{"id":4343,"date":"2011-07-04T22:14:15","date_gmt":"2011-07-04T20:14:15","guid":{"rendered":"http:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/?p=4343"},"modified":"2011-07-04T22:14:15","modified_gmt":"2011-07-04T20:14:15","slug":"giuliano-amato-i-enrique-baron-un-%e2%80%98new-deal%e2%80%99-per-a-europa","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/giuliano-amato-i-enrique-baron-un-%e2%80%98new-deal%e2%80%99-per-a-europa\/","title":{"rendered":"Giuliano Amato i Enrique Bar\u00f3n: Un \u2018new deal\u2019 per a Europa"},"content":{"rendered":"<p><a class=\"highslide\" onclick=\"return vz.expand(this)\" href=\"http:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-content\/uploads\/2011\/07\/banderaeuropa.jpg\"><img loading=\"lazy\" decoding=\"async\" class=\"alignleft size-medium wp-image-4338\" title=\"Flag of European Union\" src=\"http:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-content\/uploads\/2011\/07\/banderaeuropa-300x240.jpg\" alt=\"\" width=\"300\" height=\"240\" srcset=\"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-content\/uploads\/2011\/07\/banderaeuropa-300x240.jpg 300w, https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-content\/uploads\/2011\/07\/banderaeuropa-1024x819.jpg 1024w, https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-content\/uploads\/2011\/07\/banderaeuropa.jpg 1280w\" sizes=\"auto, (max-width: 300px) 100vw, 300px\" \/><\/a>A <strong>Europa<\/strong> s&#8217;est\u00e0 lliurant una guerra entre governs electes i ag\u00e8ncies de qualificaci\u00f3 que no han estat elegides amb un \u00fanic perdedor que \u00e9s la mateixa Europa. Els governs intenten governar, per\u00f2 les ag\u00e8ncies manen. Els electors ho saben i per aix\u00f2 en certs pa\u00efsos s&#8217;oposen a les transfer\u00e8ncies fiscals a altres pa\u00efsos.<!--more--><\/p>\n<p>Tanmateix, alguns d&#8217;aquests pa\u00efsos, incloent-hi <strong>Alemanya<\/strong>, es beneficien d&#8217;un <strong>euro<\/strong> m\u00e9s competitiu del que els hauria correspost si l&#8217;Eurozona s&#8217;hagu\u00e9s limitat a un redu\u00eft nucli de pa\u00efsos centrals. I si els pa\u00efsos m\u00e9s exposats al deute suspenen pagaments, aix\u00f2 far\u00e0 malb\u00e9 als bancs i fons de pensions tamb\u00e9 a Europa central, no nom\u00e9s en la perif\u00e8ria. Ning\u00fa est\u00e0 lliure de riscos.<\/p>\n<p>La resposta no \u00e9s menys Europa, sin\u00f3 m\u00e9s. Coincidim amb <strong>Jean-Claude Juncker<\/strong> i <strong>Giulio Tremonti<\/strong> en que la <strong>conversi\u00f3<\/strong> d&#8217;una part del <strong>deute p\u00fablic<\/strong> dels pa\u00efsos en <strong>bons de la Uni\u00f3 Europea<\/strong> serviria per estabilitzar la situaci\u00f3. La decisi\u00f3 d&#8217;una conversi\u00f3 d&#8217;aquest tipus no necess\u00e0riament ha de ser un\u00e0nime. Pot ser una forma m\u00e9s de cooperaci\u00f3 refor\u00e7ada com ho va ser al seu dia la creaci\u00f3 de l&#8217;euro. Aquells governs que vulguin mantenir els seus propis bons, com podria ser el cas d&#8217;Alemanya, podrien fer-ho igualment.<\/p>\n<p>Coincidim tamb\u00e9 amb <strong>Juncker<\/strong> i <strong>Tremonti<\/strong> que les emissions de bons europeus es podrien comercialitzar globalment i atreure aix\u00ed l&#8217;estalvi dels fons sobirans i de les economies emergents els governs estan demanant un sistema global de divises m\u00e9s plural i diversificat. D&#8217;aquesta manera es produirien ingressos financers de l&#8217;exterior a la UE en lloc de transfer\u00e8ncies fiscals dins la Uni\u00f3.<\/p>\n<p>Per\u00f2 la nostra opini\u00f3 \u00e9s que la conversi\u00f3 d&#8217;una part del deute p\u00fablic nacional en bons de la UE no s&#8217;ha de fer necess\u00e0riament a trav\u00e9s del mercat. Podria quedar en mans de la mateixa Uni\u00f3. Com que aquest deute no estaria exposat al mercat, es situaria fora de l&#8217;abast de les ag\u00e8ncies de qualificaci\u00f3. El tipus d&#8217;inter\u00e8s el fixarien els ministres de Finances de l&#8217;Eurogrup sobre la base de la sostenibilitat. D&#8217;aquesta manera, es podria eludir l&#8217;especulaci\u00f3 i serien els governs els que governessin, en comptes de les ag\u00e8ncies.<\/p>\n<p>Proposem tamb\u00e9 que cal aprendre del <em>new deal<\/em> nord-americ\u00e0 dels anys 30 que va inspirar les propostes fetes el 1993 per Jacques Delors d&#8217;acompanyar la moneda comuna amb l&#8217;emissi\u00f3 de bons europeus comuns. L&#8217;Administraci\u00f3 Roosevelt no va necessitar que els bons federals fossin ni finan\u00e7ats ni garantits per Calif\u00f2rnia o Delaware ni cap altre estat. Tampoc no va necessitar transfer\u00e8ncies fiscals de cap d&#8217;ells ni va comprar el seu deute. De la mateixa manera, la UE pot emetre el seu propi deute en aquests moments.