{"id":4191,"date":"2011-06-14T10:08:55","date_gmt":"2011-06-14T08:08:55","guid":{"rendered":"http:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/?p=4191"},"modified":"2011-06-14T10:49:52","modified_gmt":"2011-06-14T08:49:52","slug":"laltre-quico-sabate","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/laltre-quico-sabate\/","title":{"rendered":"Jordi Font: L’altre Quico Sabat\u00e9"},"content":{"rendered":"

\"\"<\/a>Hi ha gent que \u00e9s decisiva i que mai no consta enlloc. S\u00f3n de rebotiga i eviten l’aparador. No troben gust a mostrar-se: tenen un escreix de pudor. Potser es tracta d’un exacerbat sentit del rid\u00edcul. O dels efectes inhibidors d’algun principi, segurament cristi\u00e0. O potser d’una emotivitat desbordant que els duu a esquivar est\u00edmuls excessius. O potser d’un reflex destinat a preservar la salut mental. O, encara, d’una febre inventiva, d’un activisme deler\u00f3s, que els absorbeix per complet i no els deixa temps ni ganes per a estrat\u00e8gies d’acomodaci\u00f3, tan avorrides i sovint tan barroeres.<\/p>\n

No s\u00e9 quina combinaci\u00f3 entre aquests ingredients va fer de Quico Sabat\u00e9 i Caballeria<\/strong> l’home que va ser. \u00abFugi, home, fugi\u00bb, se’n fotia una vegada que vaig gosar col\u00b7locar-lo en una taula representativa. No es veia \u00abfent el paper\u00bb, cosa que va privar-lo de coses que mereixia, per\u00f2 que el va alliberar de \u00abfer el paperot\u00bb que tants han acabat interpretant.<\/p>\n

Era l’home de les associacions espurnejants d’idees. Furgava obsessivament en les interrelacions sem\u00e0ntiques fins a aconseguir aut\u00e8ntiques troballes comunicatives. Amb Alexandre Cirici Pellicer<\/strong> i Luis Poveda, <\/strong>va constituir l’empresa Espira, que va estar en l’origen de tantes coses, des del M\u00e9s que un club<\/em> fins a la m\u00e0scara en defensa de la llibertat d’expressi\u00f3, per posar dos exemples famosos.<\/p>\n

Tamb\u00e9 amb Cirici, <\/strong>va ser motor i \u00e0nima del Grup d’Independents pel Socialisme (GIS), que confluiria el juny de 1976, amb Converg\u00e8ncia Socialista de Catalunya i altres formacions, en el fam\u00f3s M\u00edting de la Llibertat, al Palau Blaugrana. La innovadora est\u00e8tica d’aquest m\u00edting i del partit que en resultaria, com dels primers temps de l’actual PSC, va ser cosa seva.<\/p>\n

En aquest context, es va iniciar la seva estreta relaci\u00f3 amb Joan Manuel Serrat<\/strong> i amb Raimon Obiols. <\/strong>La vor\u00e0gine imaginativa d’en Quico <\/strong>alimentaria sovint la creativitat art\u00edstica de l’un i la creativitat pol\u00edtica de l’altre. Quan en Serrat<\/strong> va tornar del seu exili, estava amena\u00e7at pels escamots d’ultradreta que aleshores campaven al seu aire. Per aix\u00f2, va recalar una bona temporada a casa d’en Quico<\/strong> i de l’\u00c1ngeles,<\/strong> degudament camuflat. Hi vaig passar m\u00e9s d’una vetllada i els recordo molt divertits i ocurrents, prodigiosament enjogassats, sense cap noci\u00f3 del temps. Van fer una amistat definitiva, un nexe sense pal\u00b7liatius que, de retruc, permetria al Quico <\/strong>abandonar la publicitat.<\/p>\n

