{"id":4605,"date":"2011-09-10T11:00:55","date_gmt":"2011-09-10T09:00:55","guid":{"rendered":"http:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/?p=4605"},"modified":"2011-09-10T11:01:41","modified_gmt":"2011-09-10T09:01:41","slug":"entrevista-amb-josep-termes-%e2%80%9cl%e2%80%99espanya-plurinacional-e%cc%81s-una-revolucio%cc%81%e2%80%9d","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/entrevista-amb-josep-termes-%e2%80%9cl%e2%80%99espanya-plurinacional-e%cc%81s-una-revolucio%cc%81%e2%80%9d\/","title":{"rendered":"Entrevista amb Josep Termes: \u201cL\u2019Espanya plurinacional \u00e9s una revoluci\u00f3\u201d"},"content":{"rendered":"

\"\"<\/a>A Josep Termes<\/strong> (Barcelona, 1936) li han atorgat enguany el Premi d\u2019Honor de les Lletres Catalanes, quan fa 40 anys de la seva primera obra sobre la hist\u00f2ria del moviment obrer, que era la tesi de llicenciatura. Des d\u2019aleshores s\u2019ha convertit en un especialista en la Catalunya popular i no amaga que se sent molt a gust en aquest paper i satisfet pel reconeixement que acaba d\u2019obtenir la seva traject\u00f2ria com a historiador. Als anys seixanta del segle passat, recorda, publicar un llibre titulat El movimiento obrero en Espa\u00f1a. La Primera Internacional, ja era prou significatiu. Era tota una presa de posici\u00f3, en plena dictadura. \u201cN\u2019estic orgull\u00f3s\u201d, diu ara, en un moment en qu\u00e8 les preocupacions s\u00f3n ben diferents. Al Caf\u00e8 Espanya del Port de la Selva, on estiueja, parlem del catalanisme popular, de l\u2019Espanya plurinacional i de la influ\u00e8ncia de la immigraci\u00f3 a Catalunya, q\u00fcesti\u00f3 connexa de la que tamb\u00e9 s\u2019ha ocupat. Vital, optimista i contundent, no s\u2019estalvia d\u2019embestir contra all\u00f2 que no li agrada.<\/p>\n

Pregunta. \u00bfCom va ser que es pos\u00e9s a historiar el catalanisme popular? <\/strong><\/p>\n

Resposta. Quan vaig comen\u00e7ar, al 1956-57, s\u2019estava produint un fenomen interessant\u00edssim, que era la introducci\u00f3 dels diversos corrents del marxisme cultural, que eren molt variats, i no sempre coincidents. Hi havia el marxisme a la brit\u00e0nica, a la francesa; el marxisme filos\u00f2fic, etceera. I un d\u2019ells era el de la teoria de la formaci\u00f3 de les nacions i dels nacionalismes en l\u2019\u00e8poca contempor\u00e0nia, en el que va triomfar una idea mecanicista, per l\u2019ambient que hi havia, que era agafar el rave per les fulles, o el tot per la part.<\/p>\n

P. \u00bfQuin tot, quina part?<\/strong><\/p>\n

R. Ho tinc molt explicat. A classe hi posava un exemple. Imagina\u2019t que catalanisme i classes socials s\u00f3n dues circumfer\u00e8ncies. Es toquen, s\u2019interfereixen i se sobreposen una mica. I aleshores tenim que en la circumfer\u00e8ncia de classes socials, a la zona d\u2019interfer\u00e8ncia hi ha un catalanisme burg\u00e8s. Per\u00f2 en la circumfer\u00e8ncia de catalanisme hi ha una enorme massa que no t\u00e9 res a veure amb la burgesia. Com hi ha tota una massa de burgesia que no t\u00e9 res a veure amb el catalanisme. Aix\u00f2 passava al segle XIX i passa durant el XX. <\/strong><\/p>\n

