P. La LODE es va aprovar en el seu mandat i es van establir unes condicions, que no es compleixen. Els centres concertats segueixen sota les acusacions de seleccionar el seu alumnat i de cobrar als pares sota m\u00e0.<\/strong><\/p>\n

R. Una de les institucions que fallen \u00e9s l’Alta Inspecci\u00f3, que no existeix en les autonomies i \u00e9s la garantia que la llei es compleixi i que no se la saltin a la torera, com est\u00e0 passant. En aquestes condicions prefereixo que la llei no sobrevisqui i que hagi nom\u00e9s centres p\u00fablics i privats de pagament.<\/p>\n

P. Altres reformes?<\/strong><\/p>\n

R. Una llei que empari programes federals des del Govern central, per exemple d’educaci\u00f3 compensat\u00f2ria. Als Estats Units n\u2019hi ha, cada Estat t\u00e9 compet\u00e8ncies, per\u00f2 al Govern Federal li correspon assegurar certs objectius. A Espanya est\u00e0 molt clar, quan la Constituci\u00f3 diu que als poders p\u00fablics els correspon garantir la igualtat … Doncs no \u00e9s possible que els poders p\u00fablics siguin tots menys el Govern d’Espanya.<\/p>\n

P. Suggereix que es recuperin certes compet\u00e8ncies?<\/strong><\/p>\n

R. No. Que es clarifiquin compet\u00e8ncies que ning\u00fa exerceix. No es tracta d’arrabassar compet\u00e8ncies, sin\u00f3 que el Govern assumeixi les que li corresponen i que no s’exerceixen, com l’Alta Inspecci\u00f3.<\/p>\n

P. De vegades, com en Educaci\u00f3 per a la Ciutadania, el Govern observava que les comunitats es saltaven la llei, per\u00f2 no anava a tribunals. \u00bfQu\u00e8 opina de l’actuaci\u00f3 d’aquests ministeris?<\/strong><\/p>\n

R. Feble. Feble. Com que no poden fer res? Quan jo era ministre, en arribar a algun territori hi havia qui em preguntava qu\u00e8 feia jo all\u00e0. Jo s\u00f3c el ministre d’Educaci\u00f3 d’Espanya, els deia. I li asseguro que les relacions, per exemple amb Catalunya, van ser molt bones. Ells assumien les seves compet\u00e8ncies, per\u00f2 el Govern no feia desistiment de les seves. Insisteixo, no demano retallades ni redisseny de compet\u00e8ncies, si un major activisme per exercir compet\u00e8ncies que continuen corresponent al Govern.<\/p>\n

P. Passa amb els concerts educatius. A la LOE, la llei actual, es va fer un intent perqu\u00e8 els concertats no poguessin cobrar als pares ni seleccionar l’alumnat, per\u00f2 aquells articles van caure. Ho canviaria?<\/strong><\/p>\n

R. Ho canviaria perqu\u00e8 nom\u00e9s existissin concerts amb aquells centres que cobrissin necessitats reals d’escolaritzaci\u00f3 i que tinguessin la qualitat exigible. La LODE ho diu, per\u00f2 hauria d\u2019haver-se aclarit. Els concerts han de ser subsidiaris respecte a l’ensenyament p\u00fablic. Per contra, el que hi ha ara \u00e9s una invasi\u00f3 de l’escola concertada en detriment de la p\u00fablica.<\/p>\n

P. Per\u00f2 si no es construeixen centres p\u00fablics perqu\u00e8 \u00e9s m\u00e9s car, \u00e9s la pr\u00f2pia Administraci\u00f3 la que encoratja els concerts.<\/strong><\/p>\n

R. No \u00e9s m\u00e9s car.<\/p>\n

P. Per qu\u00e8 no es construeixen, doncs?<\/strong><\/p>\n

R. Perqu\u00e8 no s’ha volgut. S’ha abandonat l’impuls que existia. Quan jo vaig sortir del ministeri hi havia 189 instituts a Madrid, d’ells, els socialistes en vam fer en sis anys 101.<\/p>\n

P. Qu\u00e8 m\u00e9s canviaria?<\/strong><\/p>\n

R. Hauria de quedar ben clar que no poden cobrar quantitats addicionals a les fam\u00edlies en els centres concertats. Tots els criteris amb els quals es posava l\u00edmit a l’ab\u00fas per part dels centres concertats s\u2019han anat saltant a la torera. Aix\u00f2 hauria de corregir-se.<\/p>\n

P. Es va intentar amb la LOE, per\u00f2 finalment Rubalcaba es va reunir amb els religiosos de l’ensenyament i tot va quedar com estava … Qu\u00e8 \u00e9s el que passa en aquest pa\u00eds amb l’Esgl\u00e9sia i l’educaci\u00f3?<\/strong><\/p>\n

