{"id":4214,"date":"2011-06-16T11:30:12","date_gmt":"2011-06-16T09:30:12","guid":{"rendered":"http:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/?p=4214"},"modified":"2011-06-16T11:31:20","modified_gmt":"2011-06-16T09:31:20","slug":"intervencio-de-montserrat-tura-a-l%e2%80%99homenatge-a-jordi-sole-tura-al-parlament-de-catalunya","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/intervencio-de-montserrat-tura-a-l%e2%80%99homenatge-a-jordi-sole-tura-al-parlament-de-catalunya\/","title":{"rendered":"Intervenci\u00f3 de Montserrat Tura a l\u2019homenatge a Jordi Sol\u00e9 Tura al Parlament de Catalunya"},"content":{"rendered":"

\"\"<\/a>Paradoxes de la hist\u00f2ria fan que el dia 4 de desembre de 2009 mor\u00eds i el 6 de desembre, dia de la Constituci\u00f3, fos incinerat el m\u00e9s valent dels seus redactors. Jordi Sol\u00e9 Tura<\/strong>, diputat de la III legislatura d\u2019aquest Parlament, havia estat un personatge clau en la construcci\u00f3 de l\u2019estat social i de dret, defensor de les posicions m\u00e9s progressistes i m\u00e9s allunyades del que encara quedava del vell aparell de l\u2019Estat que sortia d\u2019una dictadura militar que negava la llibertat, la diversitat i la pluralitat.<\/p>\n

Imaginin-se per un moment la redacci\u00f3 de la Constituci\u00f3, sense ell.<\/p>\n

\u00abEn Jordi Sol\u00e9 Tura<\/strong> va morir com a conseq\u00fc\u00e8ncia de la malaltia d\u2019Alzheimer. Totes les malalties s\u00f3n male\u00efdes i cruels, per\u00f2 aquesta afecta la part f\u00edsica i toca el nucli central de la personalitat, la manera de ser, i aix\u00f2 la fa m\u00e9s cruel. No hi ha cap moment per a l\u2019esperan\u00e7a. L\u2019avui \u00e9s dif\u00edcil de viure i saps que el dem\u00e0 ser\u00e0 pitjor. No hi ha retorn. Apareix com una ombra i et va envoltant. La malaltia actua de forma implacable, s\u2019inicia el proc\u00e9s de l\u2019abs\u00e8ncia, de l\u2019acomiadament, de la mort del qui encara hi \u00e9s.\u00bb<\/em> (Paraules que va escriure la seva estimada Teresa Eul\u00e0lia Calzada<\/strong>, diputada d\u2019aquesta cambra en la I legislatura i companya i esposa d\u2019en Jordi<\/strong>.)<\/p>\n

Quan Jordi Sol\u00e9 Tura<\/strong> va morir, milers i milers de persones van passar pel Sal\u00f3 de Sant Jordi del Palau de la Generalitat a dir-li ad\u00e9u. Guardem com un tresor els comentaris escrits per molts dels seus alumnes, treballadors, sindicalistes, militants per la democr\u00e0cia, persones senzilles que se sentien defensades i reivindicades per qui havia treballat, fins i tot de nit, des de petit.<\/p>\n

Tamb\u00e9 guardem tots els articles publicats a la premsa que lloaven la seva traject\u00f2ria intel\u2022lectual i pol\u00edtica, per\u00f2 sobretot, la humana, i que descrivien l\u2019admiraci\u00f3 dels seus deixebles. El Sol\u00e9 Tura professor, catedr\u00e0tic, deg\u00e0; el Sol\u00e9 Tura del comprom\u00eds pol\u00edtic fins a les darreres conseq\u00fc\u00e8ncies, i el Sol\u00e9 Tura forjador dels instruments necessaris per a la construcci\u00f3 d\u2019estats democr\u00e0tics; el representant leg\u00edtim del poble que no va deixar de ser mai part del poble; l\u2019esportista amb voluntat de ferro; l\u2019intel\u2022lectual que va escriure (en solitari o com a coautor) centenars de llibres i assaigs, que va traduir uns cinquanta llibres d\u2019autors italians, anglesos i francesos i que va publicar milers d\u2019articles a diferents diaris i revistes.<\/p>\n