P. Expliqui-ho m\u00e9s.<\/strong><\/p>\n

R. Agafes les grans fortunes, els grans empresaris, i algun, s\u00ed, t\u00e9 a veure amb el catalanisme. Per\u00f2 \u00e9s excepcional. En tot cas, quasi ha quedat com a curiositat antropol\u00f2gica. Dius: en Carulla<\/strong> i en Cendr\u00f3s<\/strong>. Per\u00f2 s\u00f3n dos empresaris entre centenars o algun miler. No s\u00e9 si ara n\u2019hi ha algun m\u00e9s, per\u00f2 m\u2019he passat jo quaranta anys de la meva vida amb el Carulla<\/strong> i el Cendr\u00f3s<\/strong>. \u00bfEn aquest pa\u00eds, la classe burgesa \u00e9s el Carulla<\/strong> i el Cendr\u00f3s<\/strong>? No fem riure! Si fem an\u00e0lisi hist\u00f2rica i sociol\u00f2gica, no fem riure! Aix\u00f2 \u00e9s excepcional, \u00e9s el punt de conflu\u00e8ncia. Li faig un examen. Digui\u2019m un gran empresari catalanista. R\u00e0pid, vinga…<\/p>\n

P. Qu\u00e8 s\u00e9 jo! En Camb\u00f3…<\/strong><\/p>\n

R. Val. A banda que ve de fam\u00edlia baixeta, no ve de rics.<\/p>\n

P. Per\u00f2 se\u2019n fa.
\n<\/strong>R. Ell \u00e9s un catalanista quan no \u00e9s ric. Per\u00f2 \u00e9s igual, d\u2019acord, \u00e9s la zona d\u2019interfer\u00e8ncia de les dues circumfer\u00e8ncies. Per\u00f2 posime\u2019n m\u00e9s. <\/strong><\/p>\n

P. Els burgesos pels quals treballava una part de la meva fam\u00edlia eren els Sed\u00f3. El meu avi i la meva mare en deien els noms en castell\u00e0, per\u00f2 havien estat de la Lliga… <\/strong><\/p>\n

R. S\u00ed, n\u2019havien estat un moment i es van retirar. \u00bfVol que n\u2019hi posi jo, de l\u2019altra zona de la circumfer\u00e8ncia burgesa?<\/p>\n

P. \u00bfOn em vol portar?<\/strong><\/p>\n

R. Doncs que el catalanisme resulta que t\u00e9 una enorme \u00e0rea que no t\u00e9 res de burgesa. Que t\u00e9 de pagesa, de menestral. En definitiva \u00e9s el descobriment de la sopa d\u2019all. El catalanisme pag\u00e8s, menestral, botiguer, de l\u2019obrer de f\u00e0brica, etc\u00e8tera. Ara treur\u00e9 un llibre que fa quaranta anys que estava fent, que es dir\u00e0 La catalanitat obrera, que \u00e9s sobre els grups obrers dels primers anys trenta del segle passat. No estudiats sobre qu\u00e8 diuen de la revoluci\u00f3, o de la pol\u00edtica, o des del punt de vista de l\u2019economia, sin\u00f3 estudiats per veure qu\u00e8 diuen de Catalunya. \u00bfI qu\u00e8 passa? Que la immensa major part s\u00f3n d\u2019un catalanisme radical, per no dir tots. Comen\u00e7ant per un tema que no es pot plantejar ara, que \u00e9s que tots s\u00f3n partidaris de dret de l\u2019autodeterminaci\u00f3 exclusivament a Catalunya. Tots.<\/p>\n

P. \u00bfTots els dirigents, vol dir?<\/strong><\/p>\n

<\/strong>R. Els partits. El Partit Comunista Catal\u00e0, Estat Catal\u00e0 Proletari, la Uni\u00f3 Socialista de Catalunya, el Bloc Obrer Camperol… Tots. Tots s\u00f3n d\u2019un catalanisme radical. Fora de mesura, vaja. Aix\u00f2 \u00e9s el desenvolupament dels anys 10, 20 i 30 del segle passat. Despr\u00e9s aix\u00f2 es va estroncar. Va venir la guerra i se\u2019n va anar tot enlaire. Ve el r\u00e8gim de\u2019n Franco i tot \u00e9s una altra cosa.<\/p>\n

