{"id":4583,"date":"2011-09-06T10:47:42","date_gmt":"2011-09-06T08:47:42","guid":{"rendered":"http:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/?p=4583"},"modified":"2011-09-06T10:47:42","modified_gmt":"2011-09-06T08:47:42","slug":"jordi-font-catalunya-en-el-parlament-espanyol","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/jordi-font-catalunya-en-el-parlament-espanyol\/","title":{"rendered":"Jordi Font: Catalunya en el Parlament espanyol"},"content":{"rendered":"<p><a class=\"highslide\" onclick=\"return vz.expand(this)\" href=\"http:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-content\/uploads\/2011\/09\/Hemiciclo_Congreso_Diputados.jpg\"><img loading=\"lazy\" decoding=\"async\" class=\"alignleft size-medium wp-image-4584\" title=\"Hemiciclo_Congreso_Diputados\" src=\"http:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-content\/uploads\/2011\/09\/Hemiciclo_Congreso_Diputados-300x200.jpg\" alt=\"\" width=\"300\" height=\"200\" srcset=\"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-content\/uploads\/2011\/09\/Hemiciclo_Congreso_Diputados-300x200.jpg 300w, https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-content\/uploads\/2011\/09\/Hemiciclo_Congreso_Diputados.jpg 995w\" sizes=\"auto, (max-width: 300px) 100vw, 300px\" \/><\/a>Els socialistes catalans v\u00e9nen trobant a faltar des de 1981 el seu grup parlamentari al Congr\u00e9s dels Diputats. El van tenir en les dues primeres legislatures, encap\u00e7alat per <strong>Ernest Lluch<\/strong>, i el van perdre a conseq\u00fc\u00e8ncia del 23-F, que va donar lloc a una modificaci\u00f3 i a una interpretaci\u00f3 restrictives del reglament de la Cambra, per all\u00f2 d\u2019amansir la fera, inc\u00f2moda amb \u201cl\u2019exc\u00e9s de veus socialistes&#8221; a l&#8217;hemicicle. <!--more-->L&#8217;exist\u00e8ncia del grup Socialistes de Catalunya venia donada pels pactes fundacionals del <strong>PSC<\/strong> i de la seva relaci\u00f3 federativa amb el <strong>PSOE<\/strong>, pactes que segueixen vigents. I es devia a alguna cosa que persisteix: la peculiar naturalesa del Parlament espanyol, integrat per grups ideol\u00f2gics, per\u00f2 tamb\u00e9 per grups territorials, com \u00e9s el cas del grup de <strong>CiU<\/strong>, denominat Minoria Catalana en un clar afany per arrogar-se la sencera representaci\u00f3 de Catalunya.<\/p>\n<p>En aquest context, resulta punyent la invisibilitat i el mutisme al qual segueix condemnat el socialisme catal\u00e0, a causa d&#8217;un accident de trajecte de fa 30 anys. Constitueix una greu i insuportable distorsi\u00f3 de la voluntat democr\u00e0tica de Catalunya i de la seva representaci\u00f3 al Parlament espanyol, m\u00e9s tot i ser el <strong>PSC<\/strong> la primera for\u00e7a catalana a les eleccions legislatives i <strong>CiU<\/strong>, la segona.<\/p>\n<p>Una altra cosa seria amb un Senat que fos una aut\u00e8ntica Cambra territorial o federal i amb un Congr\u00e9s dels Diputats que s&#8217;organitz\u00e9s estrictament en grups ideol\u00f2gics, afegint un que inclogu\u00e9s <strong>CiU<\/strong> i el <strong>PNB<\/strong>, denominat &#8220;liberal&#8221; com al Parlament Europeu. Aix\u00f2, per\u00f2, est\u00e0 lluny d&#8217;esdevenir.<\/p>\n<p>Potser una situaci\u00f3 semblant a la que pateix Catalunya fos suportable per a Andalusia, Extremadura, Castella-la Manxa &#8230;, regions on la identificaci\u00f3 nacional de la seva ciutadania \u00e9s un\u00edvoca: Espanya. A Catalunya, per\u00f2, on la meitat de la ciutadania se sent, en termes nacionals, &#8220;m\u00e9s catalana que espanyola&#8221; i on bona part de la resta equilibra les dues pertinences, la cosa \u00e9s molt diferent i d&#8217;una obvietat extrema: no \u00e9s de rebut un sistema de representaci\u00f3 catalana a Espanya que dilueixi i faci callar, al socialisme catal\u00e0, al