{"id":4658,"date":"2011-09-21T10:50:17","date_gmt":"2011-09-21T08:50:17","guid":{"rendered":"http:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/?p=4658"},"modified":"2011-09-27T20:15:44","modified_gmt":"2011-09-27T18:15:44","slug":"stephen-day-com-millorar-el-pse","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/stephen-day-com-millorar-el-pse\/","title":{"rendered":"Stephen Day: Com millorar el PSE?"},"content":{"rendered":"

\"\"<\/a>Vaig llegir amb inter\u00e8s l’obra hist\u00f2rica dirigida per Robin Wilson ‘La Nova Socialdemocr\u00e0cia- cap a partits pluralistes en xarxa”<\/a> (31 de maig de 2011) i l\u2019article d\u2019orientacions contempor\u00e0nies de Simon Lightfoot on es preguntava: ‘Com pot el PSE connectar amb els ciutadans europeus?”<\/a> de l\u2019endem\u00e0. Tots dos van expressar el seu desig de veure un rol m\u00e9s prominent del PSE<\/strong>. Estic d’acord amb aquest sentiment (juntament amb el desig de veure millorar el paper i la import\u00e0ncia de tots els partits europeus).<\/p>\n

La q\u00fcesti\u00f3, per\u00f2, \u00e9s si existeix o no la voluntat pol\u00edtica per part d’alguns dels partits nacionals membres del PSE<\/strong> per ajudar a facilitar aquest desig. Encara que el context que va sorgir despr\u00e9s del Reglament del Partit de 2004, encap\u00e7alat pels propis partits europeus, va obrir noves possibilitats, sembla que hi ha dubtes i\/o manca d’entusiasme quan es tracta de \u2018permetre\u2019 al PSE<\/strong> desenvolupar-se plenament en un veritable partit pol\u00edtic pan-europeu dels socialistes\/socialdem\u00f2crates. \u00bfNo \u00e9s una mica ir\u00f2nic que una tradici\u00f3 pol\u00edtica, que se suposa que es construir\u00e0 sobre una base de “solidaritat internacional” (estic segur que en moltes seus dels partits nacionals tenen imatges que proclamen dita solidaritat en les seves parets), no sempre iguali la ret\u00f2rica amb la realitat?<\/p>\n

\u00bfPer qu\u00e8 l’evoluci\u00f3 d’una encarnaci\u00f3 pan-nacional que en realitat t\u00e9 l’oportunitat d’aconseguir alguna cosa, en comparaci\u00f3 amb la seva contrapart global, la Internacional Socialista<\/strong> (IS), s\u2019ha d\u2019enfrontar a tals obstacles? \u00bfAquesta defici\u00e8ncia est\u00e0 m\u00e9s arrelada potser del que el centre-esquerra reconeix? Aix\u00f2 \u00e9s el qu\u00e8 vull explorar amb m\u00e9s profunditat.<\/p>\n

Pel que fa a la autoadscripci\u00f3 “l’objectiu del PSE<\/strong> \u00e9s dedicar-se a aspectes internacionals” <\/em>encara que la capacitat hist\u00f2rica i contempor\u00e0nia de certs partits membres per diluir i especialitzar les iniciatives organitzatives i ideol\u00f2giques que podrien facilitar aquests objectius segueix existint. De la manca de presentaci\u00f3 d’un manifest com\u00fa el 1979, que va marcar la pauta per a les sis properes eleccions on es va proclamar un manifest de treball col\u00b7laboratiu que va ser essencialment ignorat, amb el flip-flop<\/em> de l\u2019entusiasme dels partits membres cap el PSE<\/strong> en funci\u00f3 de si eren en el govern o a l’oposici\u00f3. Sembla haver-hi una sensaci\u00f3 de satisfacci\u00f3, en algunes parts, quan l\u2019ambici\u00f3 es frena i les expectatives s\u00f3n descoratjadores!<\/p>\n

Una manera d’explicar-ho s\u2019enlla\u00e7a amb una interpretaci\u00f3 bastant espec\u00edfica de la naturalesa de la relaci\u00f3 amb el PSE<\/strong>, que consolida una creen\u00e7a entre els partits membres que aquesta relaci\u00f3 ha de ser interpretada en termes de suma zero. Com a conseq\u00fc\u00e8ncia, el PSE<\/strong> acaba sent vist com principalment\/solament el servent dels seus components nacionals, deixant-li molt poca o nul\u00b7la capacitat d\u2019exercir un paper per si mateix. Aquesta atribuci\u00f3 limitada fa que la seva tasca es redueixi simplement en transmetre les opinions a les seves parts constituents.<\/p>\n