P. \u00bfQu\u00e8 creu que en queda, de tot all\u00f2, en l\u2019esquerra actual?<\/strong><\/p>\n

<\/strong>R. Poca cosa, per no dir que res. Jo crec que l\u2019esquerra va fer un aprenentatge molt ideol\u00f2gic molt… ut\u00f2pic. Estem parlant ara de l\u2019esquerra dels anys seixanta i setanta, quan va fer un aprenentatge molt ideol\u00f2gic i poc realista. \u00bfQu\u00e8 en queda? Els fonaments \u00e8tics, miri que li dic. Els fonaments emocionals \u00e8tics, m\u00e9s que el repertori doctrinari, que s\u2019ha mort, que s\u2019ha fossilitzat. Ara, si grates en el fons, queda el dret a la llibertat, a la just\u00edcia, a la solidaritat. Components gaireb\u00e9 psicol\u00f2gics. Per\u00f2, \u00bfels ret\u00f2rics? El que no era gadafista, era del Tito…<\/p>\n

P. \u00bfI en els partits d\u2019ara, el PSC, Iniciativa Verds, Esquerra Republicana, hi veu un punt de contacte?<\/strong><\/p>\n

<\/strong>R. S\u00ed, perqu\u00e8 aquest contacte emocional no \u00e9s el dels anys seixanta, \u00e9s m\u00e9s anterior encara. Per exemple, el federalisme fa 150 anys que viu, a Catalunya. Un federalisme inconnexe, poc definit. Per\u00f2 molt clar. Que diu: no hi ha Espanya sin\u00f3 les Espanyes. I en aquestes Espanyes cada \u00fa \u00e9s cada \u00fa. Jo crec que s\u00ed que hi ha un component molt psicol\u00f2gic, de veure el m\u00f3n d\u2019un costat o d\u2019un altre.<\/p>\n

P. \u00bfEl federalisme ha acabat rebent una mica de patacada, tal i com ha anat aix\u00f2 de l\u2019Estatut, no?<\/strong><\/p>\n

<\/strong>R. Perqu\u00e8 Espanya \u00e9s m\u00e9s complexa del que de vegades ens creiem nosaltres. M\u00e9s dif\u00edcil.<\/p>\n

P. \u00bfPer qu\u00e8?<\/strong><\/p>\n

<\/strong>R. Aix\u00ed com el catolicisme va haver de fer la revoluci\u00f3 protestant per entrar el lliurepensament, Espanya encara ha de fer la revoluci\u00f3 de la pluridisciplinarietat.<\/p>\n

P. \u00bfDe la pluri qu\u00e8?<\/strong><\/p>\n

<\/strong>R. Encara hi ha massa Espanya en la que es creu en la identitat \u00fanica. \u00c9s a dir, en el monolitisme. L\u2019Espanya plurinacional, pluriling\u00fc\u00edstica, \u00e9s una revoluci\u00f3. I a l\u2019Espanya identit\u00e0ria aix\u00f2 encara no hi ha entrat. Ja hi entrar\u00e0. Jo sempre he cregut que aix\u00f2 del problema catal\u00e0 \u00e9s un problema espanyol. Que als espanyols els ha costat entendre les diversitats.<\/p>\n

P. \u00bfVol dir que \u00e9s aix\u00f2?<\/strong><\/p>\n

<\/strong>R. Un exemple tonto. No he vist mai un catal\u00e0 que se sorprengui que la gent parli lleng\u00fces diferents. En canvi, si vas per les Espanyes, tot \u00e9s l\u2019espanyol. L\u2019exemple del gos me l\u2019he trobat moltes vegades. Gent sorpresa perque parlis al gos en catal\u00e0.<\/p>\n

P. \u00bfQu\u00e8?<\/strong><\/p>\n

<\/strong>R. Si. M\u2019ho va explicar a la r\u00e0dio una dona que li havia passat a Logronyo. Explico l\u2019an\u00e8cdota a un amic meu, que ja \u00e9s mort, Cristian Rahola<\/strong>, i em diu: \u201cSi aix\u00f2 m\u2019ha passat a M\u00farcia, a mi, en el poble de la dona\u201d.<\/em> Explico les dues an\u00e8cdotes al V\u00e1zquez Montalb\u00e1n<\/strong> i l\u2019Anna Sall\u00e8s<\/strong>. I em diuen: \u201cEscolta, ens acaba de passar a casa\u201d<\/em>. Anem pujant de categoria: era amb la dona de l\u2019Antonio Guti\u00e9rrez<\/strong>, el que era secretari general de Comisions Obreres d\u2019Espanya.<\/p>\n

