{"id":4200,"date":"2011-06-15T09:26:03","date_gmt":"2011-06-15T07:26:03","guid":{"rendered":"http:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/?p=4200"},"modified":"2011-06-15T10:21:54","modified_gmt":"2011-06-15T08:21:54","slug":"marc-carrillo-la-memoria-disidre-molas","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/marc-carrillo-la-memoria-disidre-molas\/","title":{"rendered":"Marc Carrillo: La mem\u00f2ria d&#8217;Isidre Molas"},"content":{"rendered":"<p><em>\u00abSegurament \u00e9s<a class=\"highslide\" onclick=\"return vz.expand(this)\" href=\"http:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-content\/uploads\/2011\/06\/isidremolas.jpg\"><img loading=\"lazy\" decoding=\"async\" class=\"alignleft size-medium wp-image-4203\" title=\"isidremolas\" src=\"http:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-content\/uploads\/2011\/06\/isidremolas-300x158.jpg\" alt=\"\" width=\"300\" height=\"158\" srcset=\"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-content\/uploads\/2011\/06\/isidremolas-300x158.jpg 300w, https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-content\/uploads\/2011\/06\/isidremolas.jpg 625w\" sizes=\"auto, (max-width: 300px) 100vw, 300px\" \/><\/a> tan essencial no oblidar com no viure mogut pel dolor  del record\u00bb. \u00abOblidar no \u00e9s, ni pot ser, no recordar, m\u00e9s aviat exigeix  que el que facis no estigui marcat pels fets del passat, sin\u00f3 pel futur  que vols obrir\u00bb<\/em>.<!--more--> Amb aquesta l\u00facida visi\u00f3 personal i pol\u00edtica de  l&#8217;empremta que li va deixar la seva oposici\u00f3 activa a la dictadura  franquista s&#8217;expressa <strong>Isidre Molas<\/strong> al seu llibre <em>El meu temps de pres\u00f3 1962-1963<\/em>, publicat per Edicions 62.<\/p>\n<p>En  un pa\u00eds on la desmem\u00f2ria institu\u00efda sobre el passat m\u00e9s pr\u00f2xim s&#8217;ha  imposat en la generaci\u00f3 present, malgrat els t\u00edmids intents que s&#8217;han  portat a terme per evitar-ho, va b\u00e9 con\u00e8ixer la visi\u00f3 d&#8217;alg\u00fa que va ser  condemnat per rebel\u00b7li\u00f3 militar per uns fets que des de l&#8217;entrada en  vigor de la Constituci\u00f3 s\u00f3n drets fonamentals de la persona. Va b\u00e9 no  oblidar com va ser aquella dictadura, per tal de construir un futur que  no arrossegui el llast de les restes que va deixar en les actituds i en  el comportament pol\u00edtic de la ciutadania i en la feble fortalesa de les  institucions democr\u00e0tiques actuals. Perqu\u00e8 no \u00e9s segur que, despr\u00e9s de  33 anys, el llast hagi desaparegut del tot. Fins i tot, de vegades,  sembla que revifi.<\/p>\n<p><strong>Isidre Molas<\/strong>, catedr\u00e0tic de Dret  Constitucional de la Universitat Aut\u00f2noma de Barcelona, vicepresident  que va ser del Parlament de Catalunya i, actualment, vicepresident del  Senat, autor, entre molts altres, d&#8217;un llibre imprescindible sobre la  Lliga Catalana, no ha escrit unes mem\u00f2ries convencionals. El seu temps  de pres\u00f3 \u00e9s una reflexi\u00f3 personal i tamb\u00e9 pol\u00edtica del context que  envolta un noi universitari de 22 anys que \u00e9s condemnat per rebel\u00b7li\u00f3  militar. Un delicte que, en realitat, els \u00fanics que l&#8217;havien com\u00e8s eren <strong>Franco<\/strong>,  els militars colpistes i tot l&#8217;entorn social, econ\u00f2mic i eclesi\u00e0stic  que es va al\u00e7ar en armes contra el r\u00e8gim democr\u00e0tic de la Segona  Rep\u00fablica. La rebel\u00b7li\u00f3 militar per la qual van condemnar el jove <strong>Molas<\/strong> i que el va portar a un periple per la pres\u00f3 Model de Barcelona, a m\u00e9s  de les de Madrid, Calataiud i S\u00f2ria, es va basar en els fets seg\u00fcents  continguts en els informes de la policia: ser una persona amb ascendent a  la Facultat de Dret; haver estat sancionat acad\u00e8micament per actes de  rebel\u00b7lia pol\u00edtica, a l&#8217;haver demanat l&#8217;amnistia de presos pol\u00edtics; ser  membre del Front Obrer de Catalunya; i haver rebut octavilles el maig  de 1962 per promoure la vaga general a Barcelona. Aix\u00f2 era, entre altres  exemples, el que el r\u00e8gim entenia com a rebel\u00b7li\u00f3 militar.