{"id":4655,"date":"2011-09-21T09:05:34","date_gmt":"2011-09-21T07:05:34","guid":{"rendered":"http:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/?p=4655"},"modified":"2011-09-21T09:05:34","modified_gmt":"2011-09-21T07:05:34","slug":"josep-borrell-tres-anys-despres-de-lehman-brothers","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/josep-borrell-tres-anys-despres-de-lehman-brothers\/","title":{"rendered":"Josep Borrell: Tres anys despr\u00e9s de Lehman Brothers"},"content":{"rendered":"<p><a class=\"highslide\" onclick=\"return vz.expand(this)\" href=\"http:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-content\/uploads\/2011\/09\/lehman-brothers.jpg\"><img loading=\"lazy\" decoding=\"async\" class=\"alignleft size-medium wp-image-4656\" title=\"lehman brothers\" src=\"http:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-content\/uploads\/2011\/09\/lehman-brothers-300x200.jpg\" alt=\"\" width=\"300\" height=\"200\" srcset=\"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-content\/uploads\/2011\/09\/lehman-brothers-300x200.jpg 300w, https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-content\/uploads\/2011\/09\/lehman-brothers.jpg 610w\" sizes=\"auto, (max-width: 300px) 100vw, 300px\" \/><\/a>Hem celebrat el des\u00e8 aniversari d&#8217;aquell 11 de setembre en el qual els Estats Units van ser atacats en el cor del seu <em>home land,<\/em> Wall Street i el Pent\u00e0gon. I s&#8217;ha escrit molt sobre els fets des de llavors al llarg del que es pot considerar una d\u00e8cada perduda per a la superpot\u00e8ncia americana.<!--more--><\/p>\n<p>Per\u00f2 hi ha un altre dia de setembre que tamb\u00e9 pertany a la Hist\u00f2ria i que compleix ara el seu tercer aniversari. Em refereixo al 15 de setembre de 2008, el &#8220;dilluns negre&#8221; de la fallida del Banc de negocis Lehman Brothers. Tres anys despr\u00e9s la crisi de les <em>subprimes<\/em> americanes s&#8217;ha convertit en la crisi del Deute p\u00fablic europeu. Una crisi interminable iniciada a Gr\u00e8cia que s&#8217;agreuja cada dia que passa i que ha col\u00b7locat a Europa entre el risc de caure en el caos de la fi de l&#8217;euro i l&#8217;oportunitat de fer un salt federal en el seu desenvolupament pol\u00edtic.<\/p>\n<p>Tres anys despr\u00e9s, gaireb\u00e9 dia per dia, de la fallida de Lehman Brothers, Alemanya i Fran\u00e7a han hagut de tornar a proclamar la seva determinaci\u00f3 d&#8217;evitar la fallida de Gr\u00e8cia per calmar uns mercats financers en els quals estaven naufragant els valors borsaris del sistema bancari europeu. Un exemple \u00e9s suficient per mostrar la magnitud de la desconfian\u00e7a que s&#8217;ha instal\u00b7lat sobre la solidesa dels bancs europeus: l&#8217;acci\u00f3 de la Societe Generale francesa (despr\u00e9s veuran per qu\u00e8 la prenc com a exemple) ha caigut el 55% des de principis d&#8217;aquest any. A l&#8217;inici de la crisi, l&#8217;agost del 2008, l&#8217;acci\u00f3 valia 140 euros i el dia del tercer aniversari de la caiguda de L &amp; B cotitzava a 17,7 euros.<\/p>\n<p>Les <em>subprimes,<\/em> aquests pr\u00e9stecs hipotecaris americans que infectaven els balan\u00e7os bancaris a tot el m\u00f3n ja no s\u00f3n el problema. Avui l&#8217;agent t\u00f2xic \u00e9s el Deute p\u00fablic, especialment el grec i amb l\u2019itali\u00e0 a l&#8217;horitz\u00f3, el risc d&#8217;impagament pot provocar greus p\u00e8rdues en alguns bancs.<\/p>\n<p>I aquesta por provoca de nou una sequera de liquiditat en el mercat interbancari. Els grans bancs centrals han hagut d\u2019assegurar conjuntament el finan\u00e7ament en d\u00f2lars dels bancs europeus i la tensi\u00f3 extrema que han viscut els mercats s&#8217;ha calmat &#8230; moment\u00e0niament. La Hist\u00f2ria sembla repetir-se, les reaccions de p\u00e0nic es calmen amb declaracions dels responsables pol\u00edtics i sobretot amb les intervencions dels Bancs Centrals, perqu\u00e8 obres s\u00f3n amors i no bones raons, per\u00f2 la crisi torna en quant les decisions anunciades triguen a aplicar-se o apareix alguna nova mala not\u00edcia.<\/p>\n<p>Avui, com fa tres anys, els rumors m\u00e9s bojos troben ress\u00f2 i tots els mercats financers p\u00fablics i privats es deprimeixen. Com fa tres anys, denunciem la maldat dels especuladors i tractem de contenir les seves pr\u00e0ctiques prohibint algunes de les seves t\u00e8cniques, com les vendes a descobert dels valors m\u00e9s amena\u00e7ats. Per\u00f2 s\u00f3n pegats que nom\u00e9s permeten sortir d&#8217;un comprom\u00eds momentani.