{"id":447,"date":"2009-09-29T10:47:59","date_gmt":"2009-09-29T08:47:59","guid":{"rendered":"http:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/?p=447"},"modified":"2009-09-29T14:55:36","modified_gmt":"2009-09-29T12:55:36","slug":"massimo-dalema-lesquerra-europea-ha-de-construir-un-nou-missatge-que-suposi-una-ruptura","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/massimo-dalema-lesquerra-europea-ha-de-construir-un-nou-missatge-que-suposi-una-ruptura\/","title":{"rendered":"Massimo D’Alema: L’esquerra europea ha de construir un nou missatge que suposi una ruptura"},"content":{"rendered":"

\"alema\"<\/a>Diuen que a It\u00e0lia no hi ha complot pol\u00edtic en el que no hi estigui ficat, que \u00e9s tan poder\u00f3s que fins i tot es veu embolicat en les conspiracions de la centredreta. Pot ser. Per\u00f2 la veritat \u00e9s que en les dist\u00e0ncies curtes el comte Max, com l’anomenen els seus detractors en al\u00b7lusi\u00f3 a la seva proverbial capacitat per dominar des de les ombres l’escena pol\u00edtica, \u00e9s un tipus agradable i fins i tot simp\u00e0tic.\u00a0<\/p>\n

Del que no hi ha dubte \u00e9s que aquest home amant tant de la vela com de la filosofia, enemic ac\u00e8rrim de Berlusconi i pare de 15 llibres \u00e9s un dels pesos pesants de la pol\u00edtica italiana. La prova \u00e9s que \u00e9s l’\u00fanic membre del ja extint Partit Comunista Itali\u00e0 que ha aconseguit arribar a primer ministre del pa\u00eds transalp\u00ed. Encara que, tot s’ha de dir, no ho va aconseguir a trav\u00e9s de les urnes sin\u00f3 mitjan\u00e7ant un pacte parlamentari.<\/p>\n

Actualment \u00e9s un dels referents de l’oposici\u00f3 de centreesquerra, a m\u00e9s de vicepresident de la Internacional Socialista. I la setmana que ve estar\u00e0 a Madrid per participar en un congr\u00e9s de dos dies organitzat per la Fundaci\u00f3n Ideas (promoguda pel PSOE) en el qual debatran q\u00fcestions com la crisi econ\u00f2mica, el canvi clim\u00e0tic, el terrorisme … I en el que, sense dubte, es parlar\u00e0 sobre la situaci\u00f3 de l’esquerra.\u00a0<\/p>\n

Pregunta .- De Gran Bretanya a Fran\u00e7a, passant per It\u00e0lia, Portugal i Alemanya – on tot indica que els socialdem\u00f2crates patiran en les eleccions de dem\u00e0 diumenge una colossal patacada-, l’esquerra europea est\u00e0 en crisi, a qu\u00e8 que \u00e9s degut?\u00a0
\n<\/strong>
\nResposta .- \u00c9s una paradoxa perqu\u00e8 la crisi internacional, que no \u00e9s nom\u00e9s financera i econ\u00f2mica, sin\u00f3 tamb\u00e9 pol\u00edtica, \u00e9s la crisi de la globalitzaci\u00f3 neoliberal. La crisi ha provocat un gir a l’esquerra a tot el m\u00f3n. Mai com fins ara han estat tants els pa\u00efsos governats pel centreesquerra, des dels Estats Units fins al Jap\u00f3 (on l’esquerra governa despr\u00e9s de 54 anys), passant per Brasil, Sud-\u00e0frica, \u00cdndia … El v\u00e8rtex mundial \u00e9s una mena d’internacional progressista …\u00a0<\/p>\n

P. – A excepci\u00f3 d’Europa.\u00a0
\n<\/strong>
\nR. – S\u00ed Es tracta, com li deia, d’un fenomen paradoxal. Perqu\u00e8 la vella Europa ha estat el bressol dels valors de l’esquerra i \u00e9s a on mira Obama quan, per exemple, parla de reforma sanit\u00e0ria. I, tanmateix, a la vella Europa la socialdemocr\u00e0cia sembla esgotada. Perqu\u00e8 no hi ha dubte que en la majoria de pa\u00efsos europeus estan sorgint amb energia les forces conservadores, les forces d’una nova dreta.\u00a0<\/p>\n

