{"id":4206,"date":"2011-06-17T10:29:23","date_gmt":"2011-06-17T08:29:23","guid":{"rendered":"http:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/?p=4206"},"modified":"2011-06-17T13:09:42","modified_gmt":"2011-06-17T11:09:42","slug":"lluis-bassets-visca-italia","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/lluis-bassets-visca-italia\/","title":{"rendered":"Llu\u00eds Bassets: Visca It\u00e0lia"},"content":{"rendered":"

\"\"<\/a>Els m\u00e9s desesperats sempre poden acabar oferint un regal div\u00ed a l’esperan\u00e7a. Si pot succeir en una dictadura, amb les presons plenes, les comissaries convertides en trituradores d’\u00e9ssers humans i els cementiris redu\u00efts a l’\u00fanic lloc de rep\u00f2s dels resistents assassinats, com no succeir\u00e0 en un pa\u00eds lliure, de llarga tradici\u00f3 democr\u00e0tica, amb institucions i\u00a0 ciutadans organitzats i disposats a defensar i exercir els seus drets? Si en el sud de la Mediterr\u00e0nia cauen les dictadures, res m\u00e9s l\u00f2gic que al nord, a It\u00e0lia, caigui l\u2019estupre de les llibertats, de la democr\u00e0cia i de la dec\u00e8ncia pol\u00edtica en qu\u00e8 s’ha volgut convertir Berlusconi<\/strong> en els seus 17 anys de vida pol\u00edtica i els seus onze com a president del Consell de Ministres.<\/p>\n

It\u00e0lia est\u00e0 viva. Els italians poden aixecar el cap amb orgull. Tamb\u00e9 ells han ferit de mort al fatalisme. Una gran naci\u00f3 ha despertat de nou i ha propinat dos cops seguits i severs, esperem que definitius, al segrestador de la seva democr\u00e0cia i de les seves institucions. El primer cop va ser amb les eleccions municipals, en les que la democr\u00e0cia va arrabassar a Berlusconi<\/strong> la seva pr\u00f2pia capital natal, Mil\u00e0. El segon ha estat aquest refer\u00e8ndum que inclo\u00efa quatre consultes.<\/p>\n

El primer pla se\u2019l mereixia la consulta sobre l’escut judicial que protegia a Berlusconi<\/strong>. Despr\u00e9s del rebuig massiu de la Llei del Leg\u00edtim Impediment queda m\u00e9s a prop l’eventualitat de la condemna i, per qu\u00e8 no, de la pres\u00f3. Per\u00f2 aquest \u00e9s un pas m\u00e9s d’un cap\u00edtol i d’una llarga novel\u00b7la que va comen\u00e7ar amb la carrera pol\u00edtica del Cavaliere, quan es va presentar per primera vegada a les eleccions: ho va fer per evitar la pres\u00f3. El substancial, el transcendent, el que deixar\u00e0 marca, \u00e9s que It\u00e0lia hagi rebutjat l’energia nuclear, sumant-se aix\u00ed a Alemanya en la reacci\u00f3 dr\u00e0stica contra l’\u00e0tom civil despr\u00e9s de Fukushima.<\/p>\n

\u00c9s una curiosa paradoxa de la It\u00e0lia actual que la democr\u00e0cia directa, que tants disgustos i dificultats pot suscitar com a instrument populista (els minarets prohibits a Su\u00efssa), o com a obstacle insalvable per a la governan\u00e7a (les consultes a Calif\u00f2rnia i les seves repercussions en el d\u00e8ficit p\u00fablic ) s’hagi revelat un excel\u00b7lent instrument per frenar el populisme i millorar la governan\u00e7a a It\u00e0lia.<\/p>\n

