{"id":4487,"date":"2011-07-19T17:02:41","date_gmt":"2011-07-19T15:02:41","guid":{"rendered":"http:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/?p=4487"},"modified":"2011-07-19T17:02:41","modified_gmt":"2011-07-19T15:02:41","slug":"joseph-stiglitz-la-crisi-ideologica-del-capitalisme-occidental","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/joseph-stiglitz-la-crisi-ideologica-del-capitalisme-occidental\/","title":{"rendered":"Joseph Stiglitz: La crisi ideol\u00f2gica del capitalisme occidental"},"content":{"rendered":"

\"\"<\/a>Nom\u00e9s fa uns anys, una poderosa ideologia – la creen\u00e7a en el mercat desregulat i lliure – va portar al m\u00f3n a la vora de la ru\u00efna. Fins i tot en el seu apogeu, des de principis de 1980 fins a l’any 2007, l’estil americ\u00e0 del capitalisme desregulat nom\u00e9s ha portat molt m\u00e9s benestar material als m\u00e9s rics del pa\u00eds m\u00e9s ric del m\u00f3n. De fet, al llarg dels 30 anys d’ascens d’aquesta ideologia, la majoria dels nord-americans van veure com els seus ingressos disminu\u00efen o s\u2019estancaven any rere any.<\/p>\n

D’altra banda, el creixement del producte als Estats Units no era econ\u00f2micament sostenible. Amb tanta part de l\u2019ingr\u00e9s nacional dels EUA que anava a tan pocs, el creixement podria continuar nom\u00e9s a trav\u00e9s d\u2019un consum finan\u00e7at per una pila de muntatges de deute.<\/p>\n

Jo vaig ser un d’aquells que esperaven que, d’alguna manera, la crisi financera enseny\u00e9s als nord-americans (i a d\u2019altres) una lli\u00e7\u00f3 sobre la necessitat d’una major igualtat, una regulaci\u00f3 m\u00e9s forta, i un millor equilibri entre el mercat i el govern. Ai, que no ha estat el cas. Per contra, un ressorgiment de la dreta econ\u00f2mica, impulsada, com sempre, per la ideologia i els interessos espec\u00edfics, un cop m\u00e9s amena\u00e7a l’economia global – o si m\u00e9s no les economies d’Europa i Am\u00e8rica, on aquestes idees segueixen florint.<\/p>\n

Als EUA, aquest ressorgiment de la dreta, els partidaris de la que, evidentment, tracten de derogar les lleis b\u00e0siques de les matem\u00e0tiques i l’economia, amenacen amb provocar un col\u00b7lapse del deute nacional. Si el Congr\u00e9s mana que les despeses superin als ingressos, hi haur\u00e0 un d\u00e8ficit, i el d\u00e8ficit haur\u00e0 de ser finan\u00e7at. En comptes d’equilibrar acuradament els beneficis de cada programa de despesa p\u00fablica amb els costos d’augmentar els impostos per finan\u00e7ar els beneficis, la dreta est\u00e0 buscant utilitzar un topall – no permetre que el deute nacional incrementi les despeses for\u00e7a<\/em> que es limiten als impostos.<\/p>\n

Aix\u00f2 deixa oberta la q\u00fcesti\u00f3 de quines despeses s\u00f3n priorit\u00e0ries – i si les despeses per pagar interessos sobre el deute nacional no ho s\u00f3n, el col\u00b7lapse \u00e9s inevitable. D’altra banda, reduir les despeses ara, enmig d’una crisi permanent provocada per la ideologia de lliure mercat, inevitablement perllongaria la recessi\u00f3.<\/p>\n

Fa una d\u00e8cada, enmig d’un auge econ\u00f2mic, els EUA s’enfrontaven a un super\u00e0vit tan gran que amena\u00e7ava amb eliminar el deute nacional. La reducci\u00f3 d\u2019impostos fora de l’abast i les guerres, una important recessi\u00f3, i els creixents costos d’atenci\u00f3 de salut – impulsat en part pel comprom\u00eds de l’administraci\u00f3 de George W. Bush per donar a les companyies farmac\u00e8utiques la llibertat en la fixaci\u00f3 de preus, fins i tot amb els diners del govern en joc \u2013 va transformar r\u00e0pidament un enorme super\u00e0vit en un d\u00e8ficit r\u00e8cord en temps de pau.<\/p>\n