P. \u00bfOn va a parar?<\/strong><\/p>\n

<\/strong>R. No \u00e9s una an\u00e8cdota. \u00c9s una filosofia. \u00bfS\u2019imagina un nen catal\u00e0 preguntant, quan veu algun franc\u00e8s parlant en franc\u00e8s al seu gos: \u201c\u00bfEnt\u00e9n el franc\u00e8s, el gos?\u201d Jo no m\u2019ho imagino.<\/p>\n

P. \u00bfPer qu\u00e8 diu: No hi ha entrat per\u00f2 ja hi entraran? Hi entraran, o no hi entraran. <\/strong><\/p>\n

R. Les realitats acaben imposant-se, en les societats humanes.<\/p>\n

P. \u00bfVol dir?<\/strong><\/p>\n

<\/strong>R. No. T\u00e9 ra\u00f3. Hi entraran, o no. Ara b\u00e9. Si no hi entren, es perjudiquen. Perqu\u00e8 \u00e9s evident que les identitats no es disolen f\u00e0cilment. I algun dia s\u2019hauran de plantejar el tema de la plurinacionalitat, la pluriculturalitat, el pluriling\u00fcisme. Potser \u00e9s un desig.<\/p>\n

P. Molta gent d\u2019aqu\u00ed creu que no hi ha simetria, en aquest desig.<\/strong><\/p>\n

<\/strong>R. Ja ha existit, una Espanya plural. L\u2019Espanya dels \u00c0ustries ho era. Vost\u00e8 pot dir- me: era una monarquia absoluta. Molt b\u00e9, per\u00f2 era una Espanya plural. El rei se n\u2019anava all\u00e0 i ho havia de fer en castell\u00e0. Venia aqu\u00ed hi ho havia de fer, o escoltar, en catal\u00e0. Aix\u00f2 ha passat a B\u00e8lgica, tamb\u00e9. Que, per cert, no veig per qu\u00e8 no s\u2019hi posen, aqu\u00ed. All\u00e0 parlen en franc\u00e8s o en flamenc, dep\u00e8n d\u2019on vagin.<\/p>\n

P. I tots contents…<\/strong><\/p>\n

<\/strong>R. \u00c9s clar. La monarquia austro-hongaresa funcionava aix\u00ed, perfectament. Podrien fer una mica d\u2019esfor\u00e7. En fan una mica, per\u00f2 el podrien fer m\u00e9s gros. El catalanisme hauria de dissenyar una pol\u00edtica plural espanyola, que ja hi \u00e9s, que \u00e9s el benent\u00e9s d\u2019una altra Espanya \u00e9s possible, per\u00f2 dissenyar-ne m\u00e9s.<\/p>\n

P. \u00bfCom hauria de ser?<\/strong><\/p>\n

<\/strong>R. Que veiessin que el problema \u00e9s sobirania, no independ\u00e8ncia. Que el problema \u00e9s identitat.<\/p>\n

P. \u00bfI quina difer\u00e8ncia hi ha?<\/strong><\/p>\n

R. Doncs que si tu tens una societat c\u00f2moda amb sobirania i identitat, les interdepend\u00e8ncies poden no ser carregoses.<\/p>\n

P. Tornem al fil de la seva visi\u00f3 dels or\u00edgens del catalanisme. A finals dels anys seixanta la va confrontar amb en Jordi Sol\u00e9 Tura, quan ell va treure el seu Catalanisme i revoluci\u00f3 burgesa. Es parlava d\u2019hist\u00f2ria, per\u00f2 era pol\u00edtica, tamb\u00e9, \u00bfno?<\/strong><\/p>\n

R. El Sol\u00e9 Tura<\/strong> no va fer una hist\u00f2ria del catalanisme, sin\u00f3 la hist\u00f2ria d\u2019un sector del PSUC mirant el catalanisme. \u00bfI qu\u00e8 deia? Doncs deia: \u201cEl catalanisme ha estat de dreta i volem que sigui d\u2019esquerra. Farem una nova esquerra catalanista\u201d<\/em>.<\/p>\n

