{"id":4163,"date":"2011-06-10T08:24:48","date_gmt":"2011-06-10T06:24:48","guid":{"rendered":"http:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/?p=4163"},"modified":"2011-06-10T08:24:48","modified_gmt":"2011-06-10T06:24:48","slug":"joaquim-nadal-lhora-nova-del-psc-la-recuperacio-dels-fonaments","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/joaquim-nadal-lhora-nova-del-psc-la-recuperacio-dels-fonaments\/","title":{"rendered":"Joaquim Nadal: L’hora nova del PSC (La recuperaci\u00f3 dels fonaments)"},"content":{"rendered":"

\"\"<\/a>Abans mateix de la doble desfeta electoral del 28 de novembre del 2010 i del 22 de maig del 2011 ja hi havia molts s\u00edmptomes alarmants i de preocupaci\u00f3. El punt d’inflexi\u00f3 m\u00e9s clar \u00e9s la sent\u00e8ncia del Tribunal Constitucional \u00a0sobre l’Estatut d’Autonomia de Catalunya i la posterior manifestaci\u00f3 del 10 de juliol. En aquell punt queda clar que l’espai socialista es fragmenta i s’aboca a la indifer\u00e8ncia (vot en blanc), la desafecci\u00f3 activa (vot cap a la dreta) i el catalanisme sobiranista (vot dispers).<\/p>\n

L’acumulaci\u00f3 de desgast ens porta necess\u00e0riament a un debat i reflexi\u00f3 imprescindibles, orientats al futur congr\u00e9s que encara no s’ha convocat, i a abordar totes les q\u00fcestions pol\u00edtiques, ideol\u00f2giques i organitzatives des d’una triple perspectiva. Ens cal exig\u00e8ncia cr\u00edtica, constru\u00efda des de l’autocr\u00edtica; ens cal tamb\u00e9, en el debat pol\u00edtic, practicar i reclamar el m\u00e0xim rigor intel\u00b7lectual. I, finalment, en els nostres dies, amb una nova societat en construcci\u00f3, amb problemes nous i crisis diferents, ens cal enfocar el futur amb radicalitat democr\u00e0tica.<\/p>\n

\u00c9s en aquest context que proposo un conjunt de reflexions i punts de vista amb \u00e0nim de contribuir a la preparaci\u00f3 al m\u00e9s oberta possible del debat congressual.<\/p>\n

1. Abans que res, vull dir que poso tots els meus c\u00e0rrecs org\u00e0nics a disposici\u00f3 del congr\u00e9s i de la direcci\u00f3 que en surti. S\u00f3c coresponsable de l’orientaci\u00f3 pol\u00edtica dels darrers anys. Des d’aquesta ren\u00fancia em poso tamb\u00e9 a la plena disposici\u00f3 del projecte socialista i de la seva renovaci\u00f3 i impuls necessaris.<\/p>\n

2. Ens calen noves din\u00e0miques internes i potser la renovaci\u00f3, no nom\u00e9s dels noms en la direcci\u00f3, sin\u00f3 de les estructures org\u00e0niques. El PSC<\/strong> \u00e9s una organitzaci\u00f3 molt potent que s’ha aprimat; ha perdut gruix, tensi\u00f3 i m\u00fascul. La dist\u00e0ncia entre l’enquadrament org\u00e0nic i la preponder\u00e0ncia de la gesti\u00f3, i els militants, simpatitzants i el conjunt de la societat s’ha engrandit. Cal anul\u00b7lar aquesta dist\u00e0ncia i cal tornar a l’activisme pol\u00edtic constructiu.<\/p>\n

3. Despr\u00e9s de la doble desfeta s’han al\u00e7at moltes veus per parlar del PSC<\/strong>. Finalment, tamb\u00e9, algunes d’internes. Per\u00f2 moltes des de fora; veus de tota mena, interessades i desinteressades, \u00a0sinceres i impostades, receptes de veritat i receptes d’enc\u00e0rrec al servei d’altres. Veus disposades a donar lli\u00e7ons, a desqualificar, a menystenir o, fins i tot, a liquidar des dels propis apriorismes i a vegades sense el m\u00ednim rigor intel\u00b7lectual exigible.<\/p>\n

Per b\u00e9 i per mal, la regeneraci\u00f3 del socialisme democr\u00e0tic es far\u00e0 de dins cap enfora. Tots els que diagnostiquen un final d’etapa, un c\u00e0ncer, preparen un funeral, ens acusen de desorientaci\u00f3, aplaudien el paper del PSC<\/strong> en el moment \u00e0lgid del poder. Fer llenya \u00e9s molt catal\u00e0. Construir des de la responsabilitat ho hauria de ser m\u00e9s.<\/p>\n

