{"id":4614,"date":"2011-09-13T15:32:02","date_gmt":"2011-09-13T13:32:02","guid":{"rendered":"http:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/?p=4614"},"modified":"2011-09-13T15:32:02","modified_gmt":"2011-09-13T13:32:02","slug":"joschka-fischer-sortides-per-a-europa","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/joschka-fischer-sortides-per-a-europa\/","title":{"rendered":"Joschka Fischer: Sortides per a Europa"},"content":{"rendered":"<p><a class=\"highslide\" onclick=\"return vz.expand(this)\" href=\"http:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-content\/uploads\/2011\/09\/union_europea.jpg\"><img loading=\"lazy\" decoding=\"async\" class=\"alignleft size-medium wp-image-4615\" title=\"union_europea\" src=\"http:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-content\/uploads\/2011\/09\/union_europea-300x201.jpg\" alt=\"\" width=\"300\" height=\"201\" srcset=\"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-content\/uploads\/2011\/09\/union_europea-300x201.jpg 300w, https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-content\/uploads\/2011\/09\/union_europea.jpg 600w\" sizes=\"auto, (max-width: 300px) 100vw, 300px\" \/><\/a>Cada vegada resulta m\u00e9s clar que la crisi financera pot significar la destrucci\u00f3 del projecte d&#8217;unificaci\u00f3 europea, perqu\u00e8 deixa al descobert les debilitats de l&#8217;eurozona i de la seva carcassa, que no s\u00f3n tant financeres o econ\u00f2miques com pol\u00edtiques. El Tractat de Maastricht va crear una uni\u00f3 monet\u00e0ria, per\u00f2 la uni\u00f3 pol\u00edtica mai es va concretar. I ara l&#8217;euro i els pa\u00efsos que el van adoptar en pateixen les conseq\u00fc\u00e8ncies. <!--more-->En l&#8217;actualitat, l&#8217;eurozona es recolza sobre pilars inestables: \u00e9s una confederaci\u00f3 d&#8217;estats que aspiren a tenir una uni\u00f3 monet\u00e0ria sense renunciar a la sobirania fiscal. I en \u00e8poques de crisi, aquest esquema no pot funcionar.<\/p>\n<p>El 2007 i 2008, en els albors de la crisi, est\u00e0vem a temps per corregir els defectes estructurals de l&#8217;eurozona. Per\u00f2 als funcionaris alemanys els va pesar m\u00e9s l&#8217;autonomia nacional i van optar per un model confederatiu.<\/p>\n<p>Al llarg de la hist\u00f2ria, les confederacions mai van funcionar, perqu\u00e8 deixen en l&#8217;aire la q\u00fcesti\u00f3 de la sobirania. Estats Units n\u2019\u00e9s un bon exemple: obtinguda la independ\u00e8ncia, les col\u00f2nies es van integrar en una uni\u00f3, regida pels Articles de la Confederaci\u00f3, en la que conservaven certa autonomia. Per\u00f2 com va resultar un frac\u00e0s financer i econ\u00f2mic, van haver d&#8217;adoptar un sistema federal. La situaci\u00f3 que afronta en l&#8217;actualitat Europa \u00e9s gaireb\u00e9 id\u00e8ntica, excepte que les condicions hist\u00f2riques per a una major integraci\u00f3 s\u00f3n molt m\u00e9s complexes i dif\u00edcils.<\/p>\n<p>Europa t\u00e9 tres alternatives. Una \u00e9s seguir improvisant, com fins ara, el resultat ser\u00e0 agreujar i allargar la crisi. Una altra, eliminar la uni\u00f3 monet\u00e0ria, el que significaria la fi del projecte europeu i l&#8217;inici d&#8217;un caos ingovernable. La tercera opci\u00f3 seria que Europa avanci en la direcci\u00f3 d&#8217;una integraci\u00f3 econ\u00f2mica i pol\u00edtica efectiva, per\u00f2 els l\u00edders actuals no s&#8217;atreveixen perqu\u00e8 no creuen que l&#8217;opini\u00f3 p\u00fablica interna els doni el suport necessari. De manera que tot indica que la resposta ser\u00e0 una combinaci\u00f3 de les primeres dues opcions. M\u00e9s tard, quan el projecte europeu estigui a mig naufragar, pot ser que arribi l&#8217;hora del federalisme. Per\u00f2 la paraula clau \u00e9s &#8220;pot&#8221;: tamb\u00e9 pot passar que Europa s&#8217;enfonsi en l&#8217;abisme.<\/p>\n<p>La inacci\u00f3 d&#8217;Europa davant la crisi ja va produir conseq\u00fc\u00e8ncies negatives palpables. La passivitat dels funcionaris electes va atiar la desconfian\u00e7a popular, que ara \u00e9s una amena\u00e7a per al projecte europeu. De fet, la crisi comen\u00e7a a soscavar els fonaments en qu\u00e8 es va basar l&#8217;ordre europeu de la postguerra: l&#8217;alian\u00e7a franco-alemanya, d&#8217;una banda, i la transatl\u00e0ntica, de l&#8217;altra, que van fer possible un per\u00edode de pau i prosperitat sense precedents.