P. \u00bfI vost\u00e8 qu\u00e8 hi va replicar?<\/strong><\/p>\n

<\/strong>R. Doncs que aix\u00f2 ja estava filos\u00f2ficament constru\u00eft. El que li recriminava \u00e9s que, en el seu intent de fer una cosa nova, venien a dir que tot el catalanisme havia estat de dreta. Cosa que anava contra la realitat hist\u00f2rica. Hi ha una tradici\u00f3 clara de catalanisme popular, d\u2019esquerra, i no calia negar-ho. Era com all\u00f2 de llen\u00e7ar el nen amb l\u2019aigua bruta de la banyera.<\/p>\n

P. Per\u00f2 en Sol\u00e9 Tura no era un anticatalanista.<\/strong><\/p>\n

<\/strong>R. \u00c9s clar. Ve d\u2019un m\u00f3n menestral, que en l\u2019\u00e8poca de la Rep\u00fablica estava a Esquerra, etc\u00e8tera. El Sol\u00e9<\/strong> no \u00e9s l\u2019Eugenio Trias<\/strong>. Que \u00e9s d\u2019aquest m\u00f3n que s\u00f3n de bona fam\u00edlia, parlen castell\u00e0, s\u00f3n de l\u2019Espanyol, etc\u00e9tera. A Catalunya hi ha sectors de la classe alta que no s\u2019hi troben c\u00f2modes, en un pa\u00eds tan convuls. I aleshores s\u00f3n cosmopolites. Per ells, Par\u00eds, Londres i el m\u00f3n sencer.<\/p>\n

P. Ja he vist que vost\u00e8 no en vol saber gaire res, d\u2019aquests.<\/strong><\/p>\n

<\/strong>R. El catalanisme popular \u00e9s el dels pagesos, menestrals, obrers… \u00c9s el m\u00f3n dels que van del terr\u00f3s a casa; de la f\u00e0brica a casa. Dels que si feien un viatge a la vida, era el viatge de noces a Saragossa. I aix\u00f2 si anaven molt lluny! Tot aix\u00f2 que diuen del complex de superioritat del catalanisme, res de res. \u00bfSuperioritat? \u00bfDe qu\u00e8? Si s\u00e9 que som una merdeta! Ara b\u00e9, tinc un poble vulgar, s\u00ed, per\u00f2 \u00e9s el meu.<\/p>\n

P. \u00bfCom encaixa en tot aix\u00f2 l\u2019invent de Converg\u00e8ncia, del pujolisme?<\/strong><\/p>\n

<\/strong>R. En la confrontaci\u00f3 de la dreta i l\u2019esquerra, Converg\u00e8ncia \u00e9s la tercera Catalunya. La que no era dels rojos ni dels franquistes. Per aix\u00f2 en Pujol<\/strong> parla sempre de Prat de la Riba<\/strong> i de Francesc Maci\u00e0<\/strong>, que s\u00f3n els dos referents institucionals del catalanisme. I no de cap altre.<\/p>\n

R. \u00bfCom ara quin?<\/strong><\/p>\n

<\/strong>P. Home, li ho dir\u00e9 amb una an\u00e8cdota del gendre de Camb\u00f3, en Guardans. Va preguntar per qu\u00e8 Pujol no hi posava mai Camb\u00f3, entre Prat i Maci\u00e0. Com si la cosa hagu\u00e9s de quedar m\u00e9s completa dient: Prat, Camb\u00f3, Maci\u00e0. Per\u00f2 la resposta de Pujol va ser: O \u00e9s Prat-Maci\u00e0 o \u00e9s Camb\u00f3-Companys. \u00c9s a dir: institucionalment, el catalanisme ha tingut Prat i Maci\u00e0. I, si anem a la pugna dreta-esquerra, aleshores tenim Camb\u00f3-Companys. Que duu a tot un altre univers d\u2019evocacions.<\/p>\n

P. Sobre el que en Pujol ha preferit sempre passar de puntetes, \u00bfno?<\/strong><\/p>\n

<\/strong>R. En Pujol fa una altra cosa: es remet a Pierre Vilar. Un historiador marxista que ha explicat Catalunya en clau de dinamisme. De dinamisme i de tradici\u00f3, si vol.<\/p>\n