Per\u00f2, coneixent en Jordi<\/strong>, li hauria agradat que mencion\u00e9ssim amb especial emoci\u00f3 les vinyetes de ninotaires com Batllori<\/strong>, Fer<\/strong> i Ermengol<\/strong>. Aix\u00ed, de tots els fils conductors que m\u2019han passat pel cap a l\u2019hora de parlar-los del diputat de la III legislatura (1988-1992) d\u2019aquest Parlament, he triat el dels homenatges dels ninotaires. I ho he triat per explicar-los que Jordi Sol\u00e9 Tura<\/strong> va fer coses transcendents, importants, hist\u00f2riques…, per\u00f2 que no va perdre mai el somriure, el bon humor ni la capacitat de fer jocs de paraules divertits de rimes f\u00e0cils, rodolins en qu\u00e8 descrivia l\u2019amor per la seva Teresa Eul\u00e0lia <\/strong>o les coses m\u00e9s inversemblants que l\u2019envoltaven, com aquest fragment compost en una interminable reuni\u00f3 del Partit.<\/p>\n

[…] gent que viu l\u2019espera tensa,
\nd\u2019all\u00f2 que encara ha de venir,
\ngent que reviu en la pensa
\nall\u00f2 que arriba a la fi,
\ngent que val tot el que val,
\ngent del Comit\u00e8 Central.
\n15 de juny de 1980<\/p>\n

Sentir-se arrelat a un paisatge, un ve\u00efnat, unes persones
\nEn Fer, nascut i criat a Mollet del Vall\u00e8s, com el diputat que avui recordem i honorem, ens mostra en els seus dibuixos el forner que en Jordi mai va deixar de ser. En \u00e8poca de globalitzaci\u00f3, la import\u00e0ncia de sentir-se arrelat a un paisatge, un ve\u00efnat, unes persones \u00e9s fonamental. El fill de ca la Vicenta \u00abestudiava de gran\u00bb<\/em> i \u00abs\u2019havia posat en pol\u00edtica\u00bb<\/em>, \u00abja se sap, la fam\u00edlia la porta a la sang\u00bb <\/em>\u2014deien les ve\u00efnes en veu baixa\u2014, i les m\u00e9s agosarades deien: \u00abA la sang que els queda, perqu\u00e8 alguna els la van vessar en el gran drama.\u00bb<\/em> Aquest gran drama que fou la Guerra Civil i les seves conseq\u00fc\u00e8ncies, que en Jordi<\/strong> va viure amb ulls de nen i explica amb cruesa en la seva Hist\u00f2ria optimista (1999), primera part del llibre de mem\u00f2ries que no va poder continuar.<\/p>\n

Amb nou anys, mentre feia pa, escoltava la r\u00e0dio tot esperant que el forn fes la seva feina de coure la massa de farina i llevat. Amb la descoberta que podia sintonitzar la BBC i altres emissores, va despertar la incommensurable avidesa per acumular coneixement. Aix\u00ed, va aprendre angl\u00e8s, franc\u00e8s i itali\u00e0.<\/p>\n

A l\u2019hora de fer el servei militar, decideix fer-lo volunt\u00e0riament, per estar a prop de casa i de la universitat.<\/p>\n

Tots els que van ser companys d\u2019estudi han explicat, en algun moment, el tracte planer i la normalitat amb qu\u00e8 vivia la seva especial capacitat intel\u2022lectual que li va permetre acabar la llicenciatura de dret amb premi extraordinari en la meitat del temps habitual.<\/p>\n

\u00c9s l\u2019etapa en qu\u00e8 s\u2019incorpora al nucli dirigent d\u2019un partit pol\u00edtic clandest\u00ed, el PSUC<\/strong>, per\u00f2 aquesta decisi\u00f3 de comprom\u00eds pol\u00edtic estronca la seva carrera acad\u00e8mica, que de ben segur podria haver estat encara m\u00e9s brillant. L\u2019any 1960 ha de deixar la seva pla\u00e7a de professor i iniciar el dolor\u00f3s exili, un exili molt m\u00e9s conegut arran del documental Bucarest, la mem\u00f2ria perduda, dirigit pel seu fill, Albert Sol\u00e9<\/strong>.<\/p>\n