Aix\u00f2 es manifesta en una manca general d’entusiasme vis-\u00e0-vis per millorar el perfil del PSE<\/strong> entre els partits membres ordinaris com Lightfoot<\/strong> esmenta. En efecte, si revisem les propostes de Quinn<\/strong> en “L’enfortiment de la consci\u00e8ncia i la cohesi\u00f3 interna del PSE” <\/em>(2001) aviat es fa evident que hi ha una s\u00e8rie d’objectius molt modestos que encara no s’han aplicat plenament – esperem que hi hagi m\u00e9s sort aquesta vegada. Un altre s\u00edmptoma d’aquest malestar va sorgir durant el per\u00edode preliminar a l\u2019objectiu que venia de lluny d\u2019introduir la “milit\u00e0ncia \u00fanica”. En el moment en que finalment “es va convertir en realitat”, despr\u00e9s de 2007, s’havia enfrontat a una oposici\u00f3 suficient que assegurava un significant frac\u00e0s en les esperances dels primerencs defensors: primer l’elegibilitat va ser “nacionalitzada”, \u00e9s a dir nom\u00e9s els militants dels partits membres nacionals podien ser escollits per ser membres d’una entitat transnacional, i en segon lloc, les connotacions associades amb la “milit\u00e0ncia \u00fanica” van ser considerades massa radicals i es van rebatejar com activistes del PSE<\/strong>.<\/p>\n

Trencar aquest cicle, de manera que l’evoluci\u00f3 organitzativa i ideol\u00f2gica futura ja no sigui un ostatge d’una minoria dels partits membres nacionals, no ser\u00e0 f\u00e0cil. Qualsevol possibilitat d’\u00e8xit requerir\u00e0 una combinaci\u00f3 del suport dels partits membres simpatitzants, el Secretariat del partit, el Grup Parlamentari Europeu i els activistes del partit, a fi de garantir un impuls suficient per comen\u00e7ar a construir un contrap\u00e8s a la influ\u00e8ncia dels partits membres menys entusiastes.<\/p>\n

Tamb\u00e9 hi haur\u00e0 una necessitat d’exposar les limitacions de l\u2019”internacionalisme” donat que actualment est\u00e0 sent interpretat i articulat, seguit d’un moviment que marca l\u2019inici d’una era en qu\u00e8 pensar en “termes supranacionals” s\u2019est\u00e0 convertint en part integrant del discurs pol\u00edtic i en les activitats del dia a dia. En aquestes circumst\u00e0ncies, un PSE equipat per poder intervenir entre els seus partits constituents i actuar com un constructor de consensos (el l\u00edmit superior del seu paper segons el qu\u00e8 preveuen alguns) co-existiria amb un PSE<\/strong> capa\u00e7 d\u2019establir l\u2019agenda pol\u00edtica, i amb el temps, qualitats representatives per als seus partidaris pol\u00edtics a tot el continent.<\/p>\n

Fent aix\u00f2, al seu torn convertiria l\u2019expressi\u00f3 utilitzada tantes vegades de “ser m\u00e9s que la suma de les parts” en una realitat di\u00e0ria enlloc d\u2019una realitat ocasional. Per descomptat, adaptar aquests pensaments perqu\u00e8 encaixin en un escenari real t\u00e9 moltes probabilitats de rebre cr\u00edtiques per ut\u00f2pic, per\u00f2 sense aquests objectius sembla que hi hauria poques raons per a l\u2019exist\u00e8ncia del PSE<\/strong> com un “partit” i la seva anterior encarnaci\u00f3 com una confederaci\u00f3 seria, si m\u00e9s no, una descripci\u00f3 m\u00e9s precisa i vera\u00e7.<\/p>\n

Un punt de partida, per tant, seria comen\u00e7ar a utilitzar plenament les disposicions legals que existeixen ara per canviar la cultura organitzativa i, en particular, els termes en la presa de decisions (article 17). La posici\u00f3 per defecte<\/em> dins del partit ja no estaria basada en la necessitat de “salvar la cara” anunciant constantment l’aparen\u00e7a de la ‘unitat familiar’, sin\u00f3 en una actitud d’\u201destira i arronsa\u201d i una realitat d\u2019on “uns cops es guanya, i d\u2019altres es perd”.<\/p>\n