Cal, doncs, abordar el Congr\u00e9s amb un retorn als fonaments ideol\u00f2gics i doctrinals del PSC<\/strong>. Tornar a l’acord i les propostes fundacionals. Depurar in\u00e8rcies, renunciar al conformisme, iniciar una hora nova per a una societat que \u00e9s nova i diferent, ara m\u00e9s que mai. I proposo que actuem a partir dels principis i criteris seg\u00fcents, que no s\u00f3n tots, i que formulo com a orientaci\u00f3 personal.<\/p>\n

I. Al <\/strong>PSC no hi sobra ning\u00fa.<\/strong><\/p>\n

El congr\u00e9s hauria d’integrar totes les sensibilitats, refondre, com ha dit alg\u00fa, m\u00e9s que refundar. Un congr\u00e9s de s\u00edntesi que constati que ens uneixen moltes m\u00e9s coses de les que ens separen i que amb aquestes podem acordar un full de ruta.<\/p>\n

II. Al PSC hi falta molta gent.<\/strong><\/p>\n

Gent que ha perdut pel cam\u00ed, gent que ara desconfia del projecte o simplement que ha posat dist\u00e0ncia per manca d’entusiasme en la indefinici\u00f3 excessiva. Socialistes de pensament, decebuts amb l’acci\u00f3 concreta massa llastada per hipoteques i condicionaments de responsabilitat. El Congr\u00e9s ha d’obrir portes, construir ponts, buscar complicitats. Ha de buscar tamb\u00e9 noves aportacions i noves incorporacions. Ha de formular un projecte engrescador per als joves, a qui cal parlar amb un llenguatge nou en un temps nou.<\/p>\n

III. El PSC ha de dir les coses pel seu nom.<\/strong><\/p>\n

Ha de defugir les el\u00b7lipsis i els circumloquis; parlar clar, al cor de la gent; recuperar el llenguatge planer i entenedor; abandonar els pensaments avortats per exc\u00e9s de responsabilitat o pel pes del pragmatisme de la gesti\u00f3 en el govern.<\/p>\n

IV. El PSC ha de ser tal com \u00e9s.<\/strong><\/p>\n

Ser-ho de veritat i dir-ho. Tornar a ser el referent de les esquerres, del centre progressista, dels pensadors lliures, dels homes i les dones que se senten lluny dels condicionants del poder i a prop dels sentiments i de les emocions.<\/p>\n

V. El PSC ha de recuperar espais de confian\u00e7a i credibilitat.<\/strong><\/p>\n

Entre les classes populars, avui m\u00e9s desinhibides i disposades a canviar de fidelitats. I ha de recuperar el lideratge i la confian\u00e7a de les classes mitjanes, que el mateix projecte socialista ha contribu\u00eft a formar i a fer cr\u00e9ixer. I ho ha de fer salvant les contradiccions entre uns i altres, soldant, no dividint; sense fragmentar els espais, sense duplicar els llenguatges.<\/p>\n

VI. Necessitem un PSC catalanista, independent i solidari.<\/strong><\/p>\n

Comprom\u00e8s solid\u00e0riament amb Espanya, sense subordinaci\u00f3. Amb veu i llenguatge propis. Amb una revisi\u00f3 i clarificaci\u00f3, a fons, de les seves relacions amb el PSOE. Amb unes noves bases per a l’entesa que alliberin les hipoteques del passat i clarifiquin les prioritats del present. Amb llibertat de vot, en temes catalans, per als parlamentaris socialistes catalans a Madrid. Aix\u00f2 \u00e9s m\u00e9s important que el grup parlamentari propi que he defensat, sovint, en diferents moments. Si en el document d’entesa entre els dos grups parlamentaris, signat el 1977 i abans que culmin\u00e9s el proc\u00e9s d’unitat, es deia que s’acordava \u201cuna disciplina com\u00fan de voz, acci\u00f3n y voto en el Congreso de los Diputados<\/em>\u201d, ara m’estimo m\u00e9s deixar escrit i signat que s’actuar\u00e0 amb llibertat de vot en temes catalans i amb reciprocitat i lleialtat a l’hora de les relacions amb les altres forces pol\u00edtiques \u00a0a Catalunya i a la resta d’Espanya. En la pol\u00edtica general espanyola, des del govern o des de l’oposici\u00f3, ni un pas a Catalunya \u00a0o sobre Catalunya sense el PSC<\/strong>, ni un pas a Espanya sense el PSOE<\/strong>.<\/p>\n