Aix\u00ed fou com aquell forner que havia apr\u00e8s com era el m\u00f3n real a trav\u00e9s de les r\u00e0dios internacionals, perqu\u00e8 les r\u00e0dios de la dictadura ens explicaven un m\u00f3n irreal sense problemes mentre es perseguia, torturava i eliminava els dissidents, va acabar sent la veu de la r\u00e0dio que des de lluny mantenia l\u2019esperan\u00e7a als dem\u00f2crates sotmesos per la dictadura franquista, i que tots \u2014tamb\u00e9 els que sab\u00edem que era la seva veu\u2014 ens cr\u00e8iem que R\u00e0dio Pirenaica era just darrere la ratlla dels Pirineus.<\/p>\n

Aix\u00ed, doncs, a principis dels 60, Jordi Sol\u00e9 Tura<\/strong> va ser el responsable i la veu de R\u00e0dio Pirenaica, en les seves emissions en catal\u00e0, que signava amb el pseud\u00f2nim de Josep Oriol.<\/p>\n

La milit\u00e0ncia i el comprom\u00eds pol\u00edtic<\/strong><\/p>\n

Va exercir la seva milit\u00e0ncia, com totes les coses de la vida, amb passi\u00f3 i sense l\u00edmits, amb comprom\u00eds i entrega, disposat a fer de manera molt efica\u00e7 tot el que fos necessari per acabar amb la dictadura. Alguns dirigents del PCE<\/strong> no van comptar, per\u00f2, que les seves conviccions tenien un horitz\u00f3 de llibertat irrenunciable i que no estava disposat a descriure una realitat inexistent, ni acceptar autoritarismes de cap mena. Per aix\u00f2, pren la decisi\u00f3 de tornar a Catalunya, malgrat el risc de ser detingut, i guanyar-se la vida una temporada com a traductor (la descoberta de Gramsci<\/strong> el va ajudar a reunir les forces necess\u00e0ries per abandonar un partit que no s\u2019adonava que els r\u00e8gims dels pa\u00efsos de l\u2019Est havien evolucionat cap al totalitarisme). Claud\u00edn<\/strong>, Sempr\u00fan<\/strong>, tamb\u00e9 s\u00f3n expulsats del PC<\/strong> perqu\u00e8 no acceptaven les tesis oficialistes.
\nTorna de l\u2019exili amb l\u2019Anny Bruset <\/strong>i una criatura que fins fa poc no sabia on havia nascut. La lluita contra el franquisme va implicar molts sacrificis i ren\u00fancies.<\/p>\n

Amb Jordi Borja<\/strong>, Alfons Com\u00edn<\/strong> i molts altres noms propis de la lluita antifranquista catalana van crear un espai d\u2019esquerres amb una important penetraci\u00f3 entre els joves, els obrers i el m\u00f3n universitari conegut com a Bandera Roja. S\u2019integren a l\u2019Assemblea de Catalunya i es juguen la vida juntament amb altres per trobar camins unitaris cap a la democr\u00e0cia. Aquesta formaci\u00f3 desapareguda ja fa molts anys va esdevenir bressol de pensament i lluita de moltes persones que, posteriorment, han ocupat responsabilitats pol\u00edtiques en les institucions de la Catalunya democr\u00e0tica.<\/p>\n

El trist, i alhora tendre, dibuix de Toni Batllori <\/strong>ens explica el Jordi Sol\u00e9 Tura<\/strong> que sempre va voler ser: Defensar amb tota la for\u00e7a les seves propostes i els seus principis, per\u00f2 tenint en compte les propostes i els principis dels altres. \u00abL\u2019aut\u00e8ntica saviesa \u00e9s compatible amb la humilitat\u00bb<\/em>, va escriure un ciutad\u00e0 an\u00f2nim en el llibre de comiats.<\/p>\n

