{"id":4431,"date":"2011-07-15T10:48:50","date_gmt":"2011-07-15T08:48:50","guid":{"rendered":"http:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/?p=4431"},"modified":"2011-07-15T10:48:50","modified_gmt":"2011-07-15T08:48:50","slug":"nicolas-sartorius-que-li-passa-a-lesquerra","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/nicolas-sartorius-que-li-passa-a-lesquerra\/","title":{"rendered":"Nicol\u00e1s Sartorius: Qu\u00e8 li passa a l’esquerra?"},"content":{"rendered":"

\"\"<\/a>El problema de la socialdemocr\u00e0cia no \u00e9s electoral, \u00e9s de fons. Hauria d’apostar per eixamplar la democr\u00e0cia, pel control pol\u00edtic de les finances i per sostenir l’Estat de benestar amb impostos als m\u00e9s benestants.<\/p>\n

U. <\/strong> Molta gent es pregunta on \u00e9s l’esquerra en un moment en qu\u00e8 les pol\u00edtiques i els vots volen cap a la dreta mentre les persones s’indignen des de l’esquerra. La gran crisi l’han provocat poders financers, governs permissius i institucions cegues, per\u00f2 l’estan pagant els sectors populars, mentre els partits d’esquerra pateixen derrota rere derrota. A la UE-27 nom\u00e9s queden cinc governs progressistes d’incert futur. \u00c9s veritat que tamb\u00e9 els partits de centre-dreta que governen pateixen derrotes – de moment parcials – com a Alemanya i It\u00e0lia, per\u00f2 aix\u00f2 no pot servir de justificaci\u00f3 que paralitzi els canvis necessaris en el camp progressista. Perqu\u00e8 el problema de l’esquerra europea no \u00e9s nom\u00e9s electoral, la q\u00fcesti\u00f3 de fons \u00e9s de projecte, de discurs davant la nova \u00e8poca i els nous reptes. Aix\u00ed com l’enfonsament de la URSS va deixar sense relat cre\u00efble a la l\u00ednia comunista de l’esquerra europea, ara la globalitzaci\u00f3, la societat cibern\u00e8tica i les limitacions de l’Estat-naci\u00f3 est\u00e0 posant en escac a la l\u00ednia socialdem\u00f2crata.<\/p>\n

Per qu\u00e8 aquestes dificultats, no tant electorals, sin\u00f3 de projecte de societat? Al meu entendre, perqu\u00e8 la socialdemocr\u00e0cia -com tot- \u00e9s un producte de la hist\u00f2ria, sorgeix en el context de la industrialitzaci\u00f3, de l’Estat naci\u00f3 i del desenvolupament d’Europa. En canvi, ara vivim en el context de la societat cibern\u00e8tica, de la globalitzaci\u00f3, dels grans conjunts regionals, entre ells la UE. I quan parlo de crisi de l’esquerra em refereixo a Europa perqu\u00e8 les manifestacions d’una “altra esquerra” gaudeixen de millor salut, ja sigui el Brasil de Lula<\/strong>–Roussef<\/strong>, els Estats Units d’Obama<\/strong> o la Sud-\u00e0frica de Mandela<\/strong>.<\/p>\n

Dos<\/strong>. A Europa, la manca des de l’esquerra d’un projecte com\u00fa sobre la globalitzaci\u00f3 – que \u00e9s tant com dir sobre el futur de la humanitat – parteix\u00a0 d’una insufici\u00e8ncia pr\u00e8via que consisteix en la inexist\u00e8ncia d’una visi\u00f3 compartida sobre la construcci\u00f3 europea. Segueix prevalent un suposat “inter\u00e8s nacional” en assumptes que han deixat fa temps de ser “nacionals”. Aix\u00f2 t\u00e9 profundes arrels en el vell continent: la I Guerra Mundial i el trencament de l’esquerra, les difer\u00e8ncies davant la descolonitzaci\u00f3, els xocs durant la guerra freda i, m\u00e9s properes en el temps, les diverg\u00e8ncies davant els refer\u00e8ndums sobre la Constituci\u00f3 europea, la guerra de l’Iraq, etc\u00e8tera. Difer\u00e8ncies que s’accentuen segons que els partits en q\u00fcesti\u00f3 estiguin en el poder o a l’oposici\u00f3. \u00c9s un fenomen que t\u00e9 certa l\u00f2gica, perqu\u00e8 davant un proc\u00e9s en construcci\u00f3, com \u00e9s el de la UE, la contradicci\u00f3 no \u00e9s sempre entre dreta i esquerra sin\u00f3, de vegades, entre europeistes i euroesc\u00e8ptics. El que passa \u00e9s que, a partir del Tractat de Lisboa i davant la crisi actual, ja no es tracta de discutir sobre aspectes “institucionals” sin\u00f3 sobre continguts econ\u00f2mics i socials, sobre pol\u00edtiques per sortir de la crisi;\u00a0 i aqu\u00ed hauria de prevaler la dial\u00e8ctica dreta – esquerra si no fos perqu\u00e8 est\u00e0 ofegada per la l\u00f2gica de ferro dels poders econ\u00f2mics i dels interessos dels Estats nacionals m\u00e9s forts.<\/p>\n