P. – Nova, diu vost\u00e8?<\/strong>\u00a0<\/p>\n

R. – S\u00ed, nova. La dreta que est\u00e0 traient profit de la crisi no \u00e9s la dreta neoliberal, sin\u00f3 una dreta m\u00e9s aviat nacionalista, localista, tipus Lliga Nord a It\u00e0lia. \u00c9s una dreta populista, identit\u00e0ria, una dreta que respon a les inseguretats i pors dels europeus. Per\u00f2 crec tamb\u00e9 que les dificultats dels progressistes a Europa s\u00f3n una senyal de l’envelliment del continent, que es troba espantat i amb un predomini de la por sobre l’esperan\u00e7a. No \u00e9s casualitat que sigui en els pa\u00efsos m\u00e9s joves on prevalen els progressistes. Els qui hi viuen, ahir estaven pitjor, avui estan una mica millor i tenen confian\u00e7a en que dem\u00e0 encara estaran millor. Els europeus, en canvi, han viscut la globalitzaci\u00f3 com una p\u00e8rdua dels seus privilegis: aquesta \u00e9s la primera generaci\u00f3 d’europeus que creix en la convicci\u00f3 que est\u00e0 pitjor que els seus pares.\u00a0<\/p>\n

P. – Quin paper creu que est\u00e0 jugant la immigraci\u00f3 en aquest sentit?<\/strong>\u00a0<\/p>\n

R. – Quan una societat viu espantada i sense esperan\u00e7a, dominen les pors: la por a la compet\u00e8ncia asi\u00e0tica, a la immigraci\u00f3, perqu\u00e8 els immigrants s\u00f3n una mena d’avan\u00e7ada de l’ex\u00e8rcit enemic, l’islam … I aquestes pors troben una resposta en la dreta, mentre que l’internacionalisme de tradici\u00f3 socialista apareix com una resposta feble. La dreta en canvi d\u00f3na una resposta forta no nom\u00e9s en el sentit de les pol\u00edtiques -que per a mi resulten in\u00fatils-, sin\u00f3 en el sentit ideol\u00f2gic. La dreta evoca sentiments profunds: la terra, la sang, la religi\u00f3 … S\u00f3n missatges molt forts que, davant de la inseguretat, la precarietat i la por al futur, tenen gran calat.<\/p>\n

P. – Quin el principal error que ha com\u00e8s l’esquerra?\u00a0<\/strong><\/p>\n

R. – L’esquerra, en el fons, \u00e9s v\u00edctima de la caiguda de les grans narracions. Nosaltres som la generaci\u00f3 de l’esquerra que va viure l’enfonsament del comunisme i la crisi de la socialdemocr\u00e0cia, i que des de llavors s’ha anat desposseint de les grans ideologies, de les utopies que van tenir conseq\u00fc\u00e8ncies dram\u00e0tiques. \u00c9s una generaci\u00f3 desencantada que es va replegar al pragmatisme. I aix\u00f2 ara no funciona: en l’era globalitzada nom\u00e9s qui t\u00e9 una gran for\u00e7a ideol\u00f2gica pot arribar a la gent.\u00a0<\/p>\n

P. – Quin seria l’exemple a seguir?\u00a0<\/strong><\/p>\n

R. – No crec en els exemples a seguir. S’ha de mirar el m\u00f3n, a les forces progressistes que avui s\u00f3n protagonistes d’una nova era pol\u00edtica. Cal ser menys euroc\u00e8ntric. Tamb\u00e9 s’ha de col\u2022laborar intensament amb altres forces, sortint del recinte ideol\u00f2gic. Jo s\u00f3c vicepresident de la Internacional Socialista (IS), per\u00f2 em pregunto quin sentit t\u00e9 la IS quan cap de tots els governs progressistes que hi ha al m\u00f3n \u00e9s socialista. L’esquerra ha de crear una nova simbologia, un nou l\u00e8xic. Ha arribat el moment de construir una esquerra nova.\u00a0<\/p>\n

P. – Per\u00f2 per qu\u00e8 Obama o Lula guanyen les eleccions mentre la socialdemocr\u00e0cia europea est\u00e0 en dificultats?\u00a0<\/strong><\/p>\n