La societat actual ens demana anorrear els dogmes, defensar di\u00e0riament la llibertat, servar la democr\u00e0cia. \u00c9s el que desitgen una part molt important de persones que en algun moment de la seva vida van tenir compromisos pol\u00edtics. \u00c9s el que demanen les generacions que van patir la dictadura, van viure la transici\u00f3 i l\u2019aprenentatge de la pluralitat social i parlament\u00e0ria. Moltes d\u2019aquestes persones han conegut, respectat i sovint, estimat, l\u2019home del somriure ample, d\u2019intel\u2022lig\u00e8ncia indubtable, de dedicaci\u00f3 incansable, d\u2019honestedat inq\u00fcestionable i amb una gran capacitat per comunicar i ensenyar. Estem parlant, \u00e9s clar, del diputat que avui honorem.<\/p>\n

Acad\u00e8mic, pensador, professor i comunicador<\/strong><\/p>\n

Autodidacte, comprom\u00e8s, perseguit, exiliat, empresonat, professor estimat, diputat a les Corts Generals, ponent constitucional, ponent de l\u2019Estatut de Sau, col\u2022laborador en la redacci\u00f3 d\u2019altres estatuts, regidor a l\u2019Ajuntament de Barcelona, diputat d\u2019aquesta cambra, deg\u00e0 de la Facultat de Dret de la Universitat de Barcelona, honoris causa de la Universitat Nacional d\u2019Educaci\u00f3 a Dist\u00e0ncia (UNED), de la Universitat de Lle\u00f3 i de la Universitat de Lleida. Membre del Consell d\u2019Europa, de l\u2019Ag\u00e8ncia de l\u2019ONU per als Refugiats (ACNUR), delegat del Consell d\u2019Europa en els processos de restabliment de la pau i l\u2019estabilitat al Caucas o als Balcans i en la seva funci\u00f3 de membre de la Comissi\u00f3 d\u2019Afers Jur\u00eddics i Drets Humans d\u2019aquest consell europeu va treballar per B\u00f2snia, Txetx\u00e8nia, Azerbaidjan, Ge\u00f2rgia, Arm\u00e8nia, Alb\u00e0nia.
\nConferenciant habitual i assessor de molts pa\u00efsos llatinoamericans en els seus processos de sortida de les dictadures.<\/p>\n

La seva darrera responsabilitat pol\u00edtica (representant de l\u2019ACNUR), en virtut de la qual va compar\u00e8ixer davant la Comissi\u00f3 Permanent de Legislatura sobre la Uni\u00f3 Europea i d\u2019Actuacions Exteriors, Cooperaci\u00f3 i Solidaritat d\u2019aquest Parlament, el 14 de maig de 2002, va ser per fer-nos prendre consci\u00e8ncia dels milions de persones que s\u00f3n foragitades de les seves cases i terres en els conflictes b\u00e8l\u00b7lics, o per raons pol\u00edtiques o de fanatisme religi\u00f3s.<\/p>\n

Jugador de futbol, practicant d\u2019atletisme des de ben jove, apassionat de la muntanya, esquiador de fons, present en tota mobilitzaci\u00f3 ciutadana que enriqu\u00eds la relaci\u00f3 humana.<\/p>\n

Mai va deixar de ser el \u00abfill de la Vicenta\u00bb, com se\u2019l coneixia a Mollet; el \u00abprofesor lenguado\u00bb com l\u2019anomenava algun company de pon\u00e8ncia constitucional; el \u00abCapit\u00e1n Trueno\u00bb, inicialment anomenat aix\u00ed nom\u00e9s pel seu fill Albert<\/strong> quan va saber que a la pres\u00f3 Model de Barcelona on anava a visitar el seu pare anys enrere, entre molts altres lluitadors antifranquistes, hi havia V\u00edctor Mora<\/strong> (que amb el pseud\u00f2nim de V\u00edctor Alc\u00e1zar<\/strong>, era l\u2019autor d\u2019aquest c\u00f2mic); i tamb\u00e9 era conegut com \u00abel marit de la Calzada\u00bb, la dona que abra\u00e7a m\u00e9s fort del m\u00f3n i que coneixia millor que ning\u00fa l\u2019afany de superaci\u00f3 i l\u2019esperit lluitador per fer front a les situacions dif\u00edcils, que van ser moltes.<\/p>\n