Aix\u00f2 esmorteiria la possibilitat que un membre deix\u00e9s de formar-ne part, en cas no volgu\u00e9s estar subjecte a una decisi\u00f3 presa per majoria qualificada segons el que estableix l’article 17.6. El consens, per descomptat, \u00e9s una idea lloable per a una entitat transnacional, per\u00f2 no ha de ser utilitzat com un mecanisme per retardar constantment el desenvolupament de l’organitzaci\u00f3.<\/p>\n

Una altra mesura de gran import\u00e0ncia que mereix l\u2019atenci\u00f3 \u00e9s la proposta d’Andrew Duff<\/strong> (MEP) perqu\u00e8 25 diputats al Parlament Europeu addicionals siguin elegits per una circumscripci\u00f3 europea \u00fanica. Aix\u00f2 representaria una oportunitat per comen\u00e7ar a construir un sistema de partits supranacionals, que serien una part d\u2019una democr\u00e0cia social supranacional que tindria el potencial de millorar significativament el paper i la import\u00e0ncia dels partits europeus.<\/p>\n

Sense aquest canvi potser ens haurem d\u2019enfrontar a la possibilitat que el PSE<\/strong>, juntament amb la resta dels partits europeus, s’hagi d\u2019enfrontar als l\u00edmits naturals del seu desenvolupament. Si aquest \u00e9s el cas, la meva major preocupaci\u00f3 \u00e9s que els partits europeus es veuran atrets cap a una polititzaci\u00f3 d\u2019immadurs, \u00e9s<\/em> a dir, que no tindran la capacitat per fer front a les seves pr\u00f2pies defici\u00e8ncies\/divisions internes, al costat d’un desig d’ocultar els problemes fonamentals en el si dels seus respectius partits que comportar\u00e0 un exc\u00e9s de confian\u00e7a en burlar els seus oponents pol\u00edtics. Aix\u00f2 sembla ser especialment cert en relaci\u00f3 amb el PSE<\/strong> i el Partit Popular Europeu<\/strong> (PPE), la relaci\u00f3 dels quals al 2011 recorda cada vegada m\u00e9s a un “yah boo<\/em>” acostant-se a la pol\u00edtica associada a l’\u00e0mbit d\u2019un sindicat d’estudiants.<\/p>\n

La traject\u00f2ria que tenen per davant els partits europeus est\u00e0 lluny de ser determinada. El paper del PSE<\/strong> ser\u00e0 una part fonamental d’aquest futur. \u00c9s aqu\u00ed on els activistes del PSE<\/strong> poden ajudar a escriure\u2019n el gui\u00f3 esdevenint els nous missioners (actuant tant com un tros de boca al PSE<\/strong> com uns ulls i orelles a nivell nacional) dins dels seus propis partits membres. En aquest sentit, podrien elevar la visibilitat del PSE<\/strong> a les seves sucursals, ajudar a portar mocions als congressos nacionals i, quan sigui necessari, mobilitzar el suport al voltant de les solucions pol\u00edtiques de transici\u00f3. A m\u00e9s, amb tants partits membres nacionals en contra d’aix\u00f2 podria ser una oportunitat ideal per pressionar per un enfortiment de la pres\u00e8ncia intra i extra-partit del PSE<\/strong>.<\/p>\n

Social Europe Journal<\/a><\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

Vaig llegir amb inter\u00e8s l’obra hist\u00f2rica dirigida per Robin Wilson ‘La Nova Socialdemocr\u00e0cia- cap a partits pluralistes en xarxa” (31 de maig de 2011) i l\u2019article d\u2019orientacions contempor\u00e0nies de Simon Lightfoot on es preguntava: ‘Com pot el PSE connectar amb els ciutadans europeus?” de l\u2019endem\u00e0. Tots dos van expressar el seu desig de veure un …<\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":0,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[7],"tags":[],"class_list":["post-4658","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-espaisocialista"],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/4658","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/users\/1"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=4658"}],"version-history":[{"count":3,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/4658\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":4681,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/4658\/revisions\/4681"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=4658"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=4658"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=4658"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}