{"id":4315,"date":"2011-06-30T10:16:04","date_gmt":"2011-06-30T08:16:04","guid":{"rendered":"http:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/?p=4315"},"modified":"2011-06-30T16:41:17","modified_gmt":"2011-06-30T14:41:17","slug":"antoni-castells-per-mirar-endavant-la-meva-part-de-veritat-2","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/antoni-castells-per-mirar-endavant-la-meva-part-de-veritat-2\/","title":{"rendered":"Antoni Castells: Per mirar endavant, la meva part de veritat"},"content":{"rendered":"

\"\"<\/a><\/strong><\/p>\n

Un temps de silenci<\/span><\/strong><\/p>\n

\u00a0<\/strong>Quan el 29 de desembre de l\u2019any passat, vaig deixar el govern de Catalunya,em vaig imposar un temps de silenci, que les circumst\u00e0ncies han volgut que fosexactament de sis mesos, dia per dia. B\u00e9, les circumst\u00e0ncies i tamb\u00e9 el Cercle,tot s\u2019ha de dir, que va tenir l\u2019amabilitat de convidar-me a fer aquestaconfer\u00e8ncia precisament avui, 29 de juny, dia de Sant Pau i Sant Pere<\/span><\/p>\n

Durant aquests mesos, he optat per guardar silenci. En ocasions, els gestoscompten m\u00e9s que les paraules. Fa temps que vaig arribar a la conclusi\u00f3 que hiha situacions en que el millor que es pot fer \u00e9s fer cas d\u2019aquella frase que enunes circumst\u00e0ncies determinades, que ara no venen al cas, va pronunciar elgeneral De Gaulle, citant Alfred de Vigny i que diu \u201cseul le silence est grand,tout le reste est faiblesse\u201d. B\u00e9, doncs, aquest ha estat un d\u2019aquells moments enque m\u2019ha semblat que l\u2019\u00fanica resposta digna era el silenci.<\/span><\/p>\n

Guardar silenci. Aix\u00f2 \u00e9s el que he fet durant aquests mesos. Ha estat una opci\u00f3molt conscient i deliberada. Tamb\u00e9 dif\u00edcil, perqu\u00e8 en alguns moments he hagutde fer vertaders esfor\u00e7os per resistir la temptaci\u00f3 de contestar, davant de ladesmesura i de la distorsi\u00f3 de la realitat que projectaven algunes de lesafirmacions injustes i infundades, i molt sovint amb un sabor revengista que ami sempre m\u2019ha disgustat, que s\u2019han fet sobre el llegat que va deixar el governanterior, especialment en relaci\u00f3 a la situaci\u00f3 financera de la Generalitat.<\/span><\/p>\n

Per\u00f2 crec que \u00e9s el que havia de fer. Per dignitat i per responsabilitatinstitucional. Perqu\u00e8 despr\u00e9s de set anys en primera fila \u00e9s convenient unapausa. Per no contribuir a magnificar encara m\u00e9s l\u2019espectacle deplorable desituar les finances de la Generalitat en el focus de l\u2019alarma de tot el mon,situaci\u00f3 que nom\u00e9s podia tenir uns grans perjudicats, que s\u00f3n la pr\u00f2piainstituci\u00f3 i la solv\u00e8ncia del pa\u00eds. I tamb\u00e9, perqu\u00e8 l\u2019experi\u00e8ncia m\u2019ha ensenyatque quan es respon al soroll amb el soroll el que en surt no \u00e9s la llum, sin\u00f3 m\u00e9ssoroll. Les coses han de tenir resposta en el moment m\u00e9s apropiat, i aquestmoment sempre acaba arribant.<\/span><\/p>\n

Passats els mesos, deixades suficientment endarrere les eleccions auton\u00f2miques i espero que calmades una mica les emocions dels momentsinicials del nou govern de la Generalitat, crec que ha arribat el moment de diralgunes coses. <\/span>Parlo per explicar el llegat que assumeixo (per exercir, si volen,un cert \u2018dret d\u2019inventari\u2019). Naturalment, per posar els punts sobre les is respecte <\/span>a moltes de les afirmacions que s\u2019han fet; i per evitar que el meu silenci puguiser interpretat com una acceptaci\u00f3 t\u00e0cita d\u2019algunes de les cr\u00edtiques i acusacionsque s\u2019han formulat. Que quedi clar que, en fer-ho, no em mou cap afany d\u2019obrirpol\u00e8miques ni d\u2019iniciar batalles de cap tipus. Al contrari, voldria que les mevesparaules servissin per asserenar el debat pol\u00edtic, tractant d\u2019explicar, aix\u00f2 s\u00ed, \u2018lameva part de veritat\u2019.<\/span><\/p>\n

La realitat del llegat financer del govern d\u2019Entesa<\/span><\/strong><\/p>\n

\u00a0<\/strong>La pol\u00edtica que al llarg d\u2019aquests mesos ha adoptat l\u2019actual govern de laGeneralitat i els partits que li donen suport respecte el llegat del govern anteriori la gravetat de la situaci\u00f3 financera que s\u2019ha trobat, crec que \u00e9s contr\u00e0ria a larealitat de les dades, impr\u00f2pia del comportament institucional que cabriaesperar d\u2019un govern i completament contraproduent des del punt de vista delsinteressos del pa\u00eds. Haig de dir, en honor a la veritat, que aquesta actitud hatingut les honroses i significatives excepcions del President Pujol, a qui vullagrair p\u00fablicament les paraules que va tenir respecte la meva persona, i delconseller Andreu Mas-Colell.<\/span><\/p>\n

El primer que voldria deixar clar \u00e9s la total transpar\u00e8ncia, rigor i col\u00b7laboraci\u00f3institucional amb que van actuar els responsables de l\u2019anterior govern en elmoment del trasp\u00e0s de funcions, per tal de proporcionar al govern entrant totala informaci\u00f3 disponible sobre la situaci\u00f3 de les finances de la Generalitat.Crec que no hauria de perdre-hi ni un segon en aquest tema, perqu\u00e8 els queem coneixen saben que, precisament, he fet del rigor, l\u2019exemplaritat i latranspar\u00e8ncia gaireb\u00e9 una q\u00fcesti\u00f3 de principi. Ho saben els que em coneixen i,el que \u00e9s m\u00e9s important, em sembla que el meu equip i jo mateix tenim dret adir que hi ha tota una traject\u00f2ria que ens avala. Mentre vam exercir les nostresresponsabilitats al front de la conselleria d\u2019Economia i Finances, i fins l\u2019\u00faltimdia, en el moment del trasp\u00e0s de funcions.<\/span><\/p>\n

Per\u00f2 haig de fer-ho, perqu\u00e8 de manera m\u00e9s expl\u00edcita o m\u00e9s soterrada, alguns s\u2019han dedicat a alimentar la idea que el govern anterior no va proporcionar totala informaci\u00f3 o la va donar intencionadament de manera incorrecta. I de totesles insinuacions que s\u2019han fet, aquesta \u00e9s probablement la m\u00e9s insidiosa imalintencionada i no faria b\u00e9 si la deix\u00e9s passar. I especialment vull afirmaramb tota rotunditat que en el moment del trasp\u00e0s de funcions, el govern sortintva proporcionar al govern entrant informaci\u00f3 completa, exhaustiva i rigorosasobre l\u2019estat de les finances de la Generalitat, com ho poden acreditar tots elsque van participar, en un costat i l\u2019altre de la taula, en aquell proc\u00e9s. <\/span>Ho va fer amb l\u2019informe (<\/span>Nota sobre la situaci\u00f3 financera de la Generalitat de<\/span><\/em><\/span>Catalunya<\/span>) que va ser donat a con\u00e8ixer p\u00fablicament, amb les notes reservades<\/span><\/em><\/span><\/em>lliurades al President Mas i al conseller Mas-Colell, pel President Montilla i permi mateix, respectivament, aix\u00ed com, evidentment, amb tota la documentaci\u00f3que es va proporcionar als nous responsables d\u2019aquesta mat\u00e8ria en lesreunions mantingudes amb els responsables del govern sortint.<\/span><\/p>\n

Aquesta informaci\u00f3 contenia, entre altres q\u00fcestions, una previsi\u00f3 del d\u00e8ficit del\u2019exercici 2010. Necess\u00e0riament havia de ser una previsi\u00f3, perqu\u00e8 el trasp\u00e0s esva fer el mes de desembre, abans del tancament de l\u2019exercici, i com \u00e9sperfectament sabut, les dades definitives no es tenen fins entrat l\u2019exercici 2011,i especialment les dades consolidades del conjunt del sector p\u00fablic no espoden con\u00e8ixer fins que no es disposa de les dades de tancament de lesempreses i altres entitats que s\u2019han d\u2019incloure a efectes del SEC-95.De fet, en el moment d\u2019elaborar l\u2019informe al que m\u2019he referit, nom\u00e9s esdisposava de dades d\u2019execuci\u00f3 parcials. Les del mes de juny (que s\u00f3n les queel govern de l\u2019Estat va proporcionar al Consejo de Pol\u00edtica Fiscal y Financiera,en la sessi\u00f3 del dia 24 de novembre de 2010), aix\u00ed com les dades d\u2019execuci\u00f3dels mesos de setembre i novembre (darreres disponibles en el moment deltrasp\u00e0s de funcions) proporcionaven un nivell de d\u00e8ficit relativament redu\u00eft i enl\u00ednia amb el compliment de l\u2019objectiu del 2,4% del PIB previst per a l\u2019exercici2010 (en concret, 1,18% del PIB el mes de juny, 1,75% el mes de setembre i1,97% el mes de novembre).<\/span><\/p>\n

Ara b\u00e9, sabedors com \u00e9rem que al tancament de l\u2019exercici es produiria unadesviaci\u00f3 significativa respecte d\u2019aquest objectiu, i precisament per tal d\u2019evitarque aquestes dades d\u2019execuci\u00f3 parcials podessin induir a una imatge inexactade la realitat, el govern sortint va voler incloure en l\u2019informe proporcionat en elmoment del trasp\u00e0s (i en les notes reservades abans esmentades) una previsi\u00f3del tancament de l\u2019exercici en la que s\u2019indicava clarament que en el d\u00e8ficitdefinitiu es produiria una desviaci\u00f3 d\u2019entorn d\u2019un punt del PIB respecte l\u2019objectiuprevist.Vull deixar-ho clar, perqu\u00e8 al llarg d\u2019aquests mesos s\u2019han realitzat afirmacionsabsolutament inexactes, quan no clarament tergiversades, respecte d\u2019aquestpunt. L\u2019altra dia encara vaig escoltar una persona que hauria d\u2019estar beninformada (una personalitat p\u00fablica, que ha exercit altes responsabilitats)afirmant que el govern anterior va dir que el d\u00e8ficit era de 2.000 milions d\u2019euros,quan en realitat ha estat de m\u00e9s de 7.000. \u00c9s una falsedat total. El d\u00e8ficithauria d\u2019haver estat de 4.800 milions d\u2019euros (el 2,4% del PIB) i nosaltres vam<\/span>4<\/span>fer una previsi\u00f3 que el situava per sobre de 7.000 (entorn de 7.200; i despr\u00e9s,segons les darreres estimacions, sembla que es pot situar entorn dels 7.600).El mateix succeeix amb una informaci\u00f3 que tamb\u00e9 he vist que anava apareixentrecurrentment i que pret\u00e9n que el govern, i jo mateix, vam donar una informaci\u00f3incorrecta al Consejo de Pol\u00edtica Fiscal y Financiera, sobre la realitat del d\u00e8ficitde la Generalitat. I de nou es tracta d\u2019una afirmaci\u00f3 completament tergiversadaque haig de desmentir amb tota rotunditat. La realitat, com he assenyalat fa unmoment, \u00e9s que en la reuni\u00f3 del Consejo de Pol\u00edtica Fiscal y Financiera del dia24 de novembre de l\u2019any 2010, el govern de l\u2019Estat, no el de la Generalitat, vadonar compte de l\u2019estat d\u2019execuci\u00f3 dels pressupostos de totes les CCAA al mesde juny. I el mes de juny, certament, s\u2019estava complint satisfact\u00f2riamentl\u2019objectiu de d\u00e8ficit. Aquesta \u00e9s la realitat.I precisament, perqu\u00e8 les dades de liquidaci\u00f3 parcial donaven aquestsresultats, i perqu\u00e8 ning\u00fa no es crid\u00e9s a engany, preveient que al final del\u2019exercici hi hauria una desviaci\u00f3, i significativa, de l\u2019objectiu de d\u00e8ficit, vamvoler fer la previsi\u00f3 corresponent i assenyalar-ho clarament en l\u2019informe detrasp\u00e0s de funcions. Mirin si n\u2019\u00e9s de diferent la hist\u00f2ria de com alguns l\u2019han volguda explicar.<\/span><\/p>\n