Mel\u00f2man, cin\u00e8fil, apassionat de les arts, de les ci\u00e8ncies… i, per damunt de tot, devorador de llibres. Un dels grans plaers compartits amb ell era poder entrar a qualsevol llibreria i veure com se li transformava la cara i emergia el que deu ser l\u2019alegria propera a la felicitat.
\nEl seu llibre m\u00e9s conegut potser \u00e9s Catalanisme i revoluci\u00f3 burgesa, publicat per primer cop l\u2019any 1967, que era la seva tesi doctoral i, des d\u2019aleshores, lectura obligada per entendre l\u2019expressi\u00f3 pol\u00edtica del sentiment de naci\u00f3 catalana. En el darrer llibre, Una hist\u00f2ria optimista, primera part de les seves mem\u00f2ries, fa un rep\u00e0s de la infantesa, senyalada per la guerra, i de la joventut, marcada per la repressi\u00f3, fins arribar a la seva evoluci\u00f3 del comunisme cap al socialisme democr\u00e0tic.<\/p>\n

Catedr\u00e0tic de dret constitucional, \u00e9s a dir, dels drets inviolables. Les seves classes eren tan brillants que esdevingueren un aut\u00e8ntic fenomen social, ja que omplien l\u2019aula d\u2019estudiants d\u2019altres disciplines asseguts a les escales i als racons, als passadissos i a les finestres.<\/p>\n

Una manera de fer i de ser en pol\u00edtica<\/strong><\/p>\n

Durant anys, form\u00e0 part de la direcci\u00f3 del PSUC<\/strong> i del PSC<\/strong>, per\u00f2 sense ocupar els primers llocs en les organitzacions. No obstant aix\u00f2, tingu\u00e9 una pres\u00e8ncia p\u00fablica constant, i en per\u00edodes determinats, esdevingu\u00e9 un referent significatiu per a amplis sectors de la societat. Contrincant dif\u00edcil, per\u00f2 respectu\u00f3s, de discurs planer i entenedor.<\/p>\n

No s\u2019identific\u00e0 mai amb el concepte de classe pol\u00edtica pel seu car\u00e0cter excloent i pel que podia significar de privilegi. Potser per aix\u00f2 el que m\u00e9s li preocupava era l\u2019actuaci\u00f3 sense escr\u00fapols, \u00e9s a dir, la corrupci\u00f3 d\u2019alguns c\u00e0rrecs p\u00fablics, ja que destru\u00efa all\u00f2 pel qual tant havia lluitat: l\u2019exercici de la democr\u00e0cia, la representaci\u00f3 del poble, l\u2019expressi\u00f3 lliure i sincera, l\u2019entrega a l\u2019esdevenir col\u2022lectiu en llibertat.<\/p>\n

Com a introductor i traductor d\u2019autors d\u2019arreu, del camp de les ci\u00e8ncies socials (filosofia, hist\u00f2ria), se li van obrir nous camins i trob\u00e0 respostes a nous plantejaments. Savi en el sentit ampli de la paraula, en Jordi va consolidar un pensament propi i rigor\u00f3s, que va saber aplicar en benefici de la societat a la qual va servir.<\/p>\n

Apassionat tamb\u00e9 per la lletra, qualsevol nova experi\u00e8ncia, pensament o reflexi\u00f3 calia transmetre-la immediatament. Quan es posava a escriure, el temps s\u2019aturava i la seva concentraci\u00f3 era tan intensa que tot deixava d\u2019existir fins que acabava el text. Va comen\u00e7ar a publicar articles a la premsa a principis dels 70 i no va deixar de fer-ho. En aquests moments que s\u2019estan recopilant, es quantifiquen en m\u00e9s de 1.500 en la premsa catalana i encara no s\u2019han quantificat els publicats en la premsa espanyola i la internacional. Els primers, de pol\u00edtica exterior, perqu\u00e8 no li acceptaven els de pol\u00edtica interior. Tot i aix\u00f2, va patir la censura fins al 1976.<\/p>\n

Consideraci\u00f3 general<\/strong><\/p>\n

El 4 de desembre de 2009 la pol\u00edtica, en maj\u00fascules, va perdre el m\u00e9s gran dels seus valedors.<\/p>\n

