{"id":4270,"date":"2011-06-23T09:25:14","date_gmt":"2011-06-23T07:25:14","guid":{"rendered":"http:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/?p=4270"},"modified":"2011-06-23T09:26:50","modified_gmt":"2011-06-23T07:26:50","slug":"josep-maria-valles-per-que-vaig-a-la-manifestacio","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/josep-maria-valles-per-que-vaig-a-la-manifestacio\/","title":{"rendered":"Josep Maria Vall\u00e8s: Per qu\u00e8 vaig a la manifestaci\u00f3"},"content":{"rendered":"<p><a class=\"highslide\" onclick=\"return vz.expand(this)\" href=\"http:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-content\/uploads\/2011\/06\/manifestacio.jpg\"><img loading=\"lazy\" decoding=\"async\" class=\"alignleft size-medium wp-image-4271\" title=\"manifestacio\" src=\"http:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-content\/uploads\/2011\/06\/manifestacio-300x196.jpg\" alt=\"\" width=\"300\" height=\"196\" srcset=\"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-content\/uploads\/2011\/06\/manifestacio-300x196.jpg 300w, https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-content\/uploads\/2011\/06\/manifestacio.jpg 400w\" sizes=\"auto, (max-width: 300px) 100vw, 300px\" \/><\/a>La pol\u00edtica est\u00e0 feta d&#8217;emocions i de projectes. Les emocions poden  ser m\u00e9s o menys intenses. Els projectes, m\u00e9s o menys elaborats. Per\u00f2 no  hi ha pol\u00edtica viable sense combinar sentiments i propostes. Els  acampats del 15-M s\u00f3n, per aix\u00f2 mateix, un fenomen pol\u00edtic. <!--more-->Han agrupat  emocions: passi\u00f3, convicci\u00f3, indignaci\u00f3, simpatia. I han avan\u00e7at  projectes: molt gen\u00e8rics o massa espec\u00edfics, universals o locals.  Malgrat la seva barreja d&#8217;estils i de conductes, la meva avaluaci\u00f3 de  conjunt \u00e9s positiva. Perqu\u00e8 entre la diversitat de sentiments, apareix  la reclamaci\u00f3 de m\u00e9s just\u00edcia social. I perqu\u00e8 entre la multitud dels  projectes, n&#8217;hi ha alguns que jo crec que s\u00f3n dignes de ser intentats.<\/p>\n<p>Per  aix\u00f2 mateix, discrepo dels qui tracten el fenomen amb indifer\u00e8ncia, amb  recel o amb decidida hostilitat. Una posici\u00f3 a la defensiva \u00e9s negar-se  a encarar problemes de fons de les nostres societats. L&#8217;acci\u00f3  condemnable d&#8217;uns quants violents no justifica la desqualifici\u00f3 de tot  el fenomen en conjunt. Si el moviment s&#8217;exting\u00eds -per cansament o per  manipulaci\u00f3 interessada-, els problemes que expressa seguirien presents i  reclamant tractament.<\/p>\n<p>\u00bfQuins s\u00f3n els problemes? S&#8217;acumulen en  tres nivells. El primer nivell se situa en la capa m\u00e9s visible: la  tend\u00e8ncia a convertir la pol\u00edtica institucional en espectacle, sovint en  una aut\u00e8ntica pantomima. En un joc de bons i dolents, resultat de la  complicitat entre una part important dels professionals de la pol\u00edtica i  dels mitjans de comunicaci\u00f3. \u00c9s un joc que ha fet perdre credibilitat  als actors que el protagonitzen: ho diuen les enquestes m\u00e9s solvents.<\/p>\n<p>El  segon nivell \u00e9s la capacitat disminu\u00efda de les institucions  democr\u00e0tiques actuals per processar i regular els problemes col\u00b7lectius.  Tenim -aqu\u00ed i a la resta d&#8217;Europa- un sistema institucional (parlament,  just\u00edcia, administracions, partits, sindicats) que va n\u00e9ixer en el  context social i cultural del segle XIX. Un context que no \u00e9s el del  segle XXI: el parlament o els partits de l&#8217;era del tel\u00e8graf no poden  respondre com cal als problemes de l&#8217;era d&#8217;internet.