{"id":4645,"date":"2011-09-19T14:04:22","date_gmt":"2011-09-19T12:04:22","guid":{"rendered":"http:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/?p=4645"},"modified":"2011-09-19T14:04:22","modified_gmt":"2011-09-19T12:04:22","slug":"albert-chillon-i-lluis-duch-no-es-veritat","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/albert-chillon-i-lluis-duch-no-es-veritat\/","title":{"rendered":"Albert Chill\u00f3n i Llu\u00eds Duch: No \u00e9s veritat"},"content":{"rendered":"<p><a class=\"highslide\" onclick=\"return vz.expand(this)\" href=\"http:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-content\/uploads\/2011\/09\/capitalisme.jpg\"><img loading=\"lazy\" decoding=\"async\" class=\"alignleft size-medium wp-image-4646\" title=\"capitalisme\" src=\"http:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-content\/uploads\/2011\/09\/capitalisme-300x224.jpg\" alt=\"\" width=\"300\" height=\"224\" srcset=\"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-content\/uploads\/2011\/09\/capitalisme-300x224.jpg 300w, https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-content\/uploads\/2011\/09\/capitalisme.jpg 863w\" sizes=\"auto, (max-width: 300px) 100vw, 300px\" \/><\/a>Occident, Europa i Espanya es debaten a la vora d&#8217;un vertigin\u00f3s remol\u00ed, el major perill que han encarat des del final de la Segona Guerra. Algunes de les seves naus amenacen naufragi, i en gaireb\u00e9 totes s&#8217;est\u00e9n l&#8217;alarma per les p\u00e8rdues que creixen a ulls vista. Mentre certes elits es lliuren d&#8217;ell o es lucren al seu c\u00e0rrec, la ciutadania viu l\u2019acre despertar d&#8217;un somni de falsa puixan\u00e7a, i descobreix que el creuer europeu pateix el setge d&#8217;una globalitzaci\u00f3 sense regnes,<!--more--> i sobretot de la venal desregulaci\u00f3 promoguda per un dogmatisme ultraliberal que s&#8217;ha ensenyorit del Primer M\u00f3n, a costa dels drets i garanties conquistats despr\u00e9s de 1945.<\/p>\n<p>Encoratjada pel gruix de les institucions financeres, pol\u00edtiques i medi\u00e0tiques, el miratge de prosperitat que ha gestat el tsunami va n\u00e9ixer amb les ja llunyanes presid\u00e8ncies de <strong>Reagan<\/strong> i <strong>Thatcher<\/strong>, es va nodrir de la ru\u00efna de la utopia socialista que la caiguda del Mur de Berl\u00edn resumeix; camp\u00e0 pels seus furs amb la constel\u00b7laci\u00f3 <em>neocon<\/em> forjada en l&#8217;era <strong>Bush<\/strong>-tan activa avui i aqu\u00ed, aix\u00ed en el <strong>PP<\/strong> i <strong>CiU<\/strong> com al <strong>PSOE<\/strong> fins i tot-, i va ser article de fe per a la ciutadania d&#8217;una suposada <em>non stop society<\/em> que hauria fet coincidir realitat i desig per primera vegada en la hist\u00f2ria.<\/p>\n<p>Fins i tot la paraula crisi, tan dif\u00edcil d&#8217;evitar, forma part de la general impostura, ja que atorga un biaix quasi meteorol\u00f2gic al met\u00f2dic-i en bona mesura deliberat- desnonament de les democr\u00e0cies vigents. Amb l&#8217;Estat de benestar, retallat per pol\u00edtiques inspirades en una panideologia neocapitalista que descarta tota cr\u00edtica i alternativa, va soscavant el patrimoni de just\u00edcia i igualtat \u00e0rduament conquistat per les classes subalternes en l&#8217;\u00faltim segle i mig. Per\u00f2 tot va arru\u00efnant l&#8217;imperfet encara indispensable complex sociopol\u00edtic anomenat democr\u00e0cia, i amb ell el llegat il\u00b7lustrat que la modernitat va parir amb dolor i suor extrems.<\/p>\n<p>Ara la ressaca de la general embriaguesa es tenyeix d&#8217;angoixa, i revela que el balneari del que cr\u00e8iem gaudir \u00e9s un purgatori per massa persones, aclaparades per dr\u00e0stiques retallades en sanitat, educaci\u00f3 i recursos que ni tan sols freguen a les m\u00e9s benestants. S\u00f3n, de fet, les que ja vivien en la pobresa i les classes mitjanes que van estimbant-s\u2019hi els qui afronten la factura, intimidats per draconianes hipoteques i deutes, per la rampant precarietat i per la indefensi\u00f3 jur\u00eddica davant els excessos de les institucions financeres i dels mateixos governs, entestats en pregonar -amb patri\u00f2tica prosopopeia- que no cap m\u00e9s resposta que tanta injust\u00edcia. Cal recordar, per\u00f2, que el pandem\u00f2nium en curs va ser bene\u00eft el 1992 pel doctrinari <em>neocon<\/em> <strong>Francis Fukuyama<\/strong>, que pregonar que l&#8217;ensorrament del bloc sovi\u00e8tic hauria certificat el presumpte fi de la hist\u00f2ria, entesa com a lluita entre classes i ideologies, que l&#8217;ortod\u00f2xia neoliberal s&#8217;hauria imposat a les utopies emancipadores, que el capitalisme no seria un sistema m\u00e9s, sin\u00f3 l&#8217;\u00fanic factible, i que els EE.UU. anteriors a l&#8217;11-S serien poc menys que una utopia encarnada: l\u2019aut\u00e8ntica hictopia a la Terra.