R. No \u00e9s l’Esgl\u00e9sia, que pot portar a mig mili\u00f3 de persones al carrer a protestar … El problema \u00e9s que la llei queda ambigua i els tribunals han fet una interpretaci\u00f3 molt esbiaixada.<\/p>\n

P. Per\u00f2 no ser\u00e0 que els governs s\u2019intimiden quan l’Esgl\u00e9sia surt al carrer?<\/strong><\/p>\n

R. El problema de fons s\u00f3n els acords amb la Santa Seu. N’hi hauria prou amb revisar-los.<\/p>\n

P. Fins a quin punt \u00e9s necessari, donada l’actual situaci\u00f3 educativa?<\/strong><\/p>\n

R. Doncs, tal com han anat evolucionant les coses, seria convenient. Respecte a l’Esgl\u00e9sia i l’educaci\u00f3, crec que no s’ha recuperat un terreny que s’ha anat perdent perqu\u00e8 la dreta i l’Esgl\u00e9sia juntes s\u00f3n com una gota malaia, dia a dia.<\/p>\n

P. \u00bfVeu moltes difer\u00e8ncies en educaci\u00f3 pels diferents territoris?<\/strong><\/p>\n

R. Hi ha dues comunitats particularment pat\u00e8tiques en educaci\u00f3, Madrid i Val\u00e8ncia.<\/p>\n

P. Perilla l’educaci\u00f3 publica a Espanya, concebuda com un sistema de qualitat?<\/strong><\/p>\n

R. Perill seria una expressi\u00f3 melodram\u00e0tica. Per\u00f2 \u00e9s obvi que en la concepci\u00f3 educativa de la dreta l’escola p\u00fablica ocupa un paper secundari. Des d’aquest punt de vista, no espero anys daurats. Per\u00f2 crec que la p\u00fablica \u00e9s s\u00f2lida i podr\u00e0 recobrar forces de nou.<\/p>\n

P. Per qu\u00e8 els espanyols opinen que la sanitat p\u00fablica \u00e9s la millor i, no obstant aix\u00f2, en educaci\u00f3 s\u2019est\u00e0 produint aquest transvasament a la concertada?<\/strong><\/p>\n

R. No \u00e9s culpa dels ciutadans … L’educaci\u00f3 ha ocupat en la pol\u00edtica un lloc completament invisible o molt petit. Els debats sobre educaci\u00f3 i la seva qualitat han estat mal enfocats. I \u00e9s absurd creure que es fa pol\u00edtica educativa nom\u00e9s aprovant lleis. Fa temps hi havia un impuls a la societat i al m\u00f3n pol\u00edtic que s’ha esfilagarsat. Cal recuperar-lo.<\/p>\n

P. I qu\u00e8 hi ha de la Universitat? \u00bfHa de ser m\u00e9s cara?<\/strong><\/p>\n

R. No crec que el problema fonamental de la Universitat radiqui en el seu finan\u00e7ament. Tot i duplicat, tot seguiria igual si es deixessin de banda els greus problemes de la seva qualitat, la seva gesti\u00f3, la selecci\u00f3 del professorat, l’acc\u00e9s dels estudiants, de les exig\u00e8ncies als uns i els altres. S’ha d’atendre el cost real dels ensenyaments per a estudiants de fam\u00edlies adinerades, perqu\u00e8 no hi ha ra\u00f3 perqu\u00e8 el financin contribuents amb ingressos inferiors. Per\u00f2 \u00e9s fonamental un ambici\u00f3s programa de beques per als alumnes sense recursos. Quin \u00e9s el programa de la dreta? Si nom\u00e9s es tract\u00e9s d’una pujada de les taxes les universitats es convertirien en un refugi de les classes benestants. Per\u00f2 tampoc pot ser un hangar on romandre durant 20 anys per treure una carrera. Els rectors tenen p\u00e0nic a aquestes q\u00fcestions. Aix\u00f2 produeix m\u00e9s por que l’Esgl\u00e9sia cat\u00f2lica.<\/p>\n

El Pa\u00eds<\/a><\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

Jos\u00e9 Mar\u00eda Maravall (Madrid, 1942) va ser ministre d’Educaci\u00f3 entre 1982 i 1988. Sota el seu mandat es va estendre de facto l’ensenyament obligatori fins als 14 anys i el batxillerat i la FP van ser gratu\u00efts. Va regular les subvencions p\u00fabliques als centres privats (els concerts), va organitzar l’educaci\u00f3 compensat\u00f2ria i l’atenci\u00f3 als nens …<\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":0,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[15,1],"tags":[104],"class_list":["post-4666","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-espanya","category-general","tag-educacio"],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/4666","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/users\/1"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=4666"}],"version-history":[{"count":1,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/4666\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":4668,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/4666\/revisions\/4668"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=4666"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=4666"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=4666"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}