<\/p>\n<p>I,  finalment, el tercer nivell -el m\u00e9s profund- \u00e9s la crisi d&#8217;un model  socioecon\u00f2mic esgotat. \u00c9s el model que combinava liberalisme econ\u00f2mic  amb una democr\u00e0cia d&#8217;ambicions igualit\u00e0ries. Aquest ha estat el model  vigent a l&#8217;Europa occidental entre el 1950 i el 1980, aproximadament.  Per\u00f2 ja ens han dit veus autoritzades que la superaci\u00f3 de la crisi no  significar\u00e0 recuperar la situaci\u00f3 dels 30 anys gloriosos que no  tornaran. A Espanya, aquest per\u00edode ha durat menys de dues d\u00e8cades. Avui  tenim prou indicis per afirmar que el capitalisme financer globalitzat  en els seus mercats \u00e9s incompatible amb el grau de democr\u00e0cia pol\u00edtica i  de benestar social que havien tolerat fins ara. Aix\u00f2 obliga a optar:  menys democr\u00e0cia per assegurar la continu\u00eftat d&#8217;aquest model econ\u00f2mic o  corregir el model econ\u00f2mic per preservar el m\u00e0xim de democr\u00e0cia i de  just\u00edcia social.<\/p>\n<p>El 15-M i les acampades no resoldran tots els  problemes en els tres nivells apuntats. Per\u00f2 -de manera bigarrada i  desordenada- han expressat no sols una profunda inquietud, sin\u00f3 la  voluntat de trobar-hi alguna sortida. El repte \u00e9s ara garantir la  continu\u00eftat de la din\u00e0mica engegada. Amb m\u00e8todes m\u00e9s efectius, amb  aliances m\u00e9s \u00e0mplies, amb una combinaci\u00f3 intel\u00b7ligent d&#8217;objectius a curt  i a llarg termini. Tamb\u00e9 amb una autocr\u00edtica dels propis comportaments  personals i generacionals. Cal, doncs, evitar que el fenomen  s&#8217;extingeixi, i deixi aix\u00ed un rastre de m\u00e9s frustraci\u00f3. La cita  internacional d&#8217;avui no ser\u00e0 una un\u00e0nime i improbable apoteosi final.  Per\u00f2 s\u00ed que pot ser una mostra m\u00e9s del que \u00e9s fer pol\u00edtica en el sentit  total del concepte: participar d&#8217;una emoci\u00f3 leg\u00edtima -una protesta no  resignada- i refor\u00e7ar una actitud -la voluntat de contribuir a trobar  respostes viables als problemes pendents-. \u00c9s per tot aix\u00f2 que jo  participar\u00e9 en la manifestaci\u00f3 d&#8217;avui.<\/p>\n<p><a href=\"http:\/\/www.elperiodico.cat\/ca\/noticias\/societat\/per-que-vaig-manifestacio-1047355\">El Peri\u00f3dico<\/a><\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"<p>La pol\u00edtica est\u00e0 feta d&#8217;emocions i de projectes. Les emocions poden ser m\u00e9s o menys intenses. Els projectes, m\u00e9s o menys elaborats. Per\u00f2 no hi ha pol\u00edtica viable sense combinar sentiments i propostes. Els acampats del 15-M s\u00f3n, per aix\u00f2 mateix, un fenomen pol\u00edtic. Han agrupat emocions: passi\u00f3, convicci\u00f3, indignaci\u00f3, simpatia. I han avan\u00e7at projectes: &hellip;<\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":0,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[1],"tags":[],"class_list":["post-4270","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-general"],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/4270","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/users\/1"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=4270"}],"version-history":[{"count":3,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/4270\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":4279,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/4270\/revisions\/4279"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=4270"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=4270"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=4270"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}