Per\u00f2 hi ha una segona paradoxa italiana. La consulta popular, instrument cl\u00e0ssic utilitzat per tot tipus de r\u00e8gims durant el segle XX, estava vinculada a una bona instrumentalitzaci\u00f3 dels mitjans de comunicaci\u00f3, sobretot de la televisi\u00f3, i especialment la p\u00fablica, \u00fanica fins entrada la d\u00e8cada dels 80. La figura redemptora del president, que reclama el suport a les seves propostes, era perfecta per aquest esquema de consens plebiscitari. Berlusconi<\/strong> tenia sobre el paper totes dues coses, la televisi\u00f3 \u00fanica i la seva capacitat per cridar al vot de la por. Per\u00f2 res li ha funcionat: m\u00e9s forts que els seus televisors s\u00f3n ara les xarxes socials i de l’autoritat que va poder tenir un dia no en queda res despr\u00e9s dels seus disbauxes p\u00fablics de erot\u00f2man i proxeneta. I ell ho sabia: per aquest motiu va jugar com a \u00fanica carta una abstenci\u00f3 del 50 per cent que deix\u00e9s sense validesa la consulta.<\/p>\n

Sense l\u00edders s’ha parat els peus a Berlusconi<\/strong>. En el nou m\u00f3n sense l\u00edders, quan apareix un de la catadura del Cavaliere tot ens fa pensar que en necessitem a un altre de semblant calibre per reptar-lo i v\u00e8ncer. No ho era Walter Veltroni<\/strong> i per aix\u00f2 es va emportar les culpes de la derrota. Per\u00f2 no era un problema de lideratges, com acaba de demostrar aquest refer\u00e8ndum.<\/p>\n

Berlusconi ser\u00e0 al finalitzar el seu pas per Palazzo Chiggi un mer par\u00e8ntesi en la hist\u00f2ria d’It\u00e0lia. Llarg, \u00e9s veritat. Massa llarg i massa brut. Per\u00f2 par\u00e8ntesi a la fi, sense cap contribuci\u00f3 que mereixi l’agra\u00efment o almenys un record piet\u00f3s. Ning\u00fa ha mentit com ell. Ning\u00fa ha tergiversat i manipulat com ell. Ning\u00fa s’ha mofat d’uns i altres com ell. Ning\u00fa ha faltat al respecte de les institucions i ha portat com ell la pol\u00edtica fins a les clavegueres m\u00e9s baixes. Ning\u00fa ha humiliat a les dones italianes com aquest president del Consell fraudulent.<\/p>\n

El seu balan\u00e7 es resumeix en una frase: es va defensar per tots els mitjans, leg\u00edtims i il\u00b7leg\u00edtims, per evitar la pres\u00f3 i el seu pas per la pol\u00edtica no va ser m\u00e9s que un ajornament per a l’acci\u00f3 de la just\u00edcia. Veurem si ara acaba com es mereix. Nom\u00e9s cal recon\u00e8ixer-li un m\u00e8rit, encara que pr\u00f2piament no sigui seu sin\u00f3 d’It\u00e0lia: la democr\u00e0cia va sobreviure i molt probablement sabr\u00e0 regenerar-se i vivificar-se r\u00e0pidament. It\u00e0lia est\u00e0 viva. Visca It\u00e0lia.<\/p>\n

Bloc “del alfiler al elefante”<\/a><\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

Els m\u00e9s desesperats sempre poden acabar oferint un regal div\u00ed a l’esperan\u00e7a. Si pot succeir en una dictadura, amb les presons plenes, les comissaries convertides en trituradores d’\u00e9ssers humans i els cementiris redu\u00efts a l’\u00fanic lloc de rep\u00f2s dels resistents assassinats, com no succeir\u00e0 en un pa\u00eds lliure, de llarga tradici\u00f3 democr\u00e0tica, amb institucions i\u00a0 …<\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":0,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[16,1],"tags":[],"class_list":["post-4206","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-europa","category-general"],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/4206","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/users\/1"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=4206"}],"version-history":[{"count":7,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/4206\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":4227,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/4206\/revisions\/4227"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=4206"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=4206"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=4206"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}