{"id":4234,"date":"2011-06-19T11:32:01","date_gmt":"2011-06-19T09:32:01","guid":{"rendered":"http:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/?p=4234"},"modified":"2011-06-19T13:19:23","modified_gmt":"2011-06-19T11:19:23","slug":"francesc-valls-brases-de-la-rosa-de-foc","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/francesc-valls-brases-de-la-rosa-de-foc\/","title":{"rendered":"Francesc Valls: Brases de la ‘Rosa de foc’"},"content":{"rendered":"

\"\"<\/a>Ha passat m\u00e9s d’un segle des que Barcelona visqu\u00e9 la Setmana Tr\u00e0gica. La Restauraci\u00f3 va deixar pas despr\u00e9s d’una llarga dictadura a la democr\u00e0cia. Per\u00f2 alguns viuen ancorats en el passat, han trencat el seu prudent silenci, han expressat la seva tirada pels vells clix\u00e9s i semblen obstinats a revifar les brases de la Rosa de foc<\/em> revolucion\u00e0ria. Barcelona torna a ser la p\u00e0tria dels que amenacen l’ordre. En el remake<\/em> d’aquella setmana de 1909, el decorat no \u00e9s ja la crema d’esgl\u00e9sies ni les barricades, sin\u00f3 l’agressi\u00f3 a diversos diputats i el bloqueig del Parlament per part d’alguns indignats dimecres passat. Per arrodonir el gui\u00f3, no falta ni el culpable. Hi ha una sorprenent semblan\u00e7a entre la barba de Francesc Ferrer i Gu\u00e0rdia<\/strong> i la d’Arcadi Oliveres. <\/strong>El primer va ser afusellat en ser considerat el cap visible d’unes barricades que mai va trepitjar, i al segon, president de Just\u00edcia i Pau, se l\u2019amena\u00e7a des del Govern catal\u00e0 amb una demanda si no retira aquestes paraules: “Em permeto dir, no perqu\u00e8 aquesta vegada tingui cap informaci\u00f3 sin\u00f3 perqu\u00e8 en actes anteriors s’havien produ\u00eft situacions similars, que pot ser perfectament que una part d’aquesta viol\u00e8ncia [la qual es va produir davant del Parlament] hagi estat originada per agents policials vestits de pais\u00e0, perqu\u00e8 s\u00e9 que en vegades anteriors s’havia produ\u00eft “<\/em>. \u00c9s ben sabut que ni Ferrer i Gu\u00e0rdia<\/strong> ni Arcadi Oliveres<\/strong> van estar presents all\u00e0 on van succeir els enfrontaments, per\u00f2 la societat benpensant, amb la qual el llibertari mantenia pitjors relacions que el president de Just\u00edcia i Pau, ja ha sentenciat.<\/p>\n

Ara, amb un Estat de dret a ple rendiment, estem assistint a la lapidaci\u00f3 medi\u00e0tica, a la criminalitzaci\u00f3 sense matisos de tot un moviment, que t\u00e9 arrels no nom\u00e9s en una simple crisi econ\u00f2mica, sin\u00f3 en una crisi del sistema amb arguments de molt calat. Bona part de la ciutadania est\u00e0 d’acord que hem viscut per sobre de les nostres possibilitats, per\u00f2 opina que hi ha hagut un repartiment injust de responsabilitats. Espanya fa els deures que ordena Europa, seguint la recepta dels que Krugman<\/strong> denomina fan\u00e0tics del dolor, aquells capa\u00e7os de sacrificar-ho tot a l’altar del sistema financer en perjudici de la majoria dels ciutadans, a l’espera que ens visiti la fada de la confian\u00e7a en els mercats. Els governs fan els deures ordenats, adulteren els seus programes electorals i els resultats s\u00f3n imperceptibles quan no frustrants per a la societat. Es perverteix la pol\u00edtica i es provoca una desconfian\u00e7a preocupant en els partits, fins al punt que, opinadors a part, un sector gens menyspreable de la ciutadania no veu amb mals ulls l\u2019injustificable assetjament i la viol\u00e8ncia exercida dimecres passat contra els representants de la sobirania popular en els accessos al Parlament. Vivim una crisi sist\u00e8mica i estem davant d’un moviment, el del 15-M, nou, horitzontal, sense caps visibles, que s’assembla a la multiplicitat abans expressada per l’anarquisme catal\u00e0. I aix\u00f2 suposa molts registres. Amb tot, els violents del moviment a Barcelona haurien d’aprendre i prendre bona nota de la protesta c\u00edvica i pac\u00edfica de la resta dels seus companys o dels seus col\u00b7legues valencians, que tenen motius sobrats per estar superindignats. El dia que es van concentrar davant les Corts valencianes, a l’hemicicle van prendre possessi\u00f3 dels seus c\u00e0rrecs 10 diputats imputats per corrupci\u00f3 i ajudats per un imparable vot popular.<\/p>\n

A la capital catalana dimecres passat va sobrar viol\u00e8ncia i coacci\u00f3 i va faltar dispositiu policial. L’arribada de Mas<\/strong> i bona part del seu Govern en helic\u00f2pter al Parlament va ser l’expressi\u00f3 de la impot\u00e8ncia i la prepot\u00e8ncia de la pol\u00edtica, sense reparar en despeses. Sembla que en el terreny de l’ordre p\u00fablic, el conseller d’Interior, Felip Puig<\/strong>, no troba l’anhelada centralitat, davant d\u2019una oposici\u00f3 muda. Amant del maniqueisme de manual, Puig<\/strong> prefereix reeditar la pugna entre “bons i dolents”, aquesta simplificaci\u00f3 que tant li agradava al bisbe Torres i Bages<\/strong> durant la Setmana Tr\u00e0gica i que tant preocupava al Joan Maragall<\/strong> de la Ciutat del Perd\u00f3.<\/em> Si alguna cosa s’apr\u00e8n en democr\u00e0cia \u00e9s que a m\u00e9s del blanc i el negre hi ha infinits tons grisos.<\/p>\n

El Pa\u00eds<\/a><\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

Ha passat m\u00e9s d’un segle des que Barcelona visqu\u00e9 la Setmana Tr\u00e0gica. La Restauraci\u00f3 va deixar pas despr\u00e9s d’una llarga dictadura a la democr\u00e0cia. Per\u00f2 alguns viuen ancorats en el passat, han trencat el seu prudent silenci, han expressat la seva tirada pels vells clix\u00e9s i semblen obstinats a revifar les brases de la Rosa …<\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":0,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[14,1],"tags":[],"class_list":["post-4234","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-catalunya","category-general"],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/4234","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/users\/1"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=4234"}],"version-history":[{"count":3,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/4234\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":4237,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/4234\/revisions\/4237"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=4234"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=4234"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=4234"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}