Els remeis per al d\u00e8ficit dels EUA es segueixen immediatament d’aquest diagn\u00f2stic: posar als Estats Units a treballar per estimular l’economia, acabar amb les guerres sense sentit, controlar els costos militars i de drogues, i augmentar els impostos, almenys als molt rics. Per\u00f2 la dreta no en vol saber res d’aix\u00f2, i en el seu lloc est\u00e0 pressionant perqu\u00e8 encara es redueixin m\u00e9s els impostos per les corporacions i els rics, juntament amb les retallades de despeses en inversions i la protecci\u00f3 social que posen el futur de l’economia dels EUA en perill i que es destrueixi el que queda del contracte social. Mentrestant, el sector financer dels EUA est\u00e0 pressionant dur per alliberar-se de les regulacions, de manera que pugui tornar a la seva desastrosament despreocupada, forma anterior.<\/p>\n

Per\u00f2 les coses s\u00f3n una mica millors a Europa. Mentre Gr\u00e8cia i d\u2019altres entren en crisis, la medicina du jour<\/em> \u00e9s simplement els paquets desgastats pel temps d’austeritat i privatitzaci\u00f3, que limitar\u00e0 a deixar als pa\u00efsos que els adopten m\u00e9s pobres i vulnerables. Aquesta medicina ha fallat a l’Est d’\u00c0sia, a Am\u00e8rica Llatina, i en altres llocs, i tamb\u00e9 produir\u00e0 un error a Europa. De fet, ja ha fracassat a Irlanda, Let\u00f2nia i Gr\u00e8cia.<\/p>\n

Hi ha una alternativa: una estrat\u00e8gia de creixement econ\u00f2mic amb el suport de la Uni\u00f3 Europea i el Fons Monetari Internacional. El creixement vindria al restaurar la confian\u00e7a de que Gr\u00e8cia pot pagar els seus deutes, la qual cosa faria que les taxes d’inter\u00e8s caiguessin i deixessin m\u00e9s espai fiscal per millorar encara m\u00e9s el creixement de les inversions. El creixement en si augmentaria els ingressos fiscals i reduiria la necessitat de les despeses socials, com ara les prestacions per atur. I la confian\u00e7a que aix\u00f2 generaria en portaria encara a m\u00e9s.<\/p>\n

Lamentablement, els mercats financers i els economistes de la dreta han vist el problema exactament al rev\u00e9s: ells creuen que l’austeritat produeix confian\u00e7a, i que la confian\u00e7a produeix el creixement. Per\u00f2 l’austeritat soscava el creixement, empitjora la situaci\u00f3 fiscal del govern, o si m\u00e9s no, deixa menys millora que la que els defensors de l\u2019austeritat prometen. En ambd\u00f3s casos, la confian\u00e7a est\u00e0 minada, i una espiral descendent es posa en marxa.<\/p>\n

Realment necessitem un altre experiment cost\u00f3s amb les idees que han fracassat en repetides ocasions? No haur\u00edem de, per\u00f2 cada vegada sembla que anem a haver-ne de suportar una altra. Una fallida d’Europa o els EUA per tornar a un creixement robust seria dolent per a l’economia global. Una fallida en els dos seria un desastre – tot i que els principals pa\u00efsos dels mercats emergents han arribat a un creixement autosostingut. Desafortunadament, llevat que ments m\u00e9s s\u00e0vies prevalguin, aquesta \u00e9s la forma en qu\u00e8 el m\u00f3n es dirigeix.<\/p>\n

Social Europe Journal<\/a><\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

Nom\u00e9s fa uns anys, una poderosa ideologia – la creen\u00e7a en el mercat desregulat i lliure – va portar al m\u00f3n a la vora de la ru\u00efna. Fins i tot en el seu apogeu, des de principis de 1980 fins a l’any 2007, l’estil americ\u00e0 del capitalisme desregulat nom\u00e9s ha portat molt m\u00e9s benestar material …<\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":0,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[49,1],"tags":[],"class_list":["post-4487","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-mon","category-general"],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/4487","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/users\/1"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=4487"}],"version-history":[{"count":2,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/4487\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":4489,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/4487\/revisions\/4489"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=4487"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=4487"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=4487"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}