<\/p>\n<p>No \u00e9s  una mirada \u00e8pica, sin\u00f3 una continguda cr\u00f2nica personal sobre la  privaci\u00f3 de llibertat per motius pol\u00edtics que va patir i un particular  mural sobre els diversos grups d&#8217;oposici\u00f3 a la dictadura de <strong>Franco.<\/strong> Una mirada d\u00factil i de vegades ir\u00f2nica, d&#8217;un home que, amb el que ara  ha decidit explicar, mostra un intens m\u00f3n interior sobre si mateix, la  seva fam\u00edlia i la societat que l&#8217;envolta. Una expressi\u00f3, entre altres,  d&#8217;aquesta mirada sobre el seu itinerari personal enfront de la repressi\u00f3  \u00e9s el sentiment de por. \u00c9s el record m\u00e9s viu que afirma que li ha  quedat: la por de cedir, de ser doblegat, de donar noms, de la  brutalitat de la Brigada Pol\u00edtico Social d&#8217;infausta mem\u00f2ria, la por de  sentir cridar el teu nom a la cel\u00b7la subterr\u00e0nia perqu\u00e8 pugessis a dalt a  <em>dilig\u00e8ncies<\/em>, la por de perdre i de no tenir la for\u00e7a i la intel\u00b7lig\u00e8ncia suficients per afrontar els interrogatoris, la por de ser seguit\u2026<\/p>\n<p>Una altra mirada del professor <strong>Molas <\/strong>\u00e9s  la que es projecta al voltant de la idea de llibertat, sobre la qual  reflexiona al seu pas per la pres\u00f3 de S\u00f2ria, on, pensant en el futur  democr\u00e0tic, llavors encara lluny\u00e0, es planteja com hauria de ser  l&#8217;organitzaci\u00f3 de la llibertat i arriba a la conclusi\u00f3 que, a difer\u00e8ncia  del que ell mateix pensava poc abans, la cosa no seria tan f\u00e0cil, ni  tan simple, com percebia en alguns nacionalistes bascos tamb\u00e9 presos,  molt ancorats en la prim\u00e0ria i sect\u00e0ria idea de la <em>societat un\u00e0nime<\/em>.<\/p>\n<p>Perqu\u00e8,  afirma, sense la llibertat de cadasc\u00fa per ser, opinar i viure com  vulgui, excepte que infringeixi el Codi Penal, no hi hauria ni  democr\u00e0cia ni llibertat de Catalunya, ni just\u00edcia social ni socialisme.  Sense llibertat personal tot seria flor d&#8217;un dia. \u00abSer partidari de la  llibertat pr\u00f2pia no resulta dif\u00edcil, el que resulta dif\u00edcil \u00e9s admetre i  lluitar per la llibertat dels altres\u00bb. S\u00f3c de la convicci\u00f3 que aquesta  idea b\u00e0sica de l&#8217;organitzaci\u00f3 democr\u00e0tica de la llibertat no troba  encara un arrelament que no sigui q\u00fcestionat a la societat espanyola.<\/p>\n<p>La lectura del temps de pres\u00f3 d&#8217;<strong>Isidre Molas<\/strong> i el de tants altres revela que les llibertats de les quals gaudim  deuen molt a tots aquells que, com ell, van donar el bo i millor de si  mateixos per recuperar-les enfront d&#8217;un r\u00e8gim pol\u00edtic omin\u00f3s. Per aix\u00f2,  fa sentir enveja l&#8217;esfor\u00e7 que pa\u00efsos com Fran\u00e7a o Alemanya han fet per  dignificar a trav\u00e9s d&#8217;institucions estables la seva respectiva mem\u00f2ria  de la llibertat, com a signe de la qualitat del seu sistema democr\u00e0tic i  de construcci\u00f3 d&#8217;un futur de llibertat.<\/p>\n<p><a href=\"http:\/\/www.elperiodico.cat\/ca\/noticias\/opinio\/memoria-disidre-molas-1042936\">El Peri\u00f3dico<\/a><\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"<p>\u00abSegurament \u00e9s tan essencial no oblidar com no viure mogut pel dolor del record\u00bb. \u00abOblidar no \u00e9s, ni pot ser, no recordar, m\u00e9s aviat exigeix que el que facis no estigui marcat pels fets del passat, sin\u00f3 pel futur que vols obrir\u00bb. Amb aquesta l\u00facida visi\u00f3 personal i pol\u00edtica de l&#8217;empremta que li va deixar &hellip;<\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":0,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[14,1],"tags":[],"class_list":["post-4200","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-catalunya","category-general"],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/4200","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/users\/1"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=4200"}],"version-history":[{"count":3,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/4200\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":4205,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/4200\/revisions\/4205"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=4200"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=4200"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=4200"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}