<\/p>\n<p>La pressi\u00f3 dels mercats financers ja est\u00e0 sobre Fran\u00e7a, i el perill tot just ha comen\u00e7at. Si Fran\u00e7a \u00e9s incapa\u00e7 de resistir i Alemanya no es decideix a jugar totes les seves cartes en defensa del seu soci, la cat\u00e0strofe europea ser\u00e0 completa. I pot succeir molt aviat: els francesos no poden deixar la regi\u00f3 de la Mediterr\u00e0nia abandonada a la seva sort, de manera que les fantasies que abriguen els europeus rics del nord (sobretot, els alemanys), respecte de que aquests pa\u00efsos surtin de la zona, posen en risc el pilar franco-alemany del que dep\u00e8n la pau europea.<\/p>\n<p>De l&#8217;altre costat de l&#8217;Atl\u00e0ntic, la crisi fiscal i l&#8217;insuficient creixement econ\u00f2mic obligaran a EUA a reduir la seva pres\u00e8ncia militar al planeta. D&#8217;altra banda, la pol\u00edtica exterior dels EUA s&#8217;orientar\u00e0 cada vegada m\u00e9s cap al Pac\u00edfic. Per als europeus, que limita al sud i a l&#8217;est amb regions convulses, aix\u00f2 significa un nou problema de seguretat per al qual no estem preparats, ni material ni intel\u00b7lectualment. La debilitat militar d&#8217;Europa encara actua en detriment de la relaci\u00f3 transatl\u00e0ntica.<\/p>\n<p>Hi ha una altra amena\u00e7a m\u00e9s per l&#8217;alian\u00e7a transatl\u00e0ntica, i procedeix del nou ordre mundial que comen\u00e7a a apar\u00e8ixer. Durant els propers anys, assistirem a un dualisme xin\u00e8s-nord-americ\u00e0 que es tornar\u00e0 cada vegada m\u00e9s agressiu. Si b\u00e9 aquesta rivalitat tindr\u00e0 un component militar, les principals manifestacions seran en l&#8217;\u00e0mbit de la influ\u00e8ncia econ\u00f2mica, pol\u00edtica i normativa.<\/p>\n<p>Xina intentar\u00e0 arrossegar a Europa a aquest nou joc global, i ja ho est\u00e0 fent. Va quedar clar\u00edssim despr\u00e9s de les recents visites del primer ministre <strong>Wen Jiabao<\/strong> als pa\u00efsos d&#8217;Europa assolits per la crisi, als que va oferir generosos pr\u00e9stecs i ajuts. Al mateix temps, hi ha altres tres factors (la debilitat dels EUA, la creixent depend\u00e8ncia europea respecte del mercat xin\u00e8s per posar les seves exportacions, els atractius de l&#8217;Extrem Orient) que afavoriran una promisoria perspectiva euroasi\u00e0tica a mesura que decaigui el Transatl\u00e0ntic. Les esperances europees respecte d&#8217;\u00c0sia estaran posades a la Xina, que ent\u00e9n molt b\u00e9 la import\u00e0ncia d&#8217;Europa en la seva incipient compet\u00e8ncia geopol\u00edtica amb (i contra) EUA.<\/p>\n<p>El mateix que amb la relaci\u00f3 franco-alemanya, en aquest context tamb\u00e9 cal que Europa surti en suport del seu soci transatl\u00e0ntic. Si no ho fa es posar\u00e0 ella mateixa en un gran perill. Els dos pilars de set d\u00e8cades de pau europea es comencen a esquerdar, i l&#8217;\u00fanica manera de reparar-los \u00e9s avan\u00e7ar a favor d&#8217;una Europa forta i unida.<\/p>\n<p><strong> <\/strong><\/p>\n<p><a href=\"http:\/\/www.elpais.com\/articulo\/opinion\/Salidas\/Europa\/elpepiopi\/20110913elpepiopi_5\/Tes\">El Pa\u00eds<\/a><\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"<p>Cada vegada resulta m\u00e9s clar que la crisi financera pot significar la destrucci\u00f3 del projecte d&#8217;unificaci\u00f3 europea, perqu\u00e8 deixa al descobert les debilitats de l&#8217;eurozona i de la seva carcassa, que no s\u00f3n tant financeres o econ\u00f2miques com pol\u00edtiques. El Tractat de Maastricht va crear una uni\u00f3 monet\u00e0ria, per\u00f2 la uni\u00f3 pol\u00edtica mai es va &hellip;<\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":0,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[72,16,1],"tags":[],"class_list":["post-4614","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-economia","category-europa","category-general"],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/4614","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/users\/1"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=4614"}],"version-history":[{"count":1,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/4614\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":4616,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/4614\/revisions\/4616"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=4614"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=4614"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=4614"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}