{"id":4239,"date":"2011-06-20T08:50:25","date_gmt":"2011-06-20T06:50:25","guid":{"rendered":"http:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/?p=4239"},"modified":"2011-06-20T08:51:01","modified_gmt":"2011-06-20T06:51:01","slug":"santiago-carrillo-carles-navales-el-noi-del-vidre","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/santiago-carrillo-carles-navales-el-noi-del-vidre\/","title":{"rendered":"Santiago Carrillo: Carles Navales, el noi del vidre"},"content":{"rendered":"

\"\"<\/a>Ha mort inesperadament un dels meus millors amics catalans, Carles Navales<\/strong>. Estava esperant un tren en una estaci\u00f3 de la prov\u00edncia de Girona per acostar-se a Barcelona, \u200b\u200bper tal de participar en un dinar d’antics companys de lluita pol\u00edtico-social, quan un infart de miocardi el va fulminar. M’he acostumat, for\u00e7osament, a la desaparici\u00f3 dels meus camarades de generaci\u00f3, per\u00f2 em revolto contra la dels que s\u00f3n joves, els que tenen l’edat dels meus fills, plens de vida, encara capa\u00e7os de fer milers de coses \u00fatils. Per aix\u00f2 em costa encaixar aquesta not\u00edcia. Precisament em trobava a punt de telefonar-lo aquests dies per citar-lo per a la nostra acostumada cita anual a Girona, en la qual durant llargues hores coment\u00e0vem la situaci\u00f3 pol\u00edtica a Catalunya i a Espanya, que tant ell com jo segu\u00edem atentament.<\/p>\n

Jo havia conegut a Carles<\/strong> personalment en els primers temps de la Transici\u00f3, quan era un quadre molt actiu del PSUC<\/strong> i CCOO<\/strong>. Era encara molt jove, per\u00f2 es caracteritzava ja per la ponderaci\u00f3 dels seus judicis i per l’amplitud dels seus contactes amb els l\u00edders de la plural esquerra catalana. Des del primer contacte vaig veure en Carles <\/strong>com a un home profundament unitari dins del partit i de l’esquerra en general, que tenia una percepci\u00f3 clara de les dificultats que presentava la construcci\u00f3 d’un nou Estat, nacionalment plural i democr\u00e0tic.<\/p>\n

Coneixia el seu breu per\u00f2 actiu passat. Havia format part del seu brillant equip de militants format en les lluites socials del Baix Llobregat. Podria citar els noms de molts d’ells que romangueren fidels als ideals de la seva joventut i mantingueren inc\u00f2lumes els seus lla\u00e7os d’amistat. No fa gaire vaig compartir amb ells unes jornades de companyia inoblidables a la seva terra. Era l’equip de militants que va organitzar les vagues generals que van mobilitzar els treballadors del Baix Llobregat, llavors una avantguarda de la lluita obrera i antifranquista, que comptava ja amb unes potents CCOO<\/strong> i una bona organitzaci\u00f3 del PSUC<\/strong>.<\/p>\n

En aquest moment, Carles Navales<\/strong> tenia nom\u00e9s 22 anys i era delegat sindical. Va ser detingut, torturat i condemnat pel Tribunal d’Ordre P\u00fablic. Les seves universitats van ser la f\u00e0brica i la pres\u00f3. Lector incansable i intel\u00b7ligent, va arribar a aconseguir una s\u00f2lida formaci\u00f3 cultural i pol\u00edtica.<\/p>\n

Recordant al noi del sucre,<\/em> un fam\u00f3s lluitador sindicalista del segle passat, els seus companys, veient-lo tan jove i alhora tan madur, van arribar a cridar el noi del vidre,<\/em> tenint en compte la seva professi\u00f3.<\/p>\n

En els \u00faltims anys, Carles<\/strong> havia aconseguit instal\u00b7lar-se a la rectoria d’una vella esgl\u00e9sia desactivada al poble de Colomers, des d’on, a trav\u00e9s d’Internet, mantenia una gran activitat cultural i pol\u00edtica. A partir d’aquest tranquil lloc organitzava festivals i actes culturals a Catalunya que van tenir gran \u00e8xit. Des d’all\u00ed va dirigir tamb\u00e9 una important revista, La Factoria, <\/em>on vaig tenir el plaer de veure publicats alguns dels meus treballs.<\/p>\n

En les meves entrevistes anuals amb Carles<\/strong> vaig poder anar veient cr\u00e9ixer al seu fill Gabriel<\/strong>, avui amb 18 anys, a punt d’ingressar a la Universitat. A Gabriel<\/strong> li envio avui, en primer lloc, el meu m\u00e9s profund condol. En Gabriel<\/strong> viu amb la seva mare, per\u00f2 passava temporades durant les vacances amb el seu pare, que tamb\u00e9 l\u2019adorava. Avui l\u2019animo a seguir sent un bon estudiant i a fer front a l’infortuni, amb el coratge que ho va fer el seu pare en una situaci\u00f3 diferent.<\/p>\n

L’afecte del que Carles<\/strong> estava envoltat entre els seus camarades de sempre ho vaig comprovar el dia del seu trasp\u00e0s. Acosta<\/strong>, L\u00f3pez Bulla<\/strong>, Castellana<\/strong> i molts m\u00e9s van tenir en suspens el meu tel\u00e8fon, transmetent la infausta not\u00edcia. Estic segur, Carles<\/strong>, que seguir\u00e0s estant viu en la mem\u00f2ria dels teus amics, la majoria encara joves, durant molts anys!<\/p>\n

El Pa\u00eds<\/a><\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

Ha mort inesperadament un dels meus millors amics catalans, Carles Navales. Estava esperant un tren en una estaci\u00f3 de la prov\u00edncia de Girona per acostar-se a Barcelona, \u200b\u200bper tal de participar en un dinar d’antics companys de lluita pol\u00edtico-social, quan un infart de miocardi el va fulminar. M’he acostumat, for\u00e7osament, a la desaparici\u00f3 dels meus …<\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":0,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[1],"tags":[],"class_list":["post-4239","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-general"],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/4239","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/users\/1"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=4239"}],"version-history":[{"count":2,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/4239\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":4242,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/4239\/revisions\/4242"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=4239"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=4239"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=4239"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}