De manera, que aquests s\u00f3n els fets: vam posar totes les cartes sobre la taula, vam proporcionar tota la informaci\u00f3 de que dispos\u00e0vem i vam col\u00b7laborar en totel que vam poder. I els responsables del nou govern en aquesta mat\u00e8ria podenacreditar-ho. Si no, com es pensen que el nou govern, en nom\u00e9s quatre dies (iamb el cap d\u2019any pel mig) hauria pogut con\u00e8ixer la realitat de les finances de laGeneralitat. El que no vam fer, evidentment, \u00e9s crear alarmisme ni fer unespectacle amb aquestes dades.<\/span><\/p>\n

No \u00e9s cert que el d\u00e8ficit sigui degut al descontrol de la despesa, sin\u00f3 a larecessi\u00f3 i la caiguda d\u2019ingressos<\/span><\/em><\/p>\n

\u00a0<\/em>Aclarit aquest punt, que per a mi resulta especialment sensible, perqu\u00e8 afectal\u2019honestedat, la transpar\u00e8ncia i la lleialtat institucional, que s\u00f3n q\u00fcestions sobreles que no hi ha d\u2019haver equ\u00edvocs ni ombres de cap mena, em permetran queentri en el que \u00e9s un aspecte central de la meva exposici\u00f3.<\/span><\/p>\n

I aquest \u00e9s el seg\u00fcent. El missatge b\u00e0sic que s\u2019ha volgut transmetre \u00e9s que Catalunya t\u00e9 un d\u00e8ficit (i un endeutament, que n\u2019\u00e9s la conseq\u00fc\u00e8ncia directa)absolutament exorbitant, molt superior al de qualsevol altra administraci\u00f3, i queaquesta situaci\u00f3 s\u2019ha produ\u00eft com a resultat directe i gaireb\u00e9 exclusiu de lap\u00e8ssima gesti\u00f3 del govern anterior, que va ser incapa\u00e7 de controlar la despesa; <\/span>i en alguns casos, s\u2019afegeix, tamb\u00e9 com a resultat d\u2019un molt mal sistema definan\u00e7ament que, com \u00e9s sabut, va ser negociat i acordat per l\u2019anterior govern.<\/span><\/p>\n

Tanmateix, aquest \u00e9s un plantejament profundament erroni, injust icontraproduent. En primer lloc, perqu\u00e8 el d\u00e8ficit es produeix molt fonamentalment i substancialment perqu\u00e8 la recessi\u00f3 (una recessi\u00f3 com nohav\u00edem tingut en setanta anys) provoca una caiguda absolutament excepcionaldels ingressos. Aquesta \u00e9s la realitat dels fets i no altra. I la prova \u00e9s que aix\u00f2ha succe\u00eft aqu\u00ed i a molts altres pa\u00efsos i tamb\u00e9 en els governs d\u2019\u00e0mbit similar al nostre (en el nostre cas, a m\u00e9s, agreujat per l\u2019especial impacte del\u2019ensorrament dels impostos vinculats al cicle immobiliari). Nom\u00e9s cal mirar la situaci\u00f3 dels <\/span>L\u00e4nder <\/span><\/em>alemanys (alguns d\u2019ells amb un nivell de deute que <\/span><\/span>multiplica gaireb\u00e9 per set el que puguem tenir a Catalunya) o del estats americans (amb Calif\u00f2rnia al capdavant). I suposo que ning\u00fa pretendr\u00e0 que elque ha passat en aquests indrets \u00e9s tamb\u00e9 responsabilitat del govern tripartit.<\/span><\/p>\n

No ens enganyem, i intentem que no es faci demag\u00f2gia en aquest punt: el d\u00e8ficit no es produeix pel desgavell i el descontrol de la despesa, sin\u00f3 per l\u2019ensorrament dels ingressos, i l\u2019ensorrament dels ingressos per la recessi\u00f3. Els oferir\u00e9 algunes dades especialment il\u00b7lustratives. L\u2019any 2010 el d\u00e8ficit haur\u00e0 augmentat entre 2.500M\u20ac (primera estimaci\u00f3) i 2.900M\u20ac (xifres provisionals dela IGAE) respecte l\u2019any 2009; doncs b\u00e9, els ingressos no finalistes van caure en2.900M\u20ac (fonamentalment per l\u2019ensorrament de les bestretes i altres recursosprocedents de l\u2019Estat). \u00c9s a dir, tot el major d\u00e8ficit (en la seva estimaci\u00f3 m\u00e9s elevada) \u00e9s explicable per aquesta sola ra\u00f3, per la caiguda dels ingressos.<\/span><\/p>\n

Com reconeix, d\u2019altra banda, el propi govern actual, quan en el document depresentaci\u00f3 dels pressupostos per aquest any assenyala que els ingressos (no financers) de la Generalitat de l’any 2010 se situen a nivells propers a l’any2006 i destaca la fort\u00edssima p\u00e8rdua d\u2019ingressos que s\u2019ha produ\u00eft entre 2009 i2010.Contemplat des d\u2019un altre angle, tamb\u00e9 \u00e9s atribu\u00efble a aquest mateix motiu totala desviaci\u00f3 del d\u00e8ficit de l\u2019any 2010. L\u2019objectiu de d\u00e8ficit era del 2,4% del PIB(entorn de 4.800M\u20ac) i el d\u00e8ficit real haur\u00e0 estat superior a aquesta xifra (en l\u2019estimaci\u00f3 m\u00e9s elevada) en 2.800M\u20ac. Menys, per tant, fins i tot, que els menorsingressos de l\u2019any 2010 respecte el 2009.<\/span><\/p>\n

No s\u00e9 si som del tot conscients de l\u2019impacte de la crisi sobre els ingressos de la Generalitat. Pensin que nom\u00e9s la recaptaci\u00f3 en concepte de l\u2019Impost de Transmissions Patrimonials va passar d\u2019una quantia propera als 4.000M\u20ac l\u2019any 2006 (que \u00e9s l\u2019any en que es produeix el m\u00e0xim) a una quantia d\u2019uns 1.400M\u20ac els anys 2009 o 2010. \u00c9s a dir, de l\u2019augment del d\u00e8ficit podem adjudicar ni m\u00e9s\u00a0<\/span>ni menys que 2.600M\u20ac a aquesta sola ra\u00f3. I aix\u00f2 que no estem parlant de la principal font d\u2019ingressos del nostre pressupost. S\u00f3n m\u00e9s importants, persuposat, l\u2019IRPF o l\u2019IVA. Per\u00f2 en aquell moment, l\u2019any 2006, sense ser el m\u00e9simportant, l\u2019ITP representava entorn d\u2019un 20% del total (ara ja no, est\u00e0 clar). I si un ingr\u00e9s que representa un 20% del total cau en un 65%, aix\u00f2 sol t\u00e9 un impacte del 13% (13%!) sobre els recursos totals de la Generalitat. De manera que est\u00e0 ben clara la causa del d\u00e8ficit: la recessi\u00f3 i l\u2019esclat de la bombolla immobili\u00e0ria.<\/span><\/p>\n

Em permetran que, a prop\u00f2sit d\u2019aquest punt, faci un breu par\u00e8ntesi, que intentar\u00e9 que no m\u2019aparti massa de la l\u00ednia argumental que tracto de seguir, perfer dos brev\u00edssims comentaris. El primer \u00e9s que el tercer trimestre de l\u2019any 2007(any que, recordem-ho, vam cr\u00e9ixer encara a una taxa del 3,6%-3,8%) ja vam detectar que Transmissions comen\u00e7ava a fluixejar (un dia, devia ser del mes d\u2019octubre, em va venir a veure el Secretari General, Sr. Mart\u00ed Carnicer, i em vadir: \u201cl\u2019Interventor em diu que Transmissions ha anat malament el tercer trimestre\u201d) i immediatament vam adoptar mesures per bloquejar determinades partides per evitar l\u2019impacte sobre el pressupost. I el segon comentari, que donaria molt de s\u00ed, per\u00f2 que nom\u00e9s l\u2019apunto, \u00e9s que la import\u00e0ncia de Transmissions demostra l\u2019extrema fragilitat del nostre finan\u00e7ament. D\u2019alguna manera, ten\u00edem una malaltia cr\u00f2nica (el sistema de finan\u00e7ament anterior) que quedava emmascarada pels rendiments fiscals que proporcionava la bombolla immobili\u00e0ria, i quan aquesta bombolla va rebentar, la malaltia cr\u00f2nica va esdevenir una malaltia aguda.<\/span><\/p>\n

No \u00e9s cert que el d\u00e8ficit de la Generalitat sigui excepcional i superior al dequalsevol altra administraci\u00f3<\/span><\/em><\/p>\n

\u00a0<\/em>Tanco aquest par\u00e8ntesi, que m\u2019he perm\u00e8s fer a prop\u00f2sit de l\u2019Impost de Transmissions Patrimonials. Els deia que les dades desmenteixen clarament que el d\u00e8ficit de la Generalitat s\u2019hagi produ\u00eft fonamentalment pel descontrol de la despesa, sin\u00f3 que ha estat provocat per la recessi\u00f3 i la conseq\u00fcent caiguda d\u2019ingressos. Per\u00f2 tampoc no \u00e9s cert, en segon lloc, que el d\u00e8ficit de laGeneralitat sigui excepcional i superior al de qualsevol altra administraci\u00f3. Aix\u00f2 no \u00e9s veritat. Les \u00faltimes dades liquidades que tenim s\u00f3n les del 2009. <\/span>Doncs,b\u00e9, l\u2019any 2009 la Generalitat no va ser, ni de bon tros, la comunitat aut\u00f2nomaamb m\u00e9s d\u00e8ficit. Va ser la vuitena (\u00e9s a dir, set van tenir-lo m\u00e9s elevat), i la tretzena, si tenim en compte la liquidaci\u00f3 definitiva del sistema de finan\u00e7ament.<\/span><\/p>\n

\u00c9s a dir, dotze CCAA presentaven un d\u00e8ficit m\u00e9s elevat i nom\u00e9s quatre und\u00e8ficit inferior al de la Generalitat.<\/span>7<\/span>I el d\u00e8ficit de l\u2019any 2010, un cop realitzada aquesta liquidaci\u00f3 definitiva (que \u00e9sla que val a efectes de la comptabilitat nacional), acabar\u00e0 sent inferior al del 2009, perqu\u00e8 mentre que aquest any 2009 el joc de les bestretes ens va afavorir (ens van donar m\u00e9s, a la Generalitat i a totes les CCAA, del que tocava i la liquidaci\u00f3 definitiva va ser a retornar), l\u2019any 2010 ha passat al rev\u00e9s (les bestretes han quedat per sota del que realment corresponia i la liquidaci\u00f3 definitiva ser\u00e0 positiva, a rebre).<\/span><\/p>\n

\u00c9s a dir, l\u2019any 2010 l\u2019Estat va fer unes previsions molt a la baixa i la recaptaci\u00f3 real ha estat m\u00e9s elevada que les previsions. Per aix\u00f2, l\u2019Estat ha pogut dir que ha fet un d\u00e8ficit inferior al previst. Ell s\u00ed, per\u00f2 les CCAA no, perqu\u00e8 han cobratsegons les previsions. Per\u00f2 feta la correcci\u00f3, en la liquidaci\u00f3 definitiva (insisteixo, la que val a efectes de comptabilitat nacional), hi haur\u00e0 unajustament a la baixa del d\u00e8ficit, que passar\u00e0 d\u2019aquest 3,8%-3,9% en que araes calcula segons l\u2019estimaci\u00f3 m\u00e9s elevada, a una xifra que estar\u00e0 entorn del 3,4%-3,5%. \u00c9s a dir, un cop ajustat amb la liquidaci\u00f3 definitiva del model definan\u00e7ament, el d\u00e8ficit liquidat final del 2010 (aquest sobre el que s\u2019ha fet tant soroll) ser\u00e0 inferior al del 2009.<\/span><\/p>\n

