{"id":4261,"date":"2011-06-22T17:48:56","date_gmt":"2011-06-22T15:48:56","guid":{"rendered":"http:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/?p=4261"},"modified":"2011-06-22T17:49:09","modified_gmt":"2011-06-22T15:49:09","slug":"paolo-borioni-partits-la-clau-per-a-un-nou-compromis-politic","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/paolo-borioni-partits-la-clau-per-a-un-nou-compromis-politic\/","title":{"rendered":"Paolo Borioni: Partits, la clau per a un nou comprom\u00eds pol\u00edtic"},"content":{"rendered":"<p><a class=\"highslide\" onclick=\"return vz.expand(this)\" href=\"http:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-content\/uploads\/2011\/06\/organizacion.jpg\"><img loading=\"lazy\" decoding=\"async\" class=\"alignleft size-full wp-image-4263\" title=\"organizacion\" src=\"http:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-content\/uploads\/2011\/06\/organizacion.jpg\" alt=\"\" width=\"300\" height=\"300\" srcset=\"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-content\/uploads\/2011\/06\/organizacion.jpg 300w, https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-content\/uploads\/2011\/06\/organizacion-150x150.jpg 150w, https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-content\/uploads\/2011\/06\/organizacion-50x50.jpg 50w\" sizes=\"auto, (max-width: 300px) 100vw, 300px\" \/><\/a>Despr\u00e9s de les recents eleccions locals italianes i els refer\u00e8ndums, el poder de <strong>Berlusconi<\/strong> ha estat colpejat molt severament.<!--more--> Tenint el primer ministre un poder econ\u00f2mic i dels mitjans de comunicaci\u00f3 sense l\u00edmit, aquest esdeveniment mostra (un cop m\u00e9s!) que l&#8217;electorat itali\u00e0 se sent molt independent i reactiu. Dit aix\u00f2, la democr\u00e0cia italiana ha estat de mala qualitat durant els \u00faltims 20 anys.<\/p>\n<p>Una de les principals causes d&#8217;aquesta situaci\u00f3 tan contradict\u00f2ria t\u00e9 a veure amb els partits. A It\u00e0lia, tots els grans partits fonamentals (comunistes, dem\u00f2crata-cristians, socialistes) van desapar\u00e8ixer a principis de la d\u00e8cada de 1990. Aquesta va ser la condici\u00f3 pr\u00e8via per a un desconcertat electorat de centre-dreta per sentir-se atret per la for\u00e7a de <strong>Berlusconi<\/strong>. El fet que l\u2019estructura socioecon\u00f2mica d&#8217;It\u00e0lia tendeixi al centre-dreta i que els europeus pateixin pen\u00faries en temps de l&#8217;hegemonia neoliberal, explica com un pol\u00e8mic <strong>Berlusconi<\/strong> va aconseguir seguir sent un dels principals l\u00edders d&#8217;una democr\u00e0cia pluralista i tena\u00e7ment arrelada.<\/p>\n<p>No obstant aix\u00f2, malgrat el seu enorme poder, <strong>Berlusconi<\/strong> no ha estat mai capa\u00e7 d&#8217;esdevenir el governant hegem\u00f2nic de facto del pa\u00eds: mai ha guanyat un segon mandat i t\u00e9 una tend\u00e8ncia d\u2019un r\u00e0pid descens de la popularitat al voltant de mig mandat. Aparentment, fins a la d\u00e8cada de 1990, els valors del pluralisme, d\u2019una societat civil independent, democr\u00e0tica i progressista s\u2019han anat arrelant efica\u00e7ment en la societat italiana. \u00c9s impossible suposar que la societat en xarxa per si mateixa podria proporcionar aquests valors, si b\u00e9 \u00e9s un mitj\u00e0 molt valu\u00f3s de la relaci\u00f3 amb els ciutadans actius. Pot, a m\u00e9s, no ser una coincid\u00e8ncia que en pa\u00efsos com It\u00e0lia i Alemanya, els partits hagin estat especialment grans, influents, poderosos i entrella\u00e7ats amb la vida quotidiana dels ciutadans. En els pa\u00efsos amb un passat feixista, els partits han estat crucials plasmant, circulant i reinventant la cultura democr\u00e0tica. Potser encara m\u00e9s a It\u00e0lia, on els partits progressistes van exercir un paper m\u00e9s actiu en la lluita contra el feixisme i, per tant, van obtenir un paper m\u00e9s independent en la conformaci\u00f3 en el futur constitucional del pa\u00eds en la postguerra.<\/p>\n<p>Els que atribueixen la vict\u00f2ria dels \u00faltims quatre refer\u00e8ndums italians a una totpoderosa i auto-organitzada societat civil exageren la realitat. Contemplen un present flac i no els recursos immaterials, concrets i organitzatius dels or\u00edgens hist\u00f2rics. Per tant, queden atrapats en els aspectes m\u00e9s est\u00e8rils de la postmodernitat, el que els impedeix preveure el futur de la seva relaci\u00f3 complexa amb el passat.