seu federalisme plurinacional, i que doni la veu en exclusiva als conservadors catalans i al seu nacionalisme instrumental. Aix\u00f2 atempta contra la voluntat democr\u00e0tica dels catalans i contra la seva mateixa realitat nacional. Encara m\u00e9s despr\u00e9s del G\u00f2lgota estatutari i l&#8217;esclat final de la vaixella contra els s\u00f2ls extraparlamentaris del nacionalisme espanyol, experi\u00e8ncia que ha portat a tants catalans al m\u00e9s absolut fatalisme respecte d&#8217;Espanya, de la seva capacitat per recon\u00e8ixer-se plurinacional, per donar un tracte igual a les lleng\u00fces que inclou, per acabar amb el model imperial del desenvolupament conc\u00e8ntric, per reequilibrar la solidaritat territorial de manera justa &#8230;<\/p>\n<p>La mordassa sobre el <strong>PSC<\/strong> no \u00e9s suportable per a Catalunya. Ni ho \u00e9s per a Espanya. \u00c9s tant com dir a aquesta meitat de catalans que sent amb m\u00e9s intensitat la seva identificaci\u00f3 catalana, que <strong>CiU<\/strong> \u00e9s l&#8217;\u00fanica pres\u00e8ncia directa i efectiva de Catalunya a Espanya. \u00c9s dir-los als &#8220;nous catalans&#8221; -d&#8217;abans o d&#8217;ara- que el catalanisme \u00e9s de dretes i que el progr\u00e9s nom\u00e9s es xifra en termes espanyols, el vell i gastat conte &#8220;lerrouxista&#8221;. Encara m\u00e9s: \u00e9s tant com dir-li a la resta dels espanyols que Catalunya, efectivament, es redueix a l&#8217;estereotip que ofereix el nacionalisme catal\u00e0, interessat nom\u00e9s en la barata circumstancial, sense cap projecte per al conjunt, aquesta idea t\u00f2pica que alimenta la &#8220;catalanof\u00f2bia&#8221; i de la que la dreta espanyola treu petroli. En definitiva, es tracta d&#8217;una situaci\u00f3 que abandona la relaci\u00f3 entre Catalunya i Espanya al xoc de nacionalismes. Un xoc que aconsegueix abduir a molts incauts a banda i banda, mentre els estats majors respectius arenguen als seus amb una m\u00e0 i, amb l&#8217;altra, planegen i pacten l&#8217;hegemonia conservadora a Catalunya i a Espanya. La necessitat de recuperar, a Espanya, la pres\u00e8ncia i la veu del socialisme catal\u00e0, del federalisme plurinacional, \u00e9s \u00f2bvia i perempt\u00f2ria, per al <strong>PSC<\/strong> com per al <strong>PSOE<\/strong>, per a la Catalunya progressista com per a l&#8217;Espanya inclusiva.<\/p>\n<p>Per als durs de c\u00e8rvix, pot ser \u00fatil donar-li la volta al cas en el terreny de la ficci\u00f3. Vegem. Estem en el 2030, en una Europa pol\u00edticament unida. I vet aqu\u00ed que el Parlament Europeu aprova un reglament que permet al <strong>PP<\/strong> espanyol formar un grup espec\u00edfic, al que anomena Minoria Espanyola, mentre que el <strong>PSOE<\/strong> queda immers en el Grup Socialista Europeu. En els grans debats televisats, interv\u00e9 la Minoria Espanyola, que parla en nom d&#8217;Espanya i defensa els seus suposats interessos nacionals, mentre el <strong>PSOE<\/strong> ho encaixa mut i invisible. Aquest rebutja la situaci\u00f3, es queixa amargament, denuncia la greu distorsi\u00f3 de la voluntat democr\u00e0tica dels espanyols i de la seva realitat nacional. Algunes veus li responen que es deixi de &#8220;nacionalismes&#8221;, que no accedeixi a &#8220;jugar al terreny escollit pel seu adversari&#8221;, que jugui en el terreny europeista i internacionalista, dins del Grup Socialista Europeu &#8230;<\/p>\n<p>No hi ha m\u00e9s terreny ni m\u00e9s joc que el que est\u00e0 servit. Seria rid\u00edcul que un equip, a mig partit de futbol, \u200b\u200bpretengu\u00e9s jugar a b\u00e0squet al camp del costat. El que cal evitar \u00e9s que el terreny de joc estigui inclinat contra la pr\u00f2pia porteria o que alg\u00fa t\u2019obligui a jugar a peu coix. Per aix\u00f2, cal alguna cosa molt prec\u00edsa: aixecar un projecte