{"id":4304,"date":"2011-06-29T09:09:58","date_gmt":"2011-06-29T07:09:58","guid":{"rendered":"http:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/?p=4304"},"modified":"2011-06-29T09:19:05","modified_gmt":"2011-06-29T07:19:05","slug":"joaquim-nadal-el-dolor-del-president-mas","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/joaquim-nadal-el-dolor-del-president-mas\/","title":{"rendered":"Joaquim Nadal: El &#8216;dolor&#8217; del president Mas"},"content":{"rendered":"<p><a class=\"highslide\" onclick=\"return vz.expand(this)\" href=\"http:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-content\/uploads\/2011\/06\/artur-mas-dolor.jpg\"><img loading=\"lazy\" decoding=\"async\" class=\"alignleft size-medium wp-image-4311\" title=\"artur-mas-dolor\" src=\"http:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-content\/uploads\/2011\/06\/artur-mas-dolor-300x199.jpg\" alt=\"\" width=\"300\" height=\"199\" srcset=\"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-content\/uploads\/2011\/06\/artur-mas-dolor-300x199.jpg 300w, https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-content\/uploads\/2011\/06\/artur-mas-dolor.jpg 470w\" sizes=\"auto, (max-width: 300px) 100vw, 300px\" \/><\/a>El passat 18 de juny vaig llegir unes declaracions del president de la Generalitat, <strong>Artur Mas<\/strong>, que em van deixar estupefacte. El teletip titulava literalment <em>&#8220;<strong>Mas<\/strong> revela, &#8216;dolgut&#8217;, que <strong>Montilla<\/strong> va rebutjar la seva m\u00e0 estesa per partidisme&#8221;<\/em>. <!--more-->Uns dies m\u00e9s tard, el 21 de juny, l&#8217;ex president <strong>Jordi Pujol<\/strong> reblava el clau i explicava que no li entusiasmava el suport del <strong>PPC<\/strong> als pressupostos, per\u00f2 que tot i aix\u00ed s&#8217;havien d&#8217;aprovar. La culminaci\u00f3 orquestrada d&#8217;aquest crescendo imparable es va produir el dia 23 de juny, a Catalunya R\u00e0dio, quan el president <strong>Mas<\/strong> mig avan\u00e7ava l&#8217;amena\u00e7a d&#8217;unes eleccions anticipades en el cas que no s&#8217;aprovessin els pressupostos.<\/p>\n<p>Em sorpr\u00e8n el sentit de la <em>revelaci\u00f3 dolorosa,<\/em> perqu\u00e8 la veritat revelada est\u00e0 reservada a circumst\u00e0ncies molt excepcionals i aquest no \u00e9s el cas. Jo vaig assistir a la reuni\u00f3 entre els presidents <strong>Mas<\/strong> i <strong>Montilla<\/strong>. Puc revelar que no hi va haver m\u00e0 estesa. Tampoc hi va haver cap proposta de pacte del tipus pressupostos per alcaldies. La reuni\u00f3, doncs, tal com jo la vaig veure i la vaig viure, no va ser una negociaci\u00f3. Va ser nom\u00e9s una apel\u00b7laci\u00f3 a la responsabilitat dels socialistes per als pressupostos del 2011 i el 2012. Una mena de xec en blanc per sufragar responsabilitats hist\u00f2riques. Modestament, recordem que feia mesos que hav\u00edem avan\u00e7at una proposta. <strong>CiU<\/strong> renunciava a la supressi\u00f3 de l&#8217;impost de successions en els pressupostos del 2011 i el <strong>PSC<\/strong> s&#8217;abstenia en les votacions de les esmenes a la totalitat i <strong>CiU<\/strong> i <strong>PSC<\/strong>, com dos grups madurs i responsables, es posaven a negociar el sentit, la intensitat i la prioritat de les retallades sobre la base que l&#8217;any de les m\u00e0ximes retallades no era compatible amb donar-li una tisorada als ingressos. Res a fer. Ni un moviment. El president <strong>Mas<\/strong> potser calculava que el <strong>PSC<\/strong> s&#8217;hauria estovat despr\u00e9s dels resultats del 22 de maig i signaria, per responsabilitat, una simple adhesi\u00f3 als pressupostos. Una posada en escena calculada i preparada per acabar declarant culpables als socialistes pel pacte pressupostari amb el <strong>PP<\/strong>.