{"id":4593,"date":"2011-09-07T14:40:00","date_gmt":"2011-09-07T12:40:00","guid":{"rendered":"http:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/?p=4593"},"modified":"2011-09-07T14:40:00","modified_gmt":"2011-09-07T12:40:00","slug":"lluis-foix-la-llengua-de-la-mare","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/lluis-foix-la-llengua-de-la-mare\/","title":{"rendered":"Llu\u00eds Foix: La llengua de la mare"},"content":{"rendered":"

\"\"<\/a>A vegades penso per qu\u00e8 no em cansa mai retornar a llocs, indrets i ciutats que he visitat tantes vegades. Em passa a tot arreu per\u00f2 especialment a qualsevol rac\u00f3 de la vella Europa, des d’un petit llogaret del Pirineu fins a un poble perdut de Boh\u00e8mia o els carrers desordenats de Londres o N\u00e0pols. Transitar pels carrers de Sevilla, posem per cas, no et pot deixar indiferent, com tampoc trepitjar les ru\u00efnes de l’illa de Sic\u00edlia o els castells misteriosos i wagnerians de Baviera.<\/p>\n

La primera vegada que va sortir d’excursi\u00f3 fora de Nova York, explica Amadeu Cuito<\/strong>, descobria amb gran sorpresa que els paisatges eren sense marges antics, ni pedres velles, i les ciutats, sense muralles, castells, ni l\u00edmits definits. A Europa no sabem prou b\u00e9 qu\u00e8 signifiquen moltes petjades de la hist\u00f2ria per\u00f2 s\u00ed que hem apr\u00e8s que els trets distintius de la geografia urbana i rural s\u00f3n conseq\u00fc\u00e8ncia d’haver crescut en la diversitat perqu\u00e8 hem passat les nostres vides en companyia de la difer\u00e8ncia.<\/p>\n

No hem apr\u00e8s f\u00e0cilment a viure pac\u00edficament en la difer\u00e8ncia. Ho hem assolit despr\u00e9s de moltes baralles, malentesos i tamb\u00e9 un munt de guerres. Amb tot, encara ens costa viure i conversar amb l’altre, amb el que no pensa ni actua com nosaltres. En un sentit ampli hi ha una identitat europea que, des de Paul Val\u00e9ry <\/strong>fins a Xavier Zubiri<\/strong>, han coincidit a definir com la suma de la religi\u00f3 d’Israel, la filosofia grega i el dret rom\u00e0. La identitat europea \u00e9s la suma de totes les identitats nacionals que, alhora, representen les infinites maneres i formes que cada poble ha anat acumulant al llarg dels segles.<\/p>\n

L’ampliaci\u00f3 de la Uni\u00f3 Europea va ser un gran acte de generositat per aconseguir la reconciliaci\u00f3 continental despr\u00e9s de segles en qu\u00e8 les guerres i els conflictes territorials, econ\u00f2mics, ideol\u00f2gics i pol\u00edtics havien causat milions de morts en accions militars. La decisi\u00f3 d’ampliar a 27 els membres de la Uni\u00f3 potser no va anar acompanyada d’un estudi econ\u00f2mic. Esperant que totes les circumst\u00e0ncies fossin favorables, no s’hauria fet mai. Tampoc el canceller Kohl<\/strong> s’hauria atrevit a la unificaci\u00f3 si hagu\u00e9s encarregat un estudi d’impacte econ\u00f2mic i social. L’ampliaci\u00f3 era un imperatiu hist\u00f2ric i moral per tal que Europa es convert\u00eds en un espai de conviv\u00e8ncia en un marc de difer\u00e8ncies que podrien semblar irreconciliables des de molts punts de vista. Diu George Steiner<\/strong> que culturalment l’Europa del segle XX ha reculat a l’edat mitjana i que, com els monestirs d’aquella \u00e8poca, hem de preservar el nostre llegat cultural i transmetre’l a trav\u00e9s de tots els mitjans de qu\u00e8 disposem. O preservem les difer\u00e8ncies en un ambient de respecte als altres, a la seva cultura i a la seva hist\u00f2ria, o tornarem a entrar en les tenebres de la intransig\u00e8ncia.<\/p>\n

El conflicte pol\u00edtic creat al voltant de la llengua catalana \u00e9s un episodi m\u00e9s dels molts que hem viscut a Catalunya des de fa una pila de generacions. \u00c9s l’at\u00e0vica resist\u00e8ncia espanyola a no admetre que Catalunya t\u00e9 una llengua i una cultura pr\u00f2pies i t\u00e9 una personalitat que perdura des de fa segles malgrat els intents unionistes, el m\u00e9s important dels quals fou la desfeta borb\u00f2nica de 1714 que comport\u00e0 la imposici\u00f3 d’un dret ali\u00e8 i l’intent d’esborrar la cultura i la llengua.<\/p>\n