Per cert, la desviaci\u00f3 que s\u2019haur\u00e0 produ\u00eft l\u2019any 2010 (aquest 1,3% o 1,4% delPIB) \u00e9s molt similar a la que cont\u00e9 el pressupost per a l\u2019any 2011 que acaba depresentar al Parlament l\u2019actual govern, que hauria de tenir un d\u00e8ficit m\u00e0xim de l\u20191,3% del PIB, i com \u00e9s sabut, ja ha anunciat que incomplir\u00e0 aquest objectiu,amb un d\u00e8ficit que ser\u00e0, segons la previsi\u00f3, del 2,66% del PIB. \u00c9s a dir, unadesviaci\u00f3 de l\u20191,36% del PIB.<\/span><\/p>\n

I jo em pregunto: \u00e9s que potser \u00e9s m\u00e9s gran la virtut del que peca, haventadvertit que pecar\u00e0, que no la del que, encara que s\u2019esfor\u00e7a per evitar-ho,acaba pecant?<\/span><\/p>\n

I que consti que hi ha raons per entendre aquesta desviaci\u00f3. Per exemple, l\u2019incompliment per part de l\u2019Estat a l\u2019hora de fer efectiu el Fons de Competitivitat. El que no em sembla tan correcte \u00e9s que els mateixos que ara manifesten que faran una desviaci\u00f3 de l\u20191,36%, i que la presenten gaireb\u00e9 comuna mostra de virtut, fermesa i realisme, hagin carregat les tintes de la maneracom ho han fet contra l\u2019anterior govern per haver incorregut, finalment, en un adesviaci\u00f3 similar.<\/span><\/p>\n

De manera que, per recapitular, primer, no \u00e9s cert que el d\u00e8ficit de laGeneralitat sigui superior al de les altres CCAA. No ho va ser el 2009, i quan tinguem les dades definitives i de totes les CCAA, certificades per la Intervenci\u00f3 General de l\u2019Estat (que ser\u00e0 cap el mes de setembre o d\u2019octubre) es podr\u00e0 <\/span>veure que tampoc no ho \u00e9s l\u2019any 2010. I segon, aquestes dades tamb\u00e9 demostraran que el d\u00e8ficit liquidat definitiu, feta la correcci\u00f3 de les bestretes, de l\u2019any 2010 \u00e9s inferior al del 2009.<\/span><\/p>\n

Al meu entendre, les dades que els he proporcionat s\u00f3n m\u00e9s que suficients perrebatre el missatge b\u00e0sic que des de fa sis mesos, un dia s\u00ed i un altre tamb\u00e9, esve proclamant des del govern i amplificant des de determinats mitjans: no \u00e9s cert que el d\u00e8ficit de la Generalitat sigui un d\u00e8ficit estratosf\u00e8ric, ni pitjor que eld\u2019altres CCAA, ni, sobretot, que la causa fonamental d\u2019aquest d\u00e8ficit hagi estatel descontrol de la despesa.<\/span><\/p>\n

Del que poden estar ben segurs \u00e9s de que, en contra de la imatge que s\u2019ha volgut projectar (de manera completament irresponsable i perjudicial pels interessos del pa\u00eds), la Generalitat de Catalunya no \u00e9s, ni de lluny,l\u2019administraci\u00f3 m\u00e9s incomplidora, ni la que est\u00e0 en pitjor situaci\u00f3 financera. I el temps i les dades em donaran la ra\u00f3. Me l\u2019estan donant ja, sembla, despr\u00e9s deles eleccions auton\u00f2miques i municipals del 22 de maig.<\/span><\/p>\n

El transfons de la crisi i les seves conseq\u00fc\u00e8ncies en el pressupost<\/span><\/strong><\/p>\n

<\/strong>Compte, jo no voldria caure en cap mena de cofoisme, ni pretenc que el govern anterior ho va fer tot de meravella. Seria un neci si ho pretengu\u00e9s. Est\u00e0 clar quea mi m\u2019hauria agradat complir amb l\u2019objectiu de d\u00e8ficit i que no estic genssatisfet del fet que s\u2019hagi produ\u00eft una desviaci\u00f3 com la que s\u2019ha produ\u00eft. Com est\u00e0 clar que soc conscient de l\u2019enorme dificultat que t\u00e9 complir amb l\u2019objectiude d\u00e8ficit de l\u2019any 2011, en unes circumst\u00e0ncies econ\u00f2miques que, tot i que menys negatives que les d\u2019anys anteriors, continuen sent molt adverses, amb un govern espanyol que no ajuda mai, tot el contrari, i amb uns mercats financers que converteixen en una tasca de dificultat extrema obtenir elfinan\u00e7ament que necessitem. I sabent que, tanmateix, no podem fer altra cosa que comprometre\u2019ns a fer el que estigui a les nostres mans per tal d\u2019assolir aquest objectiu de d\u00e8ficit tan exigent i a presentar plans de reequilibri que siguin s\u00f2lids i cre\u00efbles.<\/span><\/p>\n

Poden tenir la seguretat que ning\u00fa millor que els que hem tingut responsabilitats de govern podem entendre tot aix\u00f2. Per aix\u00f2 demano ponderaci\u00f3 i sentit institucional a l\u2019hora de valorar en aquest punt l\u2019acci\u00f3 del govern anterior. Que l\u2019anterior govern va retallar all\u00ed on va poder, per\u00f2 que aix\u00f2 no va ser suficient per complir amb l\u2019objectiu de d\u00e8ficit? S\u00ed, \u00e9s veritat. En canvi,que l\u2019anterior govern va gastar a tort i a dret i d\u2019una manera inconscient i que aquesta \u00e9s la causa del d\u00e8ficit? No, \u00e9s fals i resulta una distorsi\u00f3 absolutament inacceptable de la realitat. I nom\u00e9s cal veure totes les mesures adoptades per <\/span>fer front a la situaci\u00f3 (les primeres, ja a la tardor del 2007, com abans he assenyalat) i constatar que, de fet, l\u2019any 2010 es produeix una contenci\u00f3 de la despesa; insuficient, aix\u00f2 s\u00ed, per assolir l\u2019objectiu de d\u00e8ficit.<\/span><\/p>\n

Crec que no \u00e9s molt demanar que hi hagi una mica de ponderaci\u00f3 i sentit institucional, per comprendre que l\u2019anterior govern va haver de gestionar una situaci\u00f3 d\u2019una enorme complexitat, en la que calia fer front a la vegada a l\u2019ensorrament dels ingressos, a la gesti\u00f3 d\u2019unes despeses (les m\u00e9s importants de l\u2019Estat del benestar) indispensables precisament en un moment de crisi i d\u2019augment de l\u2019atur i al mateix temps a uns compromisos de reconducci\u00f3 del d\u00e8ficit dels que no es podia desentendre. Una situaci\u00f3 d\u2019una gran dificultat, com ho \u00e9s, sens dubte, la situaci\u00f3 a la que ha de fer front l\u2019actual govern. I en la que l\u2019actuaci\u00f3 pressupost\u00e0ria tenia lloc en un context, amb un transfons, que el govern de la Generalitat no solament no podia ignorar, sin\u00f3 que tenia l\u2019obligaci\u00f3de tenir molt en compte, i en el que destacaven dos factors.<\/span><\/p>\n

El primer, no ajudar a acabar d\u2019ensorrar l\u2019activitat econ\u00f2mica amb una pol\u00edtica pressupost\u00e0ria fortament contractiva. Alg\u00fa pot criticar a la Generalitat per fer els anys 2009 i 2010 el que en aquell moment era la doctrina dominant? Alg\u00fa ens pot retreure, de veritat, que l\u2019any 2009 (i en part el 2010) en fer el pressupost f\u00e9ssim el que feien tots els pa\u00efsos del mon i el que recomanaven tots els organismes internacionals, que era no retallar dr\u00e0sticament la despesa? I compte, no parlo d\u2019adoptar paquets de mesures d\u2019est\u00edmul fiscal, que \u00e9s el que van fer tots els pa\u00efsos, perqu\u00e8 el govern de la Generalitat ni podia fer-ho ni li\u00a0pertocava, per\u00f2 s\u00ed de no contribuir en aquell moment a una caiguda encaram\u00e9s forta de l\u2019activitat econ\u00f2mica.<\/span><\/p>\n

El segon factor d\u2019aquest transfons era preservar, en la mesura del possible, la cohesi\u00f3 social i evitar la fractura social, \u00e9s a dir l\u2019esquin\u00e7ament del pa\u00eds, en un moment en que l\u2019atur creixia de manera exponencial, i esdevenia elevad\u00edssim entre la poblaci\u00f3 immigrant, i es multiplicaven els casos d\u2019exclusi\u00f3 social.<\/span><\/p>\n

Tamb\u00e9 en aquest punt demano una mica de ponderaci\u00f3 i d\u2019objectivitat a l\u2019hora d\u2019analitzar les coses. Nom\u00e9s els convido a que es preguntin que haur\u00edem contestat si ara fa deu anys ens haguessin preguntat qu\u00e8 succeiria a Catalunyasi en un per\u00edode de temps excepcionalment breu, en cinc anys, reb\u00edem un contingent de m\u00e9s d\u2019un mili\u00f3 d\u2019immigrants. Probablement la resposta m\u00e9s generalitzada hauria estat que el pa\u00eds saltaria pels aires. I ja no els dic si a continuaci\u00f3 ens hagu\u00e9ssim tractat d\u2019imaginar que succeiria si ens queia a sobre la pitjor recessi\u00f3 de la que tenim record, que faria, entre altres coses, que la taxa d\u2019atur entre aquests immigrants se situ\u00e9s per damunt del 30%.<\/span><\/p>\n

No ten\u00edem, tots plegats, l\u2019obligaci\u00f3 de preservar un b\u00e9 tan preuat com la pau i la cohesi\u00f3 socials? Tot aix\u00f2 ho dic per situar les coses en el seu context. Per recordar el transfons en el que nosaltres vam haver d\u2019adoptar les mesures i eltransfons en el que igualment ho ha de fer l\u2019actual govern. Mesures que obliguen a gestionar la complexitat. Perqu\u00e8 \u00e9s complex, i de vegades hi ha aspectes contradictoris, fer a la vegada all\u00f2 que cal per fer front a la crisi (que \u00e9s tractar de tornar a cr\u00e9ixer i mantenir cohesionada la societat catalana) i all\u00f2 que cal fer per reconduir el d\u00e8ficit p\u00fablic.I s\u2019han de fer les dues coses, i a la vegada. I s\u2019han de fer. Per aix\u00f2 jo sempre he estat en contra dels fonamentalismes dels dos costats. En contra dels fonamentalistes del d\u00e8ficit p\u00fablic, dels que voldrien augmentar sempre la despesa, vingui o no a tomb, de vegades fent servir indegudament com a coartada les pol\u00edtiques keynesianes, per\u00f2 tamb\u00e9 en contra dels fonamentalistes del d\u00e8ficit zero, que voldrien reduir-lo a cops de martell, fent passar el clau per la cabota, de vegades m\u00e9s com a fruit de receptes llibresques, que no com a resultat d\u2019un examen rigor\u00f3s i objectiu de la realitat. D\u00e9u ens lliuri de la classe de dogmatisme que resumeix molt b\u00e9 famosa frase que diu que \u201cel sue\u00f1o de la raz\u00f3n engendra monstruos\u201d. Perqu\u00e8 el que no podem fer \u00e9s per curar la malaltia matar la criatura.<\/span><\/p>\n

