{"id":4166,"date":"2011-06-11T23:07:34","date_gmt":"2011-06-11T21:07:34","guid":{"rendered":"http:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/?p=4166"},"modified":"2011-06-11T23:08:17","modified_gmt":"2011-06-11T21:08:17","slug":"jordi-font-afirma-urenda","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/jordi-font-afirma-urenda\/","title":{"rendered":"Jordi Font: Afirma Urenda"},"content":{"rendered":"

\"\"<\/a>El conseller Felip Puig<\/strong> tenia un pla: entraria a la pla\u00e7a amb els estris de fer dissabte i, un cop a dins, miraria de \u201cfer net\u201d. I va fer, certament, una important \u201cneteja\u201d: va endur-se’n ordinadors, cuines, altaveus, tendals, plecs de signatures, pancartes, murals, aforismes…, i va estossinar de passada un munt de gent asseguda a terra que reclamava les seves pertinences i movia les mans al\u00e7ades en senyal de pau. Va ser un esc\u00e0ndol ciutad\u00e0.<\/p>\n

El conseller ha hagut de rebobinar i el seu bat erecte ha quedat ben pansit. Com tamb\u00e9 el zel dels qui, en la defensa \u00e8pica de l’espai p\u00fablic, haurien desallotjat la mateixa \u00e0gora d’Atenes. O dels qui han trobat \u201csacr\u00edlegues\u201d les pancartes sobre el monument a Maci\u00e0, sense adonar-se del somriure que amagava el venerable bigoti de l’Avi<\/em>, al qual la gent d’ordre del seu temps sempre havia considerat un quixot enquimerat.<\/p>\n

Els \u201cindignats\u201d continuen clamant contra la selva capitalista global i contra la pol\u00edtica que n’\u00e9s hostatge. Alguns ho fan amb un deix \u201cantipol\u00edtic\u201d, derivat tant de l’anor\u00e8xia democr\u00e0tica que patim com de l’inter\u00e8s dels poderosos per abolir la pol\u00edtica. \u201cHaga como yo<\/em> \u2013deia Franco\u2013, no se meta en pol\u00edtica<\/em>\u201d. Nom\u00e9s l’acci\u00f3 pol\u00edtica pot posar el peu al coll a l’economia. Tamb\u00e9 en el pla global, com ho havia fet en el pla estatal.<\/p>\n

Entre 1974 i 1976, el socialisme catal\u00e0 va construir-se mitjan\u00e7ant un proc\u00e9s aglutinador de naturalesa clarament autogestion\u00e0ria. Anava al davant la cr\u00edtica al poder, una dimensi\u00f3 essencial que la tradici\u00f3 comunista havia ignorat. Per aix\u00f2, ens proclam\u00e0vem \u201chereus de la tradici\u00f3 llibert\u00e0ria\u201d. Un dia, uns quants ens vam encallar en l’equ\u00edvoca distinci\u00f3 entre \u201cdemocr\u00e0cia formal\u201d i \u201cdemocr\u00e0cia real\u201d, cosa que ens va reportar l’envestida irada del principal inspirador i impulsor d’aquell proc\u00e9s autogestionari, Raimon Obiols<\/strong>, que aquell dia anava massa cansat per aguantar segons qu\u00e8. \u201cLa democr\u00e0cia o \u00e9s formal o no \u00e9s democr\u00e0cia!\u201d,<\/em> va etzibar-nos. I ens va engegar.<\/p>\n

Escorreguts, vam acudir al nostre confessor, Jos\u00e9-Ignacio Urenda<\/strong>, respectat dirigent dels seixantes i aut\u00e8ntic S\u00f2crates de catacumbes, pacient i reflexiu, que va exercir la seva mai\u00e8utica \u2013de la pol\u00edtica i de la vida\u2013 sobre tres generacions successives, mentre fumava negre i absorbia lentament un gint\u00f2nic. Algunes vegades, per\u00f2, sentenciava de manera n\u00edtida i urgent, com qui ha de comunicar una \u201cveritat\u201d ineludible, nascuda del seu dilatat comprom\u00eds, talment com les coses que \u201cafirma Pereira\u201d (Antonio Tabucchi<\/strong>). L’Urenda<\/strong>, avui, passejaria entre els \u201cindignats\u201d, en convidaria uns quants a fer un gint\u00f2nic, procuraria ajudar-los a formular-se les preguntes encertades i segur que acabaria per dir-los alguna cosa semblant a la que ens va dir a nosaltres aquell dia.<\/p>\n

Abans, per\u00f2, cal explicar dues coses. La primera: el P\u00e1jaro era un loqua\u00e7 expert en \u201cRevolucions\u201d, del qual est\u00e0vem molt farts; un xerrameca incansable, d’aquells que els italians anomenen culos di ferro<\/em>, perqu\u00e8 aguanten m\u00e9s que ning\u00fa i guanyen les assemblees per esgotament de la concurr\u00e8ncia, quan ja han desfilat tots els que han de matinar i nom\u00e9s queden quatre gats abdu\u00efts i quatre m\u00e9s d’atordits. D’altra banda, l’Urenda<\/strong> professava un aut\u00e8ntic odi a la seva portera, una bruixa fatxa i tafanera que l’espiava i en malparlava, procurant de fer-li la vida impossible.<\/p>\n

Aquell dia, l’Urenda<\/strong>, mentre f\u00e8iem un gint\u00f2nic i com qui du un missatge que no t\u00e9 espera, va sentenciar: \u201cSabeu qu\u00e8 \u00e9s la democr\u00e0cia? \u00c9s el lloc on la voluntat del P\u00e1jaro i la voluntat de la meva portera valen exactament igual\u201d<\/em>. Ho va dir a rep\u00e8l de les seves baixes passions, en un exercici meritori i conven\u00e7ut de racionalitat. I nosaltres ho vam entendre per sempre m\u00e9s. Caldr\u00e0 aproximar-la, globalitzar-la, donar-li vida, per\u00f2 no ho perdem mai de vista: la democr\u00e0cia \u00e9s aquesta formalitat essencial. Afirma Urenda<\/strong>.<\/p>\n

Avui<\/a><\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

El conseller Felip Puig tenia un pla: entraria a la pla\u00e7a amb els estris de fer dissabte i, un cop a dins, miraria de \u201cfer net\u201d. I va fer, certament, una important \u201cneteja\u201d: va endur-se’n ordinadors, cuines, altaveus, tendals, plecs de signatures, pancartes, murals, aforismes…, i va estossinar de passada un munt de gent asseguda …<\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":0,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[14,1],"tags":[70],"class_list":["post-4166","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-catalunya","category-general","tag-jordi-font"],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/4166","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/users\/1"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=4166"}],"version-history":[{"count":2,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/4166\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":4169,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/4166\/revisions\/4169"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=4166"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=4166"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=4166"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}