Els que vam tenir la sort de gaudir-ne de prop hem anat omplint el buit que la malaltia anava creant amb l\u2019arrelament dels nostres millors records, i ara sabem que la mort no ho esborra tot, ans al contrari.<\/p>\n

De la seva incommensurable intel\u2022lig\u00e8ncia no va voler parlar-ne mai, i ens va ensenyar que \u00e9s amb senzillesa com es viuen i diuen les coses essencials.<\/p>\n

Fer-se a ell mateix, l\u2019avidesa de saber i compartir el que sabia, fer de la cultura l\u2019espina dorsal de la construcci\u00f3 de la seva personalitat, mostrar una voluntat de ferro, entregar-se a la dif\u00edcil tasca de construir i exercir democr\u00e0cies, defensar el catalanisme social, lluitar per la llibertat cada dia… Aquests elements van configurar la seva escala de valors. Valors que, al nostre entendre, no s\u00f3n del passat, sin\u00f3 que haurien de ser del futur.<\/p>\n

La fam\u00edlia, els Tura<\/strong>, a m\u00e9s a m\u00e9s, li hem d\u2019agrair que dignifiqu\u00e9s un cognom i una fam\u00edlia que el franquisme va esclafar i perseguir i el nazisme va voler exterminar.<\/p>\n

Gaudir de la vida<\/strong><\/p>\n

En l\u2019acte de comiat, el seu fill va recordar-nos la dita \u00abcom m\u00e9s por tens de la mort, m\u00e9s has gaudit de la vida\u00bb<\/em>. \u00abI no es pot negar que vas gaudir-ne: vas saber inventar-te [cito literalment] una vida radicalment diferent de la que t\u2019estava predestinada\u00bb. \u00abI vas devorar amb passi\u00f3 cadascuna de les facetes de la vida: l\u2019aprenentatge, la doc\u00e8ncia, el comprom\u00eds pol\u00edtic, l\u2019amor, la construcci\u00f3 de l\u2019estat democr\u00e0tic o l\u2019esqu\u00ed de fons. Tant hi feia: tot s\u2019havia de viure intensament.\u00bb
\n<\/em><\/p>\n

\u00abTamb\u00e9 vaig descobrir que tenies un helic\u00f2pter mental i davant de cada problema t\u2019aixecaves a vol d\u2019ocell per tenir una visi\u00f3 de conjunt, m\u00e9s enll\u00e0 del tot.\u00bb<\/em><\/p>\n

\u00abS\u00e0pigues que has deixat un llegat de dignitat que intentarem recollir i siguis on siguis aprofundirem en la democr\u00e0cia, en la que tu volies i que no consisteix a anar a votar cada quatre anys, sin\u00f3 en la consci\u00e8ncia i renovaci\u00f3 constant.\u00bb
\n<\/em><\/p>\n

\u00abJa saben que a casa no hem estat mai creients, per\u00f2 si hi ha algun lloc m\u00e9s enll\u00e0, ja us heu trobat en Com\u00edn<\/strong>, en Gramsci<\/strong>, en Lluch<\/strong>, en Miguel Nu\u00f1ez<\/strong> i d\u2019altres parlant de la just\u00edcia social i la democratitzaci\u00f3 del cel.\u00bb
\n<\/em><\/p>\n

\u00abIntentarem seguir el teu cam\u00ed, derrotant tirans, alliberant les Sigrid en els paradisos freds. En tots els paradisos de llibertat hi ser\u00e0s per sempre.<\/em><\/p>\n

A REVEURE, CAPIT\u00c1N TRUENO!\u00bb<\/em><\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

Paradoxes de la hist\u00f2ria fan que el dia 4 de desembre de 2009 mor\u00eds i el 6 de desembre, dia de la Constituci\u00f3, fos incinerat el m\u00e9s valent dels seus redactors. Jordi Sol\u00e9 Tura, diputat de la III legislatura d\u2019aquest Parlament, havia estat un personatge clau en la construcci\u00f3 de l\u2019estat social i de dret, …<\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":0,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[14],"tags":[187],"class_list":["post-4214","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-catalunya","tag-politica-catalana"],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/4214","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/users\/1"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=4214"}],"version-history":[{"count":2,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/4214\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":4218,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/4214\/revisions\/4218"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=4214"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=4214"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=4214"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}