R. – Perqu\u00e8 s\u00f3n portadors d’un missatge diferent respecte a l’ideal socialdem\u00f2crata. El problema \u00e9s que per construir una identitat forta cal una nova narraci\u00f3, que dirien els fil\u00f2sofs. I la narraci\u00f3 socialdem\u00f2crata est\u00e0 confinada a una \u00e8poca que ja va passar i a una societat que ja no existeix. No obstant aix\u00f2, la narraci\u00f3 dels dem\u00f2crates nord-americans fa refer\u00e8ncia a la comunitat, es nodreix de valors religiosos, s’alimenta d’una esperan\u00e7a que no es fonamenta sobre la centralitat del treball. L’esquerra a Europa ha de crear un nou missatge que, naturalment, contingui el substrat de l’experi\u00e8ncia socialdem\u00f2crata per\u00f2 que, des del punt de vista cultural i ling\u00fc\u00edstic, suposi una ruptura amb tot l’anterior.\u00a0<\/p>\n

P. – Doncs en el Partit Dem\u00f2crata (PD) no semblen haver sabut aplicar aquesta recepta, vist que fa un any i mig van perdre les eleccions davant Silvio Berlusconi i que els sondejos els donen molt per sota del centre-dreta …<\/strong><\/p>\n

R. – El PD \u00e9s justament l’intent de sortir endavant. L’error que hem com\u00e8s durant aquest \u00faltim any i mig \u00e9s pensar que aquesta nova esquerra havia de ser postidentitaria, i un partit postidentitari no guanya les eleccions. El problema \u00e9s el contrari: construir una nova identitat de centreesquerra. No \u00e9s casualitat que la nostra for\u00e7a es concentri en els sectors m\u00e9s polititzats, m\u00e9s cultes. Mentre que l’electorat m\u00e9s profund, el que necessita un reclam ut\u00f2pic, vota a la dreta. Si votessin nom\u00e9s els lectors de diaris, els que saben idiomes i coneixen el m\u00f3n, guanyar\u00edem les eleccions.<\/p>\n

P. – No \u00e9s aix\u00ed, i el resultat \u00e9s que qui governa a It\u00e0lia \u00e9s la dreta …\u00a0
\n<\/strong>
\nR. – I \u00e9s un desastre total. No obstant aix\u00f2, i malgrat que Berlusconi ha dominat els \u00faltims 15 anys d’hist\u00f2ria italiana, de la seva hegemonia cultural (o m\u00e9s aviat acultural), de l’enorme influ\u00e8ncia que ha exercit en els italians a trav\u00e9s del seu imperi medi\u00e0tic, nom\u00e9s ha governat durant set o vuit anys. Per qu\u00e8? Per que, tot i l\u2019hegemonia, \u00e9s tan desastr\u00f3s quan governa que despr\u00e9s la gent no el vota.\u00a0<\/p>\n

P. – Per\u00f2 el que crida l’atenci\u00f3 \u00e9s que l’esquerra italiana no sigui capa\u00e7 de derrotar un personatge com Berlusconi, assetjat pels problemes judicials, en etern conflicte d’interessos, envoltat d’esc\u00e0ndols i desprestigiat fora del pa\u00eds …<\/strong>\u00a0<\/p>\n

R. – Berlusconi t\u00e9 un avantatge enorme pel que fa als altres partits conservadors. En quina part del m\u00f3n hi ha un partit conservador que controla tots els mitjans d’informaci\u00f3 i que disposa de la major riquesa financera del pa\u00eds? \u00c9s una lluita desigual. \u00c9s cert que Berlusconi \u00e9s especialment impresentable a ulls de l’opini\u00f3 p\u00fablica internacional. Per\u00f2 l’opini\u00f3 p\u00fablica internacional llegeix els diaris internacionals, mentre que l’opini\u00f3 p\u00fablica italiana veu la televisi\u00f3 italiana, viu en una bombolla medi\u00e0tica. A It\u00e0lia el debat pol\u00edtic est\u00e0 alterat pel control que Berlusconi t\u00e9 sobre gran part de la informaci\u00f3, pel condicionament que exerceix sobre els mitjans que no posseeix i per la guerra despietada que mant\u00e9 contra les poques veus lliures.<\/p>\n