<\/p>\n<p>La llibertat requereix l&#8217;autonomia responsable dels ciutadans, per\u00f2 aquests tendeixen avui a integrar una neoservitud sofisticada, segrestats pels mist\u00e8rics mercats i els seus tecn\u00f2crates. El segle XIX va extreure una gran lli\u00e7\u00f3 dels perversos efectes de la revoluci\u00f3 industrial: es va revelar peremptori instaurar les vies d&#8217;ajuda m\u00fatua i afiliaci\u00f3 dels quals procedeixen els tradicionals sindicats i partits; i impulsar projectes emancipatoris que, en proverbial expressi\u00f3 de <strong>Marx<\/strong>, exigissin de cadasc\u00fa segons les seves capacitats i li prove\u00efssin segons les seves necessitats. Els idearis de reforma i revoluci\u00f3 que llavors van condir, amb el marxisme al capdavant, van tenir la virtut de desvetllar la inhumana explotaci\u00f3 que implicava el mercat lliure, i de promoure una alternativa global que va esperonar els principals moviments socials moderns. \u00c9s cert que tan auroral somni va esdevenir malson a l&#8217;URSS i els seus sat\u00e8l\u00b7lits, per\u00f2 tamb\u00e9 que des de 1945 -a Europa occidental almenys- va permetre interpretar i denunciar l&#8217;apropiaci\u00f3 desigual de la riquesa, i fomentar vies democr\u00e0tiques que van mitigar el seu flagell.<\/p>\n<p>El pensament \u00fanic que ens assola defuig aquesta her\u00e8ncia expressament, obcecat en consumar la seva hegemonia a qualsevol preu. Per\u00f2 la ciutadania ha de revifar el cervell i recordar el seu imperible missatge de just\u00edcia i alliberament, i aix\u00ed combatre els excessos d&#8217;un hipercapitalisme que tendeix a convertir els governs en titelles i als ciutadans en s\u00fabdits immolats a l&#8217;altar del benefici sacrosant amb qu\u00e8 especulen qui perpetren les seves art\u00e8ries entre bastidors. Ha arribat l&#8217;hora de dissentir i dir no. No \u00e9s veritat que aquestes siguin les \u00faniques mesures possibles per afrontar la crisi, ni que els seus costos s&#8217;estiguin repartint, ni que hagi de suprimir aules i ambul\u00e0ncies, quir\u00f2fans i urg\u00e8ncies. Tampoc ho \u00e9s que els grans salaris, beneficis i fortunes siguin intocables a m\u00e9s d&#8217;invisibles, per m\u00e9s que governants i experts ho repeteixin fins al cansament. Hi ha molt diner blanc i negre en circulaci\u00f3, detingut per coberts i gent impunes. I urgeixen pol\u00edtiques de redistribuci\u00f3 i compensaci\u00f3, lleis i accions que els posin vedat.<\/p>\n<p><a href=\"http:\/\/edicionimpresa.lavanguardia.com\/premium\/edicionimpresa\/20110916\/54216614651.html\">La Vanguardia<\/a><\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"<p>Occident, Europa i Espanya es debaten a la vora d&#8217;un vertigin\u00f3s remol\u00ed, el major perill que han encarat des del final de la Segona Guerra. Algunes de les seves naus amenacen naufragi, i en gaireb\u00e9 totes s&#8217;est\u00e9n l&#8217;alarma per les p\u00e8rdues que creixen a ulls vista. Mentre certes elits es lliuren d&#8217;ell o es lucren &hellip;<\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":0,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[72,1],"tags":[],"class_list":["post-4645","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-economia","category-general"],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/4645","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/users\/1"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=4645"}],"version-history":[{"count":1,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/4645\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":4647,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/4645\/revisions\/4647"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=4645"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=4645"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=4645"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}