{"id":4541,"date":"2011-08-30T12:22:11","date_gmt":"2011-08-30T10:22:11","guid":{"rendered":"http:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/?p=4541"},"modified":"2011-08-30T12:23:17","modified_gmt":"2011-08-30T10:23:17","slug":"jordi-font-uruguai-catalunya","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/jordi-font-uruguai-catalunya\/","title":{"rendered":"Jordi Font: Uruguai-Catalunya"},"content":{"rendered":"<p><a class=\"highslide\" onclick=\"return vz.expand(this)\" href=\"http:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-content\/uploads\/2011\/08\/alian\u00e7a-grup.jpg\"><img loading=\"lazy\" decoding=\"async\" class=\"alignleft size-medium wp-image-4542\" title=\"alian\u00e7a grup\" src=\"http:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-content\/uploads\/2011\/08\/alian\u00e7a-grup-300x201.jpg\" alt=\"\" width=\"300\" height=\"201\" srcset=\"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-content\/uploads\/2011\/08\/alian\u00e7a-grup-300x201.jpg 300w, https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-content\/uploads\/2011\/08\/alian\u00e7a-grup.jpg 600w\" sizes=\"auto, (max-width: 300px) 100vw, 300px\" \/><\/a>El primer uruguai\u00e0 que vaig con\u00e8ixer va ser <strong>Omar Abreu<\/strong>, pastor d&#8217;una  petita esgl\u00e9sia sense patrimoni ni jerarquia, que nom\u00e9s admetia la  denominaci\u00f3 de \u201ccristiana\u201d. Era un home d&#8217;una gran bondat, vivia de casa  en casa i feia tota mena de feines: composar cadires, pintar les parets  de casa amb el meu pare&#8230; <!--more-->Jo vaig acabar fent el meu cam\u00ed, b\u00e9 que  aquesta no deixaria de ser una de les capes m\u00e9s singulars de la meva  intransferible \u201cceba identit\u00e0ria\u201d (que diria <strong>V\u00e1clav Havel<\/strong>). I la meva  percepci\u00f3 transcendent restaria definitivament vinculada al dol\u00e7 accent  de la riba atl\u00e0ntica del Con Sud i a l&#8217;olor de les infusions de mate.<\/p>\n<p>Aviat  coneixeria altres uruguaians, no gens religiosos, encara que for\u00e7a  creients en alguns dels ideals terrenals m\u00e9s nobles: particularment, <strong> Reinaldo Gargano<\/strong> y <strong>Jos\u00e9 D\u00edaz<\/strong>, exiliats a Barcelona. Van tenir un paper  important en favor de la unitat socialista a Catalunya. Van ser companys  savis, esfor\u00e7ats i estimats, fins que van tornar al seu pa\u00eds l&#8217;any  1984. Els vam acomiadar emocionadament i de seguida en tindr\u00edem  not\u00edcies: <strong>Gargano<\/strong> seria elegit secretari general del Partit Socialista  de l&#8217;Uruguai, i <strong>Jos\u00e9 D\u00edaz<\/strong>, vicepresident del Parlament. El 2004, amb <strong> Tabar\u00e9 V\u00e1zquez <\/strong>a la presid\u00e8ncia, <strong>Gargano<\/strong> seria ministre d&#8217;Afers  Estrangers, i <strong>D\u00edaz<\/strong> seria ministre d&#8217;Interior. Havien deixat entre  nosaltres fills, familiars i amics. Tornen sempre que poden: s\u00f3n uns  il\u00b7lustres uruguaians-catalans, amb fortes arrels en totes dues ribes.<\/p>\n<p>Uruguaians-catalans:  una categoria, aquesta, que no \u00e9s novetat i que explica, per exemple,  que Montevideo alc\u00e9s un monument al president<strong> Llu\u00eds Companys<\/strong>, despr\u00e9s  que aquest fos afusellat l&#8217;any 1940. Alguna corda \u00edntima havia vibrat al  cor de l&#8217;Uruguai. Era la corda que venia tensada sobretot per dos noms,  amb una enorme repercussi\u00f3 sobre l&#8217;Uruguai i sobre Catalunya: <strong>Joaquim  Torres Garcia<\/strong> i<strong> Margarida Xirgu<\/strong>.