Va plegar l’empresa. La publicitat se li havia entravessat, potser perqu\u00e8 la trobava massa engalipadora o perqu\u00e8 no volia promoure coses que no s’acabava de creure. \u00abNo vull ser un cabr\u00f3\u00bb, deia. La seves opcions ideol\u00f2giques es feien opcions de vida, amb una radicalitat poc usual. Va optar per un nivell de vida modest, mentre es disposava a servir gratis les causes en les quals creia. No el disgustava gens que el seu nom i el seu cognom coincidissin amb els del fam\u00f3s maquis anarquista. Tenia la mirada sorneguera de qui endevina tots els trucs, sense que aix\u00f2 li prengu\u00e9s la capacitat de comprom\u00eds \u00e8tic i pol\u00edtic. Li agradava visitar el carrer, observar-lo, gaudir-ne: la senyora atrafegada, el venedor de diaris, la iaia dels gats, el xaval del forn, la noia de la bicicleta… Els coneixia, els saludava. Se’ls mirava amb tendresa, enriolat per l’espectacle impagable de la vida. Sempre va conservar l’esperan\u00e7a en \u00abla bona gent\u00bb.<\/p>\n

Raimon Obiols <\/strong>era, per a ell, el pol\u00edtic noble, el cap clar, a rep\u00e8l de la pol\u00edtica espectacle, adust amb els tifes i els pilotes, amic dels qui no duien defenses ni coturns. I, per a l’Obiols, <\/strong>en Quico <\/strong>era una alenada fresca, una mirada aut\u00e8ntica i intel\u00b7ligent sobre les coses, no gens elaborada intel\u00b7lectualment, lluny de qualsevol ortod\u00f2xia ideol\u00f2gica, franca i a tocar de la gent. I era un remol\u00ed d’idees suggerents, d’invents embogits, d’imatges rutilants. Eren amics. Ben diferents, disposaven d’una sintonia profunda que els feia complementaris. Quan arribava en Quico,<\/strong> l’Obiols<\/strong> abandonava tot el que estava fent i es deixava endur pel m\u00f3n en erupci\u00f3 que en Quico <\/strong>creava. En van sortir tantes coses… I van fer-se amics de Joan Brossa.<\/strong> A trav\u00e9s seu, van con\u00e8ixer el sastre-mag del Clot, a qui l’Obiols <\/strong>va encarregar la seva roba de candidat mentre feien jocs de mans (per a desesperaci\u00f3 dels responsables de la imminent campanya, que li havien comprom\u00e8s un gran nom de la sastreria de moda).<\/p>\n

Fa uns mesos, els diaris ens oferien una foto d’una reuni\u00f3 mundial de dirigents d’esquerra (ni ho eren tots ni hi eren tots), presidits per una imatge carregada de for\u00e7a que deia Progr\u00e9s global<\/em>: era una de tantes creacions del Quico <\/strong>per a l’Obiols, <\/strong>anys enrere, quan aquest presidia el Comit\u00e8 Mediterrani de la Internacional Socialista. Encara subsistia. \u00c9s m\u00e9s, semblava nova de trinca. Era un homenatge involuntari, casual, global, al Quico Sabat\u00e9,<\/strong> al creador an\u00f2nim, al voluntari desconegut, a l’home bo i gener\u00f3s, que va abandonar la seva professi\u00f3 i va optar per viure modestament, en pau amb si mateix.<\/p>\n

El Peri\u00f3dico<\/a><\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

Hi ha gent que \u00e9s decisiva i que mai no consta enlloc. S\u00f3n de rebotiga i eviten l’aparador. No troben gust a mostrar-se: tenen un escreix de pudor. Potser es tracta d’un exacerbat sentit del rid\u00edcul. O dels efectes inhibidors d’algun principi, segurament cristi\u00e0. O potser d’una emotivitat desbordant que els duu a esquivar est\u00edmuls …<\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":0,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[1],"tags":[],"class_list":["post-4191","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-general"],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/4191","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/users\/1"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=4191"}],"version-history":[{"count":7,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/4191\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":4199,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/4191\/revisions\/4199"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=4191"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=4191"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=4191"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}