{"id":4325,"date":"2011-07-03T10:24:41","date_gmt":"2011-07-03T08:24:41","guid":{"rendered":"http:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/?p=4325"},"modified":"2011-07-03T10:25:13","modified_gmt":"2011-07-03T08:25:13","slug":"jordi-borja-el-desordre-establert","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/jordi-borja-el-desordre-establert\/","title":{"rendered":"Jordi Borja: El desordre establert"},"content":{"rendered":"

\"\"<\/a>“Prefereixo la injust\u00edcia al desordre”.<\/em> Goethe es podria haver estalviat aquesta afirmaci\u00f3 poc simp\u00e0tica, m\u00e9s pr\u00f2pia d’un privilegiat egoista que d’un gran escriptor humanista. Una alternativa absurda. El desordre \u00e9s un factor multiplicador de la injust\u00edcia, per\u00f2 la injust\u00edcia \u00e9s el pitjor desordre. En paraules de Mounier, el fundador d\u2019Esprit,<\/em> \u00e9s el “desordre establert”<\/em>. Els causants d’aquest desordre, pol\u00edtic i econ\u00f2mic, estan encantats de trobar i generar ocasions per transferir la responsabilitat del mateix a les seves v\u00edctimes, especialment si es rebel\u00b7len. Aix\u00ed va passar arran dels incidents del 15-J en l’entorn del Parlament.<\/p>\n

Crec que ja s’han donat els arguments pels quals no va ser una bona iniciativa i va servir al Govern per a criminalitzar a tots els indignats presents, absents i futurs. No era realista suposar que es podria impedir l’entrada als diputats i dif\u00edcilment es podrien evitar brots de viol\u00e8ncia, d’una part i altra, ja que l’ocasi\u00f3 era prop\u00edcia. El 15-J es va imposar la voluntat m\u00e9s elemental, la d\u2019expressar-se, la qual cosa va afavorir a alguns violents i als provocadors habituals. El diumenge 19, en canvi, es va manifestar una ciutadania gaireb\u00e9 cent vegades m\u00e9s gran que va demostrar una indignaci\u00f3 profundament sentida per\u00f2 madura. \u00c9s cert que molts ciutadans, fins i tot bastants amb experi\u00e8ncia pol\u00edtica, clamen contra els pol\u00edtics i els neguen representativitat. Hi ha una indignaci\u00f3 espont\u00e0nia contra els governants, els legisladors i els directius de bancs i grans empreses pels seus privilegis i per les seves complicitats, contra una democr\u00e0cia autista que no escolta i no resol res del que afecta a les majories socials. S’ha creat una enorme dist\u00e0ncia entre la ciutadania i la pol\u00edtica reclosa en les institucions, en un escenari on tots semblen iguals, una oligarquia pol\u00edtica i econ\u00f2mica en la qual els pol\u00edtics apareixen com titelles interessats dels rics o s\u00f3n subalterns sense art ni part. Tots ells s\u00f3n incapa\u00e7os de proposar solucions de present i il\u00b7lusions de futur a uns joves que no van con\u00e8ixer la dictadura per\u00f2 s\u00ed la frustraci\u00f3 de les seves expectatives personals i col\u00b7lectives.<\/p>\n

La reacci\u00f3 del diumenge 19 demostra el desproporcionat i deshonest de les campanyes criminalitzadores promogudes per governants i alguns mitjans de comunicaci\u00f3. Un president hist\u00e8ric, un senyoret amb la por propi d’alg\u00fa que forma part d’un m\u00f3n protegit pels seus privilegis, denunciant a tots els indignats, sabent que la gran majoria no s\u00f3n ni delinq\u00fcents ni violents. I millor no nomenar el conseller de torn, el seu aspecte de secundari malvat d’un spaghetti western<\/em> expressa molt b\u00e9 la qualitat del personatge. I tamb\u00e9 espectacles pat\u00e8tics, com els tertulians d’un conegut programa televisiu matinal que el 15-J reunia a dos galls dindis reals i una senyora “insignificant per excessiva” (Talleyrand) que es va esplaiar en la den\u00fancia d’aquests “perillosos enemics de la democr\u00e0cia que assalten l’Estat de dret “.<\/strong><\/p>\n

A qu\u00e8 es deu una reacci\u00f3 tan prim\u00e0ria o potser tan perversa? \u00c9s evident que es tracta d’una operaci\u00f3 pol\u00edtica per part dels governants i dels mitjans de comunicaci\u00f3 i econ\u00f2mics que els marquen la l\u00ednia de seguir. El plus hist\u00e8ric correspon segurament a la covardia pr\u00f2pia de gent que viuen en un m\u00f3n tancat sobre si mateix i que intueixen que pot trontollar. \u00c9s l’emerg\u00e8ncia d’un malestar profund que mobilitza energies socials enormes que han descobert que el que ens venen com democr\u00e0cia \u00e9s una coartada i una falsedat, una democr\u00e0cia formal imperfecta, limitada i excloent. La democr\u00e0cia real, material, la que correspon a les pol\u00edtiques p\u00fabliques que donen sentit a la democr\u00e0cia pol\u00edtica, que redueixen desigualtats i fan efectius els drets de tots, ha estat abandonada per part de governs que s’alternen, per\u00f2 cap proposa alternatives. El triomf del 15-M \u00e9s aquest: resocialitzar la pol\u00edtica des del carrer, fer por a poders menys leg\u00edtims que legals, dir no. Alguna cosa s’ha posat en marxa que representa futurs possibles. I una cosa apareix avui com caduca, les elits pol\u00edtiques i financeres que ens han portat a la vora del precipici i al s\u00fammum de la injust\u00edcia. Democr\u00e0cia i Estat de dret si … per a tots.<\/p>\n

El Pa\u00eds<\/a><\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

“Prefereixo la injust\u00edcia al desordre”. Goethe es podria haver estalviat aquesta afirmaci\u00f3 poc simp\u00e0tica, m\u00e9s pr\u00f2pia d’un privilegiat egoista que d’un gran escriptor humanista. Una alternativa absurda. El desordre \u00e9s un factor multiplicador de la injust\u00edcia, per\u00f2 la injust\u00edcia \u00e9s el pitjor desordre. En paraules de Mounier, el fundador d\u2019Esprit, \u00e9s el “desordre establert”. Els …<\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":0,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[1],"tags":[],"class_list":["post-4325","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-general"],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/4325","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/users\/1"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=4325"}],"version-history":[{"count":3,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/4325\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":4328,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/4325\/revisions\/4328"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=4325"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=4325"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=4325"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}