Tres<\/strong>. T\u00e9 el seu sentit que amb la mundialitzaci\u00f3 del capital, les mancances de l’Estat naci\u00f3 hagin quedat a la intemp\u00e8rie i la crisi dels poders pol\u00edtics democr\u00e0tics s’ hagi fet visible. La democr\u00e0cia representativa \u00e9s una realitat que sorgeix en un determinat espai geogr\u00e0fic, en un concret estadi d’evoluci\u00f3 de la ci\u00e8ncia i la tecnologia i, en conseq\u00fc\u00e8ncia, amb una determinada relaci\u00f3 entre economia i pol\u00edtica, entre representants i representats. Per\u00f2 quan l’espai ja no \u00e9s la naci\u00f3 sin\u00f3 el global, quan el nivell de “les forces productives” ja no se situa en l’industrial-vertical sin\u00f3 en el cibern\u00e8tic-horitzontal, els instruments que hem utilitzat fins ara cal millorar-los o quedaran obsolets.<\/p>\n

La gran crisi que va esclatar el 2008 ha posat en carn viva les noves contradiccions. D’una banda, les finances mundials -els mercats- condicionen les pol\u00edtiques dels governs al marge del que desitgin o votin els ciutadans, amb el conseg\u00fcent deteriorament de la democr\u00e0cia. \u00c9s un control financer que s’accentua quan els Estats s’endeuten fins al coll com a conseq\u00fc\u00e8ncia de la seva intencionada laxitud fiscal i els importants d\u00e8ficits-deutes contrets per fer front als desgavells d’un sistema financer descontrolat, aix\u00ed com el pagament de les copioses factures que tota crisi arrossega, entre d’altres les dels propis bancs. I aquest poder dels mercats-creditors s’imposa davant governs d’esquerra o de dreta, ja que tot creditor vol garantir el pagament del deute i nom\u00e9s segueix prestant, a interessos assumibles, si l’Estat deutor fa pol\u00edtiques d’ “ajust”, \u00e9s a dir , treu els diners als ciutadans – en pensions, sous, salaris, IVA, privatitzacions, menys inversions p\u00fabliques, etc\u00e8tera – per pagar-los a ells. L’examen rigor\u00f3s d’aquesta pol\u00edtica d’ “austeritat”\u00a0 es confia a uns tribunals examinadors (firmes de r\u00e0ting<\/em>) que pertanyen a empreses multinacionals – s\u00f3n jutge i par t- i\u00a0 cada vegada que baixen la nota a un dels Estats, li treuen el fetge i mig rony\u00f3. Aix\u00ed funciona el tinglado.<\/p>\n