D\u00e8ficit i model de finan\u00e7ament<\/span><\/strong><\/p>\n

<\/strong>Tampoc no \u00e9s del tot exacte afirmar, com es fa sovint, que tenim el d\u00e8ficit que tenim per culpa del mal sistema de finan\u00e7ament. Els estats americans i els <\/span>L\u00e4nder <\/span>de la RFA tenen d\u00e8ficit, i en alguns casos pitjor que el nostre, i no tenen <\/span><\/em><\/span><\/em>un mal sistema de finan\u00e7ament (de fet, moltes vegades els posem de model). I ja no diguem els governs centrals dels estats independents (el de Fran\u00e7a, o delRegne Unit, o dels Estats Units), que no tenen \u00f2bviament un problema ded\u00e8ficit fiscal (ara no em refereixo al d\u00e8ficit pressupostari, sin\u00f3 a l\u2019accepci\u00f3 que hem aconseguit fer famosa de d\u00e8ficit fiscal, com el que es rep de i el que es paga al govern central) i en canvi tenen un d\u00e8ficit p\u00fablic m\u00e9s que considerable.<\/span><\/p>\n

El que s\u00ed que tenen, o han tingut, de coincident amb nosaltres, uns i altres, \u00e9s la recessi\u00f3 i la caiguda d\u2019ingressos, que \u00e9s el que ha provocat el d\u00e8ficit.<\/span><\/p>\n

Compte, tot aix\u00f2 amb independ\u00e8ncia que el sistema de finan\u00e7ament sigui m\u00e9so menys bo. En aquest punt, hem de fer un esfor\u00e7 per evitar confusions i deslindar l\u2019impacte estructural, tendencial, que pot tenir sobre les finances de la Generalitat un bon o un mal sistema de finan\u00e7ament, dels efectes c\u00edclics, que expliquen que en un moment de recessi\u00f3, el d\u00e8ficit pugui augmentar moltr\u00e0pidament dos o tres punts, o m\u00e9s. Per entendre\u2019ns, de la mateixa manera que el fet que els comptes de la Generalitat estiguessin pr\u00e0cticament equilibrats <\/span>durant el per\u00edode 2004-2007 (i fins i tot 2008), no feia bo el sistema de finan\u00e7ament que ten\u00edem aleshores (perqu\u00e8 la causa era fonamentalment c\u00edclica, que est\u00e0vem creixent molt), el fet que ara hi hagi d\u00e8ficit no \u00e9s ra\u00f3 suficient per arribar a la conclusi\u00f3 contr\u00e0ria.<\/span><\/p>\n

\u00c9s a dir, el raonament \u201ctenim un d\u00e8ficit elevat, <\/span>ergo <\/span><\/em>el sistema de finan\u00e7ament<\/span><\/span>que vam acordar \u00e9s molt dolent\u201d, \u00e9s molt efectista, per\u00f2 fals i inconsistent. Vam pactar un model de finan\u00e7ament que en el moment de la seva plena aplicaci\u00f3 haur\u00e0 de donar 3.680M\u20ac addicionals cada any respecte els ingressos que aportava l\u2019anterior model, que l\u2019any 2009 en va proporcionar 2.000M\u20ac i l\u2019any 2010, 2.600M\u20ac. Per tant, l\u2019\u00fanica cosa certa que podem afirmar no \u00e9s que tenim d\u00e8ficit p\u00fablic per culpa del sistema de finan\u00e7ament, sin\u00f3 que si no hagu\u00e9ssim pactat el model de finan\u00e7ament que vam pactar tindr\u00edem un d\u00e8ficit bastant superior al que tenim (exactament, en cada un dels anys, el que hem tingut, m\u00e9s les quantitats que acabo d\u2019assenyalar).<\/span><\/p>\n

E<\/span><\/strong>l comportament del govern de l\u2019Estat<\/span><\/strong><\/p>\n

<\/strong>Cap\u00edtol apart mereix el comportament del Govern de l\u2019Estat. M\u2019acabo de referiral sistema de finan\u00e7ament. Doncs, b\u00e9, en relaci\u00f3 amb aquest punt, el problema b\u00e0sic, des del meu punt de vista, no \u00e9s que tinguem un mal sistema de finan\u00e7ament, sin\u00f3 que el govern de l\u2019Estat no el compleixi. \u00c9s a dir, el que resulta exasperant \u00e9s la falta de voluntat pol\u00edtica del govern central per complir els pactes i els compromisos contrets amb Catalunya. Va passar amb l\u2019Estatut quan la Sent\u00e8ncia del Tribunal Constitucional (que semblava com si no an\u00e9s amb ells) i \u00e9s el que en bona part est\u00e0 succeint amb el sistema de finan\u00e7ament i\u00a0en general amb l\u2019actitud que adopta el govern central respecte la situaci\u00f3 financera de les CCAA.<\/span><\/p>\n

Perqu\u00e8 resulta que en alguns casos aquesta situaci\u00f3 est\u00e0 provocada pel govern central (per exemple, quan no fa front als pagaments que hauria d\u2019atendre, per tal de reduir el seu d\u00e8ficit, despla\u00e7ant-lo, aix\u00f2 s\u00ed, a les CCAA), en altres casos qui t\u00e9 la clau per adoptar les mesures necess\u00e0ries per la seva correcci\u00f3 \u00e9s el govern central (per exemple, quan per racionalitzar i reconduir determinada despesa caldria modificar normativa b\u00e0sica estatal) i a sobre,aquest mateix govern central, sovint posa les CCAA als peus dels cavalls, ajudant a alimentar aquest discurs dominant a Espanya, segons el qual les CCAA s\u00f3n les culpables de tots els mals de l\u2019economia espanyola i ja no diguem de la situaci\u00f3 financera de les administracions p\u00fabliques.<\/span>I aix\u00f2 s\u00ed que resulta inacceptable.<\/span><\/p>\n

Perqu\u00e8 simplement ni \u00e9s cert que les CCAA tinguin un d\u00e8ficit superlatiu, ni encara menys que siguin les principals <\/span>responsables del d\u00e8ficit p\u00fablic espanyol. L\u2019Estat t\u00e9 un d\u00e8ficit molt m\u00e9s elevatque el de les CCAA. De l\u201911,2% sobre el PIB, que era el d\u00e8ficit del conjunt del sector p\u00fablic l\u2019any 2009, el 9,2% corresponia a l\u2019Estat i el 2% a les CCAA, i si considerem la liquidaci\u00f3 final, tenint en compte el joc de les bestretes, aleshores el d\u00e8ficit de l\u2019Estat seria del 7,2% i el de les CCAA del 4%. En qualsevol cas, es tracta d\u2019un d\u00e8ficit clarament per sota, en termes relatius, del que es correspondria amb la import\u00e0ncia de la despesa gestionada per les CCAA (que \u00e9s de m\u00e9s del 50% del total, excloent la seguretat social).Unes CCAA que han vist com se\u2019ls ensorraven els ingressos (tant o m\u00e9s que al\u2019Estat pel pes, al qual abans m\u2019he referit, dels impostos procedents de l\u2019activitat immobili\u00e0ria) i tanmateix havien de continuar prestant unes despeses (sanitat, educaci\u00f3, i serveis socials) que s\u00f3n la part fonamental de l\u2019Estat del benestar i que resulta molt dif\u00edcil retallar dr\u00e0sticament, especialment en moments de crisi.<\/span><\/p>\n

Abans ja n\u2019he parlat, de manera que no cal que m\u2019hi estengui m\u00e9s. I en alguns casos, a m\u00e9s, unes despeses derivades d\u2019obligacions establertes per normativa estatal, sense anar acompanyades del finan\u00e7ament apropiat. B\u00e9, per ser exactes, fent recaure aquest finan\u00e7ament sobre les CCAA. El cas m\u00e9s clar \u00e9s el de la llei de la depend\u00e8ncia.<\/span><\/p>\n

Aquesta \u00e9s la realitat dels fets, amb tota la diversitat de variants que vost\u00e8s vulguin. Naturalment, en els temps que corren, una de les m\u00e9s preocupants, i a la que ja m\u2019he referit, \u00e9s la practicada per l\u2019Estat consistent en despla\u00e7ar d\u00e8ficita les CCAA, per tal de poder dir que ell compleix. El cas m\u00e9s flagrant \u00e9s l\u2019incompliment en relaci\u00f3 al Fons de Competitivitat de l\u2019any 2010, comprom\u00eds clar i perfectament lligat en l\u2019acord de finan\u00e7ament, que es va aplicar els anys 2009 i 2010 i que ara, de forma unilateral, l\u2019Estat ha decidit no fer efectiu, amb una interpretaci\u00f3 de l\u2019acord, que \u00e9s simplement un desprop\u00f2sit, es miri per ones miri. Precisament, el mes de setembre de l\u2019any passat, i a la vista d\u2019aquest incompliment, vaig enviar una carta oficial i registrada a la ministra i vicepresidenta del govern, denunciant aquest fet.Tot aix\u00f2 contribueix a alimentar un discurs que, avui per avui, s\u2019ha convertit en dominant en el conjunt d\u2019Espanya, i que b\u00e0sicament consisteix en dir que les CCAA s\u00f3n les culpables de tots els mals (i si es pot singularitzar en Catalunya, per descomptat, encara millor), i que cal posar-les en cintura i acabar amb el \u2018desgavell auton\u00f2mic\u2019. Aquest discurs, que en definitiva voldria que l\u2019etapa de descentralitzaci\u00f3 i Estat de les autonomies no fos m\u00e9s que un par\u00e8ntesi en la hist\u00f2ria d\u2019Espanya, ha agafat cada cop m\u00e9s for\u00e7a i significa, al meu entendre,una vertadera revisi\u00f3 involutiva del pacte constitucional. Per\u00f2, en fi, si continuem per aquesta via obrir\u00edem un extens cap\u00edtol que, si volen, podem deixar per un altre dia.<\/span><\/p>\n

Comprom\u00eds i sentit institucional<\/span><\/strong><\/p>\n

<\/strong>He dit en comen\u00e7ar aquesta confer\u00e8ncia que la pol\u00edtica que al llarg d\u2019aquests mesos ha adoptat l\u2019actual govern de la Generalitat i els partits que li donens uport respecte el llegat del govern anterior i la gravetat de la situaci\u00f3 financera que s\u2019ha trobat, \u00e9s contr\u00e0ria a la realitat de les dades, impr\u00f2pia del comportament institucional que cabria esperar d\u2019un govern i completament contraproduent des del punt de vista dels interessos del pa\u00eds.<\/span><\/p>\n

Deixin-me que els ho digui ben clar: crec que no \u00e9s bo, ni propi d\u2019un pa\u00eds maduri segur de si mateix, que l\u2019objectiu d\u2019un govern quan arriba al poder sigui fer \u2018tabula rasa\u2019 del que hi havia abans, ni que tots plegats considerem natural i acceptable que el nou govern es dediqui a dinamitar i fer bocins el llegat del govern anterior. I que quedi clar que aquesta afirmaci\u00f3 que acabo de fer val perals uns i per als altres.<\/span><\/p>\n

Dedicar-se amb aquesta fru\u00efci\u00f3, i gaireb\u00e9 diria que amb car\u00e0cter preferent, a l\u2019admirable tasca de destruir el llegat rebut del govern anterior fa mal a la instituci\u00f3 i \u00e9s impropi d\u2019un govern seri\u00f3s i responsable. \u00c9s no entendre que el que \u00e9s realment important \u00e9s la instituci\u00f3, que ens sobreviu i ens acull, i que l\u2019obra de govern nom\u00e9s \u00e9s gran si serveix per fer m\u00e9s gran la instituci\u00f3. Els governs passen, la instituci\u00f3 continua. El que compta \u00e9s la continu\u00eftat i lafortalesa de la instituci\u00f3. La santa continu\u00eftat, que reclamava l\u2019altre dia Albert Manent, en l\u2019acte en que va rebre el Premi d\u2019Honor de les Lletres Catalanes, evocant una de les figures del noucentisme de principis del segle XX.<\/span><\/p>\n

L\u2019important, deixin-m\u2019ho dir aix\u00ed, \u00e9s el que queda. I quan el govern que arriba pret\u00e9n que no quedi res de l\u2019obra del govern precedent, quan considera (amb un afany entre adamista i revengista) que tot el que ha trobat \u00e9s materiald\u2019enderroc, quan no hi ha la m\u00e9s m\u00ednima ponderaci\u00f3 en el judici del que s\u2019ha fet abans, aleshores, per suposat es fa mal al govern anterior i als seus responsables, per\u00f2, sobretot, es fa mal a la instituci\u00f3 i al pa\u00eds.<\/span><\/p>\n