P. Vost\u00e8 s\u2019ha ocupat tamb\u00e9 de la immigraci\u00f3 a Catalunya durant el segle XX, que \u00e9s una q\u00fcesti\u00f3 molt connectada amb la vida de les classes populars.<\/strong><\/p>\n

<\/strong>R. S\u00ed, la Generalitat em va encarregar una confer\u00e8ncia i es va convertir en un estudi. Tenia v\u00e0ries parts. Una, com s\u2019havia vist l\u2019emigraci\u00f3 a Catalunya des del 1910 cap aqu\u00ed. I dues, les grans dades de l\u2019emigraci\u00f3, que agafava el boom de la gran emigraci\u00f3 andalusa-castellana del anys seixanta. Era un moment en qu\u00e8 es produ\u00efa per primera vegada en molts anys un reflux de la immigraci\u00f3. Comen\u00e7ava a produir-se un retorn dels immigrats. Vaig fer una an\u00e0lisi d\u2019aix\u00f2 amb conclusions pol\u00edtiques, una mica. \u00c9s a dir: necessitat d\u2019integraci\u00f3, o com se n\u2019hagi de dir; els perills i reptes per a la llengua. I l\u2019escola, apuntant ja que aix\u00ed com abans apren\u00edem a l\u2019escola en castell\u00e0 i al carrer el catal\u00e0, ara ens pod\u00edem trobar al l\u2019inrev\u00e9s, que a l\u2019escola s\u2019aprengu\u00e9s el catal\u00e0 i en canvi al carrer domin\u00e9s el castell\u00e0. La qual cosa volia dir que encara era molt m\u00e9s important que l\u2019escola fes una tasca de catalanitzaci\u00f3, perqu\u00e8 l\u2019espanyol ja l\u2019apren\u00edem naturalment tots i en canvi el catal\u00e0 quedava marginat i necessitava molt l\u2019escola.<\/p>\n

P. Tot aix\u00f2 torna a estar de rigorosa actualitat. Tornem a ser-hi.<\/strong><\/p>\n

<\/strong>R. \u00c9s clar. No \u00e9s una cosa pol\u00edtica de dir: ens posem en un merder perqu\u00e8 ens posem en un merder. No. \u00c9s un tema que es produeix. Socialment hi ha una allau migrat\u00f2ria i el pa\u00eds hi ha de donar solucions. Aix\u00f2 demana unes pol\u00edtiques socials molt agressives. D\u2019escola, de sanitat, d\u2019habitatge, d\u2019integraci\u00f3. Respectant sempre els nouvinguts: la manera de ser, com s\u00f3n, qu\u00e8 volen i qu\u00e8 tenen. Sempre s\u2019ha de respectar. Als d\u2019ara i als d\u2019abans. Ara b\u00e9, sempre hi ha d\u2019haver una tasca integradora, perqu\u00e8 sin\u00f3 el pa\u00eds es descompon. La t\u00e0ctica del liberalisme light, de dir \u201caqu\u00ed que passi el que D\u00e9u vulgui\u201d, a mi em sembla absolutament su\u00efcida. Tant en aquest com en tots els grans temes de pol\u00edtica social.<\/p>\n

P. Aquest debat prendr\u00e0 m\u00e9s for\u00e7a, segurament. Vost\u00e8 sap que s\u2019ha constitu\u00eft un partit que…<\/strong><\/p>\n

<\/strong>R. Pat\u00e8tic. Els Ciudadanos de Catalu\u00f1a<\/p>\n

P. … planteja que…<\/strong><\/p>\n

<\/strong>R. Aquests volen excitar.<\/p>\n

P. …el castell\u00e0 tamb\u00e9 \u00e9s d\u2019aqu\u00ed.<\/strong><\/p>\n

<\/strong>R. S\u00ed. No dic pas que no ho sigui, jo. Per\u00f2 el primordial i el que est\u00e0 en perill \u00e9s el catal\u00e0.<\/p>\n

P. La q\u00fcesti\u00f3 \u00e9s all\u00f2 que vost\u00e8 deia abans de respectar sempre els nouvinguts. Molts d\u2019ells ho s\u00f3n, encara que en molts casos sigui de segona generaci\u00f3. I diuen: \u201cNosaltres som d\u2019aqu\u00ed. El castell\u00e0 \u00e9s nostre. Per tant, el castell\u00e0 \u00e9s d\u2019aqu\u00ed\u201d.<\/strong><\/p>\n