<\/p>\n<p>Mentre la cacofonia europea no cessi \u00e9s molt dif\u00edcil que la confian\u00e7a torni. El mateix dia que <strong>Sarkozy<\/strong> i <strong>Merkel<\/strong> es declaraven conven\u00e7uts que el futur de Gr\u00e8cia est\u00e0 en l&#8217;euro, altres dirigents europeus, fins i tot de la pr\u00f2pia coalici\u00f3 del Govern alemany, avan\u00e7aven la possibilitat d&#8217;una fallida de Gr\u00e8cia com un escenari realista a considerar. I ni tan sols \u00e9s segur a hores d&#8217;ara (divendres 16 de setembre) que els ministres d&#8217;Economia de la zona euro reunits a Pol\u00f2nia acabin d&#8217;acordar la posada en pr\u00e0ctica dels acords del Consell del 21 de juliol passat sobre el segon pla d&#8217;ajuda a Gr\u00e8cia. Les retic\u00e8ncies de Finl\u00e0ndia a participar sense garanties addicionals, que Gr\u00e8cia ja ha acordat concedir de forma bilateral, i la participaci\u00f3 del sector privat exigida per Alemanya poden malbaratar o retardar encara m\u00e9s aquesta soluci\u00f3. Per no parlar dels pa\u00efsos, com Eslov\u00e0quia, que a hores d&#8217;ara encara no poden assegurar que els seus parlaments aprovin els nous estatuts del FESF que li permetria comprar Deute p\u00fablic en els mercats secundaris.<\/p>\n<p>L&#8217;objectiu que els acords de juliol siguin ratificats a l&#8217;octubre pot no assolir-se i en tot cas l\u2019octubre pot estar massa lluny davant el doble risc a qu\u00e8 s&#8217;enfronta l&#8217;euro.<\/p>\n<p>El primer \u00e9s l&#8217;empitjorament de les condicions de finan\u00e7ament dels pa\u00efsos m\u00e9s q\u00fcestionats pels mercats. El primer d&#8217;ells, It\u00e0lia que va aprovar un nou pla d&#8217;austeritat, despr\u00e9s de grans forcejaments pol\u00edtics, per tornar a l&#8217;equilibri pressupostari el 2013 amb el risc d&#8217;agreujar la recessi\u00f3.<\/p>\n<p>El segon canal de propagaci\u00f3 de la crisi \u00e9s el sector bancari, en funci\u00f3 del seu grau d&#8217;exposici\u00f3 als Deutes p\u00fablics dels pa\u00efsos en risc, real o suposat, d&#8217;impagament. Nom\u00e9s ha faltat que la senyora <strong>Lagarde<\/strong> tir\u00e9s llenya al foc declarant que la Banca europea necessitava una recapitalitzaci\u00f3 urgent de 200.000 milions d&#8217;euros perqu\u00e8 totes les alarmes saltessin, encara que despr\u00e9s va dir que havia estat mal interpretada. Els ministres d&#8217;Economia europeus segueixen dient que aquesta recapitalitzaci\u00f3 massiva no \u00e9s necess\u00e0ria per\u00f2 <strong>Trichet<\/strong> per si de cas ha tornat a insistir en que els bancs compleixin el m\u00e9s aviat possible amb les exig\u00e8ncies de Bale III.<\/p>\n<p>I en aquest panorama nom\u00e9s ha faltat que el Banc su\u00eds UBS anunci\u00ef que un dels seus <em>traders<\/em> li hagi fet perdre 2.000 milions de d\u00f2lars a trav\u00e9s d&#8217;operacions de mercat no autoritzades. Despr\u00e9s de l&#8217;episodi del <em>trader<\/em> <strong>Kervel<\/strong> que el 2008 li va fer perdre 5.000 milions d&#8217;euros a l&#8217;abans esmentada Societe Generale, sembla que no haguem apr\u00e8s res i que el m\u00f3n financer continu\u00ef sent una roda boja que escapa a tot control &#8230; i augmenta la desconfian\u00e7a en el sistema.<\/p>\n<p><a href=\"http:\/\/www.nuevatribuna.es\/articulo\/economia\/2011-09-20\/tres-anos-despues-de-lehman-brothers\/2011092011333400642.html\">Nueva Tribuna<\/a><\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"<p>Hem celebrat el des\u00e8 aniversari d&#8217;aquell 11 de setembre en el qual els Estats Units van ser atacats en el cor del seu home land, Wall Street i el Pent\u00e0gon. I s&#8217;ha escrit molt sobre els fets des de llavors al llarg del que es pot considerar una d\u00e8cada perduda per a la superpot\u00e8ncia americana. &hellip;<\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":0,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[72,1],"tags":[],"class_list":["post-4655","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-economia","category-general"],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/4655","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/users\/1"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=4655"}],"version-history":[{"count":1,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/4655\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":4657,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/4655\/revisions\/4657"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=4655"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=4655"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=4655"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}