Perqu\u00e8 la instituci\u00f3 \u00e9s m\u00e9s forta i m\u00e9s gran com m\u00e9s s\u00f2lida i flu\u00efda \u00e9s la continu\u00eftat institucional. \u00c9s a dir, com m\u00e9s capa\u00e7os siguem d\u2019assumir el llegat que hem rebut i de fer-lo m\u00e9s gran quan el transmetem als que vindran al darrera. Un pa\u00eds es va construint d\u2019aquesta manera. La cadena institucional est\u00e0 composada per les diferents baules que s\u00f3n cada un dels governs. I dedicar-se a trencar, esclafar i demolir les baules anteriors, \u00e9s simplementtornar a comen\u00e7ar de zero.<\/span><\/p>\n

La hist\u00f2ria ens diu, a m\u00e9s, fins a quin punt aquest ha estat un dels mals, una de les patologies, m\u00e9s constants del nostre poble: aquesta pulsi\u00f3 autodestructiva, ca\u00efnita, que ens ha portat sempre a haver de tornar a comen\u00e7ar de zero. I si la hist\u00f2ria ens diu fins a quin punt hi ha una propensi\u00f3 a caure-hi, crec que b\u00e9\u00a0 far\u00edem en prevenir-nos-en.<\/span><\/p>\n

\u00c9s per aix\u00f2 que nosaltres, especialment nosaltres, els catalans, no ens ho podem permetre. Alg\u00fa em podr\u00e0 dir que aix\u00f2 passa a tot arreu. I \u00e9s veritat que l\u2019espectacle que ens ha ofert la pol\u00edtica espanyola aquestes darreres setmanes, despr\u00e9s de les eleccions auton\u00f2miques i municipals (especialment a Castilla-LaMancha), amb un Partit Popular disposat a fer saltar pels aires la credibilitat de les institucions i deixar ferida de mort la solv\u00e8ncia del pa\u00eds, pot semblar quedeixa en poca cosa la comparaci\u00f3 que es pugui fer amb qualsevol altra situaci\u00f3.<\/span><\/p>\n

Per\u00f2, en primer lloc, haig de subratllar que la prim\u00edcia de dir, per exemple, quela caixa estava buida, o que no es podria pagar a final de mes, o que les finances estaven en fallida, no la te, per desgr\u00e0cia, el Partit Popular.<\/span><\/p>\n

Malauradament, altres ja havien fet servir expressions tan irresponsables acasa nostra. I almenys, a Espanya, tot i la brutalitat amb que de vegades s\u2019expressa la pol\u00edtica espanyola, hi ha hagut veus que han cridat a la cordura i la responsabilitat. Que han apel\u00b7lat a un cert sentit d\u2019estat per no portar el pa\u00eds al precipici. I jo els haig de dir, amb tota la sinceritat, que he trobat a faltar aquestes veus aqu\u00ed a Catalunya, quan l\u2019artilleria utilitzada per desqualificar l\u2019her\u00e8ncia rebuda sobrepassava, i no han estat poques vegades, els l\u00edmits del que seria raonable.<\/span>Per\u00f2 \u00e9s que, a m\u00e9s, hi ha coses que Espanya es pot permetre i nosaltres no.<\/span><\/p>\n

Durant llargs per\u00edodes de la nostra hist\u00f2ria a nosaltres ens han faltat institucions de govern, i en general de pa\u00eds. I quan les hem tingudes han durat poc (potser \u00e9s per aix\u00f2, realment, que sovint ens costa tant tenir un cert sentit institucional). Ara hem d\u2019aprendre a servir-les i a consolidar-les. A saber jugar cadasc\u00fa el seu paper dins del joc institucional. A tenir lleialtat institucional, que significa defensar o criticar el govern, segons la posici\u00f3 de cadasc\u00fa, per\u00f2 sempre i en tot cas a servir la instituci\u00f3. Com succeeix, en definitiva, en aquellspa\u00efsos que ens haurien de servir d\u2019exemple.<\/span><\/p>\n

Per mirar endavant<\/span><\/span><\/strong><\/span><\/p>\n

En plena crisi<\/span><\/strong><\/p>\n

<\/strong>Aquest sentit institucional i de pensar abans que res en el pa\u00eds i els ciutadans, \u00e9s molt m\u00e9s exigible en un moment com l\u2019actual, quan ens trobem en plena crisi econ\u00f2mica, sacsejats per la tempesta de la crisi del deute i amb una societat que manifesta amb tota claredat una gran desconfian\u00e7a respecte la pol\u00edtica i els pol\u00edtics.<\/span><\/p>\n

Perqu\u00e8 per molt que puguem afirmar que des del primer trimestre de l\u2019any passat (de l\u2019any 2010), vam deixar d\u2019estar en recessi\u00f3, la veritat \u00e9s que estem en plena crisi econ\u00f2mica. Una crisi que es manifesta amb uns nivells d\u2019atur inacceptables, un estancament profund de l\u2019activitat econ\u00f2mica (amb un vertader ensorrament del consum intern) i uns desequilibris persistents que est\u00e0 costant molt i molt eliminar.<\/span><\/p>\n

Ara ens cal recuperar competitivitat i tornar a cr\u00e9ixer. I fer-ho en un context en el que \u00e9s imprescindible corregir aquests desequilibris b\u00e0sics i en el que no disposem dels instruments als que recorr\u00edem habitualment quan calia recuperar competitivitat; i caracteritzat, a m\u00e9s, per d\u2019una dur\u00edssima compet\u00e8ncia internacional.<\/span><\/p>\n

Perqu\u00e8 el cert \u00e9s que la integraci\u00f3 en la zona euro, encert indiscutible que ens ha perm\u00e8s entre altres coses gaudir d\u2019una llarga etapa de creixement, tamb\u00e9 \u00e9sevident que ha alimentat alguns desequilibris molt forts, que mai haurien arribat a assolir la magnitud que han assolit si no hagu\u00e9ssim estat dins de l\u2019\u00e0rea de la moneda \u00fanica. Aquests desequilibris, d\u2019altra banda complementaris, s\u00f3n, per un costat, un nivell d\u2019endeutament elevad\u00edssim (b\u00e0sicament privat i en bona part procedent de l\u2019exterior). Endeutament al que s\u2019ha arribat gr\u00e0cies a una llarga etapa de tipus d\u2019inter\u00e8s molt redu\u00efts i a un frac\u00e0s clamor\u00f3s dels mercats al\u2019hora de valorar el risc (tothom que s\u2019endeutava en euros, fos o no solvent, pagava els mateixos tipus d\u2019inter\u00e8s i mereixia el mateix r\u00e0ting de les empreses de qualificaci\u00f3). I per un altre costat, segon desequilibri, un d\u00e8ficit per compte corrent, que va arribar al 10% del PIB, tamb\u00e9 absolutament desmesurat.<\/span><\/p>\n

Desequilibris \u00f2bviament complementaris (en part, un porta a l\u2019altre), i \u00f2bviament tamb\u00e9, lligats estretament a la bombolla immobili\u00e0ria, que \u00e9s la que alimentava en bona mesura aquest endeutament.<\/span><\/p>\n

Em sembla inq\u00fcestionable que aquests desequilibris mai haguessin arribat atenir aquesta magnitud si no hagu\u00e9ssim estat a la zona euro, perqu\u00e8 les <\/span>senyals d\u2019alarma (en forma dels tipus d\u2019inter\u00e8s que els creditors haguessin exigit a l\u2019endeutament en pessetes i de les pressions sobre el tipus de canvi) s\u2019haguessin disparat molt abans. I tamb\u00e9 sembla clar que tots plegats noa cab\u00e0vem de ser conscients de fins a quin punt, mancant aquestes senyals d\u2019alarma, hav\u00edem d\u2019estar molt m\u00e9s vigilants a l\u2019evoluci\u00f3 d\u2019aquests desequilibris.<\/span><\/p>\n

En qualsevol cas, el que \u00e9s inq\u00fcestionable, des del meu punt de vista, \u00e9s que l\u2019experi\u00e8ncia d\u2019aquest episodi ens parla d\u2019un frac\u00e0s clamor\u00f3s dels mercats (a l\u2019hora d\u2019avaluar els riscos) i dels reguladors (govern i supervisors) a l\u2019hora de prevenir i corregir aquests desequilibris.<\/span><\/p>\n

En tot cas, aquesta \u00e9s la situaci\u00f3. Els desequilibris existeixen i est\u00e0 costant molt corregir-los. Per exemple, \u00e9s for\u00e7a preocupant que despr\u00e9s d\u2019una recessi \u00f3com la que hem tingut i amb una economia encara pr\u00e0cticament estancada continuem tenint un d\u00e8ficit exterior del 4,5% del PIB. Aix\u00f2 no havia succe\u00eft mai.<\/span><\/p>\n

En el passat, devalu\u00e0vem i com a m\u00e0xim despr\u00e9s de tres anys de recessi\u00f3, o de forta desacceleraci\u00f3 del creixement de l\u2019economia, s\u2019aconseguia l\u2019equilibri o el super\u00e0vit.<\/span><\/p>\n

Per\u00f2 el fet \u00e9s que aqu\u00ed \u00e9s on som. Tenim els desequilibris, cal corregir-los. I per fer-ho, cal avan\u00e7ar, i a la vegada, en dues direccions: recuperar la competitivitat i tornar a cr\u00e9ixer. Les dues coses. Abans, quan no est\u00e0vem a l\u2019euro, el m\u00e8tode cl\u00e0ssic per recuperar competitivitat era devaluar. La devaluaci\u00f3 suposa un ajustament dr\u00e0stic i generalitzat de costos i preus respecte a l\u2019exterior. Significa esdevenir m\u00e9s pobres en les monedes respecte a les que devaluem. \u00c9s un tractament que no resol el problema de fons, per\u00f2 que permet sortir de la fase aguda de la malaltia. \u00c9s el que han fet alguns dels pa\u00efsos europeus externs ala zona euro i de moment (despr\u00e9s d\u2019un ajustament molt sever) tornen a cr\u00e9ixer.<\/span><\/p>\n

Ara no podem rec\u00f3rrer a aquest expedient. Per sort, si vost\u00e8s volen, perqu\u00e8 no deixava de ser una forma artificial de sortir del mal pas, si no s\u2019abordaven els problemes de fons. Per\u00f2 permetia anar tirant. \u00c9s com donar un antit\u00e8rmic quan hi ha una infecci\u00f3. No cura la infecci\u00f3, per\u00f2 baixa la febrada. Ara el que no podem fer \u00e9s anar tirant, no hi ha antit\u00e8rmic. De manera que o curem la infecci\u00f3 o morim de la febrada.<\/span><\/p>\n

\u00c9s per aix\u00f2 que si volem evitar que l\u2019ajustament es produeixi per la via de la destrucci\u00f3 dram\u00e0tica d\u2019activitat econ\u00f2mica i d\u2019ocupaci\u00f3, que \u00e9s el que est\u00e0 succeint (perqu\u00e8 en euros l\u2019economia espanyola \u00e9s menys competitiva que altres economies), l\u2019\u00fanica alternativa possible per recuperar la competitivitat \u00e9s fer un ajustament seri\u00f3s per acceptar que som m\u00e9s pobres (l\u2019ajustament nominal que abans f\u00e8iem amb una devaluaci\u00f3, ara ha de ser un ajustament en <\/span>termes reals), i aix\u00f2 vol dir sacrificis, i a la vegada reformes radicals que ens permetin millorar la productivitat i la competitivitat (\u00e9s a dir, la relaci\u00f3 productivitat\/costos).<\/span><\/p>\n

Aquesta \u00e9s l\u2019alternativa real a la que estem confrontats, no ens enganyem. La q\u00fcesti\u00f3 \u00e9s si som capa\u00e7os de fer un ajustament clar i decidit i tornar a cr\u00e9ixer; o b\u00e9 ens instal\u00b7lem en una llarga etapa d\u2019estancament, de marasme, amb taxes de creixement molt febles i amb un ajustament interminable, al final del quale ns adonarem que ens hem menjat bona part del capital acumulat al llarg d\u2019aquests anys de creixement, que \u00e9s el que ja est\u00e0 comen\u00e7ant a succeir.<\/span><\/p>\n

Aquesta \u00e9s l\u2019alternativa, i no cal que els digui quina \u00e9s l\u2019opci\u00f3 per la que m\u2019inclino de forma decidida.<\/span><\/p>\n

