{"id":4487,"date":"2011-07-19T17:02:41","date_gmt":"2011-07-19T15:02:41","guid":{"rendered":"http:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/?p=4487"},"modified":"2011-07-19T17:02:41","modified_gmt":"2011-07-19T15:02:41","slug":"joseph-stiglitz-la-crisi-ideologica-del-capitalisme-occidental","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/joseph-stiglitz-la-crisi-ideologica-del-capitalisme-occidental\/","title":{"rendered":"Joseph Stiglitz: La crisi ideol\u00f2gica del capitalisme occidental"},"content":{"rendered":"<p><a class=\"highslide\" onclick=\"return vz.expand(this)\" href=\"http:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-content\/uploads\/2011\/06\/economia.jpg\"><img loading=\"lazy\" decoding=\"async\" class=\"alignleft size-medium wp-image-4252\" title=\"economia\" src=\"http:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-content\/uploads\/2011\/06\/economia-300x213.jpg\" alt=\"\" width=\"300\" height=\"213\" srcset=\"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-content\/uploads\/2011\/06\/economia-300x213.jpg 300w, https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-content\/uploads\/2011\/06\/economia.jpg 360w\" sizes=\"auto, (max-width: 300px) 100vw, 300px\" \/><\/a>Nom\u00e9s fa uns anys, una poderosa ideologia &#8211; la creen\u00e7a en el mercat desregulat i lliure &#8211; va portar al m\u00f3n a la vora de la ru\u00efna. Fins i tot en el seu apogeu, des de principis de 1980 fins a l&#8217;any 2007, l&#8217;estil americ\u00e0 del capitalisme desregulat nom\u00e9s ha portat molt m\u00e9s benestar material als m\u00e9s rics del pa\u00eds m\u00e9s ric del m\u00f3n. <!--more-->De fet, al llarg dels 30 anys d&#8217;ascens d&#8217;aquesta ideologia, la majoria dels nord-americans van veure com els seus ingressos disminu\u00efen o s\u2019estancaven any rere any.<\/p>\n<p>D&#8217;altra banda, el creixement del producte als Estats Units no era econ\u00f2micament sostenible. Amb tanta part de l\u2019ingr\u00e9s nacional dels EUA que anava a tan pocs, el creixement podria continuar nom\u00e9s a trav\u00e9s d\u2019un consum finan\u00e7at per una pila de muntatges de deute.<\/p>\n<p>Jo vaig ser un d&#8217;aquells que esperaven que, d&#8217;alguna manera, la crisi financera enseny\u00e9s als nord-americans (i a d\u2019altres) una lli\u00e7\u00f3 sobre la necessitat d&#8217;una major igualtat, una regulaci\u00f3 m\u00e9s forta, i un millor equilibri entre el mercat i el govern. Ai, que no ha estat el cas. Per contra, un ressorgiment de la dreta econ\u00f2mica, impulsada, com sempre, per la ideologia i els interessos espec\u00edfics, un cop m\u00e9s amena\u00e7a l&#8217;economia global &#8211; o si m\u00e9s no les economies d&#8217;Europa i Am\u00e8rica, on aquestes idees segueixen florint.<\/p>\n<p>Als EUA, aquest ressorgiment de la dreta, els partidaris de la que, evidentment, tracten de derogar les lleis b\u00e0siques de les matem\u00e0tiques i l&#8217;economia, amenacen amb provocar un col\u00b7lapse del deute nacional. Si el Congr\u00e9s mana que les despeses superin als ingressos, hi haur\u00e0 un d\u00e8ficit, i el d\u00e8ficit haur\u00e0 de ser finan\u00e7at. En comptes d&#8217;equilibrar acuradament els beneficis de cada programa de despesa p\u00fablica amb els costos d&#8217;augmentar els impostos per finan\u00e7ar els beneficis, la dreta est\u00e0 buscant utilitzar un topall &#8211; no permetre que el deute nacional incrementi les despeses <em>for\u00e7a<\/em> que es limiten als impostos.<\/p>\n<p>Aix\u00f2 deixa oberta la q\u00fcesti\u00f3 de quines despeses s\u00f3n priorit\u00e0ries &#8211; i si les despeses per pagar interessos sobre el deute nacional no ho s\u00f3n, el col\u00b7lapse \u00e9s inevitable. D&#8217;altra banda, reduir les despeses ara, enmig d&#8217;una crisi permanent provocada per la ideologia de lliure mercat, inevitablement perllongaria la recessi\u00f3.<\/p>\n<p>Fa una d\u00e8cada, enmig d&#8217;un auge econ\u00f2mic, els EUA s&#8217;enfrontaven a un super\u00e0vit tan gran que amena\u00e7ava amb eliminar el deute nacional. La reducci\u00f3 d\u2019impostos fora de l&#8217;abast i les guerres, una important recessi\u00f3, i els creixents costos d&#8217;atenci\u00f3 de salut &#8211; impulsat en part pel comprom\u00eds de l&#8217;administraci\u00f3 de George W. Bush per donar a les companyies farmac\u00e8utiques la llibertat en la fixaci\u00f3 de preus, fins i tot amb els diners del govern en joc \u2013 va transformar r\u00e0pidament un enorme super\u00e0vit en un d\u00e8ficit r\u00e8cord en temps de pau.