Quatre<\/strong>. Aix\u00ed es va esquarterant la democr\u00e0cia, que queda feta un nyap, i es provoca un\u00a0 cabreig c\u00f2smic en el personal que ho pateix. Ara b\u00e9, les tecnologies no nom\u00e9s han globalitzat les finances i les mercaderies sin\u00f3 tamb\u00e9 la comunicaci\u00f3 instant\u00e0nia entre les persones a trav\u00e9s d’Internet i altres artefactes cada vegada m\u00e9s sofisticats. Di\u00e0leg no nom\u00e9s instantani sin\u00f3 sobretot horitzontal, sense intermediaris i de dif\u00edcil control, el que ha introdu\u00eft un nou element en les contradiccions contempor\u00e0nies que les explosions d’indignaci\u00f3, incloent Espanya, han posat de manifest. Han mostrat que amb els instruments que proporciona l’actual tecnologia, la democr\u00e0cia representativa pot ser eixamplada, ja que permet introduir noves vies de participaci\u00f3 i control. No es tracta de prescindir dels partits o els parlaments, ja que aix\u00f2 seria la dictadura. Per\u00f2 he defensat, des de fa molt, amb poc \u00e8xit, que els partits han de obrir-se als ciutadans, convertir-se en partits dels ciutadans i no nom\u00e9s dels afiliats. La consulta i el debat entre elegits i ciutadania ha de ser cont\u00ednua i s’han de donar facilitats perqu\u00e8, davant determinats temes de transcend\u00e8ncia, els ciutadans puguin ratificar de manera vinculant.<\/p>\n

Cinc<\/strong>. El repte per l’esquerra \u00e9s aquest, doncs les seves dificultats sempre van unides al desgast de la democr\u00e0cia. El seu dest\u00ed \u00e9s transformar la realitat i no limitar-se a administrar el que hi ha. I canviar la situaci\u00f3 avui \u00e9s enfrontar-se a tres grans reptes que nom\u00e9s s\u00f3n assolibles amb l’eixamplament de la democr\u00e0cia.<\/p>\n

El primer, dirigir des de la pol\u00edtica, la democr\u00e0cia i l’inter\u00e8s p\u00fablic el proc\u00e9s de globalitzaci\u00f3, el que suposa afrontar la q\u00fcesti\u00f3 del poder financer. Aquest ha adquirit tal volum i domini que ha de respondre a l’inter\u00e8s general per mitj\u00e0 d’un model “p\u00fablic-privat” i no nom\u00e9s privat com ara. Perqu\u00e8 el dest\u00ed dels bancs no afecta nom\u00e9s als accionistes sin\u00f3 a la ciutadania en conjunt.<\/p>\n

En segon lloc, no \u00e9s realista pretendre sostenir l’Estat de benestar – conquesta irrenunciable – amb l’actual fiscalitat. Un sistema impositiu suficient i just \u00e9s la base de qualsevol pol\u00edtica progressista. No hi ha redistribuci\u00f3 que valgui sense augmentar els impostos als m\u00e9s benestants, a les grans fortunes i capitals, sense gravar les transaccions financeres internacionals, combatre l’evasi\u00f3 fiscal, els paradisos fiscals, l’economia submergida. La disjuntiva \u00e9s o major capacitat fiscal o retallada de despeses socials i inversi\u00f3 per reduir deute, que \u00e9s el que s’est\u00e0 fent. Mentre els Estats estiguin endeutats dependran dels creditors i aquests imposaran pol\u00edtiques antisocials.<\/p>\n

Finalment, convindria perfeccionar l’actual democr\u00e0cia amb nous instruments de participaci\u00f3. Amplis sectors de la societat, en especial els joves, estan immersos en una altra l\u00f2gica, amb altres codis, digitals i horitzontals, que circulen per \u00e0mbits diferents. O aconseguim inserir aquestes noves realitats en la democr\u00e0cia existent, facilitant el di\u00e0leg i la participaci\u00f3 que les noves tecnologies permeten, o aquesta s’anir\u00e0 pansint.<\/p>\n

En conclusi\u00f3, l’esquerra hauria d’apostar per eixamplar la democr\u00e0cia, per el control de les finances per la pol\u00edtica i perqu\u00e8 els benestants paguin m\u00e9s impostos per sostenir l’Estat de benestar.<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

El problema de la socialdemocr\u00e0cia no \u00e9s electoral, \u00e9s de fons. Hauria d’apostar per eixamplar la democr\u00e0cia, pel control pol\u00edtic de les finances i per sostenir l’Estat de benestar amb impostos als m\u00e9s benestants. U. Molta gent es pregunta on \u00e9s l’esquerra en un moment en qu\u00e8 les pol\u00edtiques i els vots volen cap a …<\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":0,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[72,7,16,1],"tags":[],"class_list":["post-4431","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-economia","category-espaisocialista","category-europa","category-general"],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/4431","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/users\/1"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=4431"}],"version-history":[{"count":6,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/4431\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":4438,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/4431\/revisions\/4438"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=4431"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=4431"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=4431"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}