<\/p>\n<p>Era la culminaci\u00f3 de tota una etapa d&#8217;escalfament de l&#8217;ambient i de dramatitzaci\u00f3 dels comptes per fer culpable el <strong>PSC<\/strong> de tots els mals del pa\u00eds. En aquests termes i en aquestes circumst\u00e0ncies, l&#8217;enteniment era pr\u00e0cticament impossible. L&#8217;abast dels pactes entre <strong>CiU<\/strong> i el <strong>PPC<\/strong> crec que parla per si mateix.<\/p>\n<p>\u00c9s veritat que, arribats a aquest punt, mentre el pa\u00eds es consumeix en una crisi sense precedents, convergents i socialistes estem embrancats en una disputa de principis infantil. \u00a1Vas ser tu! No, vas ser tu! Tu, primer! No, tu abans! \u00c9s culpa teva! No, teva! Ets tu el que retalles! Ets tu qui ens has endeutat! Tu tamb\u00e9 ho havies fet abans!<\/p>\n<p>El president <strong>Mas<\/strong> est\u00e0 <em>dolgut<\/em> i els socialistes tamb\u00e9, i l&#8217;ex president <strong>Montilla<\/strong> m\u00e9s que ning\u00fa. Simplement, perqu\u00e8 tot d\u00f3na a entendre que l&#8217;exercici de responsabilitat de facilitar la investidura va ser un exercici del tot in\u00fatil. I sembla clar que des d&#8217;aquell moment nom\u00e9s s&#8217;ha tractat de menysprear el <strong>PSC<\/strong> com a responsable de tot, com &#8220;botx\u00ed&#8221; dels pressupostos, com a principals i primers &#8220;irresponsables&#8221;, en paraules del portaveu del Govern. Si per algun motiu impensable el <strong>PP<\/strong> deix\u00e9s caure els pressupostos, que ja ha pactat generosament i cobrat, en aquest cas s\u00ed, amb pes institucional, els socialistes ser\u00edem els responsables d&#8217;unes eleccions anticipades.<\/p>\n<p>Per\u00f2 com no es tracta d&#8217;aix\u00f2, com ning\u00fa vol que els representants dels partits ens obstaculitzin en una disputa de criatures consentides, com ning\u00fa pensa en una ca\u00e7a de bruixes, com tothom esperaria gestos de grandesa pol\u00edtica, de generositat rec\u00edproca, de di\u00e0leg franc, com els ciutadans esperen actituds d&#8217;acord amb la gravetat de les circumst\u00e0ncies; vagi per endavant un oferiment sincer del <strong>PSC<\/strong> per col\u00b7laborar constructivament a crear un clima de confian\u00e7a i contribuir a afavorir amb esperit de col\u00b7laboraci\u00f3 una sortida a la crisi.<\/p>\n<p>No hi ha cap c\u00e0lcul en aquest oferiment. Cap contrapartida. El <strong>PSC<\/strong> est\u00e0 disposat a iniciar negociacions amb <strong>CiU<\/strong> i eventualment acordar: 1. Una reforma de les lleis de la CCMA i del CAC. 2. Una nova llei electoral per a Catalunya que acabi amb l&#8217;anomalia catalana i deixar de ser aix\u00ed l&#8217;\u00fanica comunitat aut\u00f2noma que, en no tenir llei electoral pr\u00f2pia, s&#8217;ha de regir per la legislaci\u00f3 general. 3. Assegurar el model educatiu pactat entre els dos partits en l&#8217;anterior legislatura, preservant el car\u00e0cter de servei p\u00fablic i garantint la seva aplicaci\u00f3. 4. Mantenir el model d&#8217;integraci\u00f3 ling\u00fc\u00edstica i la seva aplicaci\u00f3 en el model educatiu en els termes acordats des de sempre per la majoria de les forces catalanes i desplegats amb acords entre els dos partits el 1998. 