<\/p>\n<p>Els remeis per al d\u00e8ficit dels EUA es segueixen immediatament d&#8217;aquest diagn\u00f2stic: posar als Estats Units a treballar per estimular l&#8217;economia, acabar amb les guerres sense sentit, controlar els costos militars i de drogues, i augmentar els impostos, almenys als molt rics. Per\u00f2 la dreta no en vol saber res d&#8217;aix\u00f2, i en el seu lloc est\u00e0 pressionant perqu\u00e8 encara es redueixin m\u00e9s els impostos per les corporacions i els rics, juntament amb les retallades de despeses en inversions i la protecci\u00f3 social que posen el futur de l&#8217;economia dels EUA en perill i que es destrueixi el que queda del contracte social. Mentrestant, el sector financer dels EUA est\u00e0 pressionant dur per alliberar-se de les regulacions, de manera que pugui tornar a la seva desastrosament despreocupada, forma anterior.<\/p>\n<p>Per\u00f2 les coses s\u00f3n una mica millors a Europa. Mentre Gr\u00e8cia i d\u2019altres entren en crisis, la medicina <em>du jour<\/em> \u00e9s simplement els paquets desgastats pel temps d&#8217;austeritat i privatitzaci\u00f3, que limitar\u00e0 a deixar als pa\u00efsos que els adopten m\u00e9s pobres i vulnerables. Aquesta medicina ha fallat a l&#8217;Est d&#8217;\u00c0sia, a Am\u00e8rica Llatina, i en altres llocs, i tamb\u00e9 produir\u00e0 un error a Europa. De fet, ja ha fracassat a Irlanda, Let\u00f2nia i Gr\u00e8cia.<\/p>\n<p>Hi ha una alternativa: una estrat\u00e8gia de creixement econ\u00f2mic amb el suport de la Uni\u00f3 Europea i el Fons Monetari Internacional. El creixement vindria al restaurar la confian\u00e7a de que Gr\u00e8cia pot pagar els seus deutes, la qual cosa faria que les taxes d&#8217;inter\u00e8s caiguessin i deixessin m\u00e9s espai fiscal per millorar encara m\u00e9s el creixement de les inversions. El creixement en si augmentaria els ingressos fiscals i reduiria la necessitat de les despeses socials, com ara les prestacions per atur. I la confian\u00e7a que aix\u00f2 generaria en portaria encara a m\u00e9s.<\/p>\n<p>Lamentablement, els mercats financers i els economistes de la dreta han vist el problema exactament al rev\u00e9s: ells creuen que l&#8217;austeritat produeix confian\u00e7a, i que la confian\u00e7a produeix el creixement. Per\u00f2 l&#8217;austeritat soscava el creixement, empitjora la situaci\u00f3 fiscal del govern, o si m\u00e9s no, deixa menys millora que la que els defensors de l\u2019austeritat prometen. En ambd\u00f3s casos, la confian\u00e7a est\u00e0 minada, i una espiral descendent es posa en marxa.<\/p>\n<p>Realment necessitem un altre experiment cost\u00f3s amb les idees que han fracassat en repetides ocasions? No haur\u00edem de, per\u00f2 cada vegada sembla que anem a haver-ne de suportar una altra. Una fallida d&#8217;Europa o els EUA per tornar a un creixement robust seria dolent per a l&#8217;economia global. Una fallida en els dos seria un desastre &#8211; tot i que els principals pa\u00efsos dels mercats emergents han arribat a un creixement autosostingut. Desafortunadament, llevat que ments m\u00e9s s\u00e0vies prevalguin, aquesta \u00e9s la forma en qu\u00e8 el m\u00f3n es dirigeix.<\/p>\n<p><a href=\"http:\/\/www.social-europe.eu\/2011\/07\/the-ideological-crisis-of-western-capitalism\/?utm_source=feedburner&amp;utm_medium=feed&amp;utm_campaign=Feed%3A+SEJColumns+%28Social+Europe+Journal+%C2%BB+Columns%29\">Social Europe Journal<\/a><\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"<p>Nom\u00e9s fa uns anys, una poderosa ideologia &#8211; la creen\u00e7a en el mercat desregulat i lliure &#8211; va portar al m\u00f3n a la vora de la ru\u00efna. Fins i tot en el seu apogeu, des de principis de 1980 fins a l&#8217;any 2007, l&#8217;estil americ\u00e0 del capitalisme desregulat nom\u00e9s ha portat molt m\u00e9s benestar material &hellip;<\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":0,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[49,1],"tags":[],"class_list":["post-4487","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-mon","category-general"],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/4487","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/users\/1"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=4487"}],"version-history":[{"count":2,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/4487\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":4489,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/4487\/revisions\/4489"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=4487"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=4487"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=4487"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}