<\/p>\n<p>La hist\u00f2ria \u00e9s central. Abans que sorgissin els partits de masses, les pol\u00edtiques occidentals estaven basades en un liberalisme constitucional fet pels membres rics i notables del parlament (o ajuntaments) amb el poder arrelat localment. Elitisme, en podr\u00edem dir. Les masses van entrar en aquest sistema de govern, creant aix\u00ed la democr\u00e0cia perqu\u00e8 els partits i els sindicats van estabilitzar (tant de forma organitzacional com culturalment) la seva pres\u00e8ncia, la seva capacitat democr\u00e0tica i les seves propostes pol\u00edtiques. El concepte original del populisme est\u00e0 connectat a aquesta &#8220;nova&#8221; funci\u00f3 de les masses en la pol\u00edtica. No obstant aix\u00f2, en canvi, avui en dia, el mateix concepte (i la seva realitat pol\u00edtica) tendeix a menysprear els partits establerts com si es tractessin d\u2019elitismes. Sens dubte, els partits han de canviar i conclour\u00e9 amb algunes idees de com han de fer-ho. Per\u00f2, sense els partits organitzats, en l&#8217;actualitat, la societat en xarxa perdria els principals prove\u00efdors de debat estructurat i, amb aix\u00f2, el sentit de les prioritats i la cultura de les necessitats generals. Els partits no nom\u00e9s avancen amb propostes pol\u00edtiques emocionals, la infraestructura organitzativa per a qualsevol persona per participar en democr\u00e0cia, fins i tot, encara que hi hagi disponible l&#8217;arrel d\u2019un moviment espontani, \u00e9s el partit.<\/p>\n<p>\u00c9s m\u00e9s: sense partits o amb partits febles, nom\u00e9s les grans quantitats de diners tenen el poder de parlar. Naturalment, l&#8217;estat actual de la democr\u00e0cia europea (l\u2019empitjorament de la qualitat democr\u00e0tica no est\u00e0, per descomptat, reservat \u00fanicament a la democr\u00e0cia italiana) est\u00e0 lligat a la financiaritzaci\u00f3. Com m\u00e9s economies es converteixen en financeres, menys necessiten de les organitzacions representatives per negociar democr\u00e0ticament i co-dissenyar l&#8217;economia. Si els partits socialdem\u00f2crates volen recuperar l&#8217;impuls i refutar totes les acusacions d&#8217;haver-se convertit en part en una nova elit post-democr\u00e0tica, han de reformar en primer lloc el capitalisme. Igual que la xarxa i la societat digital, els mercats no proveeixen la civilitzaci\u00f3 democr\u00e0tica per naturalesa.<\/p>\n<p>Donat que \u00e9s innegable que, per descomptat, les nostres societats s\u00f3n molt diferents d&#8217;aquelles en qu\u00e8 va sorgir la democr\u00e0cia de masses, el repte est\u00e0 relacionat amb la reforma de l&#8217;organitzaci\u00f3. Ara, alguns atribueixen les \u00faltimes vict\u00f2ries de l&#8217;esquerra italiana amb el fet que les coalicions de centre esquerra i el <strong>Partit Democr\u00e0tic<\/strong> (per ara, probablement el m\u00e9s gran del pa\u00eds amb prop del 30% del vot popular) porten a la pr\u00e0ctica prim\u00e0ries obertes, i per tant, els partits pol\u00edtics oberts. Sigui quina sigui la import\u00e0ncia d&#8217;aquesta novetat, molt m\u00e9s que un esdeveniment dels mitjans de comunicaci\u00f3 de masses com ara les prim\u00e0ries, hem d\u2019aprofundir i estabilitzar les interconnexions entre els partits de masses organitzats i la societat en xarxa per tal de renovar les condicions del comprom\u00eds pol\u00edtic de l\u2019estructura del partit. \u00c9s probable que una versi\u00f3 ampliada del <strong>Partit Laborista<\/strong> brit\u00e0nic (on els membres del partit, els membres dels sindicats afiliats i els diputats tenen dret a votar el l\u00edder del partit) seria la soluci\u00f3 m\u00e9s viable. En altres paraules, nom\u00e9s els membres de les organitzacions afiliades han de tenir veu i vot dins del partit, per\u00f2 aquestes organitzacions afiliades han d&#8217;incloure alguna cosa m\u00e9s que els sindicats. Han de seguir innovant.