De manera que ajustament i reformes, s\u00ed. I aix\u00f2 implica sacrificis per part de tothom. L\u2019ajustament s\u2019ha de fer a tot arreu, tamb\u00e9 al sector p\u00fablic, on l\u2019objectiu de reducci\u00f3 del d\u00e8ficit p\u00fablic \u00e9s irrenunciable.<\/span><\/p>\n

La incid\u00e8ncia decisiva del context europeu<\/span><\/strong><\/p>\n

<\/strong>Dos objectius: creixement i reducci\u00f3 del d\u00e8ficit p\u00fablic<\/span><\/em><\/p>\n

<\/em>En aquest punt, per\u00f2, em permetran que faci un comentari en relaci\u00f3 al context europeu, tant pel que fa refer\u00e8ncia als compromisos de reducci\u00f3 del d\u00e8ficit, com a la crisi del deute. Perqu\u00e8, per molt que fem b\u00e9 els deures, correm el perill que si la crisi del deute (que, en part, \u00e9s tamb\u00e9 la crisi de l\u2019euro, per\u00f2 nos \u00f3n exactament el mateix) no es resol, se\u2019ns acabi emportant per davant.<\/span><\/p>\n

I el primer que cal fer \u00e9s distingir entre dos tipus de problemes, que estan entrella\u00e7ats, per\u00f2 que s\u00f3n diferents. Un primer \u00e9s l\u2019opci\u00f3 escollida per la Uni\u00f3 Europea a l\u2019hora de decidir el \u2018mix\u2019 apropiat entre els objectius de reducci\u00f3 del d\u00e8ficit i de creixement. El segon \u00e9s la crisi del deute. \u00c9s evident que aquest sdos pl\u00e0nols estan entrella\u00e7ats. Primer, perqu\u00e8 en part la crisi del deute procedeix de la desconfian\u00e7a creixent dels mercats per seguir deixant diners apa\u00efsos que estan fortament endeutats i\/o alimenten encara m\u00e9s aquests nivells d\u2019endeutament amb elevats d\u00e8ficits. I segon, perqu\u00e8 una de les condicions \u2018sine qua non\u2019 per ser rescatat (o per evitar haver de ser-ho) s\u00f3n els sever\u00edssims plans de reducci\u00f3 del d\u00e8ficit establerts per la UE. Per\u00f2, encara que entrella\u00e7ats,es tracta de dos problemes diferents, que se situen en pl\u00e0nols diferents, i que cal analitzar tamb\u00e9 espec\u00edficament.<\/span><\/p>\n

Respecte el primer, sembla clar que pel que fa a aquest punt, Europa i els EUA s\u2019inclinen per dos escoles de pensament diferents. Als EUA hi ha, o hi ha hagut <\/span>fins ara, una opci\u00f3 clara pel creixement, encara que aix\u00f2 pogu\u00e9s significar inc\u00f3rrer en d\u00e8ficits elevats. \u00c9s veritat que economistes tan prestigiosos com Stiglitz i Krugman troben que encara s\u2019ha fet poc, per\u00f2 de fet el \u2018mainstream\u2019 s\u2019ha situat en aquesta posici\u00f3, incloent personalitats d\u2019una ortod\u00f2xia incontestable, com Ben Bernanke, que no va tenir inconvenient en utilitzar totsels instruments monetaris al seu abast per sostenir l\u2019activitat econ\u00f2mica i enrecomanar no tenir presa per reduir el d\u00e8ficit del pressupost federal. En canvi, Europa, despr\u00e9s de la primera reacci\u00f3, en la que es va veure arrossegada per l\u2019estela d\u2019un clar activisme governamental marcada pels EUA, el FMI i Gordon Brown, aix\u00ed que el govern alemany va agafar el comandament, va optar per un \u2018mix\u2019 clarament diferent, inclinat inequ\u00edvocament per prioritzar la reducci\u00f3 del d\u00e8ficit per damunt del creixement. L\u2019altre dia el mateix Krugman sintetitzava deforma molt gr\u00e0fica aquestes difer\u00e8ncies de plantejament, quan deia que les posicions europees feien que, en comparaci\u00f3, el mateix Bernanke sembl\u00e9s un membre de l\u2019ala esquerra del Partit Dem\u00f2crata.<\/span><\/p>\n

Hem de reduir el d\u00e8ficit, s\u00ed, per\u00f2 tamb\u00e9 hem de tornar a cr\u00e9ixer. I de vegades \u00e9s tal l\u2019entusiasme (proper al dogmatisme) per l\u2019objectiu de reducci\u00f3 del d\u00e8ficit, que sembla que oblidem una cosa tan evident com que \u00e9s la recessi\u00f3 la que ha provocat el d\u00e8ficit i no el d\u00e8ficit el que ha provocat la recessi\u00f3. I que la millor i m\u00e9s efectiva forma de reduir el d\u00e8ficit \u00e9s tornar a cr\u00e9ixer.<\/span><\/p>\n

Sovint s\u2019invoca la credibilitat davant dels mercats com una ra\u00f3 gaireb\u00e9 definitiva per mostrar determinaci\u00f3 en la reducci\u00f3 del d\u00e8ficit p\u00fablic. Per\u00f2 cal tenir clar que aquests mateixos mercats que sembla que avui podrien penalitzar la falta de\u00a0decisi\u00f3 en les mesures de correcci\u00f3 del d\u00e8ficit, dem\u00e0 ens penalitzarien molt m\u00e9s (ho estan fent ja) si el resultat d\u2019aquestes mesures \u00e9s deixar l\u2019economia en un estat semivegetatiu. Entre altres coses, perqu\u00e8 els mercats el que valoren per sobre de tot s\u00f3n les perspectives d\u2019un creixement s\u00f2lid i sostingut.<\/span><\/p>\n

Vol dir aix\u00f2 que no \u00e9s important reduir el d\u00e8ficit i contenir la despesa p\u00fablica?<\/span><\/p>\n

Per suposat que ho \u00e9s, i molt. Perqu\u00e8 no ens podem permetre anar inflant els nivells d\u2019endeutament i hipotecant els recursos futurs. I perqu\u00e8 \u00e9s cert que, ens agradi o no, despr\u00e9s de la crisi, no ens podrem permetre els nivells de despesa p\u00fablica que ten\u00edem abans.<\/span><\/p>\n

Per\u00f2 m\u00e9s que proclamar prop\u00f2sits grandiloq\u00fcents i sovint irrealitzables, el que \u00e9s important \u00e9s la determinaci\u00f3 que es mostri per fixar objectius ambiciosos irealistes i la credibilitat de les mesures proposades per arribar-hi, encara ques\u2019hagi de fer m\u00e9s gradualment. Per aix\u00f2, aquest esfor\u00e7 de reducci\u00f3 del d\u00e8ficit l\u2019hem de fer tractant que l\u2019impacte contractiu sobre l\u2019economia no acabi portanta un d\u00e8ficit c\u00edclic addicional m\u00e9s gran que el d\u00e8ficit estructural que haguem <\/span>pogut reduir. I sempre, per descomptat, que no resulti que apliquem una curade cavall de tal calibre que s\u2019acabi emportant per davant el malalt que figuraque hem de curar.<\/span><\/p>\n

Cal recon\u00e8ixer que per a les institucions i les autoritats p\u00fabliques espanyoles (i\u00a0tamb\u00e9 per a les catalanes) opinar sobre aquest tema desviant-se el m\u00e9s m\u00ednim del que \u00e9s la doctrina oficial de la Uni\u00f3 Europea \u00e9s summament delicat. Perqu\u00e8 a Espanya, i a Catalunya, no tenim m\u00e9s remei que complir obedientment lesregles del joc, encara que no ens agradin i encara que el tractament ques\u2019apliqui ens pugui semblar desencertat. En tot cas, s\u00f3n els pa\u00efsos virtuosos, els que estan b\u00e9, els que poden i haurien de q\u00fcestionar el que s\u2019est\u00e0 fent. Per\u00f2 si ho fem nosaltres semblar\u00e0 que s\u00f3n excuses de mal pagador, que les nostres reserves s\u00f3n perqu\u00e8 no acabem d\u2019acceptar els sacrificis que hem de fer i no perqu\u00e8 tinguem una genu\u00efna, i probablement m\u00e9s que raonable, reserva, respecte l\u2019encert de la pol\u00edtica que s\u2019est\u00e0 adoptant. Es tracta, \u00e9s veritat, d\u2019una situaci\u00f3 enverinada.Per\u00f2 jo ara ja no tinc responsabilitats de govern, de manera que em puc permetre dir coses que potser no podria dir si encara fos conseller. De forma que crec que tots plegats tenim la responsabilitat de preguntar-nos si Europa no hauria de trobar un nou equilibri entre aquests dos objectius, que signifiqu\u00e9s un major comprom\u00eds amb el creixement, sabent que aix\u00f2 nom\u00e9s es pot fer si esfa a escala europea. <\/span><\/p>\n

Primer, perqu\u00e8 el mercat europeu est\u00e0 fortament integrat i qualsevol pa\u00eds que pretengu\u00e9s actuar individualment pel seu compte es trobaria que els beneficis d\u2019una eventual pol\u00edtica expansiva s\u2019escamparien b\u00e0sicament als pa\u00efsos ve\u00efns i en canvi acabaria tenint efectes contraproduents en forma de desequilibris per al pa\u00eds en q\u00fcesti\u00f3. I segon, perqu\u00e8 la situaci\u00f3 de cada pa\u00eds \u00e9s diferent. \u00c9s a dir, el \u2018mix\u2019 agregat europeu s\u2019hauria d\u2019inclinar m\u00e9s del que ho fa ara per un major creixement, per\u00f2 el \u2018mix\u2019 concret de cada pa\u00eds, no necessariament.<\/span><\/p>\n

\u00c9s per aix\u00f2, que al meu entendre la pol\u00edtica de reducci\u00f3 del d\u00e8ficit s\u2019hauria defonamentar en tres l\u00ednies.<\/span><\/span><\/p>\n

Primera<\/span><\/em>, comprom\u00eds inequ\u00edvoc a Catalunya i a <\/span><\/span>Espanya en l\u2019objectiu de reducci\u00f3 del d\u00e8ficit. S\u2019ha de deixar clar, en aquest sentit, que ni Catalunya ni Espanya, es poden permetre pol\u00edtiques fiscalse xpansives i que la reducci\u00f3 del d\u00e8ficit implica ajustaments en la despesa.<\/span><\/p>\n

Segona<\/span>, aquesta reducci\u00f3 hauria de ser m\u00e9s gradual, flexible i contextualitzada <\/span><\/em><\/span><\/em>(tenint, en compte, per exemple, el nivell d\u2019endeutament), per evitar que la reducci\u00f3 del d\u00e8ficit estructural acabi no compensant l\u2019empitjorament del d\u00e8ficit c\u00edclic.<\/span>Tercera<\/span><\/em>, la Uni\u00f3 Europea en el seu conjunt hauria de dur a terme <\/span><\/span>pol\u00edtiques m\u00e9s decidides per impulsar el creixement econ\u00f2mic, especialment <\/span>per part d\u2019aquells pa\u00efsos que es troben en una posici\u00f3 de consolidaci\u00f3 fiscal m\u00e9s que satisfact\u00f2ria.<\/span><\/p>\n

La crisi del deute<\/span><\/em><\/p>\n

<\/em>Pel que fa al segon problema, al meu entendre \u00e9s el moment d\u2019acceptar que la recepta europea per fer front a la crisi del deute ha fracassat. El preu i la qualificaci\u00f3 del deute dels pa\u00efsos que han estat rescatats estan molt pitjor que al principi i els ajustaments que se\u2019ls han imposat estan situant les seves economies a un pas del precipici. El tractament no ha funcionat. No solament aix\u00f2, sin\u00f3 que est\u00e0 a punt de matar el malalt. No ha resolt els problemes desolv\u00e8ncia, ni ha aconseguit situar aquests pa\u00efsos en una senda de creixement.<\/span><\/p>\n