5. La clarificaci\u00f3 i aplicaci\u00f3 compartida, exigent i s\u00f2lida, del pacte per la immigraci\u00f3, i l&#8217;aplicaci\u00f3 dels principis d&#8217;igualtat de drets i deures en el marc de les oportunitats reals i legals del mercat de treball. 6. La simplificaci\u00f3 dels tr\u00e0mits administratius per facilitar l&#8217;activitat productiva, la creaci\u00f3 de riquesa, el foment de la inversi\u00f3 i la creaci\u00f3 d&#8217;ocupaci\u00f3. Per aix\u00f2 hem ofert negociar, per separat i sense dilacions, quatre lleis diferents que es desprendrien de la llei \u00f2mnibus. 7. Desplegament acordat de pol\u00edtiques actives d&#8217;ocupaci\u00f3 i de formaci\u00f3 ocupacional. 8. Pol\u00edtiques d&#8217;estalvi i racionalitzaci\u00f3 en els serveis de salut, preservant la seva condici\u00f3 de servei p\u00fablic. 9. Pol\u00edtiques compartides en mat\u00e8ria de recerca i innovaci\u00f3.<\/p>\n<p>Aquest \u00e9s un oferiment sincer. Un oferiment concret i possible. Nom\u00e9s cal seure a la taula de la negociaci\u00f3 i estar disposats a treballar.<\/p>\n<p>Oi que no \u00e9s dif\u00edcil entendre que fins i tot amb aquest oferiment el <strong>PSC<\/strong> vulgui mantenir simult\u00e0niament una voluntat d&#8217;acord i un to d&#8217;oposici\u00f3 exigent i contundent en tots aquells temes de fons ideol\u00f2gic o de confrontaci\u00f3 de models?<\/p>\n<p>Doncs he aqu\u00ed la veritable hist\u00f2ria i la proposta des del punt de vista dels socialistes catalans. Potser en aquestes paraules hi ha la medicina per als dolors que ens revelava fa uns dies el president <strong>Mas<\/strong>. Encara no tenim clar que aquesta sigui, per\u00f2, una medicina que ell estigui disposat a prendre. Fins i tot \u00e9s possible que el seu orgull no ho permeti. Per la nostra part, estem disposats a empassar la nostra part d&#8217;orgull. Tamb\u00e9 en tenim.<\/p>\n<p>El pa\u00eds espera, el carrer tamb\u00e9. \u00bfRespondr\u00e0 el Parlament i respondrem els partits a aquesta crida? Vet aqu\u00ed una proposta concreta.<\/p>\n<p><a href=\"http:\/\/www.lavanguardia.com\/opinion\/articulos\/20110628\/54177682506\/el-dolor-del-president-mas.html\">La Vanguardia<\/a><\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"<p>El passat 18 de juny vaig llegir unes declaracions del president de la Generalitat, Artur Mas, que em van deixar estupefacte. El teletip titulava literalment &#8220;Mas revela, &#8216;dolgut&#8217;, que Montilla va rebutjar la seva m\u00e0 estesa per partidisme&#8221;. Uns dies m\u00e9s tard, el 21 de juny, l&#8217;ex president Jordi Pujol reblava el clau i explicava &hellip;<\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":0,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[14,1],"tags":[44],"class_list":["post-4304","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-catalunya","category-general","tag-artur-mas"],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/4304","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/users\/1"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=4304"}],"version-history":[{"count":7,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/4304\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":4309,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/4304\/revisions\/4309"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=4304"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=4304"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=4304"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}