{"id":4372,"date":"2011-07-08T09:35:21","date_gmt":"2011-07-08T07:35:21","guid":{"rendered":"http:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/?p=4372"},"modified":"2011-07-08T09:35:21","modified_gmt":"2011-07-08T07:35:21","slug":"merce-ibarz-una-joia-a-sant-andreu","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/merce-ibarz-una-joia-a-sant-andreu\/","title":{"rendered":"Merc\u00e8 Ibarz: Una joia a Sant Andreu"},"content":{"rendered":"

\"\"<\/a>Miquel Casablancas<\/strong> va ser un dels fundadors del Moviment Socialista de Catalunya, creat a l’exili i a l’interior, el 1945, per gent que no dubtaven de la seva identitat pol\u00edtica i tenien, en canvi, molt presents les dures lli\u00e7ons de la seva divisi\u00f3 i de la derrota de la Guerra Civil. Reunia a homes del POUM<\/strong>, d’ERC<\/strong>, de la CNT<\/strong> i a socialistes disconformes amb el comunisme estalinista adoptat pel PSUC<\/strong>. L’obrer Casablancas<\/strong> va morir fa 30 anys, per\u00f2 no t\u00e9 encara p\u00e0gina pr\u00f2pia en aquesta Wikipedia que ha aconseguit que els seus buits tamb\u00e9 siguin font d’informaci\u00f3. La que s\u00ed recorda l’obrer Casablancas<\/strong> \u00e9s una joia cultural del districte barcelon\u00ed de Sant Andreu, el premi d’arts pl\u00e0stiques que des de fa 30 anys porta el seu nom.<\/p>\n

El Casablancas surt barat\u00edssim, a molta dist\u00e0ncia d’aquesta xifra m\u00e0gica que la setmana passada va saltar als titulars i \u00e9s la mateixa que ha costat netejar la pla\u00e7a de Catalunya despr\u00e9s de l’acampada i la que el Govern espanyol s’ha gastat (dues vegades) a canviar els senyals dels l\u00edmits de velocitat. Per molt menys, el premi Casablancas fa la seva feina any rere any i reuneix una col\u00b7lecci\u00f3 p\u00fablica d’art contemporani. Quan Casablancas<\/strong> va morir el 1981, any significatiu en tantes coses, va comen\u00e7ar el seu recorregut. Un altre obrer i l\u00edder hist\u00f2ric del PSC<\/strong> barcelon\u00ed, a Josep Moratalla<\/strong>, regidor llavors del districte, va aconseguir despr\u00e9s que el premi, destinat a pintors aficionats, pass\u00e9s al districte. Aquest home \u00e9s el rostre en si mateix d\u2019un mapa de la hist\u00f2ria del segle XX, presideix cada any la cerim\u00f2nia de proclamaci\u00f3. \u00c9s un premi destinat ni m\u00e9s ni menys que a l’art contemporani, aquestes pr\u00e0ctiques art\u00edstiques radicalment relacionades amb els indicis de la veritat que, sovint, s\u00f3n acusades d’incomprensibles. La veritat, en l\u2019art com en tot, \u00e9s dura de pelar. Per\u00f2 nom\u00e9s als artistes, curiosament, se’ls exigeix \u200b\u200bm\u00e9s que l’exposin amb senzillesa. Josep Moratalla<\/strong>, amb la seva cara de p\u00f2quer hist\u00f2ric que ha vist de tot, sembla disposat a seguir apostant per la veritat de l’art.<\/p>\n

Em vaig fixar en ell una llarga estona en el lliurament dels premis d\u2019aquest any, que han recaigut en Gabriel Steegmann <\/strong>i Tamara Kuselmann<\/strong>, un brasiler i una argentina establerts a Barcelona. Est\u00e0vem en els extraordinaris espais de l’antiga Fabra & Coats, que han de ser destinats a tallers de creaci\u00f3. Josep Moratalla<\/strong> no va dubtar ni un moment a proclamar la necessitat del premi Miquel Casablancas, pel record del seu amic i pel que el concurs ha generat en l’\u00e0mbit de l’art contemporani espanyol. Els dos poetes d’Edicions Vinoamargo anaven dient els seus versos i el senyor Moratalla<\/strong> assentia. A la sala del costat, es mostraven, nom\u00e9s aquell dia, els projectes finalistes dels m\u00e9s de 300 presentats. Al voltant del vell socialista, l’escena art\u00edstica barcelonina jove tamb\u00e9 assentia. Una mica estrany de veure, el passat i el present units en una certa veritat.<\/p>\n

Davant aquest canvi de cicle pol\u00edtic, potser no \u00e9s oci\u00f3s assenyalar el que funciona. Aix\u00f2 de Sant Andreu \u00e9s important. Dels seus moltes fases, les m\u00e9s sensibles s\u00f3n les recents. El 2000, l’artista Francesc Ruiz <\/strong>i la gestora cultural Esther Doblas<\/strong> refundar una convocat\u00f2ria que havia quedat r\u00e0ncia i la van centrar en l’art jove. En Manuel Borja-Vilell<\/strong>, llavors director del Macba, que gaireb\u00e9 mai surt per anar a inauguracions, es va despla\u00e7ar a Sant Andreu el 2003 i una de les obres guanyadores, Acciones en casa,<\/em> de David Bestu\u00e9<\/strong> i Marc Vives<\/strong>, es troba avui en la col\u00b7lecci\u00f3 del Reina Sofia. Tamb\u00e9 aquell any es va posar en marxa el programa Pinotxo, pel qual uns pisos buits del districte van ser destinats a resid\u00e8ncia d’artistes i gr\u00e0cies al qual, el 2010, per nom\u00e9s 7.000 euros, s’han produ\u00eft tres projectes. Aix\u00ed, el premi Miquel Casablancas \u00e9s avui una iniciativa imprescindible per descobrir nous talents.<\/p>\n

El 2008 es van fer c\u00e0rrec del premi David Armengol<\/strong>, Amanda Cuesta<\/strong> i Jordi Pi<\/strong>, que han aconseguit donar m\u00e9s visibilitat encara al concurs i a la seva cada vegada major envergadura entre els joves artistes, en presentar als guanyadors de cada any amb una festa, austera i efica\u00e7, als locals de l’antiga Fabra & Coats.<\/p>\n

Cal confiar que el nou equip de l’Icub s’adoni que la ciutat t\u00e9 a Sant Andreu una joia que no ha de desatendre, sin\u00f3, al contrari, potenciar. El premi Miquel Casablancas demana i a de mirar cap a fora i establir xarxes internacionals, ara que ha aconseguit fer-se un lloc indiscutit aqu\u00ed.<\/p>\n

El Pa\u00eds<\/a><\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

Miquel Casablancas va ser un dels fundadors del Moviment Socialista de Catalunya, creat a l’exili i a l’interior, el 1945, per gent que no dubtaven de la seva identitat pol\u00edtica i tenien, en canvi, molt presents les dures lli\u00e7ons de la seva divisi\u00f3 i de la derrota de la Guerra Civil. Reunia a homes del …<\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":0,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[18],"tags":[],"class_list":["post-4372","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-cultura"],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/4372","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/users\/1"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=4372"}],"version-history":[{"count":1,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/4372\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":4374,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/4372\/revisions\/4374"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=4372"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=4372"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=4372"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}