VII. El PSC ha de clarificar els seus postulats.<\/strong><\/p>\n

Ha d’esdevenir una esquerra catalanista, socialista i moderna. Avui, alguns proposarien menys catalanisme i m\u00e9s esquerra. La meva proposta \u00e9s m\u00e9s catalanisme i m\u00e9s esquerra. El vessant catalanista demana m\u00e9s accent nacional sense abandonar posicions favorables a intervenir pol\u00edticament a Espanya en sentit federal; una ren\u00fancia que els socialistes no estar\u00edem disposats a fer i que els m\u00e9s reticents d’abans, la burgesia catalana, ara sembla, potser, disposada. Per\u00f2 aqu\u00ed la q\u00fcesti\u00f3 seria, quina de les burgesies catalanes que han emergit, a Catalunya, en el context democr\u00e0tic?<\/p>\n

Hem dit qu\u00e8 som i qu\u00e8 volem. Hem de ser-ho i fer-ho. No ens cal practicar un sobiranisme vergonyant que no compartim perqu\u00e8 entenem m\u00e9s plausible un inequ\u00edvoc comprom\u00eds nacional des de les pr\u00f2pies posicions. La temperatura nacional dels partits no es mesura amb la gesticulaci\u00f3, sin\u00f3 amb el comprom\u00eds concret, amb la llengua, la cultura i la identitat, i el respecte a la diversitat.<\/p>\n

El debat sobre les esquerres \u00e9s un debat m\u00e9s enverinat en plena regressi\u00f3 de totes les esquerres europees i en plena expansi\u00f3 del pensament dret\u00e0, intransigent i liberal. La radicalitzaci\u00f3 esquerrana t\u00e9 poc futur perqu\u00e8 t\u00e9 poc fonament. \u00c9s expressi\u00f3 d’una lectura equivocada de la societat que sense un biaix esquerr\u00e0 demana m\u00e9s transpar\u00e8ncia, participaci\u00f3, radicalitat i exig\u00e8ncia democr\u00e0tiques. L’oportunitat de les esquerres \u00e9s justament formular un programa reformista apropiat, agrupar esfor\u00e7os i energies, bastir els fonaments d’un nou model sense gaire doctrinarisme i no perdre de vista l’experi\u00e8ncia municipal. \u00c9s en les pol\u00edtiques urbanes on m\u00e9s clarament s’han formulat programes progressistes i d’esquerres. Els aven\u00e7os socials, sostenibles i possibles, i els serveis p\u00fablics s’han afermat en aquest camp. \u00c9s des de les bases s\u00f2lides de models, programes i propostes de pol\u00edtiques d’esquerra que els ajuntaments progressistes van conquerir l’hegemonia social i van assegurar la complicitat activa de les classes mitjanes. Les mateixes que ara rebutgen succedanis fr\u00edvols i condescendents en la formulaci\u00f3 de les pol\u00edtiques d’esquerra.<\/p>\n

Cal, doncs, procedir de la mateixa manera sobre bases noves. Segurament ja no valen velles \u00a0receptes. Per\u00f2 \u00e9s segur que nom\u00e9s una interpretaci\u00f3 correcta de la realitat ens portar\u00e0 a eixamplar la base social dels projectes i a evitar un aprimament progressiu que podria potser permetre de mantenir l’estructura org\u00e0nica, per\u00f2 que no podria evitar l’esllanguiment, en aquest cas irreversible, de l’hegemonia social. Hem de situar-nos lluny del testimonialisme reduccionista. Molts dels que des dels rengles de les esquerres i des d’una clara consci\u00e8ncia pol\u00edtica han crescut i millorat en les seves condicions de vida, classes populars i classes mitjanes, amb por de perdre conquestes recents, esperen receptes noves per a una situaci\u00f3 nova. I ja ens han advertit que les velles f\u00f3rmules no els satisfan perqu\u00e8 ells, la vida i el pa\u00eds han canviat molt i els partits i la pol\u00edtica, no ho han fet.<\/p>\n

En resum i per acabar. Ser com som, dir el que pensem, obrir-nos m\u00e9s, abandonar falsos dilemes, evitar l’ambig\u00fcitat i la indefinici\u00f3 nacional i social, afermar les bases ideol\u00f2giques i pol\u00edtiques del projecte i reformar les estructures organitzatives i representatives.<\/p>\n

Avui<\/a><\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

Abans mateix de la doble desfeta electoral del 28 de novembre del 2010 i del 22 de maig del 2011 ja hi havia molts s\u00edmptomes alarmants i de preocupaci\u00f3. El punt d’inflexi\u00f3 m\u00e9s clar \u00e9s la sent\u00e8ncia del Tribunal Constitucional \u00a0sobre l’Estatut d’Autonomia de Catalunya i la posterior manifestaci\u00f3 del 10 de juliol. En aquell …<\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":0,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[14,1],"tags":[82],"class_list":["post-4163","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-catalunya","category-general","tag-psc"],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/4163","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/users\/1"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=4163"}],"version-history":[{"count":1,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/4163\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":4165,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/4163\/revisions\/4165"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=4163"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=4163"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=4163"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}