<\/p>\n<p><strong>Torres Garcia<\/strong> (Montevideo,  1874-1949), fill d&#8217;uruguaiana i de catal\u00e0, va venir a Catalunya amb  disset anys, va estudiar a la Llotja, va treballar amb Gaud\u00ed i va  resultar far i guia del Noucentisme pl\u00e0stic. L&#8217;any 1917, escrivia el seu  primer llibre: <em>Notes sobre art<\/em>. Despr\u00e9s de viatjar a Nova York i  Par\u00eds, el 1934 tornar\u00e0 a Montevideo, on crear\u00e0 el fam\u00f3s Taller Torres  Garc\u00eda, des del qual desenvolupar\u00e0 el constructivisme i cristal\u00b7litzar\u00e0  com un dels gran artistes pl\u00e0stics contemporanis.<\/p>\n<p><strong>Margarida Xirgu<\/strong> (Molins de Rei, 1888-Montevideo, 1969) va triomfar en l&#8217;escena catalana  durant el primer ter\u00e7 de segle. Tamb\u00e9 a l&#8217;escena hispanoparlant, on va  tenir una estreta relaci\u00f3 amb <strong>Federico Garc\u00eda Lorca<\/strong>, del qual va  estrenar gaireb\u00e9 tota l&#8217;obra teatral. Es va exiliar al Con Sud i va  fundar l&#8217;Escola d&#8217;Art Dram\u00e0tic de Montevideo l&#8217;any 1949, i la va dirigir  fins al 1957. L&#8217;escola, que ara duu el seu nom, ha estat l&#8217;origen d&#8217;una  constel\u00b7laci\u00f3 d&#8217;actors i actrius de primera fila.<\/p>\n<p>Podr\u00edem anar  m\u00e9s enll\u00e0: <strong>Jos\u00e9 Batlle<\/strong>,  besn\u00e9t de catalans de Sitges, va ser el  principal art\u00edfex d&#8217;aquell Uruguai que s&#8217;anomenava la Su\u00efssa d&#8217;Am\u00e8rica.  Un pa\u00eds certament excepcional. S&#8217;hi va establir l&#8217;educaci\u00f3 gratu\u00efta,  obligat\u00f2ria i laica el 1877, i el sufragi femen\u00ed i el dret de divorci el  1917&#8230;<\/p>\n<p>Avui, la intel\u00b7ligent i victoriosa arquitectura del  <strong>Frente Amplio <\/strong>\u00e9s refer\u00e8ncia obligada per a l&#8217;esquerra catalana de cara  al 2014: adscripcions diverses, per\u00f2 amb la suma d&#8217;un ampli espectre  pol\u00edtic, lligat a un vast moviment social i cultural, amb unes eleccions  prim\u00e0ries comunes per determinar el candidat conjunt a la presid\u00e8ncia.  L&#8217;ant\u00edtesi de la coalici\u00f3 freda i per dalt del tripartit. Cal mirar a  l&#8217;Uruguai.<\/p>\n<p><a href=\"http:\/\/admin.elpunt.cat\/noticia\/article\/7-vista\/8-articles\/446747-uruguai-catalunya.html\">El Punt Avui<\/a><\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"<p>El primer uruguai\u00e0 que vaig con\u00e8ixer va ser Omar Abreu, pastor d&#8217;una petita esgl\u00e9sia sense patrimoni ni jerarquia, que nom\u00e9s admetia la denominaci\u00f3 de \u201ccristiana\u201d. Era un home d&#8217;una gran bondat, vivia de casa en casa i feia tota mena de feines: composar cadires, pintar les parets de casa amb el meu pare&#8230; Jo vaig &hellip;<\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":0,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[14,1],"tags":[],"class_list":["post-4541","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-catalunya","category-general"],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/4541","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/users\/1"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=4541"}],"version-history":[{"count":3,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/4541\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":4544,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/4541\/revisions\/4544"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=4541"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=4541"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=4541"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}