<\/strong>R. \u00c9s nostre, per\u00f2 en un aspecte subordinat. Perqu\u00e8 en definitiva on la superviv\u00e8ncia es planteja… En les grans magnituds de la vida contempor\u00e0nia el problema \u00e9s la superviv\u00e8ncia. La del castell\u00e0 no est\u00e0 en dubte enlloc. I per tant, s\u00ed que \u00e9s propi, \u00e9s seu, per\u00f2 no \u00e9s el que ha de ser defensat i promocionat, perqu\u00e8 ja sobreviu sol. El nostre no. Som una minoria i podem ser una minoria dintre de Catalunya en proc\u00e9s d\u2019extinci\u00f3 com ha passat en tots els idiomes minoritaris contemporanis. Vegi\u2019s el gal\u00b7l\u00e8s, el bret\u00f3, el que vulgui.<\/p>\n

P. M\u00e9s enll\u00e0 dels debats d\u2019actualitat, en la perspectiva dels darrers 150 anys, \u00bfquin balan\u00e7 general fa vost\u00e8 de la incid\u00e8ncia de la immigraci\u00f3 en la societat catalana?<\/strong><\/p>\n

<\/strong>R. Positiu. Des del punt de vista de conglomerat hum\u00e0, s\u2019ha produ\u00eft un proc\u00e9s de fusi\u00f3-integraci\u00f3 que \u00e9s gaireb\u00e9 geom\u00e8tric. Clar\u00edssim. Humanament som poblacions similars, des d\u2019un punt de vista antropol\u00f2gic s\u00f3n sim\u00e8triques, iguals. Aix\u00f2 vol dir que no hi ha hagut problema d\u2019integraci\u00f3 humana.<\/p>\n

P. \u00bfAleshores, quin \u00e9s el repte?<\/strong><\/p>\n

<\/strong>R. El gran repte \u00e9s que tots sapiguem parlar els dos idiomes. Aix\u00f2 \u00e9s un gran fruit de tots aquests anys, en els que aix\u00f2 s\u2019ha produ\u00eft. Per\u00f2 si les noves migracions s\u00f3n tan fortes i tant ex\u00f2tiques, aix\u00f2 \u00e9s m\u00e9s dif\u00edcil. Per tant, demana una pol\u00edtica social.<\/p>\n

P. Si surten partits com aquest que d\u00e8iem, potser \u00e9s que no s\u2019ha produ\u00eft tant, o tant b\u00e9, \u00bfno li sembla?<\/strong><\/p>\n

<\/strong>R. El que ells demanen \u00e9s el biling\u00fcisme. Per\u00f2 nosaltres ja ho som sempre. Per naturalitat de la situaci\u00f3, de l\u2019estructura de l\u2019Estat, ja ho som. Pots preguntar a qualsevol. \u00bfVost\u00e8 quan va aprendre a parlar castell\u00e0? Ni ho sap. Jo, que s\u00f3c de Barcelona, ni ho recordo. Per tant, ja ho s\u00f3c, de natural. Ara, el magrib\u00ed que arribi, el senegal\u00e8s, etc\u00e8tera, aix\u00f2 s\u2019ha de jugar amb un doble moviment. Un, respecte, a l\u2019en\u00e8sima pot\u00e8ncia, pel nouvingut: t\u00e9 la seva manera de ser, de viure, la seva llengua, etc\u00e8tera. Dos, l\u2019adaptaci\u00f3. Tampoc no \u00e9s un proc\u00e9s tan dif\u00edcil. La prova \u00e9s que aqu\u00ed s\u2019ha produ\u00eft naturalment. Ho coment\u00e0vem abans amb l\u2019alcalde del Port de la Selva. No s\u00e9 si \u00e9s Ruiz o L\u00f3pez. Els meus fills s\u00f3n L\u00f3pez. Tot amb absoluta naturalitat, sense problemes.<\/p>\n