El segle passat, llevat del per\u00edode de la Mancomunitat, des de 1914 a 1923 i el de la Rep\u00fablica, de 1931 a 1939, la llengua i la cultura catalanes mai han pogut moure’s en un \u00e0mbit de llibertat. En comen\u00e7ar la transici\u00f3 democr\u00e0tica, despr\u00e9s de la dictadura franquista, es va assolir una certa normalitat en els camps de la literatura, el periodisme, l’educaci\u00f3 i la comunicaci\u00f3 entre la gent que vivim i treballem a Catalunya. Aix\u00f2 ha estat possible assumint un quinze per cent de nouvinguts que costar\u00e0 molt temps i un esfor\u00e7 col\u00b7lectiu perqu\u00e8 s’integrin a la societat d’acollida, evitant la creaci\u00f3 de guetos impenetrables per q\u00fcestions de ra\u00e7a, religi\u00f3 o posici\u00f3 social.<\/p>\n

La clau per a la integraci\u00f3 de tanta gent a Catalunya \u00e9s l’escola que des de fa trenta anys s’ha organitzat sota els par\u00e0metres de la immersi\u00f3 ling\u00fc\u00edstica. Els resultats han estat molt positius, fins al punt que a Catalunya no hi ha cap nen o nena que no entengui el catal\u00e0 i el parli a m\u00e9s de la seva llengua familiar o materna. La immersi\u00f3 ling\u00fc\u00edstica \u00e9s per damunt de tot un instrument de cohesi\u00f3 social.<\/p>\n

A vegades sembla que el que els dol, als que volen suprimir o canviar substancialment el sistema d’educaci\u00f3 ling\u00fc\u00edstica, \u00e9s que gaireb\u00e9 la totalitat de la poblaci\u00f3 catalana sigui biling\u00fce. S’intenta per tots els mitjans. Els pol\u00edtics, judicials i socials. Malgrat aquesta pressi\u00f3 contra una llengua i cultura que est\u00e0 admesa en el marc de la Constituci\u00f3, sembla que del que es tracta \u00e9s de tornar-hi, de fer que el catal\u00e0 sigui una llengua minorit\u00e0ria, residual, sense cap projecci\u00f3 a Espanya i al m\u00f3n.<\/p>\n

Els que hem hagut d’aprendre a escriure la llengua de la mare quan ja ten\u00edem 40 anys no volem tornar a la situaci\u00f3 que vam viure als anys cinquanta del segle passat, durant els quals nom\u00e9s el castell\u00e0 et podia obrir les portes de la vida professional i social. No s\u00e9 si s’ha de desobeir la sent\u00e8ncia del Tribunal Superior de Just\u00edcia de Catalunya. Penso que abans d’aix\u00f2 hi ha moltes m\u00e9s maneres per fer front a un nou intent d’arraconar la llengua pr\u00f2pia.<\/p>\n

Jo he escrit milers d’articles en castell\u00e0 i, des de fa quatre anys, tinc el privilegi de fer-ho tamb\u00e9 directament en catal\u00e0 en el diari que es va jugar la pell en defensa de la llengua. Tamb\u00e9 escric sortosament en catal\u00e0 en el meu diari de tota la vida. Per\u00f2 tamb\u00e9 ho puc fer en castell\u00e0. La riquesa de Catalunya \u00e9s la seva diversitat, el seu respecte als que pensen de manera diferent, la seva capacitat d’integraci\u00f3 i de conviv\u00e8ncia. I, finalment, el seu esperit de treball per superar tantes dificultats.<\/p>\n

El Punt Avui<\/a><\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

A vegades penso per qu\u00e8 no em cansa mai retornar a llocs, indrets i ciutats que he visitat tantes vegades. Em passa a tot arreu per\u00f2 especialment a qualsevol rac\u00f3 de la vella Europa, des d’un petit llogaret del Pirineu fins a un poble perdut de Boh\u00e8mia o els carrers desordenats de Londres o N\u00e0pols. …<\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":0,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[14],"tags":[],"class_list":["post-4593","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-catalunya"],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/4593","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/users\/1"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=4593"}],"version-history":[{"count":1,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/4593\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":4595,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/4593\/revisions\/4595"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=4593"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=4593"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=4593"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}