alternatiu, coherent amb els principis defensats, viable. Per\u00f2 no nom\u00e9s: cal tamb\u00e9 disposar de la suficient legitimitat nacional. \u00c9s aquesta una condici\u00f3 pr\u00e8via ineludible. Els que vulguin obtenir la confian\u00e7a de la majoria han de guanyar-se la centralitat de l&#8217;opini\u00f3 ciutadana, han d&#8217;aconseguir que, amb els seus electors cl\u00e0ssics, una decisiva franja d&#8217;opini\u00f3 identifiqui el seu projecte com el m\u00e9s convenient per a la naci\u00f3, com el que, canviant el necessari, garanteixi algunes continu\u00eftats b\u00e0siques. Els que no disposin d&#8217;aquesta legitimitat nacional no obtindran mai la confian\u00e7a majorit\u00e0ria. \u00c9s una obvietat universal. Que opera tamb\u00e9 a Catalunya. Per aix\u00f2, Catalunya \u00e9s una naci\u00f3. No nom\u00e9s pel &#8220;fet diferencial&#8221; -llengua, cultura, dret civil, hist\u00f2ria, societarisme, noci\u00f3 \u201cd&#8217;estat compost&#8221;&#8230;-, sin\u00f3 sobretot perqu\u00e8 t\u00e9 reflexos de naci\u00f3. El <strong>PSC<\/strong>, com a partit nacional catal\u00e0, aspira a guanyar-se la centralitat de la ciutadania de Catalunya. Resignar-se a jugar a peu coix seria renunciar-hi. I no va ser creat per aix\u00f2.<\/p>\n<p>\u00c9s de suposar que, si n&#8217;hi hagu\u00e9s prou amb les voluntats del <strong>PSC<\/strong> i del <strong>PSOE<\/strong>, el grup Socialistes de Catalunya seria f\u00e0cil de recuperar. Per\u00f2 \u00e9s possible que calgui una reforma del reglament de la Cambra o, si m\u00e9s no, la seva reinterpretaci\u00f3, amb el degut consens. Aqu\u00ed hi ha la dificultat. En qualsevol cas, el <strong>PSC<\/strong> no pot seguir a peu coix. I el <strong>PSOE<\/strong> no pot desentendre\u2019s d&#8217;aix\u00f2, per inc\u00f2mode que li resulti, i ha de preparar-se a mitigar com sigui la minusvalidesa for\u00e7ada del <strong>PSC<\/strong>. Per solidaritat. Pels pactes signats. Perqu\u00e8 aix\u00f2 \u00e9s coherent amb l&#8217;Espanya plural i inclusiva que defensa. I perqu\u00e8 tamb\u00e9 l&#8217;afecta: no en va l&#8217;articulaci\u00f3 d&#8217;una aut\u00e8ntica alternativa catalana d&#8217;esquerres que sigui majorit\u00e0ria- o el que \u00e9s el mateix: amb la deguda credibilitat nacional catalana- \u00e9s una cosa del que dep\u00e8n tamb\u00e9 la sort del <strong>PSOE<\/strong> a nivell espanyol .<\/p>\n<p><a href=\"http:\/\/www.elpais.com\/articulo\/opinion\/Cataluna\/Parlamento\/espanol\/elpepiopi\/20110906elpepiopi_13\/Tes\">El Pa\u00eds<\/a><\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"<p>Els socialistes catalans v\u00e9nen trobant a faltar des de 1981 el seu grup parlamentari al Congr\u00e9s dels Diputats. El van tenir en les dues primeres legislatures, encap\u00e7alat per Ernest Lluch, i el van perdre a conseq\u00fc\u00e8ncia del 23-F, que va donar lloc a una modificaci\u00f3 i a una interpretaci\u00f3 restrictives del reglament de la Cambra, &hellip;<\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":0,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[15,1],"tags":[],"class_list":["post-4583","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-espanya","category-general"],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/4583","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/users\/1"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=4583"}],"version-history":[{"count":1,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/4583\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":4585,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/4583\/revisions\/4585"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=4583"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=4583"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=4583"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}