De manera que Europa t\u00e9 un petit problema, que no s\u2019arregla entossudint-se en l\u2019error.Ara parlem molt de si cal o no reestructurar el deute grec, com si aquest fos l\u2019\u00fanic problema. Aquesta \u00e9s l\u2019expressi\u00f3 m\u00e9s tumefacte d\u2019un problema de fons,que ara apareix amb tota la seva magnitud i que \u00e9s el d\u2019una integraci\u00f3 monet\u00e0ria incompleta i sense els instruments i els mecanismes de resoluci\u00f3 decrisi apropiats, com va subratllar Wolfgang Munchau en les Jornades del Cercle ara fa un mes, en una an\u00e0lisi que em va semblar particularment l\u00facida. Alg\u00fa va dir en el seu moment que a Europa est\u00e0vem intentant una cosa molt dif\u00edcil, sense massa precedents al mon, com era crear una moneda sense Estat. Ara estem veient que o b\u00e9 avancem de veritat cap a una major integraci\u00f3 pol\u00edtica, o b\u00e9 ser\u00e0 molt dif\u00edcil mantenir la moneda \u00fanica. De fet, la moneda \u00fanica \u00e9s un pas extraordin\u00e0riament important cap a la integraci\u00f3 pol\u00edtica. Significa renunciar, per part del estats que hi participen, ni m\u00e9s ni menys que a la seva sobirania monet\u00e0ria.<\/span><\/p>\n

Ara b\u00e9, per a que la moneda funcioni, calen algunes coses m\u00e9s: un mercat m\u00e9s integrat i m\u00e9s integraci\u00f3 pol\u00edtica. Calen dos potes institucionals que ara mateixa Europa o no existeixen o s\u00f3n molt febles: el tresor i el pressupost. \u00c9s a dir, un tresor europeu, capa\u00e7 d\u2019emetre eurobons i un pressupost europeu digne d\u2019aquest nom. Aix\u00f2 no \u00e9s que ho digui jo, que tindria una import\u00e0ncia realment molt relativa, \u00e9s que ho diuen veus molt autoritzades, com s\u00f3n la de Jean-Claude Trichet, quan parla d\u2019avan\u00e7ar de veritat cap a un \u2018f\u00e9d\u00e9ralisme budg\u00e9taire\u2019 o les de l\u2019Institut Bruegel i Paul de Grauwe i bastants altres, quan defensen la necessitat dels eurobons. I naturalment, cal tamb\u00e9 una major integraci\u00f3 del mercat europeu. \u00c9s a dir, flexibilitzar les normes que fan dif\u00edcil que el mercat funcioni com a tal i que hi hagi una aut\u00e8ntica mobilitat dels factors, sense la qual els processos d\u2019ajustament s\u00f3n molt m\u00e9s dif\u00edcils i dolorosos.<\/span><\/p>\n

\u00c9s perqu\u00e8 no s\u2019aborden aquests problemes que la crisi del deute grec no t\u00e9 soluci\u00f3 en els termes en que est\u00e0 plantejada actualment. Per una banda, \u00e9s evident que Gr\u00e8cia no est\u00e0 en condicions de fer front a la c\u00e0rrega financera d\u2019un deute que assoleix ja el 160% del seu PIB, perqu\u00e8 ni en les condicions de tipus d\u2019inter\u00e8s i creixement m\u00e9s favorables, no podria generar el super\u00e0vit primari que seria prec\u00eds. Per tant, la reestructuraci\u00f3 sembla inevitable. Per\u00f2, per altra banda, tamb\u00e9 \u00e9s evident que en les actuals condicions, amb una Europa que tarda D\u00e9u i ajuda per prendre qualsevol decisi\u00f3, amb dubtes m\u00e9s que fonamentats sobre fins on est\u00e0 disposada a arribar en el seu recolzament a Gr\u00e8cia o a qualsevol altre pa\u00eds que ho necessiti, el missatge d\u2019una reestructuraci\u00f3 (\u00e9s a dir, per una via o una altra, d\u2019un retorn del deute penalitzador per als creditors), pot tenir conseq\u00fc\u00e8ncies catastr\u00f2fiques sobre el propi deute grec (quin creditor estaria disposat a prestar-li a Gr\u00e8cia despr\u00e9s d\u2019aix\u00f2?) i per contagi sobre totes les altres monedes que estan a la sala d\u2019espera.<\/span><\/p>\n

Confiem que d\u2019aqu\u00ed uns anys, quan mirem endarrera, puguem dir que al final aquesta crisi va esdevenir providencial, perqu\u00e8 va obligar a donar un pas endavant decisiu en la vertebraci\u00f3 institucional de la Uni\u00f3 Europea. No seria, ni molt menys, la primera vegada que aix\u00f2 succe\u00eds. De fet, la hist\u00f2ria ens diu dues coses: 1) que, des de que als anys cinquanta del segle passat va comen\u00e7ar l\u2019extraordinari viatge de la integraci\u00f3 europea (el gran projecte dels nostres temps) cada vegada que Europa ha estat al l\u00edmit de l\u2019abisme, ha sabut trobar la sortida; 2) que nom\u00e9s en aquestes situacions cr\u00edtiques s\u2019han produ\u00eft avan\u00e7os significatius.<\/span><\/p>\n

I la veritat \u00e9s que al llarg d\u2019aquests anys de crisi, hi ha hagut \u2018de facto\u2019 una transfer\u00e8ncia de poder cap a les inst\u00e0ncies de la Uni\u00f3 absolutament impensable nom\u00e9s pocs mesos abans. Pel meu gust, una transfer\u00e8ncia de poder massa inclinada cap a les institucions intergovernamentals i massa poc cap a les pr\u00f2piament comunit\u00e0ries (les que haurien de ser l\u2019embri\u00f3 d\u2019un govern federal europeu), per\u00f2 b\u00e9, transfer\u00e8ncia de poder cap a les inst\u00e0ncies europees, a la fi. Esperem que aquesta vegada succeeixi una cosa semblant, el que passaria, en definitiva, per un missatge inequ\u00edvoc als mercats del recolzament irreductible de la Uni\u00f3 al deute sobir\u00e0 dels pa\u00efsos que la composen, acompanyat per un pla dr\u00e0stic en els objectius i gradual en el ritme d\u2019aplicaci\u00f3 de reducci\u00f3 del d\u00e8ficit. Si no \u00e9s aix\u00ed, em temo que aquesta vegada el retroc\u00e9s podria ser catastr\u00f2fic.<\/span><\/p>\n

L\u2019hora de la pol\u00edtic<\/span><\/strong>a<\/span><\/strong><\/p>\n

<\/strong>Tanco aquest par\u00e8ntesi, crec que justificat perqu\u00e8 resulta impossible abordar el proc\u00e9s d\u2019ajustament i reformes al que hem de fer front, sense tenir en compte aquest context europeu que ens remet a dos punts essencials: com dur a terme la consolidaci\u00f3 fiscal sense ensorrar les perspectives de creixement de la nostra economia; i com evitar que el contagi de la crisi del deute acabi fent-nos entrar en un cercle vici\u00f3s, del que ja ens trobem perillosament a prop.<\/span><\/p>\n

Ara b\u00e9, el que est\u00e0 clar \u00e9s que dif\u00edcilment podrem fer front als problemes quetenim al davant, si la pol\u00edtica no est\u00e0 a l\u2019al\u00e7ada. Aix\u00f2 afegeix complexitat a la situaci\u00f3, i a tots plegats ens hauria de fer reflexionar sobre fins a quin punt el grau de degradaci\u00f3 de la vida p\u00fablica espanyola, el distanciament alarmant que mostren els ciutadans i la p\u00e8ssima valoraci\u00f3 social de la pol\u00edtica i els pol\u00edtics no \u00e9s un factor que afegeix dificultat i incideix negativament, i de forma poderosa,en la sortida de la crisi. De fet, els ciutadans expressen una actitud que podriasemblar contradict\u00f2ria: per una banda, reclamen m\u00e9s poder pol\u00edtic davant dels poders econ\u00f2mics; i per una altra mostren un rebuig total de l\u2019actual funcionament de la pol\u00edtica i dels pol\u00edtics. Podria semblar contradict\u00f2ria, per\u00f2 no ho \u00e9s. Reclamen pol\u00edtica en maj\u00fascules i tenen ra\u00f3.<\/span><\/p>\n

Aquesta \u00e9s, com mai, l\u2019hora de la pol\u00edtica. Els factors decisius per sortir de la crisi s\u00f3n factors pol\u00edtics. A escala espanyola i a escala europea. Sobre els diagn\u00f2stics i les receptes del que ens passa, jo crec que b\u00e0sicament podr\u00edem posar-nos d\u2019acord. Home, sempre hi haur\u00e0 matisos, o m\u00e9s que matisos, a l\u2019hora de fer les ponderacions dels objectius i valorar la idone\u00eftat d\u2019aquest o aquell instrument. Per\u00f2 en els aspectes essencials, crec que no \u00e9s una temeritat dir que hi pot haver un \u00e0mplia coincid\u00e8ncia. Ara, el que fallen s\u00f3n elsf actors pol\u00edtics. I avui, com els deia, aquests factors s\u00f3n m\u00e9s importants que mai.Fuentes Quintana solia dir (ho vaig recordar fa uns anys en l\u2019acte d\u2019homenatge que li vam fer en aquesta mateixa casa amb motiu de la seva mort) que la pol\u00edtica ha de fer possible el que \u00e9s econ\u00f2micament necessari. Sempre em va semblar una visi\u00f3 una mica instrumental de la pol\u00edtica, per\u00f2 entenc el que volia dir i li hi he donat la ra\u00f3 moltes vegades. Per exemple, ara.<\/span><\/p>\n

Perqu\u00e8 els ciutadans nom\u00e9s estaran disposats a fer els necessaris sacrificis que impliquen els ajustaments i les reformes, si hi ha projecte, i relat per explicar-lo, si hi ha lideratge que doni confian\u00e7a i si ha pactes i consensos, que permetin repartir adequadament els sacrificis. I les tres coses s\u00f3n pr\u00f2pies de l\u2019\u00e0mbit essencial i m\u00e9s elevat de la pol\u00edtica.<\/span><\/p>\n

Per a que els que els han de fer acceptin els sacrificis s\u2019han de donar dues condicions: primera, que siguin per un objectiu que val la pena; i segona, que estiguin ben repartits. Sobre aquesta segona condici\u00f3, no cal estendre-s\u2019hi massa, perqu\u00e8 sembla gaireb\u00e9 \u00f2bvia. Els ciutadans saben que hi ha problemes, i que tots hi hem de posar de la nostra part per sortir-ne. Per\u00f2 tamb\u00e9 tenen la sensaci\u00f3 que els principals responsables de la situaci\u00f3 no s\u00f3n aquells sobre els que ara m\u00e9s est\u00e0 recaient la c\u00e0rrega de la crisi. Compte, aqu\u00ed tamb\u00e9 crec que ha faltat valentia per dir que innocent, innocent, no ho \u00e9s ning\u00fa.<\/span>I que tothom ha viscut una mica, o un molt, per sobre de les seves possibilitats.<\/span><\/p>\n

Per\u00f2 \u00e9s cert que hi ha hagut interessos que hi han indu\u00eft; i encara \u00e9s m\u00e9s cer tque, ara mateix, tamb\u00e9 n\u2019est\u00e0 faltant, de coratge, per extreure sense por i amb totes les conseq\u00fc\u00e8ncies les lli\u00e7ons d\u2019aquesta crisi i adoptar les mesures apropiades, especialment, en relaci\u00f3 als poders financers. En tot cas, les persones estan disposades a fer sacrificis, per\u00f2 no a fer-ne elles i veure que els ve\u00efns no en fan; i naturalment a fer-ne, sempre que estiguin ben repartits.<\/span><\/p>\n