P. – Els recents esc\u00e0ndols er\u00f2tico-festius no semblen haver afectat molt a Il Cavaliere. La seva popularitat ha baixat al 45%, per\u00f2 segueix sent molt alta …\u00a0
\n<\/strong>
\nR. – \u00c9s evident que cap altre cap de Govern hagu\u00e9s pogut resistir al poder en semblants condicions. Potser en el Tercer M\u00f3n, per\u00f2 per descomptat a Europa no. Per qu\u00e8 resisteix Berlusconi? Perqu\u00e8 a It\u00e0lia falten dues condicions que normalment hi ha a la resta del m\u00f3n: la primera \u00e9s una informaci\u00f3 lliure. En qualsevol lloc del m\u00f3n els mitjans de comunicaci\u00f3 haurien pressionat a Berlusconi fins obligar-lo a dimitir, mentre que a It\u00e0lia, i llevat d’excepcions, no est\u00e0 sota pressi\u00f3. I en segon lloc, en qualsevol part del m\u00f3n un l\u00edder en les condicions de Berlusconi hagu\u00e9s estat substitu\u00eft pel seu propi partit.\u00a0<\/p>\n

P. – Creu que aix\u00f2 hagu\u00e9s passat aix\u00ed a Espanya?<\/strong>\u00a0<\/p>\n

R. – Si. Si el cap dels socialistes o dels populars espanyols hagu\u00e9s estat descobert en una situaci\u00f3 compromesa, el seu partit l’hagu\u00e9s substitu\u00eft. Per\u00f2 Berlusconi \u00e9s ali\u00e8 a tot aix\u00f2, perqu\u00e8 \u00e9s l’amo del seu partit. La veritable anomalia italiana \u00e9s que no hi ha partits conservadors, sin\u00f3 una formaci\u00f3 personal sense cap poder, perqu\u00e8 nom\u00e9s Berlusconi t\u00e9 el poder. Berlusconi ha perdut les eleccions dues vegades. On hi ha a Europa un l\u00edder que hagi sobreviscut a dues derrotes pol\u00edtiques? No hi ha.\u00a0<\/p>\n

P. – Creu que l’esc\u00e0ndol de recent de les festes i les noies pot significar el seu final en pol\u00edtica?<\/strong>\u00a0<\/p>\n

R. – Berlusconi comen\u00e7a a acostar-se a la fi, per\u00f2 per una barreja de coses: per l’esc\u00e0ndol, s\u00ed, per\u00f2 tamb\u00e9 per la clamorosa incapacitat del Govern de fer front als problemes del pa\u00eds.\u00a0<\/p>\n

P. – Alguns sostenen que els recents esc\u00e0ndols er\u00f2tico-festius de Berlusconi s\u00f3n assumptes de la seva vida privada. Vost\u00e8 qu\u00e8 opina?<\/strong>\u00a0<\/p>\n

R. – \u00c9s evident que s\u00f3n assumptes que tenen una vessant p\u00fablica. Hi ha comportaments privats que no s\u00f3n compatibles amb rols p\u00fablics.\u00a0<\/p>\n

P. – I per qu\u00e8 el PD no den\u00fancia amb veu m\u00e9s alta i clamorosa tot l’esc\u00e0ndol de les Velina?<\/strong>\u00a0<\/p>\n

R. – \u00c9s comprom\u00e8s posar-se parlar de Velina amb els greus problemes que t\u00e9 It\u00e0lia.\u00a0<\/p>\n

El Mundo<\/a><\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

Diuen que a It\u00e0lia no hi ha complot pol\u00edtic en el que no hi estigui ficat, que \u00e9s tan poder\u00f3s que fins i tot es veu embolicat en les conspiracions de la centredreta. Pot ser. Per\u00f2 la veritat \u00e9s que en les dist\u00e0ncies curtes el comte Max, com l’anomenen els seus detractors en al\u00b7lusi\u00f3 a …<\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":0,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[7,16,1],"tags":[],"class_list":["post-447","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-espaisocialista","category-europa","category-general"],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/447","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/users\/1"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=447"}],"version-history":[{"count":4,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/447\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":450,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/447\/revisions\/450"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=447"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=447"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=447"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}