P. Per\u00f2 ara arriba tamb\u00e9 gent de cultures m\u00e9s diferents, \u00bfno?<\/strong><\/p>\n

<\/strong>R. Aix\u00f2 que s\u2019ha produ\u00eft per la bona fe dels uns i els altres, ara, per les magnituds que ha pres la immigraci\u00f3, ser\u00e0 m\u00e9s dif\u00edcil. Per\u00f2 m\u00e9s dif\u00edcil no vol dir impossible. Si aritm\u00e8ticament agafes bales de dos colors i les tires juntes, es produeix una conflu\u00e8ncia de blanca amb blanca, negra amb negra i blanca amb negra o negra amb blanca, que \u00e9s el mateix. Aix\u00f2 \u00e9s aritm\u00e8tica pura i aix\u00f2 \u00e9s el que s\u2019ha produ\u00eft. Dos factors que s\u2019han integrat. \u00c9s m\u00e9s un problema de tractar-ho socialment, pol\u00edtiques d\u2019habitatge, escolars, d\u2019adaptaci\u00f3, de llengua, que no un debat pol\u00edtic de politiqueria, per dir-ho aix\u00ed. Estic bastant tranquil.<\/p>\n

P. Tenim ben a prop tot aix\u00f2 que est\u00e0 passant a Fran\u00e7a. Que \u00e9s ben inquietant, \u00bfno?<\/strong><\/p>\n

<\/strong>R. Per\u00f2 \u00e9s que els francesos s\u00f3n molt xovinistes i nosaltres no ho som.<\/p>\n

P. \u00bfVol dir que \u00e9s aix\u00f2?<\/strong><\/p>\n

<\/strong>R. En l\u2019estudi del 83, acabava dient: el Milans del Bosch que \u00e9s de llinatge catal\u00e0, no \u00e9s catal\u00e0, en canvi el negre que vingui i parli en catal\u00e0, ser\u00e0 catal\u00e0. Un catal\u00e0 negre. Ja te\u2019n trobes. Nom\u00e9s ha faltat aix\u00f2 de les adopcions. Els que en volen no troben fills aqu\u00ed i els adopten de la Xina, Som\u00e0lia o all\u00e0 on sigui i cada vegada m\u00e9s et trobes criatures amb aspecte ex\u00f2tic que et parlen en catal\u00e0. L\u2019altre dia, una negra guap\u00edssima se\u2019m posa a parlar, que jo ni m\u2019hagu\u00e9s atrevit. I, carai, li dic: \u201cQuin catal\u00e0 m\u00e9s bo que parla\u201d. I em diu: \u201c\u00c9s que he nascut aqu\u00ed\u201d. No s\u00e9 de quin origen devia ser.<\/p>\n

P. Ara tot aix\u00f2 es complica, perqu\u00e8 els grups que venen ja no s\u00f3n tan homogenis. Hi ha gent a qui fa p\u00e0nic pensar que hi haur\u00e0 una mesquita a cada poble.<\/strong><\/p>\n

<\/strong>R. Ara tot \u00e9s molt diferent. Els joves van i venen per Europa com si res. Les beques, els Erasmus, les migracions noves, el nivell de vida, el cosmopolitisme… Tot aix\u00f2 de les nostres batalletes dels anys seixanta \u00e9s m\u00e9s mort que la prehist\u00f2ria.<\/p>\n

P. \u00bfNo li fa una mica de vertigen? <\/strong><\/p>\n

R. S\u00ed.<\/p>\n

P. \u00bfI por?<\/strong><\/p>\n

R. No. La gent jove \u00e9s sensata. Tempteigen, es mouen. Busquen coses que segurament seran tan falses com les que vam trobar nosaltres. Ja les trobaran. Se\u2019n sortiran.<\/p>\n

Entrevista d’Enric Company per El Pa\u00eds (13,07.06)<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

A Josep Termes (Barcelona, 1936) li han atorgat enguany el Premi d\u2019Honor de les Lletres Catalanes, quan fa 40 anys de la seva primera obra sobre la hist\u00f2ria del moviment obrer, que era la tesi de llicenciatura. Des d\u2019aleshores s\u2019ha convertit en un especialista en la Catalunya popular i no amaga que se sent molt …<\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":0,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[1],"tags":[],"class_list":["post-4605","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-general"],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/4605","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/users\/1"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=4605"}],"version-history":[{"count":3,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/4605\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":4609,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/4605\/revisions\/4609"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=4605"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=4605"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=4605"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}