<\/p>\n<p>Els membres del partit, els sindicats i les altres organitzacions afiliades podrien ser considerats com una gran comunitat de probablement (amb seguretat a It\u00e0lia) diversos milions de persones en qui (i per qui) no nom\u00e9s la mobilitzaci\u00f3 electoral, sin\u00f3 tamb\u00e9 el finan\u00e7ament de les campanyes i\/o els serveis relacionats amb les campanyes es podria aprofitar per al suport del partit. M\u00e9s que aix\u00f2: la iniciativa d&#8217;aquestes campanyes podrien ser adoptades per un sol grup de membres del partit i\/o per les organitzacions afiliades, sempre que estigu\u00e9s recolzada per un percentatge determinat de membres del partit.<\/p>\n<p>Un cos especial dins del partit hauria d&#8217;assegurar que les campanyes individuals no\u00a0 contradiuen els principis fonamentals i els objectius pol\u00edtics del partit. Ara, cada campanya hauria de permetre \u00a0recaptar fons o executar serveis competitius &#8211; especialment atractius pels membres de la comunitat en general (per exemple vacances, transport, cura de nens, ajuda escolar per als nens, l&#8217;assessorament fiscal). Els ingressos d&#8217;aquests serveis (i\/o de la campanya de recaptaci\u00f3 de fons), podrien ser invertits per impulsar campanyes. Una campanya podria ser moltes coses. Per exemple la promoci\u00f3 de les condicions per millorar la participaci\u00f3 de les dones o dels joves. Aquestes condicions podrien ser totes de la comunicaci\u00f3 de mesures concretes per als joves\/dones\/organitzacions estudiantils. Per descomptat, temes com la integraci\u00f3 dels immigrants, el treball precari, el medi ambient i la salut tamb\u00e9 s&#8217;ajustarien a aquest sistema. Aquestes campanyes es podrien orientar cap a objectius m\u00e9s concrets: la construcci\u00f3 d&#8217;un sistema progressiu d&#8217;alta qualitat universit\u00e0ria, o la construcci\u00f3\/re-potenciaci\u00f3 de noves branques locals del partit. Aix\u00f2 permetria que les m\u00faltiples lleialtats, les xarxes, el comprom\u00eds dels membres del plural, els aspectes individuals i les tasques generals del partit s&#8217;entrellacessin. D&#8217;aix\u00f2 es despr\u00e8n que hi ha moltes maneres i una infinitat de pr\u00e0ctiques per donar suport als partits: no nom\u00e9s votant en els congressos del partit o en la mobilitzaci\u00f3 electoral, sin\u00f3 amb suport econ\u00f2mic \u201cpassiu\u201d o amb\u00a0 feina activa dins d&#8217;un determinat aspecte o objectiu de la comunitat del partit.<\/p>\n<p>El paper de l&#8217;organitzaci\u00f3 del partit seguiria sent clau en la coordinaci\u00f3. Hauria de proporcionar principalment els coneixements necessaris per executar les campanyes i\/o els serveis relacionats amb els diferents temes i mobilitzacions. I per descomptat, assegurar que les campanyes individuals, no siguin mal utilitzades. Les societats del segle XXI poden molt b\u00e9 seguir sent societats estructurades. No s\u00f3n per definici\u00f3 l\u00edquides i el m\u00e9s probable \u00e9s que no ho vulguin ser.<\/p>\n<p><a href=\"http:\/\/www.social-europe.eu\/2011\/06\/parties-the-key-to-new-political-commitment\/?utm_source=feedburner&amp;utm_medium=feed&amp;utm_campaign=Feed%3A+goodsociety+%28Social+Europe+Journal+%C2%BB+Good+Society+Debate%29\">Social Europe Journal<\/a><\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"<p>Despr\u00e9s de les recents eleccions locals italianes i els refer\u00e8ndums, el poder de Berlusconi ha estat colpejat molt severament. Tenint el primer ministre un poder econ\u00f2mic i dels mitjans de comunicaci\u00f3 sense l\u00edmit, aquest esdeveniment mostra (un cop m\u00e9s!) que l&#8217;electorat itali\u00e0 se sent molt independent i reactiu. Dit aix\u00f2, la democr\u00e0cia italiana ha estat &hellip;<\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":0,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[16,1],"tags":[],"class_list":["post-4261","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-europa","category-general"],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/4261","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/users\/1"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=4261"}],"version-history":[{"count":3,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/4261\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":4265,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/4261\/revisions\/4265"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=4261"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=4261"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=4261"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}