<\/p>\n<p>Els bons dels Estats Units es financen a partir d&#8217;una pol\u00edtica fiscal comuna. Europa no en t\u00e9 cap, per\u00f2 els estats membres el deute nacional dels quals sigui parcialment convertit en eurobons poden atendre els pagaments a partir dels seus propis ingressos fiscals sense necessitar transfer\u00e8ncies d&#8217;altres.<\/p>\n<p>Europa t\u00e9 a m\u00e9s una altra avantatge que fins ara no s&#8217;ha tingut en compte. La majoria dels seus membres estan fortament endeutats despr\u00e9s d&#8217;haver acudit en rescat dels bancs. Per\u00f2 la UE, per si mateixa, t\u00e9 un deute pr\u00e0cticament nul. Fins i tot despr\u00e9s dels ajuts a certs pa\u00efsos a partir del maig passat, el deute de la UE \u00e9s inferior a l&#8217;1% del seu PIB.<\/p>\n<p>Aix\u00f2 representa menys de la d\u00e8cima part del nivell del que va partir Estats Units quan va emetre els bons amb els que es va finan\u00e7ar el <strong><em>new deal<\/em><\/strong> i l&#8217;\u00e8xit del qual va proporcionar prou confian\u00e7a per llan\u00e7ar el Pla Marshall. Aquest va servir perqu\u00e8 Europa es recuper\u00e9s despr\u00e9s de la Segona Guerra Mundial i Alemanya va ser-ne la benefici\u00e0ria clau.<\/p>\n<p>Ni tan sols no es necessita crear una nova instituci\u00f3 per a l&#8217;emissi\u00f3 dels bons. El Fons Europeu d&#8217;Estabilitat Financera (FEEF) pot ser perfectament el tenidor d&#8217;un bo protegit dels mercats de la manera exposada. Les emissions netes de bons per al creixement poden anar a c\u00e0rrec del propi FEEF o del Banc Europeu d&#8217;Inversions (BEI). Els pagaments es poden atendre a partir dels retorns generats per projectes cofinan\u00e7ats com passa amb les emissions del BEI.<\/p>\n<p>El BCE \u00e9s el guardi\u00e0 de l&#8217;estabilitat dels preus per\u00f2 el grup del BEI pot ser l&#8217;encarregat del creixement. El finan\u00e7ament a projectes per part del BEI actualment duplica el del Banc Mundial. Fa cinquanta anys que emet els seus propis bons sense necessitat ni de garanties nacionals ni de transfer\u00e8ncies fiscals. Cap dels pa\u00efsos grans de l&#8217;Eurozona no computa els seus cr\u00e8dits dins del seu deute p\u00fablic.<\/p>\n<p>L&#8217;emissi\u00f3 de bons no \u00e9s el mateix que la impressi\u00f3 de diners. No \u00e9s monetitzar el deute. Les emissions netes de bons suposarien entrades netes de finan\u00e7ament per a la recuperaci\u00f3 europea, en lloc de l&#8217;austeritat. Instem l\u2019Ecofin i el Consell Europeu que reconeguin aquesta opci\u00f3 tant per protegir l&#8217;Eurozona com per guanyar en cohesi\u00f3 econ\u00f2mica i social a trav\u00e9s d&#8217;un <em>new deal<\/em> per a Europa.<\/p>\n<p>___<\/p>\n<p><span style=\"font-size: medium;\"><em><sub>Amb el suport i la signatura de Michel Rocard, Jan Pronk, Jacek Saryusz-Wolski, Jorge Sampaio, Mario Soares, Guy Verhofstadt i Stuart Holland<\/sub><\/em><\/span><br \/>\n<a href=\"http:\/\/www.lavanguardia.com\/opinion\/articulos\/20110704\/54180096114\/un-new-deal-para-europa.html\"><br \/>\nLa Vanguardia<\/a><\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"<p>A Europa s&#8217;est\u00e0 lliurant una guerra entre governs electes i ag\u00e8ncies de qualificaci\u00f3 que no han estat elegides amb un \u00fanic perdedor que \u00e9s la mateixa Europa. Els governs intenten governar, per\u00f2 les ag\u00e8ncies manen. Els electors ho saben i per aix\u00f2 en certs pa\u00efsos s&#8217;oposen a les transfer\u00e8ncies fiscals a altres pa\u00efsos. Tanmateix, alguns &hellip;<\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":0,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[16,1],"tags":[29],"class_list":["post-4343","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-europa","category-general","tag-esquerra-europea"],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/4343","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/users\/1"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=4343"}],"version-history":[{"count":2,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/4343\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":4346,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/4343\/revisions\/4346"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=4343"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=4343"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=4343"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}