I despr\u00e9s, les persones estan disposades a fer sacrificis, i en fan cada dia, per \u00f2sempre que sigui per tal d\u2019assolir un objectiu que s\u2019ho mereixi. \u00c9s per aix\u00f2 qu eel projecte \u00e9s essencial. El projecte i saber-lo explicar. Explicar que val la pena estr\u00e8nyer-se el cintur\u00f3, encara que sigui for\u00e7a, un temps curt, per tornar a cr\u00e9ixer i crear ocupaci\u00f3 m\u00e9s r\u00e0pidament, per fer un pa\u00eds obert, din\u00e0mic i competitiu. Per preservar tot el molt i de bo que hem aconseguit al llarg d\u2019aquests anys. Que \u00e9s millor aix\u00f2 que anar es llanguint-nos irremissiblement alllarg d\u2019un per\u00edode interminable, al final del qual estarem on \u00e9rem fa deu o vint anys. Per aix\u00f2 crec, que ara \u00e9s el moment d\u2019un reformisme \u2018fort\u2019. En el sentit fort de la paraula. Ara no s\u2019hi valen els canvis cosm\u00e8tics. No s\u2019hi val l\u2019estrat\u00e8gia \u2018lampedusiana\u2019, a la qual tan aficionat \u00e9s aquest pa\u00eds. Fer veure que canvia tot perqu\u00e8 no canvi\u00ef res. Si volem preservar l\u2019essencial, cal fer canvis de veritat.<\/span><\/p>\n

U<\/span>na condici\u00f3 indispensable per implicar les persones en el projecte \u00e9s no amagar la veritat, ni la gravetat de la situaci\u00f3. No hi ha res pitjor que dir que fa sol, quan est\u00e0 plovent. Que dir-li a un malalt que est\u00e0 san\u00edssim, quan ell sap que no est\u00e0 b\u00e9. Ara b\u00e9, a continuaci\u00f3 cal explicar que si fem els sacrificis que hem de fer ens en sortirem. El malalt est\u00e0 disposat a fer sacrificis, per\u00f2 li hem de dir que si els fa es curar\u00e0. I desgraciadament, en el nostre pa\u00eds, massa sovint s\u2019han incomplert les dues condicions. Se li ha dit al malalt que estava san\u00edssim, quan els s\u00edmptomes de la malaltia ja eren presents per tot arreu. I despr\u00e9s se li ha aplicat el tractament, un tractament molt dur, com si fos una fatalitat, i a m\u00e9s imposada des de fora, sense massa perspectives de curaci\u00f3.<\/span><\/p>\n

De manera, que calen les dues coses: dir la veritat i no amagar la gravetat de la situaci\u00f3 (el \u2018parler vraie\u2019 de Mend\u00e9s-France); i a la vegada explicar que si fem les coses que hem de fer ens en sortirem. El pol\u00edtic ha de generar confian\u00e7a i no alarma. Per aix\u00f2 detesto aquell estil de fer pol\u00edtica que consisteix no en exposar els problemes i explicar com els resoldrem, sin\u00f3 en crear alarma amb la gravetat dels problemes, per tal de poder despr\u00e9s justificar el que no es fa o magnificar la import\u00e0ncia del que s\u2019aconsegueix. Ara he parlat de confian\u00e7a, i per generar confian\u00e7a cal lideratge. El lideratge \u00e9s el fil invisible que uneix el dirigent pol\u00edtic amb una majoria de la societat. \u00c9s el que fa que aquesta majoria confi\u00ef en el dirigent, en el governant, quan aquest li ha de demanar sacrificis, li ha d\u2019explicar veritats inc\u00f2modes. Per aix\u00f2, la condici\u00f3 del lideratge nom\u00e9s es pot provar en temps de crisi. \u00c9s molt f\u00e0cil aconseguir que els ciutadans confi\u00efn en el dirigent, quan aquest els diu el que volen escoltar. \u00c9s molt f\u00e0cil conduir la nau a grat del passatge quan el mar est\u00e0 tranquil i el vent bufa a favor. El que \u00e9s dif\u00edcil \u00e9s que la gent confi\u00ef en el dirigent quan aquest els diu coses que no voldrien escoltar i els demana sacrificis que no voldrien haver de fer. Per\u00f2 sense aquest lideratge no hi ha projecte pol\u00edtic que tiri endavant, ni causa que triomfi. El lideratge \u00e9s aixecar unes banderes i aconseguir que les segueixin una majoria de la societat. I per a que aix\u00f2 sigui possible hi ha d\u2019haver banderes (projecte) i aquest fil invisible de confian\u00e7a (que nom\u00e9s el dona la credibilitat).<\/span><\/p>\n

Un pa\u00eds que mira endavant<\/span><\/strong><\/p>\n

<\/strong>Deia que \u00e9s l\u2019hora de la pol\u00edtica. I ho \u00e9s especialment a casa nostra. Per\u00f2 de la pol\u00edtica en maj\u00fascules. De la pol\u00edtica que reclamen els ciutadans, o que voldrien i no troben, quan col\u00b7loquen la pol\u00edtica i els pol\u00edtics entre les seves principals preocupacions. La pol\u00edtica que vol resoldre els problemes i no utilitzar els problemes per atacar els adversaris, la pol\u00edtica que pensa abans en el pa\u00eds i els ciutadans que no en els interessos de partit, la pol\u00edtica que no t\u00e9 per \u00fanico bjectiu la crua i simple ocupaci\u00f3 de les poltrones de comandament, la pol\u00edtica que no te per objectiu empastifar (quan no destruir) l\u2019adversari, sin\u00f3 combatre\u2019l noblement quan no s\u2019hi est\u00e0 d\u2019acord i col\u00b7laborar-hi quan s\u2019hi coincideix.Tots plegats haur\u00edem de fer un esfor\u00e7 per posar per davant els interessos del pa\u00eds i per arribar a acords per fer front als problemes m\u00e9s importants que tenim, sobretot si, com \u00e9s el cas, les coincid\u00e8ncies en el que \u00e9s essencial s\u00f3n m\u00e9s grans que les discrep\u00e0ncies. Sabent tamb\u00e9 que aix\u00f2 inclou, en el terreny de lesf inances p\u00fabliques, assolir, i crec que tothom comparteix aquest prop\u00f2sit, un objectiu de reducci\u00f3 del d\u00e8ficit molt ambici\u00f3s. Que assolir-lo \u00e9s extremadame <\/span>dif\u00edcil i que nom\u00e9s es podr\u00e0 fer amb una pol\u00edtica molt severa de contenci\u00f3 de la despesa p\u00fablica.Ho ha de fer l\u2019actual govern; vam haver de fer-ho nosaltres, el govern presidit pel President Montilla, quan vam governar; i haur\u00edem hagut de fer-ho si hagu\u00e9ssim estat al govern. \u00c9s m\u00e9s, crec que nom\u00e9s a partir d\u2019aquestes afirmacions \u00e9s possible carregar-se de ra\u00f3 per criticar ara l\u2019alarma creada i la falta d\u2019encert demostrada per l\u2019actual govern en la gesti\u00f3 d\u2019aquest proc\u00e9s.<\/span><\/p>\n

De forma, que quedi clar, que dono la ra\u00f3 als que afirmen que no es poden fer concessions al populisme atacant les mesures de contenci\u00f3 de la despesa. El conseller sap que t\u00e9 el meu suport i far\u00e9 el que pugui per ajudar-lo.<\/span><\/p>\n

De cap manera, doncs, far\u00e9 demag\u00f2gia en aquest punt. Per\u00f2 resulta que abans se n\u2019ha fet, i molta, atacant injustament l\u2019anterior govern com a responsable \u00fanic i exclusiu del d\u00e8ficit i pr\u00e0cticament de deixar en fallida les finances de la Generalitat. \u00c9s m\u00e9s, es segueix tractant de carregar les tintes fent l\u2019anterior govern responsable de tots els mals del pa\u00eds, a la vegada que es fan grans invocacions a la responsabilitat dels partits que en van formar part i se\u2019ls demana el suport gaireb\u00e9 incondicional als pressupostos que presenta l\u2019actual govern. Francament, no crec que aquesta sigui la millor manera d\u2019obtenir aquest suport, si de veritat \u00e9s aix\u00f2 el que es persegueix.<\/span><\/p>\n

Crec que haur\u00edem de fer un esfor\u00e7 per evitar aquesta din\u00e0mica a la fi tan perjudicial per a tots plegats. I si fos possible, no nom\u00e9s l\u2019haur\u00edem d\u2019aturar, sin\u00f3 que haur\u00edem d\u2019intentar invertir l\u2019escalada de la demag\u00f2gia per l\u2019escalada de la responsabilitat. En la meva opini\u00f3, no hauria de ser tan dif\u00edcil tractar de posarse d\u2019acord en tres punts: 1) la constataci\u00f3 de les dificultats objectives a les que ara ha de fer front aquest govern i abans va haver de fer front el govern anterior; 2) el reconeixement de l\u2019esfor\u00e7 realitzat per uns i altres per tractar de redre\u00e7ar i fer front a la situaci\u00f3; 3) el comprom\u00eds de posar per davant la soluci\u00f3 dels problemes i de treballar plegats, cadasc\u00fa des del seu lloc, per assolir aquest objectiu. Em sembla que aix\u00f2 \u00e9s el que el pa\u00eds espera d\u2019uns i altres, del govern i de l\u2019oposici\u00f3. No que es dediquin a tirar-se els plats pel cap, l\u2019oposici\u00f3 tractant de treure avantatge de les dificultats objectives que provoca la crisi, i el govern continuant amb l\u2019obsessi\u00f3 per fer aquest ajustament de comptes en elque est\u00e0 instal\u00b7lat, i amb una mentalitat encara m\u00e9s pr\u00f2pia de partit d\u2019oposici\u00f3 que de partit de govern. Tant de bo fos possible invertir la din\u00e0mica actual en la l\u00ednia que apunto. Voldria dir que aquest pa\u00eds comen\u00e7a a aprendre alguna lli\u00e7\u00f3 de la hist\u00f2ria i que per una vegada la pulsi\u00f3 autodestructiva i les divisions internes han quedat arraconades <\/span>davant de la voluntat de treballar plegats pels objectius essencials de pa\u00eds. En fi, si persones com les que avui estan aqu\u00ed i institucions com la que ens acull <\/span>poden contribuir-hi, crec que no han de deixar de fer-ho.<\/span><\/p>\n

I dues \u00faltimes q\u00fcestions, per acabar. La primera. Alguns s\u2019han passat mesos <\/span>empla\u00e7ant-me a parlar i preguntant-se com \u00e9s que no envestia davant de cada<\/span>una de les provocacions. Respecte el meu silenci d\u2019aquests mesos, crec que ja he dit al principi d\u2019aquesta confer\u00e8ncia el que havia de dir. Si alguna cosa no he fet mai a la vida \u00e9s amagar-me. Aqu\u00ed em tenen i aqu\u00ed tenen el que opino.<\/span>Per aquest prop\u00f2sit, sempre podran comptar amb mi. Per mirar endavant.<\/span><\/div>\n

I segona. Vull deixar clar que aquesta confer\u00e8ncia no \u00e9s cap retorn a res. No soc ni ser\u00e9 candidat a res en les properes conteses pol\u00edtiques. Tinc molt clar i assumit que, en deixar el govern, vaig tancar una etapa de la meva vida, en laque he tingut el m\u00e0xim honor al que podia aspirar: servir el meu pa\u00eds des delseu govern, tractant de respondre a la confian\u00e7a dipositada pels ciutadans.<\/p>\n

I tampoc no \u00e9s un retorn, perqu\u00e8 nom\u00e9s retornen els que abans se n\u2019han anat. I jo no he fet. Al llarg de la meva vida, mai he deixat de lluitar per les causes en les que crec, i ho continuar\u00e9 fent, al costat d\u2019aquells que tamb\u00e9 les comparteixin. \u00c9s m\u00e9s, de vegades la millor manera de fer-ho \u00e9s agafant una certa dist\u00e0ncia.<\/p>\n

Avui, en aquesta confer\u00e8ncia, els he exposat unes idees i unes preocupacions. I els he convidat a treballar plegats al servei del pa\u00eds i dels nostres ciutadans.<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

Un temps de silenci \u00a0Quan el 29 de desembre de l\u2019any passat, vaig deixar el govern de Catalunya,em vaig imposar un temps de silenci, que les circumst\u00e0ncies han volgut que fosexactament de sis mesos, dia per dia. B\u00e9, les circumst\u00e0ncies i tamb\u00e9 el Cercle,tot s\u2019ha de dir, que va tenir l\u2019amabilitat de convidar-me a fer …<\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":0,"comment_status":"closed","ping_status":"closed","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[1],"tags":[],"class_list":["post-4315","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-general"],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/4315","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/users\/1"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=4315"}],"version-history":[{"count":3,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/4315\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":4321,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/4315\/revisions\/4321"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=4315"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=4315"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=4315"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}